CONEIX A LES SÒCIES

Quan vivia a Barcelona al barri de Sant Andreu vaig formar part d’un Consell de Joventut on vam impulsar un projecte al voltant de l’habitatge. Allà vam descobrir experiències de masoveria urbana, d’habitatge cooperatiu… i vam investigar quines coses s’estaven fent a altres països. No va ser fins uns quants anys després que aquí es van començar a desenvolupar els primers projectes d’habitatge cooperatiu, com el de La Borda (Sants). A més, havia estudiat arquitectura i també m’interessava per aquest vessant.

El que em va interessar de Sostre Cívic és que és un una cooperativa d’àmbit català, bastant gran, amb molta capacitat de poder desplegar projectes a una certa escala. El tema de l’habitatge cooperatiu em va agafar en un moment vital en què no podia dedicar-hi molta energia, i Sostre Cívic té una estructura i un acompanyament que facilita molt l’inici dels projectes. També crec que és molt potent a l’hora de promoure i divulgar el model i de garantir que tots aquests sols i habitatges que es van fent es perpetuïn fora de la lògica de mercat.

Retrat del Benjamí Aguilar

El lloc on vius i dorms cada dia té unes implicacions, i és cert que hi haurà coses que canviaran i m’hauré d’acostumar a les lògiques de l’habitatge cooperatiu i de l’organització col·lectiva. De totes maneres, no crec que sigui un esforç massa gran, ja que encaixa amb la visió d’anar incorporant l’economia social a més àmbits de la meva vida. Molta gent ha començat amb les cooperatives de consum, en el meu cas l’inici va ser en l’àmbit de la mobilitat, i ara afegiré l’habitatge en aquesta lògica. És una forma d’acomodar totes les peces amb una coherència amb la meva manera de viure.

Aquesta és una de les claus principals de l’habitatge cooperatiu, que em dona la seguretat que no em podran fer fora del meu pis i que no tindré una pujada de lloguer. He viscut pujades de lloguer, he hagut de canviar de pis perquè els preus eren cars, he viscut un temps sol i he estat pobre durant bastants anys. Viure sol amb una criatura és complicat si no tens un gran sou. Per tant, sí que és un alleujament important i em dona una millor perspectiva de futur i econòmica. La vida dona moltes voltes, però aquest projecte em permet tenir una estabilitat en l’habitatge de forma indefinida.

El Vallès Oriental i, en especial, Granollers tenen una manca de consistència de l’economia social. No hi ha una tradició cooperativa arrelada. Amb l’Ateneu cooperatiu hi ha la intenció d’articular aquesta xarxa i fer-la més forta. Als baixos de l’edifici hi ha bastant espai previst de coworking, que segurament no s’omplirà només amb la gent que hi viurà.

Render del projecte arquitectònic de El Cairó

També hi ha la possibilitat de posar-hi una botiga de la Magrana Vallesana, una associació de consumidores i productores agroecològiques, i un espai logístic per vehicular la distribució a la ciutat. La intenció és que El Cairó jugui un paper dinamitzador de l’economia social a Granollers.

Des que hem començat a configurar el grup, s’han anat definint una mica tots aquests paràmetres de convivència que es volen tenir, vinculant-nos també al disseny del propi edifici. La idea és que hi hagi espais de convivència i serveis compartits, però sense haver de compartir-ho tot. Les persones que de moment formen part del projecte són un perfil de gent amb moltes activitats, que no focalitza tota la seva dinàmica social només en l’habitatge. A la planta baixa hi haurà uns espais comuns importants per poder fer joc, celebracions i moments de vida conjunta de la comunitat, i també hi haurà una àrea de treball compartit. A la coberta hi haurà una zona compartida amb bugaderies, espai d’oci, una barbacoa… De totes maneres, ja veurem com acaba concretant-se tot això. El disseny propi de l’edifici comporta que hi hagi força relació entre les veïnes, ja que no hi ha replans amb quatre portes, sinó una passera i tots els habitatges de la mateixa planta comparteixen l’espai d’accés.

Sostre Cívic ja ha anat explorant el tema de la sostenibilitat, inclús assumint riscos, per exemple, posant sistemes de climatització innovadors. Aquí el que fem és heretar tot el coneixement que s’ha anat generant i incorporem tots aquests sistemes que estan funcionant bé. Tindrem sistemes de recuperació d’aigües grises, d’aerotèrmia i de captació solar per crear energia. I tot tindrà un funcionament centralitzat perquè sigui més eficient.

Estem més acostumats  a organitzar-nos i a cooperar en àmbits com el consum i l’habitatge, però, en canvi, la mobilitat ha passat a ser una opció molt individual i poques vegades s’ha abordat de forma col·lectiva. Encara que fem servir el transport públic, aquest no implica una organització amb altres persones. La mobilitat també és susceptible d’abordar-se de forma col·lectiva amb serveis i instruments que puguem organitzar conjuntament. Hem coincidit amb el fet que Sostre Cívic està desenvolupant un projecte de sostenibilitat i mobilitat gràcies a Projectes Singulars i amb la col·laboració de Som Connexió, Som Mobilitat, Biciclot i Granollers Pedala, i això ens ha permès anar incorporant les diverses idees al projecte d’El Cairó.

A Barcelona, per exemple, hi ha hagut projectes que s’han construït de zero i que han renunciat a tenir un aparcament subterrani, que a més és una cosa que encareix moltíssim l’edifici. En el cas d’El Cairó es pretén que hi hagi un o dos cotxes elèctrics de Som Mobilitat que la ciutadania de Granollers pugui fer servir, però que estiguin ubicats en el mateix projecte. S’està pensant a incorporar un vehicle utilitari i una furgoneta que pugui combinar usos múltiples, alguns dels quals poden estar relacionats amb el tema de la distribució i l’abastiment de producte ecològic.

Bicicleta de la flota de bicis elèctriques compartides de Sostre Cívic

També es vol fomentar molt l’ús de la bici, dimensionant espais d’aparcament a la planta baixa perquè la gent pugui tenir-la com una opció de mobilitat quotidiana. Després s’està treballant en una flota de bicis elèctriques compartides per a la gent que en faci un ús més esporàdic. A més, es volen incorporar les bicis de càrrega, que poden servir per transportar infants, compres, productes… També ens hem trobat que hi ha gent que té diverses bicis que no fa servir gaire, i d’aquí ha sorgit la idea de gestionar una flota col·lectiva a partir de les bicis que ja té cadascú.

Quan s’impulsa un projecte normalment ja hi ha tot un seguit de sessions programades per tractar la governança, el disseny arquitectònic, etc. Volem incorporar un bloc de sessions que sigui de mobilitat perquè cada grup pugui plantejar-se com vol abordar-la i pugui decidir si vol tenir alguns serveis compartits. També estem veient les necessitats dels projectes que ja estan en convivència. Gràcies a Projectes Singulars (del departament d’Economia Social de la Generalitat de Catalunya) s’ha pogut adquirir una flota de bicis elèctriques que ja s’estan provant en alguns habitatges i s’han afegit tres bicis de càrrega. Creiem que la mobilitat s’ha d’incorporar com un eix més dels projectes de Sostre Cívic.