Sostre Cívic exerceix el dret de tanteig per retirar els edificis del mercat especulatiu, però exigeix a l’Ajuntament suport públic per fer assequibles les quotes.   

Hem signat un primer acord de compravenda per un bloc de Travessera de Gràcia, que podria convertir-se en la primera cooperativització d’èxit d’un bloc de llogateres de Barcelona

Des de Sostre Cívic, juntament amb diversos sindicats d’habitatge, reclamem a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya que concretin el suport econòmic necessari per garantir la cooperativització de cinc blocs a la ciutat. Actualment, estem exercint el dret de tanteig per retirar aquests edificis del mercat especulatiu, una acció que permetria que almenys 119 persones passin de ser llogateres en risc d’expulsió a sòcies de la nostra cooperativa en règim de cessió d’ús.

Hem presentat els detalls d’aquesta urgència en una roda de premsa celebrada a la terrassa comunitària d’un dels edificis afectats, al barri de Gràcia, on hem estat acompanyades pel Sindicat de Llogateres, el Sindicat d’Habitatge de Gràcia, la COSHAC i la sectorial d’habitatge cooperatiu de la XES. Des del sector cooperatiu hem alertat que la manca de recursos públics pot deixar aquestes veïnes exposades a l’expulsió imminent.

Un model mixt per fer assequible l’habitatge

El mecanisme financer que proposem a les administracions no exigeix que comprin el 100% de l’immoble. Plantegem un model mixt que combina una aportació pública parcial, préstecs i l’estalvi previ de les veïnes, amb l’objectiu d’evitar unes quotes que resultarien inassumibles a preu de mercat.

Tal com ha afirmat el nostre company Yabel Pérez: «No estem demanant que algú vingui aquí i compri el 100% de l’immoble. No volem caritat. Des del cooperativisme tenim la capacitat financera i de gestió de tirar-ho endavant, les veïnes i els sindicats tenen capacitat d’organitzar-se, i estem a l’espera que les administracions facin el pas per fer-ho assequible». Aquestes propostes ja han estat traslladades en reunions prèvies amb l’Ajuntament i la Generalitat, i ara exigim que es tradueixin en compromisos econòmics reals.

La urgència de la demanda respon als terminis de les operacions de tanteig, que en casos com el dels blocs «La Rosa» (dos edificis a Gràcia amb 40 residents) acaben a finals de 2026. També estan afectats un edifici al Guinardó (amb 65 residents) i dos més a Travessera de Gràcia (14 residents). 

Precisament, sobre un d’aquests blocs (Travessera de Gràcia, 156), Sostre Cívic hem anunciat avui la signatura d’un contracte d’arres (un primer acord de compravenda amb la propietat) per adquirir la finca, que compta amb tres habitatges i un local utilitzat pel Sindicat d’Habitatge de Gràcia. Si es concreta el suport públic per completar l’adquisició, aquest esdevindria el primer cas d’èxit de cooperativització d’un bloc a Barcelona, seguint l’exemple pioner de «Cal Bloke» a Manresa, acompanyat per La Dinamo.

El principal obstacle, actualment, és reunir els recursos necessaris sense traslladar al veïnat unes quotes inassumibles. El cooperativisme d’habitatge defensa que l’experiència acumulada els darrers anys (ja existeixen més de 1.300 habitatges a Catalunya, dels quals més de 500 corresponen a 39 projectes en patrimoni privat) ja permet ampliar la nostra estratègia com a barrera de defensa davant de llogaters en perill, però els preus de mercat fan imprescindible el suport públic. Per això, reclamem coherència a les administracions: les eines de tanteig i retracte que recullen la Llei d’habitatge i la nova ordenança municipal de Barcelona han d’anar acompanyades de recursos i de mecanismes estables, àgils i suficientment dotats per fer-les efectives.

Un model escalable contra l’especulació

Sostre Cívic està homologada per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya com a promotora social, fet que ens permet exercir el dret de tanteig i retracte en els supòsits previstos per la legislació catalana d’habitatge. Entre el 2020 i el 2025 ha adquirit per aquesta via vuit edificis, que sumen més de 70 habitatges. Les finques de Barcelona en perill serien, però, les primeres operacions en què exerciria aquesta eina per comprar blocs on ja viuen persones i garantir-ne la continuïtat. És el que anomenem “cooperativització de blocs”: transformar-los en habitatge cooperatiu amb el veïnat que hi resideix, que passa de llogater a soci de la cooperativa.

Aquesta línia de treball va néixer del conveni de col·laboració entre Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres de 2023, que ja plantejava la cooperativització de blocs de llogateres en lluita com un horitzó compartit. També hi ha estudis que avalen la seva viabilitat jurídica, financera, política i organitzativa, com el que van impulsar IDRA i La Dinamo.

Sindicats i cooperatives hem vinculat la nostra reivindicació d’avui amb la vaga general per l’habitatge de l’11 de novembre. La cooperativització contribueix a frenar l’especulació, garantir l’estabilitat residencial de les comunitats i fer assequible l’habitatge.