26.04.2024

Les sòcies impulsen Sostre Cívic cap al salt d’escala de l’habitatge cooperatiu

La crisi de la sequera, la gestió comunitària de les cures, i la regulació dels lloguers van centrar els temes de les sessions formatives

Un estudi exhaustiu sobre els 180 habitatges actius revela la diversitat i el benestar dels membres en convivència

El passat dissabte 20 d’abril, Sostre Cívic va celebrar la seva segona trobada anual de sòcies, un esdeveniment que és el gran espai de trobada entre les prop de 1500 sòcies de la cooperativa. De nou a l’espai de la Nau Bostik de Sant Andreu (Barcelona), prop de 200 persones van participar en les diferents sessions de formacions, debats i, sobretot, els espais de trobada. Generar aquests espais és un dels principals objectius de la trobada, necessaris per a generar nous grups d’afinitat i millorar la gestió i promoció de nous projectes d’habitatge cooperatiu.

Tres sessions formatives, celebrades de manera simultània, van obrir la jornada tractant tres temes que, tot i no relacionats directament a l’habitatge cooperatiu, són tangencials i impacten directament a la feina que fem com a cooperativa.

Formacions amb reptes globals i locals

Tres sessions formatives simultànies van obrir la jornada, tractant temes clau que, tot i ser tangencials, impacten directament en la nostra tasca com a cooperativa:

  • La gestió de la sequera i l’habitatge: amb Albert Sagrera (Societat Orgànica), Samuel Reyes (director de l’Agència Catalana de l’Aigua), i Isabel Palomera (Aigua És Vida), es va discutir com l’habitatge cooperatiu pot integrar estratègies per reduir l’ús l’aigua, adaptant-se a la realitat del canvi climàtic, de la mateixa manera que s’ha fet amb l’energia o la mobilitat. No és cap tema menor: el 90% del consum d’aigua a Barcelona prové de l’ús domèstic. Des de tres àmbits ben diferents, els ponents van coincidir en la importància de la gestió eficient, la reducció del consum i la recirculació, així com en el manteniment de l’ecosistema i la qualitat de l’aigua. 
  • Les cures al centre de l’habitatge cooperatiu: Sílvia Bofill Poch, de la UB i la Xarxa pel Dret a Cura, i Blanca Valdivia del Col·lectiu Punt 6 van proposar una revalorització de les cures i una major corresponsabilitat en el seu reconeixement social i econòmic. Amb més de 100 persones, sent la sessió amb més èxit de públic, van posar en relleu la necessitat de polítiques públiques més robustes i de models d’habitatge que integrin la cura com a element central. Això implica repensar els espais per facilitar la vida comunitària i el suport mutu, essencial per a una societat més inclusiva i equitativa.
  • La nova llei d’habitatge i la lluita per abaixar el preu del lloguer: presentada per Joana Rodríguez, del Sindicat de Llogateres, que va abordar la nova regulació i com afecta els drets de la majoria de sòcies expectants que també són afiliades al Sindicat des del passat mes de setembre gràcies a un conveni de col·laboració. Es va deixar molt clar que la nova llei prohibeix incrementar el preu de tots els lloguers (sigui qui sigui el propietari) en la renovació de contractes i obliga els grans tenidors a reduir els lloguers que superin l’índex de preus establert. 

Debats cooperatius per preparar el salt d’escala

Amb prop de 1500 sòcies actuals, 180 habitatges actius en 12 edificis diferents, i 12 projectes addicionals en marxa, la necessitat d’evolucionar l’estructura organitzativa de Sostre Cívic és evident. Només aquest any començaran obres de fins a 9 nous projectes a Cardedeu, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Lleida, Vilafranca del Penedès, Granollers i Barcelona. Això suposarà que Sostre Cívic gestionarà més de 500 habitatges cooperatius el 2026. Tenint present aquest creixement, la trobada va incloure una sèrie de debats autocrítics enfocats a preparar la cooperativa per a un futur pròxim de salt d’escala. Els debats es van organitzar en quatre grups temàtics, cada un abordant diferents aspectes vitals del model d’habitatge cooperatiu:

  • Tipologies de sòcies i participació: Aquest grup va explorar com definir i clarificar les tipologies de les sòcies, incloent-hi els drets i deures de cadascuna: qui pot participar en les assemblees, signar els contractes de cessió d’ús, i responsabilitats econòmiques associades. Es van esbossar algunes polítiques més inclusives que reconeguin diversos nivells de compromís i responsabilitat dins de la cooperativa.
  • Traspàs de dret d’ús: Centrant-se quan i com es pot fer efectiu el traspàs del dret d’ús dels habitatges, aquest grup va debatre la creació d’un procés clar que prioritzi els socis segons la seva antiguitat però també la implicació en projectes existents. Es va proposar un sistema més flexible que permeti adaptar-se a les necessitats canviants de les sòcies i dels projectes.
  • Quota de replicabilitat: L’aposta del model (recollit per la XES i també en els acords societaris de Sostre Cívic) és que es pagui sempre per l’ús de l’habitatge. Els nostres estatuts recullen actualment una quota de replicabilitat mínima per garantir la sostenibilitat i fomentar nous projectes a futur. El grup va discutir sobre com reflectir els esforços dels socis pioners i adaptar-se a l’evolució dels costos futurs de l’habitatge, equilibrant el foment de nou habitatge cooperatiu sense sobrecarregar econòmicament els socis.
  • Actualització del capital social: L’últim grup va debatre sobre la introducció de mètodes d’actualització del capital social, posant sobre la taula si convindria actualitzar (amb l’IPC o altres índexs) econòmicament el capital social dipositat per les sòcies en un projecte al llarg dels anys, reflectint així l’augment del cost de la vida però mantenint l’assequibilitat per a futures sòcies. 

Les conclusions i propostes generades en aquests grups de debat van ser recollides pel Consell Rector per a estudiar la seva implementació i aprovació en pròximes Assemblees Generals. Aquesta és una part fonamental del nostre compromís per assegurar que el nostre model d’habitatge cooperatiu no només creixi en quantitat, sinó també en eficàcia i d’acord amb els nostres valors, garantint així un futur sòlid i sostenible per a la cooperativa.

Coneixent les sòcies en convivència

Un dels moments culminants de la trobada va ser la presentació de l’estudi realitzat per la cooperativa El Risell sobre les prop de 200 sòcies en convivència de Sostre Cívic, on es va analitzar detalladament el seu perfil demogràfic, econòmic i social.

Els resultats de l’estudi destaquen que la major part dels residents té entre 25 i 44 anys i són majoritàriament dones (un 57%). Un 79% és nascut a Catalunya o a l’estat espanyol, i un 21% és nascut a l’estranger. Majoritàriament, han completat estudis superiors, i treballen en sectors d’oficina i educació, tot i que un percentatge significatiu no treballa o està a l’atur. Pel que fa als ingressos mensuals, la gran majoria obté entre 1.000 i 2.000 € mensuals, i un 9% està per sota dels 1.000 €.

Qualitativament, un 78% dels enquestats reporta una millora en la qualitat de vida proporcionada per l’habitatge cooperatiu, a més de la millora en les relacions veïnals i una reducció en els costos de subministraments. Gairebé la meitat dels habitatges almenys una persona forma part d’una entitat de caràcter social o comunitari, reflectint un fort compromís amb l’activisme i el suport mutu. 

Aquest estudi evidencia com el model cooperatiu de Sostre Cívic ofereix una alternativa d’habitatge més estable i enriquidora comparada amb les opcions tradicionals de l’habitatge.

Un espai autogestionat cabdal per al futur

Després d’un dinar comunitari, les sessions de la tarda van ser autogestionades pels mateixos participants. Van incloure una dinàmica per a la creació de nous grups llavor per a futurs projectes d’habitatge, i un espai dedicat a les sòcies interessades en l’habitatge cooperatiu per a gent gran. A més, es van compartir experiències internacionals de la mà del professor i gestor públic Gustavo Machado, qui va compartir experteses del model d’habitatge cooperatiu a l’Uruguai.

La 2a Trobada de Sòcies de Sostre Cívic ha reafirmat el compromís de la base social amb els valors de l’autogestió, l’assemblearisme, l’ecologisme i el feminisme. Ha definit clarament la direcció futura de la cooperativa cap a un salt d’escala, perfilant-se cap a la gestió de més de 500 habitatges en convivència en els pròxims tres anys. Aquesta cita anual és ja un pilar fonamental de la comunitat sent un espai principal de participació, anticipant l’Assemblea General d’enguany. Aquesta està prevista per al 29 de juny, a l’Ateneu Popular de Nou Barris, i serà el pròxim esdeveniment cabdal per continuar construint el nostre model d’habitatge cooperatiu com l’alternativa necessària per garantir el dret a una vida digne.