El moviment català de l’habitatge cooperatiu celebra una fita històrica: una proposició de llei registrada amb el suport de la majoria parlamentària reconeix l’interès públic del model i estableix un marc legal propi a Catalunya

Aquest dimecres 9 de juliol s’ha fet iniciat oficialment al Parlament de Catalunya el tràmit per l’aprovació d’una Llei pròpia que regula i protegeix legalment l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. La iniciativa, impulsada pels grups parlamentaris de PSC, ERC, En Comú Podem, CUP i Junts, neix a proposta del moviment cooperatiu català, que reclama des de fa anys un reconeixement legal específic per al model.

La iniciativa dona continuïtat a la Resolució 963/XIII, aprovada el maig de 2022 per pràctica unanimitat al Parlament, que instava el Govern a impulsar aquest model i a adequar el marc legal per fomentar-ne l’expansió. Aquella resolució pionera ja reconeixia el valor públic de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i assenyalava explícitament la necessitat d’una reforma legal com la que ara es concreta. 

La proposta de llei registrada avui modifica parcialment la Llei de cooperatives de Catalunya (12/2015) per crear una subsecció específica dins les cooperatives d’habitatge, amb definició pròpia, criteris socials garantits i mesures contra l’especulació. El text ha estat impulsat per la Sectorial d’Habitatge de la XES i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (Habicoop), en coordinació amb entitats i persones jurídiques del sector.

“És una fita històrica pel moviment”, ha afirmat Lali Daví (de la sectorial d’habitatge de la XES) en la roda de premsa celebrada avui al Parlament. “El model s’ha demostrat útil, viable i amb impacte positiu. Ara cal blindar-lo perquè no es desnaturalitzi ni es desreguli”.

Un model emergent amb vocació pública i impacte social

En els darrers anys, el model de cessió d’ús ha experimentat un creixement notable a Catalunya. Actualment, hi ha més de 1.200 habitatges en més de 66 projectes arreu del territori —dels quals Sostre Cívic representa gairebé la meitat. Aquests projectes, promoguts per cooperatives sense ànim de lucre, es desenvolupen tant en sòl públic com en sòl privat, amb quotes que cobreixen estrictament els costos reals i amb una gestió col·lectiva. L’habitatge cooperatiu s’hi presenta com una alternativa sòlida, estable i desmercantilitzada per garantir el dret a l’habitatge.

Un estudi recentment impulsat per Habicoop confirma que el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús genera beneficis clars i mesurables per a les persones, el territori i les finances públiques:

• El consum energètic és un 55% inferior a la mitjana catalana.
• El 90% de l’energia prové de fonts renovables.
• El cost mitjà del m² és 3,66 € inferior al del lloguer convencional.
• Les persones que hi viuen tenen 8,3 vegades més probabilitats d’estar satisfetes amb el seu habitatge.

Una regulació necessària per evitar desviacions del model

Fins ara, la legislació catalana només reconeixia de manera genèrica la cessió d’ús en les cooperatives d’habitatge, sense establir-ne una regulació específica. Això deixava el model exposat a incerteses jurídiques i dificultava el seu reconeixement i suport institucional.

Amb la nova proposició de llei, es defineix legalment la figura de les “cooperatives d’habitatge en cessió d’ús”, amb una normativa pròpia que en delimita les condicions i n’assegura la funció social.

Segons ha explicat David Guàrdia (Habicoop), aquest marc legal permetrà consolidar els valors del model i protegir-lo de possibles desviacions: “El desenvolupament del model fins ara ha estat possible gràcies al compromís del sector, però calia blindar-lo legalment per garantir-ne la continuïtat com a bé comú”.

Els punts clau de la regulació proposada són:

• Prohibició de convertir els habitatges en propietat individual: la titularitat és sempre col·lectiva, de la cooperativa.
• Reconèixer la cessió d’ús com a forma d’habitatge social, a efectes d’ajuts i accés a sòl públic.
• Limitació de les aportacions i de les transmissions per evitar revaloritzacions especulatives.
• Transparència, democràcia interna i compromís social, amb quotes màximes, fons irrepartibles i vocació d’interès general.

La llei també estableix que, en cas de dissolució d’una cooperativa, els seus actius hauran de continuar destinant-se a cessió d’ús, evitant que entrin al mercat especulatiu.

Cap a un model de país

Durant la roda de premsa, les entitats impulsores van subratllar que aquesta regulació no només reconeix un model existent, sinó que obre la porta a la seva consolidació i extensió, seguint l’exemple d’altres països com Dinamarca, el Quebec o l’Uruguai, on l’habitatge cooperatiu forma part estructural de les polítiques públiques d’habitatge.

Des de Sostre Cívic, celebrem aquest pas endavant com un reconeixement a la feina sostinguda per centenars de cooperativistes, i ens comprometem a seguir treballant per un parc d’habitatge estable, assequible i comunitari, fora del mercat especulatiu.

Propostes del sector al Decret d’Habitatge

En paral·lel a la presentació de la proposició de llei per regular el model d’habitatge cooperatiu, aquesta mateixa setmana s’ha abordat una altra peça clau del marc normatiu: el Decret‑Llei 2/2025 (25 de febrer), de mesures urgents en matèria d’habitatge. En aquest context, David Guàrdia, en representació de la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (Habicoop), va comparèixer aquest dilluns davant la ponència parlamentària per valorar-ne l’abast i plantejar ajustos concrets per facilitar l’encaix del model cooperatiu sense ànim de lucre dins les polítiques públiques d’habitatge.

Entre les propostes concretes que la Federació ha plantejat al Decret‑Llei, destaquen diverses mesures orientades a facilitar la viabilitat dels projectes cooperatius. D’una banda, es demana estendre l’excepció d’aparcaments a tots els habitatges de protecció pública i en sòl cedit, sense limitar-se a l’allotjament dotacional. També es proposa permetre la permuta de sòl públic per habitatges ja construïts per entitats socials, i simplificar la normativa sobre densitat urbanística per tal que els projectes cooperatius de fins a 70 m² puguin beneficiar-se d’una via ràpida de tramitació urbanística. Finalment, s’insta a ajustar els límits de superfície i els criteris dels HPO per tal que incloguin espais comuns, facilitant així el seu accés al finançament i a les subvencions públiques.

Habicoop adverteix que, tot i ser un pas positiu, el Decret encara no encaixa del tot amb les dinàmiques del model cooperatiu: cal més flexibilitat i reconeixement explícit per tal que els projectes siguin viables.

Un reconeixement legal i fiscal al servei d’un model transformador

Tot aquest conjunt d’iniciatives —tant la proposició de llei per blindar el model com les propostes d’ajust al Decret d’Habitatge— s’emmarquen en un moment clau per al reconeixement institucional de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Aquestes propostes se sumen a les novetats recents:

• A Catalunya, el Decret‑Llei 5/2025 (25 de març) ha eliminat l’ITP per a l’adquisició immobiliària per cooperatives i ha introduït una deducció de l’IRPF del 20 % per aportacions al capital social, fins a 3.000 € anuals.
• A nivell estatal, el Congrés va aprovar el 18 de febrer una Proposició No de Llei que reconeix el model cooperatiu com a via no especulativa, instigant la cessió de sòl públic i mesures en el proper Pla Estatal d’Habitatge.

Aquest conjunt de mesures —regulació específica, incentius fiscals i consideració institucional— configura un marc potent i estratègic que permet impulsar el cooperativisme com a alternativa sòlida per garantir el dret a l’habitatge.

Les compareixences i propostes presentades aquesta setmana, sumades als avanços legislatius i fiscals, consoliden un marc jurídic i econòmic favorable que no només protegeix, sinó que també promou l’escala i sostenibilitat del model cooperatiu.