CONEIX A LES SÒCIES

El Pol té trenta-dos anys i sempre ha viscut al municipi de Calonge i Sant Antoni, a la comarca del Baix Empordà. Fa un any que viu a La Sala, el primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a joves que existeix al país. En un entorn de precarització laboral i d’un mercat immobiliari centrat en el turisme, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Antoni i Calonge, vam rehabilitar el 2022 un edifici en desús propietat d’una entitat financera per posar a disposició del jovent del poble catorze habitatges amb l’objectiu d’oferir-los una alternativa assequible i digna per emancipar-se.

QUATRE COSES

  • Lloc preferit de casa

    El menjador
  • El teu refugi

    Anar a ballar
  • Recomanació cultural

    David Attenborough té diversos documentals i llibres sobre fauna, i és un tema que m’agrada molt
  • El millor del teu poble

    Ho té tot: mar, muntanya i tranquil·litat
  • Alguna mania a casa

    No crec que en tingui cap en concret
  • Què et porta a interessar-te per l’habitatge cooperatiu i a fer-te soci de Sostre Cívic?

    Jo no coneixia el model de l’habitatge cooperatiu fins que vaig veure la publicitat que Sostre Cívic va fer per a un projecte de Palamós. Llavors, vaig descobrir que hi havia un altre projecte a Calonge, el meu poble. Arran d’això em vaig informar una mica de com funcionava tot i de quin era el model que promovien. Em va agradar i vaig decidir fer-me soci.

  • Mentre que molts joves es muden a les ciutats per accedir a més opcions laborals, tu has optat per quedar-te al teu poble.

    Tenia clar que volia quedar-me aquesta zona; sempre he viscut a Sant Antoni, treballo a l’hospital de Palamós i tinc la meva vida aquí, així que no m’ho vaig pensar gaire. És un lloc que per mi ho té tot: tens el mar i al costat tens la muntanya, estàs relativament a prop de la ciutat de Girona, etc. Sempre he estat vinculat a l’equip de futbol del poble, on ara faig alguns entrenaments. També m’agrada molt practicar esport per la zona: fer excursions, escalar, anar a córrer. Mai m’he plantejat marxar perquè aquí la veritat és que hi estic molt bé

  • Quines coses positives t’aporta viure a La Sala?

    Viure en un habitatge cooperatiu m’ha donat tranquil·litat econòmica. No és com un lloguer normal, que quan se t’acaba el contracte no saps si te’l pujaran, si te’l renovaran o si hauràs de marxar. Aquí saps que això no passarà i que la quota mensual no augmentarà més del que puja el cost de la vida. A més, pagues un preu per un habitatge que és una mica més coherent que el que s’està pagant avui en dia. Això fa que vagis més tranquil en el teu dia a dia perquè saps les despeses que tens cada mes, cosa que et permet gestionar-te la vida d’una manera diferent.

    Foto del veïnat de La Sala davant de l’edifici amb representants de totes les entitats que han fet possible el projecte

  • Quina situació es troba el jovent del teu entorn a l’hora d’accedir a l’habitatge?

    A aquesta zona de pobles de costa els preus són desorbitats i els pisos de lloguer que trobes són de setembre a juny, ja que a l’estiu fan lloguers vacacionals. Molta gent que conec comparteix pis per poder assumir el cost del lloguer. N’hi ha que viuen sols, però paguen lloguers bastant alts, en comparació amb el que estem pagant nosaltres aquí a La Sala. Si busques pis per aquí, pots acabar trobant alguna coseta, però probablement no és el que volies i acabes pagant preus sempre més elevats del que realment costaria aquell habitatge.

  • Què creus que poden fer les persones joves davant d’aquesta situació d'inseguretat pel que fa a l’habitatge?

    No sé ben bé fins a quin punt això depèn de nosaltres o del model que tenim. Aquí, com que és un poble de costa, hi ha molta gent que té diversos habitatges i els surt més a compte únicament llogar-los dos mesos a l’estiu i guanyar més diners. Això fa que a l’estiu hi hagi molta gent que viu al poble, mentre que a l’hivern hi ha una quantitat d’habitatges buits que és brutal. Això potser hauria d’estar més regulat. A la Costa Brava hi ha molts habitatges on podria viure algú, però que estan tancats perquè no interessa. No costaria tant promoure una mica més d’aquest model d’habitatge cooperatiu, fer-lo més extensible a la resta de la gent i treure més profit de tots aquests habitatges amb els quals no se’n fa res.

  • Quines diferències trobes que hi ha en el teu dia a dia actual respecte a viure en un pis de lloguer?

    Autoretrat del Pol Díaz

    Principalment, la convivència amb els veïns. Hi ha una relació una mica més estreta i més familiar que en un pis de lloguer, on passes desapercebut i als veïns els dius hola i adeu i poc més. Aquí, en canvi, ens hem de gestionar moltes coses entre nosaltres, fem reunions, parlem, i això fa que hi hagi molt més diàleg i més unitat. Per exemple, l’altre dia necessitava que m’ajudessin a muntar un parell de coses i va venir el veí de davant, també li puc deixar les claus a qualsevol veí quan marxo. En aquest aspecte tot és molt familiar i més fàcil. Som persones que hem entrat quan el projecte ja estava conceptualitzat, però s’ha creat un grup que està molt bé.

  • Un projecte d’habitatge cooperatiu comporta posar-se d’acord en certs aspectes i prendre decisions conjuntament. Com us organitzeu?

    Hem hagut de fer algunes reunions per debatre una mica, fer el reglament de règim intern i decidir el funcionament de les coses principals. Ens hem repartit les tasques entre tots i tenim més o menys estipulat què ha de fer cadascun. Jo, per exemple, soc el president i hi ha una persona que s’encarrega del tema de manteniment.

  • Heu tingut en compte els espais de vida en comú a l’hora de configurar la distribució i els usos dels espais?

    Com que els pisos ja estaven construïts no hem pogut incidir-hi. En canvi, sí que hem pogut decidir més o menys el que volíem fer en una zona comunitària en la qual hi ha una mica de jardí, una bancada i un cobert. Ara, per exemple, hi posarem un hort.

  • Actualment, l’habitatge cooperatiu no és una opció accessible per a tothom, ja que hi ha pocs projectes i les quotes d’accés són elevades. Com ha estat en el cas de La Sala?

    Com que és un edifici que ja estava construït i únicament han hagut de reformar-lo, el capital d’entrada no és molt elevat, són uns 5.000 euros. És cert que són molts diners, però cal tenir en compte que si marxes del projecte se’t retornen. En canvi, vaig estar mirant el projecte d’habitatge cooperatiu a Palamós i, com que és obra nova, crec que la quota d’entrada era d’uns 15.000 euros, cosa que ho fa molt menys accessible. Aquest és un dels contres que té l’habitatge cooperatiu en l’actualitat.

  • Què cal fer perquè sigui una opció que cada vegada més persones es puguin plantejar?

    Al nord d’Europa l’habitatge cooperatiu està molt més estès. Hauríem de mirar què fan bé en aquests llocs perquè funcioni i aplicar-ho aquí. També calen més ajudes per part de l’administració, ja no només dels ajuntaments, sinó també de la Generalitat i de l’Estat, per tal que no costi tant entrar a viure en un d’aquests projectes.

MÉS SÒCIES