La resolució aprovada inclou diferents propostes de col·laboració pública cooperativa amb mesures econòmiques, fiscals, de cessió de sòl i de suport al cohabitatge de gent gran, entre d’altres.

Aquest matí la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya ha aprovat per àmplia majoria una Proposta de Resolució per al reconeixement i impuls de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. La proposta ha rebut els vots a favor d’ERC,  CUP – Un Nou Cicle per Guanyar, En Comú Podem i Socialistes i Units per Avançar; i un ampli suport dels grups parlamentaris de Junts per Catalunya, Ciutadans i PP, que s’han abstingut en alguns dels punts. VOX ha votat en contra de tots els punts presentats. 

Es tracta de la primera vegada que el Parlament debat sobre l’habitatge en cessió d’ús, un model d’accés a l’habitatge que va obrint-se camí a Catalunya com a alternativa cooperativa al lloguer i la compra. 

Catorze mesures per reconèixer i impulsar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

Fins ara, si bé el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús se cita a la Llei 12/2015 de cooperatives de Catalunya, aquesta no n’estableix una regulació específica. La nova resolució aprovada insta al Govern a efectuar una modificació de la llei per recollir les característiques fonamentals del model d’habitatge de cessió d’ús català i blindar-ne l’interès general i la no especulació. 

La proposta, que va ser presentada per la sectorial d’habitatge de la XES i la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, amb els grups d’ERC, CUP i Comuns, recull també l’impuls de nous programes de polítIca pública que afavoreixin l’assequibilitat i inclusivitat dels projectes d’habitatge cooperatiu. En concret, al document aprovat, s’hi troben mesures com desenvolupar una regulació pròpia del model que blindi l’interès general i la propietat col·lectiva de forma permanent, establir bonificacions fiscals, millorar el finançament per part de l’Institut Català de Finances (ICF), establir mecanismes financers per a poder constituir avals o consolidar la primera línia d’ajuts per a les aportacions inicials de capital que ha dut a terme la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives. 

L’habitatge cooperatiu català: un model en creixement amb referents internacionals

Amb aquest paquet de mesures el sector pren de referència experiències com les del Quebec, Dinamarca o Uruguai. En aquests països, amb més de cinquanta anys d’història al darrere, aquest model cooperatiu ja una realitat consolidada d’habitatge assequible per un gruix considerable de la població gràcies, precisament, a una regulació clara i al desenvolupament de programes integrals de política pública.

Actualment, la iniciativa del moviment cooperatiu i les primeres experiències de col·laboració pública comunitària en aquest camp han fet possible que el 2022 existeixin més de 35 projectes en fase de promoció o convivència a Catalunya, que sumen més de 650 habitatges. Les experiències més conegudes són a Barcelona, fruit de la col·laboració amb l’Ajuntament, però també altres administracions locals estan apostant per aquest model com una eina més dels seus plans d’habitatge. Municipis com Sant Cugat del Vallès, Palamos, Lleida, Manresa, Palafrugell o Calonge i Sant Antoni estan cedint sòl públic o col·laborant a mobilitzar sòl privat a cooperatives per a desenvolupar els seus projectes d’habitatge. 

El model impulsat des del moviment cooperativista de l’Economia Social i Solidària, s’ha definit en base a cinc aspectes fonamentals que reforcen el seu interès públic: l’absència de lucre i la preservació de la propietat col·lectiva de l’habitatge, l’assequibilitat i inclusivitat dels projectes, el foment de l’autogestió i la construcció de comunitat, , el compromís amb la intercooperació i el creixement del model, i la corresponsabilitat amb l’entorn i el dret a l’habitatge.

Un reconeixement específic pels projectes d’habitatge cooperatiu sènior

Tres de les mesures aprovades es relacionen amb l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a gent gran, també anomenat cohabitatge sènior o de gent gran, i el reconeixen com una modalitat alternativa a la institucionalització del model de residències, amb propostes per facilitar la seva assequibilitat i la introducció de nous mecanismes per donar suport a les experiències existents a Catalunya.

L’habitatge cooperatiu sènior és un model d’habitatge cooperatiu per a persones grans que inclou espais privats per a cada unitat de convivència i espais compartits, una alternativa de viure la vellesa basada en l’autogestió i la participació de totes les persones implicades. A Catalunya hi ha 5 projectes sèniors en diferents fases de la promoció: els més avançats són Walden XXI, a Sant Feliu de Guíxols, i Can 70, al barri de Sarrià de Barcelona.