Sostre Cívic hem participat activament en el Programa Voluntari de Compensació d’Emissions de Gasos amb Efecte Hivernacle impulsat per la Generalitat, presentant projectes com Princesa49, La Balma i Cirerers.

Aquesta participació respon als eixos de sostenibilitat de la cooperativa, que prioritzen la reducció de consum i la limitació de la demanda, la reducció de l’impacte ambiental, i l’ús d’energies renovables.

El Programa Voluntari de Compensació d’Emissions de Gasos amb Efecte Hivernacle (GEH) és una iniciativa de la Generalitat de Catalunya, gestionada per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), amb l’objectiu de reduir les emissions a Catalunya i afavorir la transició cap a una economia baixa en carboni.

El programa es basa en un mercat voluntari que permet a entitats socials, com Sostre Cívic, impulsar projectes de reducció de CO₂ a Catalunya i generar crèdits verificats. Aquests crèdits poden ser adquirits per altres organitzacions o persones per compensar les seves pròpies emissions. Actualment, el preu del crèdit és de 15 € per tona de CO₂ equivalent.

Per poder participar-hi, les accions implementades han de superar el compliment de la normativa vigent (per exemple, anar més enllà del que exigeix el Codi Tècnic de l’Edificació) i les reduccions d’emissions han de ser quantificables i verificables.

L’experiència de Sostre Cívic: el monitoratge de consums

Sostre Cívic hem presentat diversos projectes al programa, amb una evolució en els sistemes implementats i en l’escala dels edificis:

El monitoratge dels consums és un element clau per poder tirar endavant projectes en el Pla de Compensació d’Emissions, ja que la reducció ha de ser verificable. Com es pot observar, el projecte Princesa49 (el primer que es va presentar) va tenir una diferència notable entre l’estimació inicial i els crèdits reals, cosa que va posar de manifest la necessitat de millorar els sistemes de monitoratge per optimitzar els resultats.

A Sostre Cívic fem servir un sistema propi, l’Smart Data System, que permet la recollida i visualització de dades mitjançant sondes (temperatura, volums, electricitat, etc.). Les dades permeten saber quan consumeix cada màquina, cada edifici o cada habitatge, per a sistemes d’aigua calenta, climatització i refrigeració. A més, aquest sistema també inclou un sistema d’alertes que avisa l’equip de manteniment i les usuàries si alguna cosa no funciona correctament, la qual cosa permet optimitzar el consum energètic.

Llavors, podem parlar de diferents fases en la nostra participació en el Pla de Compensació d’Emissions de Sostre Cívic segons la gestió de les dades feta:

1. Fase inicial (Princesa49): La recollida de dades era molt manual i costosa, implicant la descàrrega de dades de targetes TCD, que feia que el procés fos molt complicat i difícil.

2. Fase posterior (La Balma i Cirerers): Amb la implementació del Smart Data System i la recollida telemàtica, es va aconseguir un salt quàntic en la millora de la recollida d’informació.

3. Aprenentatges continus: Es va identificar la necessitat d’optimitzar el procés de revisió, ja que els sensors poden creuar-se o deixar de funcionar, i cal un seguiment exhaustiu. També es va destacar la importància de testar les instal·lacions i assegurar-ne el correcte funcionament abans de presentar-se al Pla per evitar anys perduts.

Xerrada informativa en línia

Per compartir aquesta experiència, vam organitzar una sessió telemàtica amb Coòpolis el dia 30 d’octubre d’11:00 a 12:30 hores, per obrir un debat i intercanviar aprenentatges per impulsar més projectes cooperatius amb un impacte climàtic positiu.

La sessió va ser dirigida a sòcies de projectes d’habitatge en cessió d’ús, altres cooperatives, persones interessades en la transició energètica i tècnics d’enginyeries.

Podeu consultar el vídeo d’aquesta sessió i la presentació de diapositives a continuació: 

📎 Descarrega aquí la presentació de diapositives de la xerrada