El projecte de La Balma és el primer a inaugurar-se del concurs de solars municipals impulsat per l’Ajuntament de Barcelona el 2016
Les obres han anat de mà de La Constructiva, la primera constructora cooperativa i de l’Economia Social i Solidària de Catalunya
És el primer projecte d’habitatge cooperatiu en incloure un programa d’inclusió social per a dos joves extutelats
L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús continua creixent a Barcelona amb la inauguració de La Balma, al carrer Espronceda 131-135 (Poblenou) un dels nostres projectes de la cooperativa que ahir dijous va entregar claus a les seves sòcies. És el primer projecte d’obra nova de Sostre Cívic, que per aquest i futurs projectes va constituir La Constructiva, la primera cooperativa orientada a la construcció d’habitatges cooperatius, amb l’objectiu d’afavorir l’economia social promovent la construcció ètica, social i sostenible.
També aquest és el primer projecte que acaba les obres a un solar municipal d’entre tots els adjudicats per l’Ajuntament el 2016, en el primer concurs públic convocat pel consistori destinat a promoure el cohabitatge, després de les primeres experiències a Ciutat Vella amb Princesa49 i a Sants amb La Borda. En total, a Barcelona, entre les promocions finalitzades i les que es troben en fases inicials, hi ha 16 promocions d’habitatge cooperatiu en sòl municipal i amb el suport de l’Ajuntament, que sumen un total de 422 habitatges, el que significa una llar fora de mercat i no especulativa per a més de 1.000 persones.
A l’edifici de La Balma, de cinc plantes, ja hi viuen una trentena de sòcies de la cooperativa en vint habitatges de diferents tipologies, entre 50 i 80 m2. Els habitatges redueixen la seva superfície per posar en comú serveis com la bugaderia, l’estudi, habitacions de convidats o trasters, permetent així una vida comunitària que suposa tant un estalvi econòmic com un guany de superfície útil i qualitat de vida. Per entrar-hi a viure cada unitat de convivència ha hagut de fer una aportació de capital inicial retornable que oscil·la entre els 28.000 i 38.000 €. Les quotes mensuals, que inclouen serveis i subministrament, van dels 512 fins als 800 € per habitatge. Uns preus molt per sota de la mitjana del preu de mercat actual a la ciutat de Barcelona, donat que el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús elimina l’afany de lucre.
Vida comunitària amb inclusió social
Els veïns i veïnes de La Balma són un grup heterogeni i intergeneracional amb tipologies familiars molt diverses. A aquesta diversitat del grup s’hi suma un projecte d’inclusió social pioner al moviment de l’habitatge cooperatiu català: un dels habitatges estarà destinat a dos joves extutelats. Dins d’un programa conjunt amb Punt de Referència, entitat que treballa per afavorir l’emancipació d’aquest jovent en situació de vulnerabilitat, i finançat pel Projecte Lliures (Coop57, Òmnium Cultural i ECAS) dos joves extutelats compartiran habitatge. A més, han participat de tot el procés de disseny del projecte i participaran de la gestió democràtica de l’edifici. Es tracta, per Sostre Cívic, d’un pas més per poder incorporar persones en situació d’especial vulnerabilitat als seus projectes i aconseguir que el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús doni també resposta a l’accés i el dret a l’habitatge d’aquests col·lectius.
📋 Projecte Lliures: Primera “llar cooperativa” per a jovent extutelat, un exemple d’inclusió
Acte d’entrega de claus
La tarda del dijous 15 de juliol, hem lliurat les claus dels habitatges als seus socis i sòcies, en un acte davant l’edifici on ha participat l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau i el Secretari d’Habitatge i Inclusió Social de la Generalitat Carles Sala, en el que ha estat el seu primer acte públic des que va ser nomenat al nou càrrec. Als seus parlaments, l’Alcaldessa ha volgut reivindicar les polítiques municipals d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, sent avui l’administració que més habitatge públic està fent a tot l’estat, però subratllant que “soles no podem, i ho volem fer en aliança amb cooperatives que fa anys que lluiten i treballen per garantir el dret a l’habitatge amb un model que ja és demostrable que és un èxit”. Mentre que el representant de la Generalitat ha destacat que “la diversificació de les fórmules d’accés alternatiu a un habitatge, més enllà de la compravenda i el lloguer, serà fonamental en el futur per satisfer aquest dret fonamental bàsic”.
Entre els parlaments també hi ha participat en Guillem Llorens, president Confederació de Cooperatives de Catalunya, i la Sònia Molina, directora de la delegació a Barcelona de Fiare Banca Ètica, entitat que ha finançat el projecte. Llorens ha destacat la trajectòria de Sostre Cívic dins del cooperativisme català “per tal d’aconseguir que un nou model productiu i reproductiu, basat en la sostenibilitat i les cures, arribi també a l’habitatge”. La directora de Fiare ha recordat que la banca ètica va néixer per donar suport a iniciatives que tenen un bon impacte social i mediambiental, i “volem continuar treballant incentivant projectes que promouen la transformació social”.
Per part de Sostre Cívic, el nostre president Carlos Alcoba ha mencionat que l’edifici de La Balma “diu molt i podem estar ben orgullosos del cooperativisme i de l’Economia Social i Solidària del nostre país que demostra que si volem, i ens deixen, som capaços d’aixecar edificis”. L’acte l’han tancat les veïnes de La Balma Sil Bel i Maria Badia, en representació del tot el grup, que abans d’entrar a l’edifici han volgut compartir un text molt poètic sobre el model de convivència que just ara poden començar “per trencar amb el hiperindividualisme i conjugar respectuosament intimitat i comunitat”.
Sostenibilitat i eficiència energètica
El cooperativisme d’habitatge a Catalunya és pioner en la promoció d’edificis plurifamiliars ecològics i de mínima demanda energètica. El material que s’ha fet servir a La Balma és principalment la fusta, però també l’argila per climatitzar amb panells radiants, per tal de treure el màxim rendiment al sistema de geotèrmia. Tots ells són materials biodegradables i de baixa petjada ecològica, ja que la seva producció, transport i reciclatge comporta molt poques emissions de CO₂. L’edifici té una qualificació energètica A, i s’implantaran estratègies actives i passives per aconseguir una reducció de la demanda energètica, l’estalvi en els consums i la gestió col·lectiva de la producció d’energia.
La culminació del projecte de La Balma consolida el compromís del cooperativisme d’habitatge amb la innovació social i mediambiental, que el 2018 ja va ser capaç de promoure l’edifici de La Borda, al barri de la Bordeta de Barcelona (amb 7 plantes, també de fusta) i Cirerers, al barri de Roquetes (8 plantes de fusta, sent l’edifici d’aquest material més alt de l’estat) actualment en construcció.
L’habitatge cooperatiu: un impuls pel mercat social català
El model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús pretén transformar el mercat immobiliari promovent noves formes de convivència més comunitàries i evitant l’especulació, donat que la propietat col·lectiva dels habitatges impossibilita el lucre individual a partir del lloguer o la venda de l’habitatge. Gràcies a la seva dimensió, les seves promocions impacten en molts àmbits de l’economia social i solidària contribuint, així, a crear un autèntic mercat social català, que pugui resoldre totes les necessitats sense passar per l’economia capitalista.
Amb aquesta idea va néixer, La Constructiva, però la pràctica totalitat de les empreses que han col·laborat per fer realitat La Balma són cooperatives de l’Economia Social i Solidària: les cooperatives d’arquitectes Lacol i La Boqueria han dut a terme els projectes bàsic i executiu amb la participació del mateix grup de veïnes, Arkenova i Societat Orgànica s’han encarregat de les instal·lacions i de l’estratègia mediambiental, Arç de les assegurances de l’edifici i obres, Matriu de l’acompanyament grupal, el Col·lectiu Ronda de l’assessorament legal, Gestió Integral del suport en l’àmbit econòmic i fiscal, i tot gràcies al finançament atorgat per Fiare Banca Ètica.
📰 Sostre Crític: La Balma, l’aval de la feina ben feta de La Constructiva