Hem participat a la Comissió Especial sobre la Crisi de l’Habitatge del Parlament Europeu, a Brussel·les, per reclamar més reconeixement polític i finançament europeu per a l’habitatge cooperatiu, comunitari i sense ànim de lucre.

Aquest dilluns hem presentat el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús davant la Comissió Especial sobre la Crisi de l’Habitatge a la Unió Europea (HOUS) del Parlament Europeu. José Téllez, responsable de Comunicació de Sostre Cívic, hi ha participat com a ponent a proposta de l’eurodiputat valencià Vicent Marzà, del grup dels Verds, al costat de representants europeus de l’habitatge social, assequible i sense lucre.

Durant la intervenció, hem defensat que l’habitatge cooperatiu ja és un sector emergent dins de l’habitatge social. A Catalunya es concentren el 56% dels projectes de l’Estat: 75 iniciatives que sumen més de 1.200 habitatges. Dades modestes que agafen importància si posem context temporal: des del 2016, el sector ha crescut a un ritme mitjà anual del 53% i ja representa prop del 3% del parc d’habitatge públic i social català.

Sostre Cívic gestiona el 45% d’aquests projectes. Som més de 2.500 persones sòcies i tenim 15 promocions en convivència, amb 225 habitatges, i 13 projectes en desenvolupament, que n’afegiran 315 més. Téllez ha destacat que una de les claus d’aquest creixement és el nostre model de cooperativa que integra diversos projectes en una única organització, fet que ens permet compartir coneixement, disposar d’un equip tècnic especialitzat i generar economies d’escala.

«A Catalunya fa deu anys que demostrem que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un model replicable i estable. Cal que les polítiques europees passin del reconeixement a la inversió directa», ha defensat José Téllez.

Reclamem una estratègia europea per al cooperativisme d’habitatge

Hem demanat que la Unió Europea situï l’habitatge cooperatiu, comunitari i sense ànim de lucre al centre de la seva estratègia d’habitatge assequible. Per aconseguir-ho, cal un reconeixement polític més fort, instruments específics de finançament i marcs legals que facilitin el desenvolupament d’aquests models als diferents estats membres.

Les intervencions dels grups parlamentaris s’han centrat en la capacitat real del model per créixer. La presidenta de la comissió, l’eurodiputada alemanya Gabriele Bischoff, s’ha interessat pel pes del cooperativisme dins del parc social català i pel seu potencial per contribuir a estabilitzar els preus. Altra eurodiputat, el croat Gordan Bosanac, del grup dels Verds, ha preguntat per la dimensió dels projectes, les dificultats per arribar a promocions de centenars d’habitatges, les fonts de finançament, els tipus d’interès i la relació amb la banca tradicional. Altres intervencions han abordat l’accessibilitat, l’eficiència energètica, la simplificació administrativa sense desregulació i la necessitat de reforçar els models no lucratius.

La Comissió Europea reconeix el potencial de les cooperatives

En el torn de resposta a les ponències, Matthew Baldwin, director general i responsable d’Habitatge de la Comissió Europea, ha assenyalat les cooperatives i les entitats proveïdores d’habitatge sense ànim de lucre com a actors clau per garantir habitatge assequible.

Baldwin ha anunciat el seguiment d’una acció pilot per crear un marc de bons socials que faciliti el finançament d’aquests projectes. També ha defensat la combinació de regulacions favorables, polítiques públiques de suport i incentius financers, i ha reconegut que moltes fórmules comunitàries encara no disposen d’un reconeixement jurídic adequat.

«Volem aprofitar tot el que ens ofereix l’economia social per crear oportunitats d’habitatge social i assequible per a tothom, contribuint alhora a l’estabilització dels preus de l’habitatge», ha afirmat Baldwin.

L’especulació immobiliària, al centre del debat

La sessió també ha inclòs la presentació de l’estudi Housing Speculation in the EU, elaborat per Manuel Albers i Felix Böhmer, de la Universitat catòlica de Lovaina (Bèlgica). L’informe assenyala que el valor dels fons d’inversió en habitatge de lloguer a la Unió Europea s’ha multiplicat per quaranta des del 2004, mentre que els ingressos procedents dels lloguers només s’han multiplicat per vint.

Els autors identifiquen aquest desequilibri com un possible indici de bombolla immobiliària i documenten pràctiques abusives vinculades a la financerització de l’habitatge. Entre les seves recomanacions, proposen reforçar els models públics, socials i cooperatius com a alternatives assequibles fora de la lògica especulativa.

La nostra participació en el Parlament Europeu reforça el compromís d’incidir perquè les institucions europees reconeguin que la crisi de l’habitatge no es resoldrà alimentant el mateix mercat que l’ha provocada. Cal ampliar de manera sostinguda un parc d’habitatge assequible, estable i fora de l’especulació, amb protagonisme públic, cooperatiu i comunitari.