L’esdeveniment va analitzar les polítiques d’habitatge locals per a extreure lliçons comunes sobre la importància d’un marc regulador de suport, accés al finançament i autonomia cooperativa.

Representants de cooperatives d’habitatge d’arreu del món es van reunir a Zuric (Suïssa) el passat 22 de setembre per explorar maneres conjuntes de fomentar l’habitatge cooperatiu assequible. L’esdeveniment celebrat de manera híbrida, presencialment i en línia, va ser organitzat per WBG Zurich, la més gran de les nou associacions regionals de cooperatives d’habitatge suïsses.

La nostra sòcia i membre del projecte Cirerers, Esther Alegre, va mencionar la importància de l’existència de Sostre Cívic com a motor de l’habitatge cooperatiu a Catalunya. “La cooperativa proporciona les eines que els grups poden utilitzar per prendre les decisions dels seus propis projectes”, va dir.

Ander Zabala, membre de l’equip tècnic i administratiu de Sostre Cívic, va destacar també la importància de l’existència al nostre país de la banca ètica i cooperativa per aconseguir que el model s’instal·lés. “L’àmplia xarxa de diferents iniciatives d’economia solidària fa possible que aquests bancs ètics existeixin”, va dir. “És necessari l’existència d’un ecosistema sencer per a obtenir amplis suports. Els bancs tradicionals no confien en el model cooperatiu.” El suport de la ciutat de Barcelona i altres ens públics locals i nacionals a Catalunya, a través de la cessió de sòl i altres mesures, també ha estat crucial per a l’èxit del projecte, va afegir.

El moviment d’habitatge cooperatiu a Suïssa té una llarga trajectòria i implantació: va començar fa més de 100 anys, en resposta a la greu escassetat d’habitatge. Només a Zuric hi ha 100 cooperacions d’habitatge, amb una quota de mercat del 23% de tots els apartaments de la ciutat. A nivell nacional, hi ha 1.700 organitzacions d’habitatge de beneficis limitats a Suïssa, incloent-hi co-operacions d’habitatge. Junts, aquestes organitzacions representen el 10% del total de la població d’habitatges de Suïssa.

Karin Vasella-Kuhn, cap de l’oficina de la ciutat de Zuric encarregada dels habitatges sense ànim de lucre, va proporcionar una visió general de les seves polítiques per donar suport a les cooperatives, des de 1924 fins al dia d’avui. Entre les mesures, va descriure la venda o arrendament a llarg termini de terres per al desenvolupament d’habitatges sense ànim de lucre, la concessió de préstecs i la compra de certificats de participació o accions. 

Entre les mesures de suport, és important destacar la Bond Issuing Cooperative for Limited Profit Housing (EGW/CCL), establerta el 1991 pel govern suís i el moviment d’habitatge cooperatiu del país. Es tracta d’una cooperativa que recapta diners directament del mercat de capitals mitjançant préstecs a llarg termini. Reparteix la quota entre els contractistes d’utilitat pública, que han de ser membres de la cooperativa EGW/CCL. El finançador subscriu una fiança coberta per un aval de la Confederació. Això limita el tipus d’interès, que es manté fix durant la durada del préstec.

Un ingredient clau en la longevitat del model suís és l’autonomia de què gaudeixen les organitzacions paraigua cooperatives: administren el procés, amb el paper del govern limitat a les garanties de préstecs i ajudes per aconseguir finançament.  

Alguns cooperatives suïsses també donen suport internacional a altres cooperatives fora del país. La cooperativa d’habitatge més gran de Suïssa, Allgemeine Baugenossenschaft Zürich (ABZ), gestiona un fons de solidaritat que ha donat suport a 45 projectes a tot el món en els darrers tres anys.

Julie La Palme, secretària general de la Co-operative Housing International (CHI), va destacar que el model suís podria ser replicat.  «Podem veure l’èxit de l’habitatge cooperatiu a Suïssa, especialment aquí a Zuric, amb la política d’habitatge i els mecanismes de finançament facilitats a escala regional i nacional, i aquest és un model que val la pena emular en altres parts del món”.

Sorcha Edwards, secretari general de Housing Europe, va advertir que l’augment de l’oferta per si sol no resoldrà la crisi d’habitatge del món. Es va referir als informes sobre habitatge assequible que va elaborar la seva organització al 2021, on es recullen experiències de captació de sòl, finançament i bona governança. 

“Una aproximació cooperativa a l’habitatge ha de ser part de la solució a aquesta crisi global massiva”, va dir. “Però, és clar, no es pot confiar només en el poder de la gent; les estructures reguladores i el finançament adequats han d’estar disponibles per permetre que aquestes cooperatives floreixin.”

La legislació també pot ser una barrera. A Europa Oriental, el parc d’habitatges és principalment de propietat individual i hi ha una falta de marcs reguladors i institucions adequades per a promoure habitatge assequible i cooperatiu. Reconeixent que s’enfrontaven a reptes comuns, els cooperadors de Croàcia, República Txeca, Hongria, Sèrbia i Eslovènia van fundar la xarxa d’habitatge cooperatiu Moba Housing SCE el 2017.

“Els actors financers no estan disposats a assumir riscos”, va dir Zsuzsi Pósfai de Moba. “No estan disposats a donar suport a iniciatives pioneres  i experimentals, i com que el sector encara no existeix, només tenim iniciatives pioneres i experimentals.”  Actualment, Moba ja ha pogut crear el seu propi Fons de Desenvolupament d’Habitatge el 2021 fundat amb capital de cooperatives d’habitatge suïssa, i sembla que podran afegir algun finançament addicional aviat, a través de fons públics, que els hi permeti a curt termini donar préstecs als seus membres per poder desenvolupar els primers projectes.

Pots llegir més a la pàgina internacional coop.news