Durant tres dies, vam conèixer de prop projectes referents d’habitatge cooperatiu a Zúric i Ginebra, de la mà de les seves protagonistes. Hem tornat amb inspiració i idees molt concretes per fer créixer el model a Catalunya, sabent que és possible combinar sostenibilitat, accés assequible, gestió comunitària i escala.

La darrera setmana de juny, una delegació de Sostre Cívic vam participar en una visita d’estudi a Suïssa per conèixer de prop un dels models més avançats i consolidats d’habitatge cooperatiu a Europa. La delegació estava formada per membres de l’equip tècnic, col·laboradors, i membres del Consell Rector, acompanyats també per algunes membres del grup cooperatiu Tangente de Madrid. La visita, organitzada per UrbaMonde, una entitat franco-suïssa sense ànim de lucre que promou l’habitatge col·laboratiu i comunitari a escala internacional, ens va portar durant tres dies a les ciutats de Zúric i Ginebra. Totes dues realitats urbanes tenen trajectòries diferents, però amb una aposta compartida per l’habitatge sense ànim de lucre, el cooperativisme en cessió d’ús i la participació ciutadana que fonamenten el dret a l’habitatge.

Un model amb dècades de recorregut

El context suís, caracteritzat per un sistema federal amb una alta autonomia dels cantons i ajuntaments, ha afavorit que les cooperatives de cessió d’ús siguin una peça clau del parc d’habitatge. En ciutats com Zúric o Ginebra, més d’un 20% dels habitatges estan en mans de cooperatives o fundacions sense ànim de lucre, i existeixen lleis específiques i finançament públic i bancari favorable que ho fan possible.

El model cooperatiu suís té arrels centenàries i ha estat promogut activament per ajuntaments i cantons mitjançant la cessió de sòl i la creació de lleis específiques. És important també destacar el suport de cooperatives emissores de bons (com la Bond Issuing Cooperative) i les federacions, que agrupen més de 1.200 cooperatives i tenen un paper clau en la formació, l’assessorament i la incidència política. A Zúric, un 20% de la població viu en habitatges cooperatius, i les quotes d’ús són, de mitjana, un 30-40% menors que els preus del mercat. El model combina autonomia democràtica, no lucre i reinversió dels excedents en nous projectes i un manteniment adequat dels edificis. Tot i el seu èxit, afronta nous reptes com l’encariment de la construcció, la renovació del parc antic i l’adaptació a la diversitat social.

Cooperatives referents en innovació tipològica i ambiental

A Zúric, vam visitar la cooperativa Mehr als Wohnen, que gestiona tot el barri sencer de Hunziker Areal, amb 13 edificis i més de 1.200 residents, i incorpora arquitectura innovadora, espais compartits i estratègies de descarbonització. També vam veure Kalkbreite, amb 90 habitatges i espais comercials, un exemple d’integració urbana i permeabilitat entre espais públics i privats.

A Ginebra, vam reunir-nos amb la federació local de cooperatives (GCHG) i la xarxa d’economia solidària APRÈS-G, i vam conèixer CODHA que, com Sostre Cívic, és una cooperativa d’habitatges que gestiona múltiples projectes en una única organització sota el model de cessió d’ús. CODHA té més de 7.000 membres, 800 habitatges en 19 edificis i 12 projectes en desenvolupament. Un d’ells, Écoquartier Jonction – Écojonx, és un conjunt de 100 habitatges que destaca per l’eficiència energètica, la mobilitat sostenible (només hi pot viure qui no té cotxe privat) i l’autogestió dels espais comuns i exteriors (fins a 1000 m²). Entre aquests, hi compta un hort urbà, diferents sales polivalents i de jocs, de bricolatge, d’emmagatzematge, dormitoris per convidats i, fins i tot, un tobogan que baixa unes tres plantes, des de l’hort fins al pati interior!

Al barri de Vieusseux, vam visitar Soubeyran, un edifici de 38 habitatges impulsat per la cooperativa Équilibre (que també, com Sostre Cívic, gestiona diversos projectes) i les obres de Archipel, amb 20 habitatges. Aquest segon forma part d’una operació urbanística majoritàriament privada que gràcies a la regulació local ha possibilitat la inclusió d’aquesta iniciativa cooperativa. Tots dos projectes contenen sistemes ecològics innovadors, com l’aïllament de bales de palla i el compostatge del 100% de les aigües residuals amb un sistema de compostatge basat en cucs i reciclatge de l’orina per usos agrícoles. 

Un altre punt destacat va ser el nou ecobarri de Les Vergers de Meyrin, amb més de 1.300 habitatges repartits en 30 edificis, dels quals bona part d’ells són gestionats per fins a set cooperatives diferents. Un referent de com la col·laboració entre cooperatives i administració permet promoure barris sencers amb habitatge assequible, infraestructures compartides i alta qualitat arquitectònica i ambiental. Hi vam visitar Voisinage (gestionat per CODHA, dos edificis amb 120 habitatges) i Équilibre (tres edificis amb 70 habitatges), que destaquen per la gran quantitat d’espais compartits (gimnàs, rocòdrom, bugaderies, i altres sales d’ús polivalents, a més de nombroses activitats comunitàries obertes al barri com teatres, granges, circ, etc.), la qualitat ambiental i els processos participatius. També vam conèixer La Ciguë, cooperativa estudiantil vinculada a CODHA, amb clústers de 2 a 15 persones i una estructura de participació horitzontal, que facilita l’accés a joves i forma futurs cooperativistes.

Clústers: convivència comunitària amb espais compartits

Una de les innovacions que vam observar en diverses cooperatives suïsses és la implementació dels clústers d’habitatge, una forma de convivència col·lectiva que combina espais privatius amb espais comuns dins d’un mateix habitatge o planta. Aquest model busca fomentar la vida comunitària sense renunciar a la intimitat, i és especialment útil per a col·lectius diversos com persones joves, persones grans o famílies amb estructures flexibles. Aquest model, per exemple, és el que estem implantant en algun dels nostres projectes com a Can 70. 

A Mehr als Wohnen, per exemple, vam visitar habitatges amb clústers d’entre 8 i 10 persones per unitat, organitzats en plantes de fins a 20 residents, amb cuines compartides i espais d’estar comuns, mantenint alhora habitacions independents, la majoria amb lavabos i petita cuina independent. A Ecojonx i Archipel, també vam veure formats similars, amb clústers que combinen espais privatius mínims i zones comunes àmplies, com sales menjador, bugaderies o espais de cura. A La Ciguë, la cooperativa d’estudiants, els clústers són el nucli del projecte: pisos compartits de 2 a 15 persones, amb estructures molt participatives i una gestió comunitària directa de l’espai. 

Claus per fer créixer el model a Catalunya

A més d’inspirar-nos, la visita ens ha mostrat algunes claus per escalar el model cooperatiu a Catalunya de manera efectiva:

• La cessió de sòl públic, sempre a llarg termini (75-100 anys), és un sistema estructural i imprescindible per garantir viabilitat. 
• Els crèdits públics i bancaris cobreixen fins al 95% del cost, amb aval i anticipació abans de la llicència.
• Es facilita l’entrada a nous projectes amb ajuts retornables al capital social inicial dels socis.

També vam veure com les cooperatives suïsses disposen d’estructura tècnica pròpia i estable, capacitat d’incidència i federacions fortes que actuen com a interlocutors clau amb les administracions.

Tornar de Suïssa ha estat una sacsejada d’il·lusió i d’ambició. Si volem fer créixer el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya, necessitem actuar com a sector, demanar més i millor suport públic i compartir coneixement. El que avui ja és una realitat consolidada a Suïssa va començar, com nosaltres, per l’impuls dels moviments socials i la defensa de l’habitatge com a dret i no com a mercaderia.

Ara toca transformar aquests aprenentatges en acció. A Sostre Cívic hi tornem amb més eines, aliances i idees per fer-ho possible.