Coneix a les sòcies

En un moment clau: el dia que el propietari del pis on vivia feia catorze anys em va dir que el venia. Em vaig veure molt apurada. Parlant amb algú que treballava a l’Ajuntament de Palamós, em va comentar que Sostre Cívic faria una xerrada informativa, i a partir d’aquí em vaig interessar.

La veritat és que al principi em va semblar tot una mica massa bonic per ser veritat — com una mica happy flower. Això et fa tirar una mica enrere. Però vaig començar a parlar amb gent, a preguntar, i sobretot vaig comptar amb l’empenta i la confiança de la tècnica que en aquell moment coordinava el projecte, la Mandi. Ella em va aportar moltíssim.

Dues coses. D’una banda, la part econòmica: podia accedir a un habitatge assequible que em podia permetre. De l’altra, la filosofia de vida — mai m’hauria plantejat viure en comunitat, però em va anar atrapant. I quan vaig veure les primeres persones del grup, gent de fiar i molt maca, vaig tenir molta confiança.

A una no, a moltes! Vinc del món sanitari i em va agradar molt la Comissió de Cures. Però de tant treballar en comissions, ara puc dir que sé una mica d’economia, una mica d’informàtica, una mica de tot. Em sento molt orgullosa.

Foto de grup el dia de la inauguració del projecte

Molt bé, i molt gradualment. No tothom entrava de cop, i així hi havia temps de rebre cadascú com cal. Tots som molt diferents, però per mi això és precisament el més bonic d’aquest edifici. S’ha fet amb molt de material físic, però el que hi ha a dins és un material molt humà. Em sento molt afortunada d’estar aquí.

Al principi costava — en un poble, aquestes iniciatives que venen de fora generen escepticisme. Hi havia qui pensava que potser era una fal·làcia. Ara em diuen: “Ostres, hi ha més projectes d’aquests? Ara ens interessa.” Venen a veure el pis, s’il·lusionen… Trobo que és una cosa molt bonica.

Hi ha moltes idees sobre la taula. A la sala gran farem les assemblees, però també projeccions, tallers de cuina, classes de ioga, lectura, música… Tothom ha aportat el seu granet de sorra. Hi ha molts projectes, moltes ganes.

Edifici de Terra de Mar

Amb el meu fill. Té TDAH, i una de les coses que valoro molt és que a l’edifici també hi ha un habitatge gestionat per la Fundació Tresc, amb el Víctor, una persona fantàstica. Tots estarem per ell, i això és el que vull també en un futur per al meu fill, que vagi a viure al seu propi habitatge cooperatiu.

Ja m’ha canviat. Les claus que hem rebut avui per mi han sigut les claus d’una tranquil·litat que potser abans no tenia. Per molt que m’havien assegurat que tenia un lloguer estable… ara sí que estic tranquil·la de veritat. Em ve molt de gust compartir tot això amb la gent de l’edifici, és gent molt maca.

Terra de Mar és la possibilitat de viure amb tranquil·litat, amb un preu assequible. No entenc com no es fan més coses així. Es pot fer.