Els desnonaments de persones vulnerables a Catalunya i Madrid han provocat una onada d’indignació i mobilitzacions. També han obert una crisi social i política i un intens debat sobre les polítiques d’habitatge. Davant d’aquesta situació, des de Sostre Cívic, cooperativa d’habitatge en cessió d’ús, volem expressar el nostre posicionament.

• L’habitatge cooperatiu és part de la solució a la crisi. Oferim llars assequibles, amb dret d’ús indefinit i gestió democràtica, i treballem perquè aquestes garanties siguin accessibles per a tothom. Per això, donem suport al moviment pel dret a l’habitatge i fem nostres les seves reivindicacions urgents: aturar els desnonaments sense alternativa residencial, abaixar els lloguers, garantir l’estabilitat dels contractes i posar fi a l’especulació immobiliària. Cridem les nostres sòcies i el conjunt de la ciutadania a participar en les mobilitzacions convocades.
  
• L’aprovació dels dos decrets d’habitatge que el govern espanyol ha presentat al Congrés dels Diputats i Diputades era necessària per respondre a les emergències i protegir les persones llogateres davant l’amenaça de perdre casa seva. El rebuig del Congrés deixa sense resposta milers de persones en situació de vulnerabilitat a Catalunya i arreu de l’estat, i les aboca a la desesperació. Aquestes persones no poden esperar.
  
• Alhora, denunciem que els decrets mantenien els privilegis de les empreses amb ànim de lucre i tornaven a deixar en segon terme el cooperativisme i les alternatives sense lucre. És inacceptable que un govern que es defineix com a progressista que un govern que es defineix com a progressista continuï donant més avantatges fiscals al negoci immobiliari que a les entitats que garanteixen habitatge assequible de manera permanent. Els textos presentats tenien mancances concretes:
  • Mantenien els privilegis fiscals de les societats cotitzades d’inversió en el mercat immobiliari (SOCIMI) i ampliaven les possibilitats que els seus beneficis quedessin exempts de tributar. En canvi, les cooperatives sense lucre continuaven suportant una càrrega fiscal que dificulta oferir habitatge assequible i impulsar nous projectes.
  • Preveien els avals públics de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) per al lloguer, sense incloure el model en cessió d’ús. Aquesta exclusió generava inseguretat jurídica per a les cooperatives.
  • No estenien la rebaixa de l’IVA en les compravendes d’habitatge protegit a les cooperatives d’habitatge, tot i que també promouen habitatges amb aquesta qualificació.
  • No responien a les propostes del sector per facilitar l’accés al sòl i al finançament.
  • Deixaven el possible reconeixement dels «proveïdors socials d’habitatge» pendent d’un futur reglament, sense concretar les reformes legals i fiscals necessàries. En canvi, sí que concretaven els incentius a les SOCIMI.

• Aquest tracte al cooperativisme i a les altres entitats sense lucre representava un pas enrere en la consolidació d’aquestes alternatives. Afavoria que societats que reparteixen beneficis gestionessin també l’habitatge assequible, sense prioritzar les entitats que garantim que aquest habitatge continuï sent assequible, que el gestionen democràticament i que reinvertim els excedents.

• L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús ja demostra que és possible viure amb estabilitat, a preu de cost i amb gestió democràtica. Per estendre aquest model i permetre que moltes més persones hi accedeixin, cal reconèixer-lo legalment i aplicar-li una fiscalitat coherent amb la seva funció social. També necessita finançament públic a llarg termini, ajuts a les aportacions inicials, accés al sòl i mesures per destinar patrimoni privat a habitatge assequible.
  
• El suport públic ha de prioritzar la creació d’un parc d’habitatge públic i comunitari que sigui assequible de manera permanent. Promoure habitatge fora del mercat també és urgent.
  
• Si finalment es convoquen eleccions sense haver garantit aquestes transformacions, el Govern espanyol haurà tancat un mandat d’oportunitats perdudes en habitatge, especialment per al cooperativisme. Els anuncis i les mesures parcials no s’hauran traduït en els canvis estructurals que la crisi exigeix.
  
• Demanem al Govern i a tots els grups parlamentaris que assumeixin la seva responsabilitat. Cal que defensin el cooperativisme d’habitatge com una alternativa viable i necessària, amb suport legal, econòmic i financer efectiu.

Consell Rector de Sostre Cívic
Barcelona, divendres 2 d’octubre de 2026