Una trobada amb més de 90 participants per compartir experiències reals i posar les cures i la convivència al centre dels projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús sènior.

Cures, convivència i aprenentatges: aquest va ser el fil conductor de la jornada sènior que vam celebrar el passat divendres 4 de juliol al Hub Social de Barcelona. Més de noranta persones sòcies dels grups sèniors de la cooperativa van participar en aquesta trobada que va posar punt final al curs, amb la voluntat de fer balanç del camí recorregut i compartir experiències reals i inspiradores entre projectes en diferents fases de convivència. La jornada va ser un espai ric en reflexions i intercanvis, amb una mirada col·lectiva sobre com posar les cures, les relacions i la comunitat al centre de la vida cooperativa.

Vam comptar amb la participació de tres projectes madrilenys en convivència: Trabensol, Entrecantos i Villa Rosita, amb intervencions de José Pedro García, Vasilisa Viar, Araceli del Barrio, Sonsoles Prada i Manel Pastor. Acompanyades per la moderació d’Anna Aguilar, del grup Solterra, aquestes veus van compartir aprenentatges valuosos sobre els reptes i fortaleses dels seus processos: des de la importància de la governança activa fins a la necessitat de partir de col·lectius cohesionats amb cultura cooperativa. A continuació, compartim els 10 aprenentatges clau que vam extreure d’aquesta jornada tan enriquidora.

10 aprenentatges dels projectes sèniors en convivència

1. Les cures cal planificar-les amb temps

Una de les principals conclusions de la jornada és la necessitat de parlar i planificar el model de cures abans que sigui imprescindible. Tant Trabensol com Villa Rosita van destacar que afrontar aquest debat en moments de calma, quan la comunitat encara està en bones condicions, permet establir acords clars, justos i sostenibles. Des de Entrecantos  van remarcar que la por de parlar de la dependència retarda la seva gestió, i que cal construir espais de confiança per abordar la vulnerabilitat sense tabús.

2. Les cures tenen múltiples dimensions

Trabensol va exposar una classificació útil de les cures:

• les cures hospitalàries, que no poden tenir lloc dins la comunitat perquè calen instal·lacions i personal hospitalari, que no en disposarem.
• les geriàtriques, que requereixen professionals. Hi haurà casos de demència amb alteració de la conducta que segurament tampoc podrem atendre dins de la comunitat.
• les domèstiques, que inclouen serveis com la neteja o la bugaderia i afavoreixen l’autonomia
• les afectives i emocionals, essencials per prevenir la solitud no volguda. Aquest esquema ajuda a definir límits i responsabilitats col·lectives de forma realista.

3. Gran diversitat d’edats i necessitats

Els projectes compten amb una franja d’edats molt àmplia (de 63 a 93 anys a Trabensol), i això comporta necessitats de cures molt diferents. Aquest fet implica adaptar dinàmiques i serveis comunitaris per evitar tensions i fomentar la inclusió de tothom, tenint en compte ritmes vitals diversos i graus d’autonomia desiguals.

4. Com volem ser cuidades?

Villa Rosita ha creat fitxes perquè cada persona pugui indicar com vol ser cuidada, qui ho hauria de fer i en quines condicions. Aquesta eina respecta les preferències individuals i ajuda a evitar sobrecàrregues. Es va remarcar que cal evitar ‘esclavitzar’ ni la família ni els companys, tot promovent una cura digna i compartida. També es va citar que els projectes de cohabitatge mostren indicadors de salut i envelliment millors que la mitjana, segons estudis incipients.

5. Bon procés d’acollida i accés

La convivència i les cures depenen molt de la qualitat del procés d’acollida. Cal seleccionar persones amb esperit cooperatiu i voluntat de participar activament. Des de Trabensol van destacar que sense bon clima comunitari, les cures no són sostenibles. També és important valorar la solvència mínima per garantir estabilitat, com fa Trabensol de manera confidencial amb els nous membres.

6. El debat sobre les unitats de suport

Hi ha projectes que han reservat espais específics per allotjar persones en situació de dependència (com Villa Rosita), però sovint no han estat utilitzats (cas Trabensol). En canvi, s’observa un consens al voltant de la utilitat d’espais polivalents per a activitats d’envelliment actiu com fisioteràpia o psicomotricitat, que poden prevenir la dependència o millorar l’atenció geriàtrica dins la comunitat.

7. La dependència afecta la convivència i ha de ser gestionada col·lectivament

Un dels temes més delicats que es va posar sobre la taula és com la dependència, especialment en casos greus o amb alteracions de conducta, pot impactar en la vida quotidiana del grup. A Trabensol, amb més de deu anys d’experiència, han viscut situacions que han requerit adaptar protocols, definir límits i, fins i tot, establir criteris sobre quan cal buscar atenció externa. José Pedro va explicar que, si bé l’acompanyament i l’ajuda mútua són eixos centrals del projecte, no es pot posar en risc la convivència general. Per això, el reglament intern estableix amb claredat quins tipus de cures poden oferir-se dins la comunitat i en quins casos s’ha de recórrer a recursos especialitzats de professionals externs o a haver de marxar a un altre centre especialitzat. Aquesta previsió ajuda a evitar tensions, protegeix el benestar col·lectiu i permet actuar amb responsabilitat i empatia quan les circumstàncies ho requereixen.

8. El paper clau de la gerència

Tant Trabensol com Entrecantos van destacar la figura de la gerència com a clau per al bon funcionament del projecte: coordina serveis, gestiona l’edifici, planifica activitats i dona resposta a necessitats emergents. A Trabensol (de 54 apartaments i 80 socis), aquesta figura lidera un equip de més de 18 persones entre personal intern i extern.
Aquesta figura podria ser inclosa dins de l’Equip tècnic de Sostre Cívic, pels projectes de la cooperativa.

9. La solidaritat en el finançament de les cures

Els tres projectes tenen models on el cost de les cures recau principalment en l’usuari. En el cas de Trabensol, que fa ja 12 anys que està en convivència, el model de finançament ha evolucionat amb el temps: inicialment, la comunitat assumia fins a un 80% del cost de les cures i només un 20% era a càrrec de la persona usuària. Amb els anys, aquest percentatge es va anar ajustant (70%-30%) fins que, recentment, s’ha establert que l’usuari assumeixi el 100% del cost. Tot i això, s’han creat fons solidaris i sistemes (com a Trabensol i Villa Rosita) amb la possibilitat de rebre un préstec del 30% que es retorna amb la seva aportació de capital social. El model busca equilibrar la responsabilitat personal (sobretot quan es disposa d’un patrimoni abundant) amb la corresponsabilitat col·lectiva.

10. El model de cessió d’ús i l’assequibilitat

Els projectes de Madrid requereixen aportacions molt elevades (entre 150.000 i 300.000 € per habitatge), fet que pot limitar-ne l’accés. En canvi, a Catalunya, el model de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús per a persones grans impulsat per Sostre Cívic treballa per l’assequibilitat, accedint a finançament bancari des de la cooperativa i subvencions públiques. Aquest enfocament facilita un accés més just i ampli a l’habitatge cooperatiu.

Consulta el vídeo de la jornada completa aquí: