L’Ajuntament de Barcelona activa les dues últimes fases del Conveni ESAL i assoleix, per fi, els 1.054 habitatges protegits gestionats per entitats sense ànim de lucre.

Tot i això, des de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) advertim que obrir nous concursos a operadors privats amb lucre posa en risc el desplegament del model cooperatiu i social d’habitatge assequible a la ciutat.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha confirmat aquest dilluns 17 de novembre en una reunió amb tots els agents del Conveni ESAL l’activació de les fases V i VI d’aquest, que permetran superar els 1.000 habitatges protegits en sòl municipal cedit a cooperatives i fundacions socials. Les tres primeres fases ja sumen 611 habitatges en 17 promocions, la fase IV n’afegeix 99, i les fases V i VI aportaran prop de 344 habitatges més fins a arribar als 1.054 habitatges en dret de superfície. Aquest conveni ha fet possible projectes d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic com el nou edifici de Ca l’Ordit a Sant Andreu, o el projecte sènior de Can70, posant el sòl públic i la gestió comunitària al centre de la política d’habitatge.

Des de Sostre Cívic ens reafirmem que el Conveni ESAL és una peça clau de la col·laboració públic-comunitària a Barcelona: manté la titularitat pública del sòl, garanteix quotes assequibles i assegura retorn social a llarg termini. És la direcció correcta si volem treure habitatge del mercat i consolidar un parc estable de lloguer social i cooperatiu. El dret de superfície i la no venda del sòl públic són eines estratègiques que cal reforçar, no complementar amb fórmules que reobrin la porta al rentisme i al negoci immobiliari a partir de recursos públics.

Al mateix temps, compartim la preocupació expressada per la XES davant la decisió municipal d’obrir nous concursos d’habitatge protegit a promotors privats amb ànim de lucre. Aquesta via desplaça l’economia social i solidària, tot i que el model cooperatiu i de fundacions de lloguer social compleix l’assequibilitat de preus i, a més, genera externalitats positives, com ho demostren estudis recents, en termes de cohesió social, arrelament veïnal, participació democràtica i reducció de l’impacte ambiental. A Catalunya hi ha un sector d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús amb capacitat de creixement –Sostre Cívic sola ja impulsem prop de la meitat dels projectes cooperatius del país– que continua infrautilitzat mentre s’obren nous espais a operadors mercantils.

Defensem que Barcelona no necessita més habitatge gestionat per mans privades, si no més habitatge fora del mercat, gestionat per cooperatives i entitats socials amb vocació de llarg termini. Si els principals grups municipals coincideixen que cal protegir l’habitatge de l’especulació, la conseqüència lògica és concentrar els esforços polítics, tècnics i pressupostaris en ampliar i accelerar instruments com el Conveni ESAL, i no en obrir una finestra paral·lela perquè el lucre privat torni a guanyar pes en l’habitatge protegit.

Per tot això, instem el govern municipal a reforçar el Conveni ESAL, activar al màxim els sòls disponibles per a cooperatives i entitats socials, i revisar la línia de concursos oberts a privats amb lucre. Ens posem a disposició de l’Ajuntament per ampliar la col·laboració públic-cooperativa i planificar noves operacions que permetin augmentar de manera significativa el parc d’habitatge protegit sota lògica no mercantil a Barcelona, amb les persones i les comunitats al centre de la política d’habitatge.