5è Debat al voltant del paper de l’arquitectura en la transformació social i mediambiental organitzat per Sostre Cívic

Des de Sostre Cívic cerquem constantment maneres d’entendre l’arquitectura que donin resposta a les necessitats socials i a tots els elements que envolten la forma com ens organitzem en relació a l’habitatge i a la vida.  Cada any posem el focus en una temàtica concreta i ens envoltem de persones que han reflexionat sobre el tema en qüestió. Així ho hem fet en temes relacionats amb les cures a persones grans o l’impacte ambiental, i enguany volem posar el focus en com incorporem una mirada de gènere i feminista en l’arquitectura. 

Ponents

• Ari Artigas, Arquitecta, socia fundadora de lacol SCCL,  i  una veïna de La Morada, ens  parlaran d’aquest projecte impulsat per un grup de lesbianes, trans i dones provinents de diverses trajectòries de militància feminista. 
• Roser Casanovas, Arquitecta, socia del Col·lectiu Punt 6. Ens parlarà del projecte Dones Cohabitant. Cooperatives d’habitatge per a dones per compartir espais de vida i col·lectivitzar les cures.
• Inés Novella, Arquitecta, investigadora del Observatorio de I+D+I de la Universidad Politècnica de Madrid.  Ens parlarà d’experiències d’adequació a la perspectiva de gènere, de les licitacions, les normatives i les lleis vinculades a l’espai físic.

Inscripcions

A Sostre Cívic estem construint espais de vida i som conscients que aquests no estaran exempts de les lògiques patriarcals marcades a la societat. Per poder reconèixer les situacions que es deriven d’aquestes lògiques, poder-les prevenir i abordar-les, estem realitzant un procés formatiu que acabarà traduint-se en un protocol contra les violències masclistes propi de la cooperativa.  

Per això, també té molt sentit que aquest any, aprofitem aquesta jornada de reflexió per a plantejar la mirada feminista en l’arquitectura residencial, i en com construïm espais i comunitats des d’aquesta perspectiva.   

Des de la lògica de l’autogestió, la gestió democràtica i la construcció de vida comunitària que impulsem en Sostre Cívic, aquest any hem engegat la creació del protocol contra les violències masclistes. Som conscients que estem construint espais de vida, i que aquests no estaran exempts de les lògiques patriarcals marcades a la societat. Per poder reconèixer les situacions que es deriven d’aquestes lògiques, poder-les prevenir i abordar-les, estem realitzant un procés formatiu que acabarà traduint-se en aquest protocol. 

És per això que enguany, a la jornada de reflexió al voltant del paper de l’arquitectura en la transformació social, volem imbricar aquesta formació sobre les violències masclistes amb un espai d’exposició i debat sobre l’arquitectura feminista, i sobre com podem construir comunitats des d’aquesta perspectiva.   

Perspectiva de gènere en l’arquitectura

Com en tots els àmbits del coneixement, podríem dir que la història de l’arquitectura (la canònica) està marcada per la perspectiva patriarcal. L’organització de l’espai en l’edificació i en la ciutat, els seus paràmetres funcionals i estètics, han deixat de banda i moltes vegades han actuat en contra de la majoria de la ciutadania, de les dones i els grups socials minoritaris o no privilegiats.

Al llarg de la història, algunes veus s’han alçat en contra d’aquest ordre injust de les coses. Des del naixement del moviment feminista, passant per algunes arquitectes pioneres, moltes veus han posat el focus en la relació entre els conceptes arquitectònics i el gènere. Algunes d’aquestes pioneres, com Mary Townley (1753-1839) i Mary Parminter (1767-1849) van posar la primera pedra sobre la que altres, com Jane Jacobs (1916-2006) o Denis Scott Brown (1931-), van edificar la seva crítica a l’esbiaix androcèntric i la divisió del treball que porta implícita la configuració de l’espai privat i públic a les nostres ciutats.  

En les darreres dècades estem vivint una era de canvis socials i productius, però sobretot una revolució feminista, que està canviant també les formes d’habitar, i per tant, la morfologia de l’arquitectura residencial. És en aquest context, on habitants i professionals del sector comencen a proposar altres maneres d’entendre l’habitatge contemporani i les formes d’habitar-lo, més enllà de la “familia tradicional”, de la lògica de de divisió del treball industrial i capitalista, i de la propietat individual. Ciutadanes i tècniques que comencen a plantejar l’organització de l’espai des d’una perspectiva no androcéntrica i no binaria.

Observem que aquesta innovació en el disseny i en les formes d’habitar dels espais domèstics que podríem anomenar arquitectura feminista, s’està impulsant principalment des de l’iniciativa privada i especialment a través de cooperatives, almenys pel que fa al nostre país. El fet cooperatiu: l’autopromoció, el suport mutu, l’equitat i la gestió democràtica, són elements fonamentals per poder impulsar projectes emancipatoris i de transformació de la realitat construïda i vivida. 

És per això que, considerant a l’arquitectura com una eina de transformació social, volem aprendre d’aquestes arquitectures transformadores que són la punta de llança del progrés social, equitatiu i democràtic. Ens proposem conèixer iniciatives d’arreu sobre arquitectura feminista i la seva pràctica en l’àmbit residencial, per aprendre dels seus encerts i errors, així com dels reptes als que s’enfronta. Esperem que aquesta jornada serveixi  per enriquir el debat al respecte. 

En aquest context, ens sorgeixen algunes preguntes que poden estar en el debat: 

• Quin ha de ser el paper de l’arquitectura en el canvi de relacions socials/productives que reclama el moviment feminista? I quin paper ha de jugar davant de les necessitats de col·lectius específics, de les minories, etc?
• Existeix una arquitectura feminista? Com és? Què la caracteritza?
• L’habitatge cooperatiu, pot ser una resposta o una eina per aprofundir en l’arquitectura feminista? En quina mesura i perquè?
• Com podem superar i/o transformar l’esbiaix de gènere (masculí) que impregna la pràctica de l’arquitectura residencial?
• Com es pot  transformar la normativa perquè tingui en compte i doni resposta a la diversitat social amb una mirada inclusiva i no androcèntrica? Quin és el rol que ha de jugar l’administració en aquest canvi de paradigma?
• Cal deconstruir la construcció historico-cultural de “feminitat” per construir noves mirades sobre la concepció espaial i estètica que proposa l’arquitectura feminista? com es construeix aquesta nova mirada?
• Quin és el rol que han de jugar les arquitectes en relació a aquest nou paradigma?  Ha de ser un agent més, una catalitzadora d’informació, una directora, una acompanyant, potser un impulsora…?

…. i moltes qüestions més que esperem que neixin durant el debat!

Metodologia

Exposició teòrica en forma de breus ponències de 20 minuts aproximadament, amb un debat posterior obert al públic en format de taula rodona.

Destinatàries

La sessió és gratuïta i està dirigida a personal tècnic de l’àmbit de l’arquitectura i les ciències socials, així com a professionals dels serveis socials i a membres d’entitats compromeses amb el dret a l’habitatge, especialment aquelles que estan implicades en l’àmbit cooperatiu i de l’ESS.