CONEIX A LES SÒCIES

Fa anys amb un grup d’amics de Badalona va sortir la idea d’impulsar un habitatge cooperatiu, ja que ens encaixava la idea de viure en comunitat. Vam crear un grup i vam estar mesos reunint-nos. Quan buscàvem assessorament, vam mirar les opcions que hi havia i vam decidir que no volíem fer el nostre projecte cooperatiu propi atomitzat, sinó que ens encaixava el model de Sostre Cívic. Totes ens vam fer sòcies i vam crear un grup llavor. Més endavant, el nostre projecte i el grup van morir, però jo m’he mantingut com a sòcia expectant.

És un model que no és especulatiu, que entén l’habitatge com un dret i que aposta pels espais comunitaris, per poder fer veïnat i per compartir una vida en comunitat més enllà del que et marca la societat: ajuntar-te amb una parella, crear un nucli entre dues persones, tenir fills i construir una família… En aquell moment a mi això no m’encaixava i, de fet, tampoc m’encaixa ara. L’opció de l’habitatge cooperatiu és com el que sempre havia imaginat fet realitat.

Dins de l’estructura interna de Sostre Cívic va sortir la voluntat d’engegar un protocol i van demanar qui es volia implicar voluntàriament. En aquell moment crec estava estudiant el Postgrau de Gènere i Igualtat i vaig pensar que era la meva oportunitat d’aportar els coneixements que tenia a aquest projecte.

Presentació i aprovació del protocol a l’Assemblea General del 2023

Es va crear un grup impulsor, format per representants de les diferents ànimes de Sostre Cívic: les sòcies treballadores, les sòcies expectants, les sòcies convivents… I des de la cooperativa L’Esberla ens han assessorat i acompanyat dinamitzant les sessions. Això ha permès reunir la visió de les diferents realitats existents dins de Sostre Cívic, cadascú ha aportat coses diferents i hem pogut extreure’n una visió global que ha estat molt interessant.

El protocol ha estat la constatació d’una realitat que ja saps o que ja intueixes que existeix. La realitat és que vivim en una societat masclista i que les violències i les actituds masclistes estan succeint. Per això, és molt necessari disposar d’un protocol que ens doni eines que ens permetin sensibilitzar-nos, posar noms a les violències i actuar. Que et tallin en una reunió, la repartició desigual de les tasques, que la teva opinió no compti, les bromes sexistes… Totes aquestes coses són violències i cal disposar d’un protocol per afrontar-les.

Cal assenyalar-ho. Si no es diu que la majoria de les persones que es dediquen a fer les tasques de cures són dones i que hi ha uns rols de gènere i estereotipis que determinen la nostra percepció i la manera com actuem, la gent continuarà pensant que tot està bé. Per això, el primer que ha de fer aquest protocol és visibilitzar aquestes situacions, sigui a partir d’entrevistes i enquestes o a través de les comissions de convivència o de cures. Després, s’ha de fer un treball de conscienciació i de reflexió al voltant d’això, per tal que les persones que no tenen costum d’assumir aquest tipus de tasques de cures puguin començar a fer-se’n càrrec i vegin tot el que els pot reportar. Probablement, no passi de manera natural, així que s’hauran d’acordar mesures específiques tenint en compte les peculiaritats de cada cas. Cal canviar les maneres internes de fer i processos com aquest enriqueixen tot el grup: tant a aquelles persones que se n’adonen i acaben assumint tasques que no feien com a les que deixen anar tasques que feien per inèrcia.

Sòcies convivents de Clau Mestra · Fotografia de Milena Villalba

Moltes violències masclistes es donen a les llars i Sostre Cívic és una cooperativa d’habitatge, llavors, d’aquí ve una de les necessitats de dotar-se d’un protocol. El protocol, a banda de la part de prevenció, té la part de l’abordatge i, si algú l’activa pel motiu que sigui, hi ha un seguit de passos que hem de fer amb celeritat per arribar a una conclusió. També estem establint dins de cada projecte una persona de referència que sigui l’enllaç amb la comissió del protocol, i serà amb ella amb qui veurem com incidim a cada espai.

Pel que fa a la prevenció, és important que la cooperativa emeti un missatge contundent deixant clar que aquest tipus d’actituds no es toleraran. També s’ha d’incloure en els documents de benvinguda, comunicar-ho a les xarxes socials i incorporar al web un apartat on l’entitat es posicioni davant d’això. A més, el protocol estableix la creació de figures a cada projecte, que no només facin d’enllaç amb la comissió del protocol, sinó que també puguin ser referents en temes de gènere. També s’han plantejat formacions i tallers de sensibilització. A poc a poc hem d’anar explicant a què ens referim quan parlem de violències masclistes i LGTBIQ-fòbiques, en què es poden traduir en el dia a dia, amb l’objectiu que la gent pugui dir “això que jo tenia molt naturalitzat aquí està passant o a mi m’ha passat”. Als espais d’oci que trobem als habitatges s’han de penjar cartells que recordin que cal respectar les companyes i que no es toleraran certes actituds. També es poden passar enquestes i fer assemblees o trobades per saber com s’està sentint la gent en aquests espais i poder detectar coses que estan passant desapercebudes.

De moment no, però encara estem molt a l’inici. Ara tot és perfecte perquè tots estem d’acord, rebutgem les violències masclistes, hem elaborat un protocol i tenim un grup de gent que s’hi dedica… Segurament les resistències vindran quan comencem a anar als espais, assenyalem situacions concretes i posem noms i cognoms.

Passar del paper a l’acció. És el que passa en qualsevol política de gènere. Quan executes i implementes surten les resistències i aquí és on es veurà fins a quin punt el compromís és real i efectiu.

Al web hi ha un apartat específic amb un formulari i un e-mail on pots comunicar el que consideris convenient. També pots fer una consulta si no saps si cal actuar o no davant d’allò que has vist o has viscut. A més, es pot denunciar verbalment. Un cop estiguin establertes les persones de referència de cada projecte, si ho vols, podràs acudir a ella. A La Interna (la intranet de les sòcies) també apareixen els noms i contactes de les persones que formem la comissió i pots comunicar-t’hi personalment si et genera més confiança.