Crònica del debat “Perspectiva de gènere en l’arquitectura residencial”, que va tenir lloc el 15 de desembre a Barcelona

A Sostre Cívic treballem per promoure un model alternatiu d’accés a l’habitatge basat en la propietat col·lectiva i la no especulació, però també impulsem projectes d’habitatge cooperatiu rehabilitant o construïnt de zero edificis on desenvolupar aquest tipus de projectes. Cerquem constantment maneres d’entendre l’arquitectura que donin resposta a les necessitats socials i a tots els elements que envolten la forma com ens organitzem en relació a l’habitatge i a la vida. Cada any posem el focus en una temàtica concreta i ens envoltem de persones que han reflexionat sobre el tema en qüestió. Així ho hem fet en temes relacionats amb les cures a persones grans o l’impacte ambiental, i enguany hem volgut posar el focus en com incorporar una mirada de gènere i feminista en l’arquitectura, i en les nostres relacions.

Així doncs, el passat 15 de desembre va tenir lloc a l’Aula 2 del Col·lectiu Ronda, a Barcelona, el 5é debat al voltant del paper de l’arquitectura en la transformació social i mediambiental organitzat per Sostre Cívic. L’objectiu de la trobada va ser acompanyar-nos de professionals i expertes que ens van ajudar a entendre què vol dir desenvolupar aquesta perspectiva de gènere en projectes d’arquitectura residencial i específicament projectes d’habitatge cooperatiu. 

Al debat vam comptar amb la presència de la Roser Casanovas, arquitecta i sòcia del Col·lectiu Punt 6; l’Ari Artigas, arquitecta i sòcia de lacol; la Inés Novella, arquitecta i investigadora del Observatori d’I+D+I de la Universitat Politècnica de Madrid; i la Laura i el Teo, sòcies del projecte d’habitatge cooperatiu LGTBI La Morada. 

Perspectiva feminista interseccional per aconseguir espais de vida més equitatius 

L’arquitecta Roser Casanovas va presentar el marc teòric per assentar les bases del debat i saber què volem dir quan parlem d’arquitectura feminista. Parlem, per exemple, de la importància de visibilitzar les diferents esferes en les quals s’organitzen les activitats que componen la vida (esferes productiva, reproductiva, comunitària i pròpia), i l’anàlisi de com actualment la societat prioritza l’esfera productiva, fent un repartiment desigual del temps, espai i recursos en relació a les altres esferes.

És només un exemple per visibilitzar que l’espai no és neutre, i com el seu disseny perpètua un model de relacions entre les persones i el seu entorn. Les desigualtats no es produeixen només a l’espai urbà, sinó també dins dels espais privats: la majoria d’habitatges del mercat privat estan pensats seguint el model de família nuclear heteropatriarcal, marcant una jerarquia rígida entre les persones que hi viuen. 

Casanovas va incidir també en la importància de trencar en la dicotomia entre públic i privat per evitar donar només la responsabilitat de les cures a l’espai privat i treure-les de les esquenes de les dones, que son qui actualment s’encarreguen d’elles. Cal generar espais comunitaris per compartir una responsabilitat social de les cures, canviant tant els habitatges com els entorns on estan construits. Cal garantir no només el dret a l’habitatge, sinó  també el dret a la vida comunitària, a la ciutat. Garantir vides dignes en un entorn pròxim i adequat. 

Incorporar la mirada de gènere a l’arquitectura des de les administracions públiques

La intervenció de la investigadora Inés Novella va ser clau per conèixer com es pot treballar des de les administracions la perspectiva feminista en la normativa de l’arquitectura residencial. 

Novella va compartir les diferents accions d’assessorament transversal en clau de gènere que ha fet a la Conselleria d’Habitatge de la Generalitat Valenciana i que van des de la participació en comissions per la revisió de normativa o formar part del jurat de concursos d’arquitectura, fins a la creació de diferents materials i accions de conscienciació i assessorament. 

Destaquen especialment dues guies que compartim a continuació:  

• Resum de les ponències que va, formar part de les Jornades sobre gènere i vivenda, celebrades al febrer de 2021. Un document descarregable i gratuït en aquest enllaç. 
• Guia “Proyectar los espacios de la vida cotidiana. Criterios de género para el diseño y contratación pública de vivienda”.

Projectes que transformen

Per completar el debat, vam voler també conèixer experiències concretes i que tenen la perspectiva de gènere com uns dels seus valors identitaris. 

• Dones Cohabitant: Comunitat feminista d’habitatge impulsada des del Col·lectiu Punt 6, i que ens va explicar la Roser Casanovas. 
• Sotrac: L’arquitecta Ari Artigas, de lacol Arquitectura Cooperativa, ens va presentar el projecte arquitectònic d’aquesta cooperativa d’habitatges de 38 unitats de convivència. 
• La Morada: La Laura i el Teo, sòcies i futures habitants d’aquest projecte d’habitatge cooperatiu feminista i LGTBI i amb disseny arquitectònic també de lacol, ens van compartir alguns detalls del disseny i dels valors del projecte.

Per si no ens vas poder acompanyar, o si vols tornar a revisar alguns dels moments de l’acte, a continuació tens el vídeo complet del debat ⬇️