4art Debat de reflexió al voltant del paper de l’arquitectura en la transformació social i mediambiental

En aquesta edició posarem el punt de mira en l’habitatge i les cures, el que podem anomenar residencial amb serveis. I com sempre, ho farem des del punt de vista de l’autogestió, l’impuls col·lectiu i la vida comunitària que promou Sostre Cívic.

A l’estat espanyol el percentatge de població més gran de 65 anys serà el 22,7% de la població el 2026. Per altra banda les persones amb diversitat funcional o algun grau de discapacitat estan augmentant progressivament des que se segueixen estadísticament les dades. Aquesta realitat difícil, moltes vegades acompanyada de soledat, incomprensió, etc. està lluny de ser compresa, i menys encara coberta, pel sistema públic assistencial. Alhora estem vivint una era de canvis socials i productius que estan canviant les formes d’habitar, i per tant la morfologia de l’arquitectura residencial.

Davant d’aquesta situació alguns col·lectius s’estan autorganitzant per cobrir les seves necessitats d’emancipació i socialització a través de noves formes de conviure en nous tipus d’espais habitacionals. I ho estan fent des de perspectives de lògica comunitària i de suport mutu, a partir de la senzilla idea de mantenir el màxim d’independència individual a través de l’acció col·lectiva. Els sèniors (la gent gran) han estat la punta de llança d’aquestes noves formes de residencial, però en els darrers temps, altres col·lectius amb necessitats específiques, com poden ser aquells amb diversitat funcional, també proposen projectes col·lectius específicament adaptats a la seva realitat “no normativa”.

És en aquest context a on administracions, entitats del 3r sector, i grups de ciutadans, però també de professionals del sector de l’habitatge, comencen a proposar altres maneres d’accedir i de dissenyar l’habitatge adaptat i/o amb serveis més enllà de la lògica de mercat i de propietat individual.

Aquest no és un camp de treball nou per l’arquitectura, des dels Narkomfin soviètic i els luxosos family hotels de la Nova York, passant pels icònics projectes de Herman Hertzberger, fins a arribar als Holandesos Mecanoo i MVRDV, molts arquitectes s’han enfrontat des de diverses òptiques a l’habitatge plurifamiliar amb serveis. Però és en les darreres dècades quan observem canvis importants, que introdueixen noves tipologies de l’habitatge i nous marcs de convivència en el residencial amb serveis, derivats de les noves demandes i les formes d’autogestió que comentàvem.

Aquesta innovació s’està impulsant principalment des de la iniciativa privada i especialment a través de cooperatives, almenys pel que fa al nostre país. El fet cooperatiu: l’autopromoció, el suport mutu, l’autoresponsabilitat, l’equitat i la gestió democràtica, són elements fonamentals per aquests col·lectius que vulguin projectes emancipatoris i no només assistits.

Creiem que aquests projectes, de base comunitària i que parteixen de les necessitats reals de les usuàries, són els que estan trencant els esquemes tradicionals de l’habitatge i que, per tant, estan aportant noves tipologies i noves formes, en definitiva noves arquitectures, pel disseny residencial.

És per això que, considerant a l’arquitectura com una eina de transformació social, creiem que cal observar com aquestes arquitectures juguen un paper important en el progrés social, equitatiu i democràtic. Ens proposem conèixer iniciatives d’arreu sobre arquitectura residencial amb serveis, intergeneracional, inclusiva i integradora, per abordar la problemàtica a què s’enfronten i aprendre de la seva pràctica. Esperem que les jornades serveixin per enriquir el debat al respecte.

En aquest context, ens sorgeixen algunes preguntes que poden estar en el debat:

• Quin ha de ser el paper de l’arquitectura en l’actual context de canvi de paradigma social i habitacional? Quin paper ha de jugar l’arquitectura davant del repte demogràfic i l’envelliment en les societats europees? I davant de les necessitats de col·lectius específics, com poden ser la gent gran i les persones amb diversitat funcional?
• El cohabitatge o coliving, i en particular l’habitatge cooperatiu, és una resposta a aquests nous paradigmes? En quina mesura i per què?
• Quin és el rol que ha de jugar l’arquitecte en relació amb aquestes necessitats i nous paradigmes? Ha de ser un agent més, un catalitzador d’informació, un director, un acompanyant, potser un impulsor…?
• Quins són els reptes econòmics, en termes d’arquitectura i construcció, que han i hauran d’afrontar els projectes de residencial amb serveis? Es pot parlar merament en termes monetaris? Quin és el cost/benefici d’aquests projectes?
• Quin és el rol que ha de jugar l’administració en aquest tipus de projectes? Des d’on s’estan donant respostes a aquestes necessitats, des de l’administració local? En la col·laboració publico-privada (o publico-cooperativa?….

I moltes qüestions més que esperem que neixin durant la jornada!

Ponents

• Linda Björn. Arquitecta, sòcia fundadora de l’equip Marge Arkitekter. Suècia. Ens parlarà de la visió del seu equip centrada en l’atenció a les persones en diversos projectes per a gent gran a Suècia.
• Maider Azurmendi. Treballadora social, responsable de cooperació comunitària del Matia instituto. Euskadi. Ens explicarà  la iniciativa “Viviendas para toda la vida” projecte finalista per a persones grans i persones amb discapacitat a Donostia.
• Txatxo Sabater, Dr. Arquitecte, professor i investigador de l’Escola d’Arquitectura del Vallès (UPC). Catalunya. Ens parlarà de les perspectives de l’habitatge amb serveis en base a un exhaustiu estudi sobre “gerohabitació, cohabitació i emancipació” elaborat per la Diputació de Barcelona.

Quan? A on?

El dijous 2 de desembre, de 18:00 a 20:30 hores.

A l’Aula Ronda, al c. Sant Pere més Alt, 59 BIS (Barcelona). També es facilitarà retransmissió en directe per a les persones que no puguin assistir-hi presencialment.

Inscripcions

Per formalitzar la teva inscripció gratuïta, has d’omplir aquest formulari abans del 29 de novembre.

I si vols assistir-hi, però no ho pots fer presencialment, indica en la caixa de comentaris que ho vols fer per streaming i t’enviarem l’enllaç de l’acte.

FORMULARI TANCAT

Si vols assistir-hi escriu a info@sostrecivic.cat