Participem a la jornada d’habitatge de eldiario.es per reivindicar el cooperativisme com a eina imprescindible per solucionar el dret a l’habitatge.

Sostre Cívic va estar present a la taula “Alternatives d’èxit davant la crisi de l’habitatge” dins les jornades “El dret a l’habitatge: reptes i solucions” organitzades per eldiario.es, el passat dilluns 6 d’octubre al Palau Robert de Barcelona. La nostra directora de projectes i membre del nostre Consell Rector, Eva Ortigosa, va remarcar que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una alternativa real al mercat especulatiu basada en la propietat col·lectiva i l’estabilitat a llarg termini per a les persones sòcies. La representant de Sostre Cívic, a més, va subratllar no només el creixement exponencial del model de cessió d’ús, sinó també la seva capacitat transformadora en l’economia social i en el teixit urbà, rebent el reconeixement explícit dels representants de les administracions i del món acadèmic.

Ortigosa va presentar una visió optimista del moment que viu el cooperativisme d’habitatge i, en particular, Sostre Cívic. Va explicar que, des del primer projecte pilot el 2015, hem fet un salt d’escala notable: el 2025 comptem amb més de 25 projectes arreu del territori, que sumen prop de 600 habitatges —entre els que ja estan en convivència i els que són en promoció— i més de 2.100 persones sòcies, de les quals més de 500 ja tenen un habitatge adjudicat.

Va remarcar que el nostre model va més enllà de garantir una llar, perquè impulsa la compartició de serveis i recursos associats a l’habitatge (mobilitat, consum i cures), crea projectes adaptats a col·lectius específics —com la gent gran— i enforteix els vincles comunitaris amb els barris, contribuint a construir ciutats més resilients i cohesionades.

Segons Ortigosa, el model cooperatiu garanteix habitatge assequible sense ànim de lucre, fomenta la sostenibilitat ambiental i dinamitza l’Economia Social i Solidària, amb la participació de banca ètica, arquitectures cooperatives i empreses de construcció responsables. També va reivindicar el paper del sector com a motor de les polítiques públiques d’habitatge, celebrant el suport institucional creixent —mitjançant subvencions i cessió de sòl públic— però recordant que encara queda camí per consolidar i ampliar aquest marc de suport.

Respecte a la incidència del model en el mercat, Ortigosa va ser contundent: l’habitatge cooperatiu canvia primer el relat, demostrant que el dret a l’habitatge es pot garantir des d’actors sense lucre, i, a mesura que el sector guanyi volum, tindrà una incidència creixent en el preu de l’habitatge i en la desmercantilització del sòl.

Administracions i acadèmia reconeixen el cooperativisme en cessió d’ús com una solució indispensable

El debat va comptar amb la participació de Joan Ramon Riera, comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, que va reconèixer la necessitat de donar més “musculatura” al cooperativisme en cessió d’ús perquè pugui incrementar el parc d’habitatge assequible. Riera va destacar el Conveni Sal, que preveu la cessió de sòl per a 1.000 habitatges en 10 anys, i va anunciar la voluntat del consistori d’accelerar aquest procés per poder cedir tot el sòl previst en només cinc anys. Segons ell, cal que el tercer sector guanyi capacitat per, en el futur, poder impulsar també habitatge assequible sobre sòl privat.

Per la seva banda, Carles Martí, comissionat de barris de la Generalitat, va posar l’accent en el gran potencial del cooperativisme en la rehabilitació i regeneració urbana, àmbits en què encara hi ha molt de marge per créixer. Va subratllar la convergència d’objectius entre les polítiques públiques —com el Pla de Barris i Viles, amb 200 milions d’euros anuals— i la filosofia del cooperativisme, que aposta per projectes sense lucre i amb retorn social al territori.

Tots dos representants van coincidir en la importància d’accelerar la cessió de sòl públic i consolidar un sistema d’habitatge mixt, on el sector social tingui un paper protagonista al costat de l’administració.

El debat va incorporar també la mirada acadèmica de David Falagan, de la Càtedra de Barcelona Estudies d’Habitatge (UPC), que va situar la reflexió en clau europea. Va recordar que Espanya només disposa d’un 2,5% d’habitatge social, molt lluny del 30% dels Països Baixos o el 24% d’Àustria, i va destacar que models com el de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús poden contribuir de manera decisiva a revertir aquesta situació.

En aquest punt, Eva Ortigosa va reivindicar que Sostre Cívic ja té el múscul per fer-ho possible, i va reclamar que en grans programes estatals, com el Pla 50.000, es prioritzin els actors sense ànim de lucre i les cooperatives, situant-los “per davant d’aquells que busquen benefici econòmic” en la gestió i provisió d’habitatge social. Falagan va coincidir amb aquesta visió i va afegir que el model cooperatiu és eficaç tant a curt termini —amb accions tàctiques que eviten l’expulsió residencial— com a llarg termini, garantint l’estabilitat i la permanència de l’habitatge assequible que el sector públic, sol, sovint no pot assegurar.

Pel que fa al perfil de les persones beneficiàries, Riera va situar l’impacte principal de l’economia social en les classes mitjanes, mentre que Martí va discrepar amistosament, afirmant que les entitats sense ànim de lucre poden beneficiar el conjunt de la població i tenen un alt potencial per generar habitatge a preus assequibles. Ortigosa va tancar aquest bloc recordant que la nostra cooperativa treballa per un accés universal a l’habitatge i per afavorir la mixtura social, amb quotes adaptades a diferents situacions econòmiques —des de les classes mitjanes fins a persones en situació de precarietat, que poden accedir a quotes subvencionades.

La trobada va confirmar Sostre Cívic com un referent internacional —reconegut amb els premis World Habitat i Innovació Social de la Comissió Europea— i com un soci estratègic per construir un sistema públic i social d’habitatge a Catalunya, capaç d’articular polítiques públiques, iniciativa social i transformació urbana.