L’Assemblea General Ordinària de Sostre Cívic reforça el marc intern de la cooperativa, incorpora dos nous projectes i situa la gestió del creixement com el gran repte dels pròxims mesos.
La jornada va suposar un nou èxit de participació i va ser la primera assemblea celebrada als espais comuns d’un edifici de la cooperativa, a Cal Paler Nou, a Cardedeu.

El 13 de juny de 2026, Sostre Cívic va celebrar la seva Assemblea General Ordinària als espais comuns de Cal Paler Nou, a Cardedeu. Era la primera vegada que l’assemblea tenia lloc fora de Barcelona i dins d’un projecte d’habitatge cooperatiu, un fet que expressa el creixement i la implantació territorial de l’entitat. La jornada va comptar amb més de 200 persones sòcies en format híbrid, prop de 60 de les quals van participar telemàticament. Els disset punts de l’ordre del dia es van combinar amb espais de convivència i coneixement mutu, com el dinar col·lectiu i les visites als nous habitatges del projecte amfitrió, convertint l’assemblea en una trobada de referència per a la vida cooperativa.

Uns comptes equilibrats entre creixement i solvència

Els comptes de l’Associació i de la cooperativa (les dues figures jurídiques que conformen Sostre Cívic) van obtenir un ampli suport de l’assemblea després d’una presentació centrada en l’equilibri entre creixement i solvència. Pel que fa a l’Associació, l’increment d’ingressos i despeses s’explica per l’activitat finançada amb subvencions, especialment en àmbits com la formació, la participació i la promoció del model. En el cas de la cooperativa, l’actiu total ha passat de 35 a 53 milions d’euros en un any, un increment del 53% explicat sobretot per l’augment de l’immobilitzat material, és a dir, pels edificis vinculats als projectes en marxa. La cooperativa viu una etapa d’alta activitat promotora, amb 325 habitatges en 12 projectes simultàniament en fase d’obres.

L’exercici 2025 es va tancar amb un resultat positiu de prop de 59.000 euros, que es destinarà íntegrament als fons de reserva obligatoris. Aquesta decisió respon a la lògica pròpia del model: no maximitzar beneficis, sinó reforçar la cooperativa i mantenir l’habitatge a preu de cost. La tresoreria, amb 2,6 milions d’euros disponibles, permet afrontar les oscil·lacions derivades de l’activitat constructiva i complir els criteris de seguretat exigits per les entitats finançadores.

Aquest creixement també té una traducció en el passiu: el deute a llarg termini amb entitats de crèdit se situa prop dels 30 milions d’euros, vinculat al finançament de noves promocions. Les ràtios de liquiditat i disponibilitat són positives, mentre que la solvència, continua sent un repte estructural, donat que el capital social aportat per les sòcies encara és limitat en relació amb el volum d’inversió necessari per fer habitatge assequible. Un repte que s’ha de superar augmentant els recursos propis, via aportacions de capital voluntari o d’altres.

Ordenar el funcionament intern i les condicions de treball

Un dels punts centrals de l’Assemblea va ser l’aprovació de dos Reglaments de Règim Intern. Aquests documents tenen com a objectiu normativitzar i concretar aquells aspectes de la cooperativa que no recullen els Estatuts. En altres paraules, ordenen en un mateix marc acords, pràctiques i criteris que fins ara estaven dispersos, amb la voluntat de millorar la claredat, la transparència i la seguretat jurídica.

El primer, el Reglament de Règim Intern general, es va presentar com una eina per donar forma jurídica i coherència a acords ja aprovats en assemblees anteriors i a pràctiques internes consolidades. El text recull aspectes clau del model de cessió d’ús, els criteris d’inclusió social, el funcionament dels òrgans de govern, el protocol contra les violències masclistes i LGTBIQ-fòbiques, el règim econòmic i l’ús de La Interna com a canal principal de comunicació i gestió.

El segon reglament regula les condicions sociolaborals de les sòcies de treball. Ordena qüestions com la jornada, el teletreball, els permisos, les vacances, les categories professionals, les retribucions i la formació, amb la voluntat de donar més seguretat i estabilitat a l’equip en un moment de creixement de la cooperativa.

La gestió interna centra el debat estatutari

L’Assemblea també va obrir un debat intern sobre com adaptar els Estatuts al creixement de la cooperativa. Les modificacions presentades pel Consell Rector buscaven donar més seguretat jurídica als projectes en marxa, ordenar nous usos dels edificis i reforçar la coherència antiespeculativa del model.

Els canvis aprovats permeten regular millor l’explotació econòmica dels edificis més enllà dels locals comercials (com espais exteriors o un possible coworking obert a persones externes), sempre dins dels valors de l’economia social i solidària. També clarifiquen que, per participar amb veu i vot en un grup impulsor, cal ser sòcia de la cooperativa, evitant incerteses en fases inicials o davant canvis en les unitats de convivència.

Una altra modificació adapta la durada del dret d’ús als casos en què la cessió indefinida no és possible, com passa en algunes promocions sobre sòl dotacional, on l’administració pot limitar l’ús a determinats col·lectius (com joves o gent gran) o a períodes concrets. Alhora, el nou redactat sobre altres habitatges en propietat que puguin tenir les sòcies, fora de la cooperativa, exigeix que aquests han de complir una funció social i no tinguin usos anòmals o especulatius, com pisos buits, lloguers abusius o usos turístics irregulars.

La base social va donar un suport molt ampli a les propostes del Consell Rector. Totes les modificacions estatutàries van superar amb escreix la majoria qualificada de dos terços, amb resultats d’entre el 95-98% de vot favorable. Els canvis consoliden una arquitectura jurídica més madura, pensada per afrontar el canvi d’escala de Sostre Cívic sense perdre coherència amb els principis del model: propietat col·lectiva, ús social de l’habitatge i gestió democràtica.

Dos nous projectes a Argentona i la Garrotxa

El bloc final de l’Assemblea va estar marcat per l’aprovació de dos nous projectes que amplien la diversitat territorial i tipològica de Sostre Cívic: un projecte municipal al Maresme i una iniciativa d’arrelament rural a la Garrotxa.

A Argentona, l’assemblea va ratificar el dret de superfície d’un solar municipal per impulsar un edifici d’obra nova amb 20 habitatges protegits. Es tracta d’un projecte treballat des del 2007, que ha pres forma definitiva a partir del 2023 amb l’aposta de l’Ajuntament per promoure habitatge cooperatiu en sòl públic. El dret de superfície serà gratuït i tindrà una durada de 75 anys. El grup impulsor encara no està constituït i es preveu iniciar-ne el procés al setembre, amb criteris de preferència per a persones residents al municipi i una mirada especial cap a la intergeneracionalitat i l’accés de persones joves.

L’altre projecte aprovat va ser Mas Vilamala, a les Planes d’Hostoles, a la Garrotxa. En aquest cas, la iniciativa neix d’un grup de sis persones que ja viuen a la finca des del 2021 mitjançant un acord informal de masoveria i que ara volen formalitzar el seu arrelament amb un dret de superfície entre privats de 75 anys sobre la masia i els seus annexos. La finca té 42 hectàrees de bosc i camps, que el grup ja gestiona amb horts i aprofitament forestal. La proposta preveu rehabilitar el mas i un paller amb criteris de baix impacte ambiental i materials naturals per crear entre 6 i 7 habitatges, inclòs un d’adaptat. Fins ara, bona part de les millores s’han fet amb recursos propis i treball directe del grup, que compta amb persones vinculades professionalment a la construcció. És el segon projecte rural de Sostre Cívic, juntament amb El Turrós, a Argelaguer, també a la Garrotxa.

Amb aquestes dues ratificacions, Sostre Cívic suma nous habitatges, però sobretot reforça la capacitat del model per adaptar-se a realitats diverses: des de la promoció d’habitatge cooperatiu en sòl públic municipal fins a la rehabilitació rural vinculada a la gestió del territori i a la lluita contra el despoblament.

Reivindiquem l’habitatge cooperatiu com a política pública

La cloenda de l’Assemblea va servir per situar el creixement de Sostre Cívic en el marc més ampli de les polítiques públiques d’habitatge. Eulàlia Tubau i David Guàrdia, codirectors de la cooperativa, van repassar un any de consolidació, amb una base social que ja supera les 2.500 persones sòcies, més de 100 actes externs i dos reconeixements internacionals de prestigi rebuts el 2025 per Housing Europe i Social Economy Europe.

El principal repte immediat és gestionar el canvi d’escala. En els pròxims 18 mesos, la cooperativa preveu finalitzar deu projectes d’obres i passar dels 190 habitatges actuals a més de 450. Per afrontar aquest volum, Sostre Cívic treballarà reptes com l’ús d’intel·ligència artificial per agilitzar processos interns i la millora de la construcció industrialitzada, amb exemples com La Llaó, a Lleida, on l’estructura s’ha completat en cinc mesos. Guàrdia també va destacar avenços fiscals recents, com la reducció de l’impost de societats al 10% i la nova deducció a l’IRPF per aportacions de capital social, fruit de la incidència política feta des del sector a través de la XES i Habicoop.

La jornada va comptar amb la intervenció de Miquel Bagudanch, director de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, que va defensar les polítiques de promoció d’habitatge assequible del Govern de la Generalitat. Bagudanch va reconèixer que les necessitats d’habitatge al país són “ingents” i va agrair la capacitat de Sostre Cívic per treure sòl de les dinàmiques especulatives del mercat.

En el diàleg Bagudanch i la codirecció de la cooperativa va posar sobre la taula una qüestió de fons: el model cooperatiu ja forma part de la política d’habitatge, però l’administració encara arrossega marcs pensats per al lloguer convencional o per a promotors mercantils. Es va reclamar més priorització de les entitats sense ànim de lucre en la cessió de sòl públic i va assenyalar disfuncions concretes, com la denegació d’ajuts al lloguer a sòcies de la cooperativa pel fet de formar part de l’entitat que gestiona l’habitatge. Tot i que aquesta i altres disfuncions s’han pogut resoldre, Bagudanch va admetre que queda feina per fer i va defensar el diàleg com a via per ajustar normativa, recursos i realitat cooperativa.

El tancament va anar a càrrec de Carlos Alcoba, president del Consell Rector, amb una intervenció en què va defensar que l’habitatge cooperatiu no és una fórmula alternativa per a unes poques persones, sinó una política d’habitatge per al conjunt del país: genera habitatge assequible i fora del mercat, però també comunitat, corresponsabilitat i arrelament territorial. L’Assemblea la van tancar les sòcies de Cal Paler Nou i, abans del dinar comunitari, una invitació a visitar l’edifici, ja en la recta final abans que les veïnes hi entrin a viure a finals d’estiu.

Imatges de la visita al projecte de Cal Paler Nou

Aquí tens totes les imatges del dia:

Pots recuperar els documents i el vídeo sencer de l’assemblea sencera a La Interna.