Barcelona no ha assignat cap nou solar al conveni ESAL (entitats sense lucre) des de 2022, paralitzant l’habitatge social i cooperatiu. Tots els projectes actuals amb obres en marxa són fruit d’adjudicacions del període 2020-2022.

La Xarxa d’Economia Solidària i Habicoop reclamen per carta a l’alcalde Collboni un canvi de rumb en les polítiques d’habitatge.

Les entitats rebutgen l’anunci del govern municipal de licitar sòl a empreses mercantils i exigeixen prioritzar la col·laboració entre el sector públic i entitats sense ànim de lucre.

La Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (Habicoop), que agrupen més de 500 cooperatives i altres entitats de l’economia social i solidària, han enviat una carta a l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, per expressar la seva decepció davant la pròrroga tècnica del conveni ESAL (Entitats Socials sense Ànim de Lucre) sense ampliar la dotació de nous solars públics. Aquesta pròrroga té per objectiu donar continuïtat als projectes i obres actualment en marxa a la ciutat, corresponents a solars assignats entre 2020 i 2022. Les entitats alerten que aquesta situació posa en risc el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, clau per garantir el dret a l’habitatge a la ciutat.

Una reducció dràstica de la col·laboració público-comunitària

El conveni ESAL, signat el 2020 i aprovat pel Consell Municipal sense cap vot en contra, és una eina de col·laboració público-comunitària que complementa l’impuls de l’habitatge públic a Barcelona. Té com a objectiu ampliar el parc d’habitatge assequible amb més de 1.000 habitatges en el menor temps possible, garantint la seva funció social i potenciant-ne la dimensió comunitària. En virtut d’aquest conveni, entre 2020 i 2022, l’Ajuntament va adjudicar 16 solars públics per a la construcció de 600 habitatges socials i cooperatius, previstos per finalitzar abans del 2026.

El conveni destaca pel seu ritme de producció ràpid assegurant que el sòl es manté en mans públiques mitjançant drets de superfície temporals adjudicats a cooperatives i entitats sense ànim de lucre (com ara fundacions que promouen lloguer social). Els habitatges, destinats a persones inscrites al registre d’habitatge protegit, es construeixen amb criteris d’alta eficiència energètica. El conveni exclou promotors privats amb afany de lucre i inclou habitatges amb serveis per a gent gran i espais adaptats per a persones amb discapacitat intel·lectual.

Malgrat els bons resultats, el 2023 i el 2024 no s’ha assignat cap nou solar. Per al 2025, l’Ajuntament preveu adjudicar petits solars que sumaran només 63 habitatges, una xifra insuficient que representa una reducció dràstica al 10% del volum impulsat en el període anterior. Aquesta situació “deixa en via morta un instrument tan eficaç per fer habitatge assequible i per col·laborar amb les entitats socials”, segons denuncien la XES i Habicoop.

L’habitatge cooperatiu a Barcelona: un model emergent, alternativa al mercat especulatiu

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una alternativa innovadora i viable al mercat especulatiu. Projectes pioners a tot l’estat com Princesa49 i La Borda, impulsats pel consistori i cooperatives el 2014 i 2015, han consolidat aquest model a Barcelona, amb 125 habitatges repartits en 6 edificis i una previsió de 17 el 2026 gràcies al conveni ESAL. Tot i diferents reconeixements internacionals i el suport del Parlament de Catalunya (Resolució 374/XIV), la manca de nous solars frena l’expansió d’aquest model, que s’està replicant arreu de Catalunya.

La situació és especialment preocupant si es considera que l’Ajuntament preveu delegar la promoció d’habitatge social en promotors amb ànim de lucre. “Aquesta decisió és incoherent quan tenim un sector social i cooperatiu preparat per ampliar el parc d’habitatge assequible i comunitari”, assenyalem les entitats del sector cooperatiu a la carta.

A més, les entitats recorden que un estudi recent del Comitè Econòmic i Social Europeu de la UE demana apostar clarament per models com l’habitatge cooperatiu per garantir l’accés assequible a l’habitatge. L’estudi, que posa com a exemple la cooperativa La Borda, a Sants, subratlla la necessitat d’una resposta política paneuropea davant la crisi de l’habitatge.

Les demandes de la XES i Habicoop

Davant aquesta situació, les entitats exigeixen:

• Prioritzar la col·laboració amb cooperatives i altres entitats sense ànim de lucre davant empreses amb lucre en la producció i gestió d’habitatge social i assequible, i consensuar amb les entitats representatives qualsevol canvi d’aquesta política.
• Reactivar el conveni ESAL, adjudicant sòl per a almenys 400 habitatges el 2025 per donar compliment al conveni.
• Acordar una prórroga real del conveni, amb l’objectiu de construir 1.000 nous habitatges més en els pròxims anys, seguint un calendari anual clar.

Les cooperatives i entitats socials de la XES i Habicoop fan una crida a l’Ajuntament per reforçar el dret a l’habitatge a Barcelona, ampliant ràpidament la producció d’habitatge assequible i garantint la continuïtat del conveni ESAL en col·laboració amb les entitats socials.