
Som La Balma, una comunitat intergeneracional formada per una trentena de persones que vivim en 20 habitatges cooperatius al barri del Poblenou de Barcelona.
La Balma va ser el primer projecte que va iniciar les obres entre els adjudicats en el concurs de solars municipals convocat per l’Ajuntament de Barcelona el 2016. També va ser el primer projecte d’obra nova construït per Sostre Cívic i La Constructiva.
Des del juliol de 2021 vivim en un edifici de fusta, sostenible i amb 225 m² d’espais comunitaris, que vam dissenyar col·lectivament per combinar intimitat, vida compartida i arrelament al barri.
Som un grup heterogeni, divers i intergeneracional, format per unitats de convivència molt diferents: persones soles, parelles, famílies amb criatures, famílies monoparentals i persones de diferents edats i trajectòries. Aquesta diversitat és una de les principals riqueses del nostre projecte.
Procés participatiu
Una de les majors singularitats i potencialitats del model d’habitatge cooperatiu és la implicació de les usuàries de manera activa en el desenvolupament de les diferents fases del procés de promoció: creació d’una organització social, presa de decisions de forma col·lectiva, co-disseny, etc. Són processos democràtics d’autoorganització i cooperació on les sòcies i socis prenem un rol de centralitat. En aquest sentit, la gestió participativa tant del procés com del seu resultat pren una gran rellevància.
El nostre grup es va anar gestant entre els mesos de setembre i octubre de 2016. En el marc de la FESC del mateix any es va ampliar i enfortir a partir dels tallers promoguts i dinamitzats per l’equip de Sostre Cívic, on vam coincidir amb la voluntat de formar part del grup per optar al solar de Poblenou del concurs de l’Ajuntament de Barcelona.

Des de llavors, tenim el suport d’equips tècnics especialitzats en les tasques que no podem assumir de manera independent. Per exemple, al projecte arquitectònic vam comptar amb la col·laboració de Lacol i LaBoqueria, equips especialitzats en la dinamització de processos de participació en l’àmbit de l’arquitectura i l’habitatge cooperatiu.
A partir de dinàmiques participatives, vam definir segons les nostres necessitats i inquietuds actuals els usos dels espais comunitaris. Vam repensar l’habitatge col·lectiu per adaptar-lo al model de vida que volíem construir.
El projecte comunitari de barri
Volem fomentar formes de convivència més comunitàries, que potenciïn la interrelació entre les persones que habiten l’edifici i també amb el barri i persones externes a la cooperativa, i aconseguir construir un edifici que necessiti el seu entorn.

Així, hem portat a terme un projecte d’inclusió social pioner al moviment de l’habitatge cooperatiu català: un dels habitatges està destinat a dos joves extutelats, gràcies a un programa conjunt amb Punt de Referència, entitat que treballa per afavorir l’emancipació d’aquest jovent en situació de vulnerabilitat, i finançat pel Projecte Lliures (Coop57, Òmnium Cultural i ECAS). A més, aquests joves van participar de tot el procés de disseny del projecte i participen de la gestió democràtica de l’edifici.
A més, compartim un local de la planta baixa amb persones i associacions del barri i participem en iniciatives que contribueixen a millorar la vida comunitària de l’entorn.
El projecte arquitectònic
Disposem d’espais flexibles i polivalents que evolucionen amb el grup en funció dels canvis tant de les unitats de convivència com de les persones que habitem l’edifici: incorporació de nous membres, naixements, processos de creixement dels nens-adolescents, processos d’envelliment dels adults…
Així, les tipologies parteixen d’un mòdul bàsic de 50 m² i partir de l’annexió d’unitats habitables de 16 m² (considerades espai comú d’ús privatiu a termes legals) permeten créixer i decréixer els habitatges. Aquestes peces són cedides per la cooperativa a les unitats familiars que ho necessitin en cada moment, per tant, esdevé un mecanisme per gestionar els canvis alternatius a la rotació. Aquesta proposta és viable pel fet que la gestió de l’edifici és responsabilitat de la mateixa comunitat.

Els habitatges redueixen la seva superfície (5-10%) per posar en comú serveis com la bugaderia, l’estudi, habitacions de convidats o trasters, cosa que permet que la col·lectivització no suposi un sobrecost, sinó el contrari, un estalvi i un guany de superfície i de qualitat de vida.
El projecte arquitectònic compta amb 225 m² de superfície interior destinada a espais comunitaris, més zones semi-exteriors i exteriors, on trobem els següents usos: Sala d’estar – menjador, sala polivalent, biblioteca i espai de treball, una bugaderia per planta, espai de salut i cures connectat amb habitacions auxiliars, habitacions per convidats, emmagatzematge comú i individual per plantes, coberta equipada i zona d’estar exterior, aparcament de bicicletes, espai d’eines i zona de taller.


Hem treballat el projecte amb criteris ambientals per aconseguir un edifici passiu que sigui un refugi de pobresa energètica. Aquesta consciència s’amplia al model de mobilitat i de consum. Per un costat, potenciem els espais per bicicletes i es posa el debat en la necessitat del cotxe i la construcció de l’aparcament. Per altre costat, apostem per un consum ecològic relacionant la cooperativa amb cooperatives de consum de l’entorn i per l’autoproducció amb horts a coberta.
La gestió dels residus (amb espais específics en planta baixa) i la voluntat de tancar el cicle de l’aigua amb el medi natural (retorn d’aigua de pluja al subsol i pous per a subministrament d’aigua per al rec i consums no potables) són accions directes que se sumen a totes les anteriors per reduir la petjada ecològica i l’impacte ambiental de la comunitat.

La convivència a La Balma
La tarda del 15 de juliol de 2021 vam rebre les claus de les nostres llars. Després d’anys imaginant, dissenyant i construint el projecte col·lectivament, La Balma es va convertir finalment en casa nostra.
Tribu, arrels, caliu, comunitat, llum, llavor… són alguns dels significats que La Balma té per a nosaltres i amb els quals vam omplir un arbre de paraules el dia que vam començar la convivència. Aquell arbre encara és a la sala comuna principal i ens recorda tot el camí recorregut.


Des d’aleshores, hem anat fent nostres els habitatges i els espais compartits. La sala i la cuina comunitàries, les bugaderies, la biblioteca, les habitacions de convidades, l’espai de cures, el taller, el terrat i els horts formen part del nostre dia a dia.
Hem triat aquest model per trencar amb l’hiperindividualisme i combinar la intimitat de cada llar amb la vida comunitària. Conviure no significa fer-ho tot juntes, sinó saber que podem trobar-nos, compartir, cuidar-nos i donar-nos suport quan ho necessitem. És una nova manera de viure que representa un abans i un després per totes nosaltres:
«Una alegria per dins increïble. Ha superat tot el que havia imaginat.»
«És intimitat, comunitat i xarxa. Em fa sentir molt segura.»
«Jo vivia sola i pensava que estava bé; ara estic molt millor.«

“Més que una necessitat residencial, jo tenia la necessitat emocional de viure d’una altra manera”
Alicia Conejero, membre de La Balma.
Un projecte reconegut
La proposta arquitectònica, ambiental i comunitària de La Balma ha estat reconeguda en certàmens nacionals i internacionals. Els diferents jurats han valorat especialment la flexibilitat dels habitatges, la qualitat dels espais compartits, l’eficiència ambiental de l’edifici i la capacitat de l’arquitectura per donar resposta a una manera de viure basada en la cooperació i la vida comunitària.
L’any 2022, La Balma va rebre quatre reconeixements destacats:
- Primer premi a la millor edificació d’obra nova dels Premis AVS 2022, concedit ex aequo per l’Associació Espanyola de Gestors Públics d’Habitatge i Sòl.
- Tercer Premi Mapei a l’Arquitectura Sostenible 2022. El jurat va valorar que l’edifici fos coherent amb el model de vida que acull, la flexibilitat de les plantes i la manera d’aprofitar la superfície disponible per generar habitatges adaptables i espais comunitaris.
- Finalista dels Premis FAD d’Arquitectura 2022, un dels principals reconeixements de l’arquitectura i l’interiorisme de la península Ibèrica.
- Finalista de la XII Biennal Iberoamericana d’Arquitectura i Urbanisme, celebrada a Ciutat de Mèxic.
Aquests reconeixements posen en valor no només l’edifici, dissenyat per Lacol i LaBoqueria, sinó també tot el procés col·lectiu que l’ha fet possible. Per a nosaltres, l’arquitectura de La Balma no es pot separar de la comunitat que l’habita: els habitatges flexibles, els espais compartits i les solucions ambientals són el resultat d’haver pensat plegades com volíem viure.




©Milena Villalba
Vols viure a La Balma?
La Balma actualment és ple i sense vacants.
Si en algun moment es dona una baixa al projecte, es comunicarà a totes les sòcies i socis de la cooperativa. Et recordem que el criteri principal a l’hora de transmetre el dret de cessió d’ús d’un habitatge és l’ordre d’antiguitat a Sostre Cívic, com es recull a l’article 14 dels nostres estatuts.
Si encara no ets sòcia o soci, pots fer-ho des d’aquesta pàgina!
I si vols contactar amb nosaltres per qualsevol dubte o comentari, ens pots escriure a info@labalma.sostrecivic.cat
Instagram
