Coneix a les sòcies

L’Ana Muñoz és sòcia usuària de Clau Mestra i forma part de Sostre Cívic des de fa anys. En Raimon Soler porta vinculat al projecte des dels seus orígens: va participar en la redacció dels estatuts quan Sostre Cívic encara era una associació, l’any 2006.

Tots dos han format part de la primera fornada del Comitè de Recursos, l’òrgan social encarregat de revisar els expedients sancionadors i els acords del Consell Rector quan una persona sòcia no hi està d’acord.

Mira l’entrevista completa:

  • Per qui no el conegui: què és el Comitè de Recursos i quin paper té dins de la cooperativa?

    Raimon: El Comitè de Recursos és un òrgan social definit als estatuts de la cooperativa. La seva funció és revisar i donar resposta a les persones sòcies que no estan d’acord amb un expedient sancionador o un acord que ha pres el Consell Rector. Està format, com a mínim, per tres membres que han de ser persones sòcies, i és recomanable que tinguin algun tipus de coneixement jurídic per desenvolupar les seves funcions, tot i que no cal que siguin advocats ni advocades.

  • Com vau arribar cadascú de vosaltres al Comitè de Recursos? Què us va animar a fer el pas?

    Raimon: Quan el volum de la cooperativa ja ho requeria, era convenient que l’òrgan estigués en funcionament. Em van comentar si tenia ganes de formar-ne part i, amb el coneixement que en tenia i a través de les persones que ja hi havia, vaig decidir postular-me. A partir d’aquí, les sòcies van decidir acceptar que en formés part.

    Ana: Al meu cas va ser una sòcia usuària de Clau Mestra, que estava al Consell Rector, qui em va proposar que s’estava activant aquest comitè i que pel meu perfil podria incorporar-m’hi. Va ser tot molt orgànic.

  • Quan expliqueu a altres sòcies què feu al comitè, com ho resumiríeu en poques paraules?

    Raimon: La nostra feina és valorar el recurs que interposa una persona sòcia contra un acord de la cooperativa, segons els Estatuts i la normativa general d’aplicació. Si estimem el recurs, li donem la raó a la persona sòcia. Si no, confirmem la decisió que ha pres la cooperativa. Sempre donem audiència a la persona que presenta el recurs —és preceptiu—, l’escoltem, i a partir d’aquí decidim si necessitem més informació per clarificar els fets i fem una deliberació final.

    Ana: El comitè actua a demanda, quan s’activa algun procés. No és una demanda molt alta i hem tingut pocs expedients a revisar, cosa que, d’alguna manera, és bona notícia. Quan ens arriba un recurs, la persona sòcia té un mes per presentar-lo i nosaltres tenim tres mesos per donar resposta. Per tant, ens hem d’activar: reunir-nos, deliberar, veure com donem el dret d’audiència i anar treballant la documentació de l’expedient.

    L’Ana i en Raimon, durant l’entrevista al pati del Grup ECOS

  • Què implica formar part del Comitè de Recursos en el dia a dia? Com funciona quan arriba un cas?

    Raimon: La necessitat és que treballem col·legiadament i el debat i la reflexió conjunta és molt important.

    Ana: Se’ns posa a disposició l’expedient amb tota la informació que va aparellada amb el cas en concret. A partir d’aquí, comencem a treballar.

  • Quines qualitats o actituds creieu que són importants per formar part d'aquest espai?

    Ana: El perfil no ha de ser necessàriament jurídic, pot ser molt variat. El que sí que és interessant és que sigui gent a qui li agradi la part de gestió, perquè et dona la possibilitat de conèixer l’estructura interna de la cooperativa. Però no és un requisit imprescindible que la persona sigui advocada.

    Raimon: Pel que fa a aptitud personal, és molt important que sigui una persona dialogant, amb sentit comú i amb una idea de contribució. Jo crec que això ja es dona dins de les persones sòcies de Sostre Cívic, perquè si no no t’implicaries en aquest projecte. Té una part molt bonica: fer una mica d’àrbitre o de jutgessa.

    Ana: És un paper de ponderar la situació entre la cooperativa i la representació de les persones sòcies. No estem per dir que tot ho ha fet bé la cooperativa; si hi ha alguna cosa que cal aprendre a fer d’una altra manera, ho diem. És una mirada d’oportunitat de creixement i de maduresa de la cooperativa. Cada expedient que ens arriba és un procés d’aprenentatge.

  • Hi ha algun moment o situació que us hagi fet veure especialment la importància del Comitè de Recursos?

    Raimon: És molt positiu veure que la persona sòcia diu “vaig al Comitè de Recursos, confio en l’òrgan social que forma part de la cooperativa”. Perquè la persona sòcia té la possibilitat de recórrer al comitè o d’interposar un recurs judicial, i quan tria el camí intern, és un senyal de confiança en la cooperativa.

    Ana: La composició diversa del comitè ha estat molt enriquidora a l’hora d’estudiar i revisar els expedients. Pots empatitzar d’una altra manera quan el cas és proper a la teva realitat com a sòcia. Veus les implicacions que poden tenir en la convivència, que potser es perdrien si no hi hagués aquesta diversitat de mirades. Sostre Cívic és una cooperativa amb moltes tipologies de persones sòcies, i és bo que el comitè sigui també una mica variat.

  • Ana, formes part de Clau Mestra, un projecte que ja viu en comunitat. Creus que aquesta experiència t'ha influït a l'hora d'abordar els conflictes que arriben al comitè?

    Ana: Viure en comunitat et dona una perspectiva molt concreta de com afecten les decisions a la convivència quotidiana. Quan revises un cas, hi ha una sensibilitat que ve directament d’haver viscut situacions similars. Crec que això ha enriquit molt la meva manera de mirar els expedients, i suposo que és exactament el que busca tenir persones sòcies de perfils diversos al comitè.

    L’Assemblea General Ordinària de 2022 va aprovar la candidatura de l’Ana i en Raimon

  • Raimon, ets una de les persones que fa més anys que forma part de la cooperativa. Què és el que més destaques quan mires tot el camí que ha fet Sostre Cívic?

    Raimon: El meu coneixement de Sostre Cívic ve de molt antic. Em vaig implicar com a voluntari el 2006, quan encara era una associació. Vaig participar en la redacció dels estatuts i he de confessar que és emocionant veure com ha crescut, perquè ha estat d’una manera exponencial i molt positiva. Veure com un moviment tan de base ha arribat a tenir l’impacte que té sobre una qüestió tan cabdal com l’habitatge, i el reconeixement que ha rebut com a actor del sector, per a mi és un orgull. Hi ha una qüestió de projecte, de missió i de valors de Sostre Cívic que es reflecteix en els diferents tipus de sòcies d’una manera molt clara.

    El Comitè de Recursos és una mostra d’això. Quan una cooperativa arriba a un moment de maduresa i de creixement, és lògic que hi hagi conflictes i disparitat de criteris, i és molt sa que es puguin resoldre des de dins.

  • Ara que tanqueu aquesta etapa, què us ha aportat personalment formar part del Comitè de Recursos?

    Ana: A mi, que venia com a sòcia usuària, m’ha permès aprofundir en el coneixement del funcionament intern de la cooperativa més enllà de la meva fase. I coincidir amb persones com en Raimon, o conèixer altres companys i companyes, ha estat molt interessant. Surts del teu àmbit més immediat i et connecta amb la dimensió més col·lectiva de la cooperativa. Aquesta part és molt valuosa.

    Raimon: En el meu cas és una mica l’invers: m’ha donat una visió molt directa sobre els casos pràctics i reals de les persones usuàries. A part d’una qüestió personal: fer de jutge a petita escala t’obliga a centrar-te, a ser responsable, i veus que aportes alguna cosa a la cooperativa. Dones alguna cosa més com a persona sòcia. I quan s’arriba a una resolució, hi ha un orgull genuí de dir: “Hi havia una desavinença i hem contribuït a clarificar-la i a donar-li solució.”

  • Què diríeu a una sòcia que s'està plantejant entrar-hi però encara dubta?

    Ana: Que no s’espanti, perquè no és gaire demandant en termes d’energia. I que és una bona oportunitat per conèixer la cooperativa més en profunditat i per posar el seu gra de sorra en un projecte tan ampli. A vegades costa trobar l’espai on pots participar, i aquest n’és un de molt concret i significatiu.

    Raimon: Tot i no ser molt demandant, quan entres en un cas t’hi has de posar de debò. Però no cal ser advocat ni advocada per fer-ho bé. El que importa és tenir voluntat de debat, ganes de valorar els casos amb rigor i de contribuir al bé de la cooperativa. Simplement això.

Més sòcies