Coneix a les sòcies

Em dic Florenci. Em vaig fer soci de Sostre Cívic primer com un regal de la meva germana, que em va regalar la quota de l’aportació inicial. En aquells moments tenia una problemàtica d’habitatge i em va semblar una idea fantàstica, una alternativa. I tots aquests anys he anat fent un seguiment i participant en alguna assemblea, però finalment em feia falta. El juliol es va convocar a la plaça aquí a Cirerers, m’hi vaig presentar i tot va anar molt bé. I a principis de setembre ja estava instal·lat aquí. 

Havia viscut aquí, a Nou Barris, curiosament, durant set anys cap a finals dels 80 i principis dels 90. De manera que quan finalment m’he instal·lat a Roquetes sabia on anava. Té una vida comunitària i col·lectiva increïble, al·lucinant. A pocs dies d’estar aquí, ja em vaig presentar voluntari al Festival de Sopes del Món, que es fa aquí a Canyelles, una trobada de veïns i veïnes fantàstica. Hi ha molta vida, hi ha molta estructura, hi ha molts col·lectius. T’integres fàcilment, si vols.

Treballava de gestor cultural. El que passa és que ara estic jubilat, però això no vol dir que no continuï vinculat a dos projectes professionals, però ara d’una altra manera, diguéssim, que són compatibles perfectament amb la jubilació. Un té a veure amb la fabricació amb tecnologies digitals, tot el que és impressió 3D, però des de l’àmbit comunitari, a Igualada; i l’altre és col·laborar amb un observatori astronòmic al costat de Manresa.

Recordo el dia que vaig obrir el PDF en què hi havia les 46 persones que havien optat a Cirerers, i la primera era jo per estatuts, per antiguitat. I clar, va ser una un moment molt especial. M’havia presentat a alguna opció anterior, havia participat en alguna assemblea de Sostre Cívic, però no m’ho esperava.

Sí, va ser a principi de setembre. Vaig entrar amb el més necessari, el llit, matalàs i una cafetera, per començar a viure. I a partir d’aquí, ja de mica en mica vaig anar portant coses. Però molt il·lusionat, com un somni. Em despertava al matí i deia: Ostres, estic a Cirerers.

Algú va dir que la felicitat és l’absència de por. I per a molta gent en aquesta ciutat, i jo m’atreviria a dir que en el nord global, el tema de l’habitatge és una font de preocupació i de por. I aleshores, haver entrat aquí i tenir aquesta parcel·la tan important de la vida enfocada ha sigut per mi un gran avenç. La por de no saber on podràs viure, com, de quina manera, amb qui, i de sobte… Es concreta, en un edifici com aquest. I potser el més important, el que he descobert, és que és una comunitat la que et rep. No vens a viure aquí, no et tanques aquí i fas vida privada. Fas molta vida perquè vols. Fas molta vida en una comunitat i això és fantàstic.

Jo he tingut moltes experiències en el món associatiu, i a diferents nivells. De manera que estic avesat a prendre decisions per consens, a buscar el punt, el comú denominador, en el que gràcies a que ens posem d’acord, sortim endavant. Tot això jo ho tenia molt avesat, però finalment m’ha sorprès el dinamisme que té la vida a Cirerers, amb l’assemblea com a cor, diguéssim, però també amb les trobades, els sopars, els grups, les comissions. De manera que hi encaixo bé en aquest món i estic feliç.

Sí, sí, vaig estar mirant i la de visió em va semblar la que probablement potser hi podria fer més aportacions. De moment encara no en faig, soc una mica discret. Vaig agafant una mica del pols, la dinàmica que té la comunitat, però és una de les que més m’atrau.

Com diu el seu nom, estendre la mirada cap a com millorar. També tracta qüestions d’ordre més intern, de propostes que es fan en l’assemblea general, de com es prenen les decisions, les dinàmiques de participació… Però també reflexiona sobre el futur i cap a on va el model, i això m’interessa molt.

He encaixat molt bé, com ja he comentat, per la meva pràctica amb el món associatiu i el món de la cooperativa. No m’he trobat cap repte.

Jo, com us deia abans, estic jubilat, però continuo treballant i tinc una oficina al centre de la ciutat. De fet, el trajecte en metro, déu-n’hi-do, però això ho he compensat llegint. I he tornat a llegir força, aquests últims mesos. I a baix, a la planta baixa de Cirerers, hi ha un economat, una botiga. Ja me n’he fet soci i inclús ja col·laboro com a voluntari. I després, lo que deia de la vida que hi ha al barri. De totes les convocatòries que hi ha dels col·lectius, els festivals, com el Festival de Sopes del Món; hi ha un comitè de solidaritat amb Palestina molt actiu; no fa massa vam fer una festa popular que era com una mena de processó de “Sant Xibeco”, que és com un suposat sant de la cervesa… I va ser molt divertit perquè fas un recorregut, en aquest cas per Bon Pastor, un dels nou barris. O sigui, si t’hi vols implicar, t’hi fiques i I gaudeixes molt de la vida en col·lectiu.

A Gràcia mateix es dona una situació increïble, perquè és un districte en què conec gent que viu al carrer. Hi ha el cas de la Cristina, que es posa a vendre, a intercanviar llibres a la parada del metro de Fontana des de fa alguns anys, molt perseguida per la Guàrdia Urbana. Com a cas extrem, diguéssim. Però és que a Diagonal amb Passeig de Gràcia, que encara és del districte, fa uns anys es va vendre un àtic per 40 milions d’euros, el pis més car de la història. I entremig hi ha molta gent de lloguer, que se sent molt amenaçada per la situació que s’està generant en l’entorn de l’especulació immobiliària. De manera que és urgent aixecar alternatives a aquesta situació i, tant de bo, les administracions s’afanyin a encarar-ho i a posar-se de veritat amb el tema de l’habitatge de protecció social i l’habitatge públic.

Però sense cap mena de dubte, el món del cooperativisme i el model que representa Sostres Cívic té un gran potencial i pot ajudar.

Un lloc on ser feliç. A més a més, ho tenim molt fàcil perquè en els sistemes de missatgeria, tipus Telegram o WhatsApp, de seguida trobes l’emoticona de les cireres, que fem servir a Cirerers. I aleshores, quan obres i veus que apareixen les cireres, a darrere hi ha una bona notícia, segur. Som molt actius, tenim tres o quatre canals de Telegram, des dels més genèrics, però després hi ha les comissions, els grups de treball, el grup del replà. I això es trasllada també a la vida real. És fruit de la vida real. No estic parlant d’aquests mitjans com a una cosa externa, sinó que són facilitadors. Només veure que hi ha la cirereta per davant, ja et poses de bon humor.

Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona