CONEIX A LES SÒCIES

Per a mi treballar en una cooperativa com és Sostre Cívic i més sent una sòcia de treball… Per una banda, em transmet estabilitat laboralment, però també motivació. Motivació de continuar treballant, continuar formant part d’un equip que fa molt bona feina i continuar fent projectes. Aquest és l’objectiu final, fer projectes d’habitatge cooperatiu en els quals persones puguin arribar-hi a viure, acabar fent comunitat i definint les seves vides.

Sostre Cívic és una cooperativa que té actualment més de mil sòcies. L’òrgan més important de la cooperativa és l’Assemblea de Sòcies i normalment n’hi ha una anual, a vegades extraordinàriament dues. Més enllà d’aquest òrgan de participació, hi ha el Consell Rector, que es reuneix mensualment i és on es tracten els temes més estratègics de l’entitat. També hi ha altres espais de decisió i de participació, com pot ser, per exemple, l’Assemblea de Sòcies de Treball, i altres espais com poden ser les taules temàtiques. 

A part, també es creen espais que són de caràcter més lúdic, com podria ser, per exemple, la trobada de sòcies anual, o formacions, debats, actes de projectes, etc.

A Sostre Cívic hi ha quatre tipus de sòcies diferents. Les sòcies de treball, les sòcies expectants, que són les persones que estan esperant entrar a formar part d’un projecte d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic, però que encara no pertanyen a cap grup ni projecte en concret. També hi trobem les sòcies usuàries, que són aquelles sòcies que ja viuen en projectes d’habitatge cooperatiu. I, finalment, també hi ha les sòcies col·laboradores, que són aquelles sòcies que no s’engloben en cap de les altres tres tipologies, però que participen en temes de finançament, tant en l’àmbit global de la cooperativa com de projectes en concret.

Ser sòcia de treball implica, per una banda, treballar a la cooperativa, però no només. És una relació que va molt més enllà del caire més laboral. Ser sòcia de treball permet participar en la presa de decisions en matèria de polítiques laborals, de millora de les condicions, etc. Alhora, dona accés a aquests altres espais que comentàvem, com és l’Assemblea de Sòcies General de la Cooperativa, participant i votant, i així formar part d’aquesta estratègia i de tot el que és l’engranatge de Sostre Cívic.

A Sostre Cívic és voluntari, i hi poden optar aquelles treballadores que portin almenys dos anys treballant a la cooperativa. Cal sol·licitar al Consell Rector que es vol formar part de la cooperativa d’aquesta manera i s’ha de fer una aportació també de capital, com fan la resta de sòcies.

Crec que hi ha diferents formes i intensitats de poder participar a Sostre Cívic. Les sòcies que són usuàries de projectes o que estan en un grup impulsor tenen una implicació molt directa en el projecte del qual formen part. Però també hi ha una interrelació amb la resta de tipologies de sòcies, creant vincle dins del projecte i hi ha participació en tots aquests espais que té la cooperativa; la trobada de sòcies, l’Assemblea, òrgans com és el Consell Rector, etc.

No. La meva primera experiència laboral en una cooperativa va ser al grup Cooperatiu Ecos, un grup format per diverses cooperatives. Més enllà de la intercooperació que es fa entre els membres del grup, també en moltes d’elles compartim el local on té actualment l’oficina Sostre Cívic. Vaig començar a treballar-hi el 2017, i per a mi va ser una experiència molt gratificant a nivell laboral, en veure que hi ha una altra forma de treballar. El fet de poder conèixer altres cooperatives, veure què estaven fent, de sectors molt diferents, etc., també em va animar a continuar treballant en el món cooperatiu.

Ara mateix l’equip tècnic s’organitza per àrees. Algunes se centren en temes d’arquitectura, d’obres, en la que estic jo se centra en la comptabilitat, economia, finançament. Això ens permet treballar en equip, braç a braç amb les persones que fem tasques molt similars. Alhora, hi ha un comitè de direcció que s’encarrega de coordinar totes aquestes àrees entre elles, perquè moltes vegades necessites comunicació amb la resta de companyes, encara que estiguin en una altra àrea. Ens organitzem d’aquesta manera, i funciona molt bé.

S’intenta que cada projecte tingui el seu pla de viabilitat econòmica en tot moment, es trobi en una fase més inicial, una fase més de desenvolupament o bé en fase de convivència. I, sempre, controlant molt la despesa econòmica en funció del pressupost que cada projecte ha aprovat. La pròpia Junta del projecte aprova aquest pressupost, les quotes que tindran durant l’any, per exemple. S’intenta fer aquest seguiment econòmic acurat perquè no hi hagi desviacions ni hi hagi cap problema econòmic o financer.

Crec que un punt fort que té Sostre Cívic pel que fa a la viabilitat dels seus projectes és el fet que cada projecte és independent econòmicament i financerament a la resta de projectes. Això fa que per tirar endavant un projecte ha de ser viable per si mateix. 

A més, quan es busca finançament, es busca que sigui adequat als valors de la cooperativa. Per tant, que no sigui un finançament que vingui d’una banca que compra armes o que especula amb els seus diners. I, a més, també es treballa amb altres vies de finançament coherents amb aquests valors, com poden ser, per exemple, emissions de títols participatius, finançament de banca ètica, Institut Català de Finances, altres organismes… però evitant sempre un finançament que vagi en desacord els valors que té Sostre Cívic.

Aquests últims anys Sostre Cívic ha crescut moltíssim. Quan jo vaig entrar al 2018, en convivència encara no hi havia cap projecte. Just aquell any va entrar en convivència el de Princesa 49. Hi havia també altres grups impulsors, com era el grup de la Balma o de Cirerers. Crec que va ser també en aquell moment, que ja es van signar els primers drets de superfície dels solars de l’Ajuntament de Barcelona. Actualment, hi ha uns catorze projectes en convivència, i en desenvolupament, uns vint-i-pocs. 

Hi ha hagut una resposta molt ràpida davant d’aquest creixement, tant per part del Consell Rector, com del mateix equip tècnic. S’ha treballat per fer possible aquest creixement, adaptant les eines i amb nous recursos que ens hem anat dotant com a cooperativa… Hi ha hagut molta professionalització, han entrat companyes amb perfils molt específics, per exemple. S’han millorat els programes informàtics, la forma de treballar, d’organitzar-nos, i en l’àmbit dels projectes, igual.

Fa goig ser, actualment, 27 persones a l’equip tècnic de Sostre Cívic i la Constructiva. Vam començar amb el projecte de Princesa, que va ser una mica el projecte pilot i, a partir d’aquí, vas millorant i acabes gestionant un projecte d’habitatge cooperatiu darrere l’altre. Crec que l’evolució ha sigut espectacular.

Espero que Sostre Cívic continuï fent projectes d’habitatge cooperatiu arreu del territori. M’agradaria que no només fossin projectes en ciutats, sinó també projectes en municipis més petits. Això no només depèn de Sostre Cívic, hi ha d’haver també altres engranatges que ho facin possibles, però jo imagino Sostre Cívic continuant fent molts projectes i continuant fent créixer l’habitatge cooperatiu.