AGENDA

Carregant Esdeveniments

« Tots els Esdeveniments

  • Aquest esdeveniment ja ha passat.

Jornada: Nous Models de Convivència en l’Habitatge Cooperatiu

maig 10 @ 10:30 - 19:30

Inscripcions aquí.

Des de finals del segle XIX i durant la primera meitat del segle XX, a causa del creixement demogràfic i de les ciutats, i dels canvis socials, econòmics i culturals, s’ha desenvolupat l’habitatge col·lectiu agrupat, responent a l’elevada demanda d’habitatge principalment en nuclis urbans. La comunitat que es genera a partir d’aquest nou model agregat, planteja l’oportunitat de pensar en comú.

Històricament, han existit projectes que s’han concebut com a infraestructures enteses i pensades com un únic òrgan que funciona de manera unitària i com a conjunt, qüestionant els límits entre allò públic i allò privat, i posat en crisi la concepció dels edificis d’habitatge col·lectiu com una agregació d’habitatges individuals que funcionen de manera autònoma. En experiències com el Falanasterio de Furier (1820), Karl-Marx-Hof (1930), el Narkomfin a Moscou (1930) o el Sargfabrik a Viena (1998), els serveis esdevenen un suport a la vida i a la creació de comunitat.

En aquests projectes, l’ús i l’acció en cada un dels espais és el que els acaba determinant com a col·lectius. En un edifici concebut com a infraestructura multifuncional i adaptable, la qüestió “viva” que és l’habitar, genera canvis segons les necessitats de les ocupants. Les persones habitants defineixen els usos i funcions dels propis espais, que queden definits més pel mode d’habitar, que per la seva concreció arquitectònica. Atenent aquesta qüestió, les estructures habitacionals han anat canviant, adaptant-se a les noves maneres d’habitar. Sense anar tan enrere en el temps, durant les darreres dècades s’han desplegat nous models de convivència a països com Alemanya, Suïssa, Holanda o Àustria. A partir de noves necessitats convivencials, en un moment on la família nuclear heteronormativa tradicional deixa de ser l’únic model de convivència possible, i les xarxes relacionals adopten noves formes, l’arquitectura i la infraestructura habitacional ha de poder respondre a aquestes necessitats. També a partir d’una concepció de l’habitar des d’una perspectiva feminista, desjerarquitzant les peces de l’habitatge, i atenent al conjunt, és possible pensar en termes de “casa dispersa” o concebre que l’habitatge és tot l’edifici, dissolent el límit entre habitació, habitatge i edifici.

Sobretot vinculats a projectes d’habitatge cooperatiu, on ja existeix una identitat col·lectiva, aquests models persegueixen una vida més comunitària, replantejant quina és la cèl·lula privativa necessària, i com pot ser complementada amb altres espais de socialització i cura. Apareixen noves estratègies per adaptar-se a noves maneres de conviure. Models com el clúster, a través del qual un conjunt d’espais privatius comparteixen espais col·lectius com pot ser una cuina-sala-menjador, espai d’estudi o habitació per convidades. O projectes que incorporen “habitacions satèl·lit”, no vinculades a cap habitatge en concret, que permeten ser utilitzades de manera canviant en cada moment, són estratègies arquitectòniques que permeten models convivencials variats, flexibles i adaptables al llarg del temps.

Algunes d’aquestes estratègies, a més, pretenen donar resposta a situacions vitals concretes, potenciant el suport mutu entre persones grans, per exemple, o fomentant una experiència de convivència emancipadora a persones joves. La infraestructura física –l’edifici– i la jurídico-econòmica –la cooperativa– esdevenen el suport necessari per a la creació d’una vida en col·lectiu, més comunitària i sostenible, i concebuda des del conjunt, tant en la seva materialització, com en la gestió dels usos, l’energia i els consums. Una infraestructura que té, també, la voluntat i potencialitat d’impulsar projectes habitacionals més assequibles i inclusius.

És a l’hora de pensar aquests nous models, que ens falten referents. També en el moment d’imaginar la  convivència i gestió d’aquestes infraestructures. A més, les estratègies que els fan possibles, basades en espais intermitjos o indeterminats, habitacions discontínues, zones de pas,…, no són contemplades pels cànons normatius, urbanístics, o de finançament. És per això que cal buscar escletxes per poder implementar aquests models.

Per tot això, aquesta jornada té l’objectiu, doncs, de compartir projectes desenvolupats els darrers anys a altres països i conèixer de més a prop experiències innovadores que actualment esdevenen nous referents a tenir en compte. Perquè allò que no es coneix, difícilment es pot pensar o replicar. I a partir d’aquestes experiències, reflexionar conjuntament sobre el sentit i l’interès d’implementar aquests models en el nostre territori i context actual, definint les oportunitats, límits i reptes que implica.

Per fer-ho, la jornada s’organitza en dues parts:

  • Al matí s’enfoca la jornada des de l’òptica de les polítiques públiques i les entitats i cooperatives que impulsen aquests nous models, i en l’oportunitat que poden esdevenir.
  • A la tarda es comparteix l’experiència convivencial per part de persones que habiten aquests nous models de convivència

Programa
PART 1: Oportunitats a nivell normatiu per l’extensió de nous models d’habitatge

Format: presencial a l’Espai Francesca Bonnemaison i virtual

10.15h Benvinguda a càrrec de Lena Vidal, arquitecta de l’Oficina d’Habitatge de la Diputació de Barcelona

10.30 – 12h Ponències internacionals: referents d’altres països

Al matí es realitzaran 3 ponències internacionals per a compartir projectes d’altres països, que serveixin com a referents i inspiració cara reflexionar la implementació de nous models al context català:

  • Michael Prytula, investigador i professor de la Postdam universitat, Alemanya. 

Com a investigador de la facultat de Ciències Aplicades de Postdam, és coautor de les dues publicacions sobre el model clúster, Cluster-Wohnungen, publicades amb el suport de Zukunft Bau.

  • Monika Saxer, membre del comitè de la cooperativa Kalkbreite, Zuric

Kalkbreite és una cooperativa fundada el 2007, que té més de 1500 persones sòcies. Ha impulsat la promoció Kalkbreite de 97 habitatges, i la promoció Zollhaus de 56 habitatges.

  • Jeremy Hoskyn, cap del departament de desenvolupament de projectes i concursos, Ajuntament Zuric.

President de l’Oficina de la Construcció de Zuric (Das Amt für Hochbauten). Coautor de la publicació Floor plan manual: 62 architectural competitions for non-profit housing.

12 – 13.30h Taula rodona local: oportunitats, límits i reptes en el context català

A partir de les experiències internacionals, es realitzarà una taula rodona participada per persones de les administracions públiques catalanes, de l’àmbit de la recerca i la investigació, i de l’àmbit de l’habitatge cooperatiu per reflexionar conjuntament sobre la implementació d’aquests models a Catalunya.

Inscripcions aquí.

>Descarregat la presentació completa de la Jornada aquí.
Entitats organitzadores

Aquesta jornada està organitzada per les següents entitats:

  • La Dinamo. Fundació que fomenta i promou la implantació del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una alternativa als models convencionals d’accés a  l’habitatge i normalitzar la seva existència en el territori català.
  • Lacol. Cooperativa d’arquitectes establerta el 2009 al barri de Sants de Barcelona que treballa per generar infraestructures comunitàries per a la sostenibilitat de la vida, com a eina clau per la transició ecosocial, mitjançant l’arquitectura, el cooperativisme i la participació.

Entitats col·laboradores:

  • Model. Festival d’Arquitectures de Barcelona. Coorganitzat per l’Ajuntament de Barcelona i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) que neix amb la vocació de ser un esdeveniment anual que portarà la ciutat fins a la capitalitat mundial de l’arquitectura l’any 2026 i transformarà l’espai urbà que ens envolta en un fòrum de trobada per a líders de pensament d’arreu del món i en una festa per a la ciutadania en què la reflexió, l’experimentació i la celebració aniran plegades.
  • Goethe Institut. Promoció del coneixement de la llengua alemanya a l’estranger i fomentació de la cooperació cultural internacional a Barcelona.
  • Diputació de Barcelona. Institució de govern local que impulsa el progrés i el benestar dels ciutadans de la província de Barcelona, 311 municipis en xarxa.

Entitats que donen suport a la jornada:

  • Coòpolis Barcelona. L’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, un dispositiu de foment i promoció de l’Economia Social i Solidària a la ciutat de Barcelona.

Mostra els detalls

Data:
maig 10
Hora:
10:30 - 19:30
Categoria d'Esdeveniment:
Web:
https://ladinamofundacio.org/2022/04/25/jornada-nous-models-de-convivencia-en-lhabitatge-cooperatiu/

Organitzador

La Dinamo
Telèfon:
693 59 61 74
Email:
info@ladinamofundacio.org
Web:
http://ladinamofundacio.org/

Recinte

Espai Francesca Bonnemaison
Carrer de Sant Pere Més Baix, 7
Barcelona, 08003
+ Mapa de Google
Telèfon:
932 68 73 60
Web:
https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibfbonnemaison/ca