L’escalada dels preus del lloguer i la pressió especulativa han convertit l’habitatge en un bé inaccessible per a amplis sectors de la població, han expulsat veïnes, joves i famílies del seus barris i han trencat projectes de vida. Aquest desequilibri afecta la cohesió social, l’arrelament comunitari i, sobretot, el dret a un habitatge digne, mentre creix la dependència de mercats volàtils i models residencials orientats al benefici. El cooperativisme d’habitatge i les iniciatives comunitàries, en canvi, impulsen estabilitat, assequibilitat i sobirania residencial mitjançant models no especulatius, espais comuns i formes de vida col·lectiva.