PREGUNTES FREQÜENTS

Sostre Cívic

• >    Què és Sostre Cívic?

  Sostre Cívic és una cooperativa mixta d’habitatges i usuàries sense ànim de lucre que promou un model alternatiu d’accés a l’habitatge a través de la divulgació, l’assessorament, la cerca de finançament, i la promoció i gestió d’habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús.

  Sostre Cívic formalment està constituïda per Sostre Cívic Associació i Sostre Cívic SCCL. Pots consultar els estatus d’ambdues entitats a la pàgina de Transparència.
  

• >    On i quan va néixer?

  Sostre Cívic neix com a associació a Barcelona l’any 2004 amb l’objectiu de promoure alternatives d’accés i tinença de l’habitatge basades en el model de cessió d’ús. L’any 2010 es constitueix també com a cooperativa per impulsar i promoure projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

• >    Com s’organitza?

  L’Assemblea General de persones sòcies és qui defineix les directrius i objectius d’actuació de l’entitat. Es convoca de manera ordinària un cop l’any per aprovar els comptes i pressupostos i el Pla de treball, així com l’elecció de membres del Consell Rector de designació d’aquest òrgan. L’equip tècnic és l’encarregat de donar suport a totes les tasques necessàries per a la sostenibilitat i gestió de l’entitat.

  Pots consultar els diferents espais de governança que tenim a Sostre Cívic aquí.

• >    Què és l’Assemblea General?

  L’Assemblea General és el màxim òrgan de decisió de l’entitat: en ella s’expressa la voluntat social i es prenen les decisions rellevants. La participació és a títol individual i es compta amb un vot per persona sòcia.

• >    Què és el Consell Rector?

  El Consell Rector és l’òrgan de direcció i representació de l’entitat, i l’encarregat de l’execució del Pla de treball aprovat per l’Assemblea General. Es reuneix mensualment i es compon per persones sòcies que poden haver estat triades per elecció directa en Assemblea General o pels projectes d’habitatge cooperatiu.

  Pots consultar qui són els actuals membres del Consell Rector en aquest enllaç.

• >    Quantes persones sòcies hi ha?

  Actualment ja som més de 1550 persones sòcies repartides per tot el territori! Si vols sumar-t’hi, pots omplir aquest formulari i ajudar-nos a fer créixer l’entitat.

• >    Com és la relació amb altres entitats?

  A Sostre Cívic treballem conjuntament amb altres entitats de l’economia social i solidària amb qui compartim valors, principis i objectius. Promovem el cooperativisme en la forma d’habitar i d’organització, però també a través de la demanda, consum i ús de serveis i productes proveïts per entitats de l’economia social.

  Si vols conèixer els espais i les entitats on participem i amb les quals col·laborem, fes clic aquí.

El model

• >    Què és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús?

  Es tracta d’un model alternatiu d’accés i tinença d’habitatge que es basa en la propietat col·lectiva d’un immoble per part de la cooperativa i el pagament del dret d’ús per part de les usuàries (socis i sòcies de la Cooperativa). És un model a mig camí entre la propietat i el lloguer, més just i accessible, que evita l’especulació i transforma el sistema d’accés a l’habitatge
  

• >    Com funciona la cessió d’ús?

  L’habitatge es considera un bé d’ús que les persones sòcies poden gaudir durant un llarg període de temps o un temps indefinit. S’adquireix amb el pagament d’una quota inicial (retornable) i una quota mensual  estable, que varia segons el projecte.

• >    Puc transmetre la cessió d’ús de l’habitatge a altres persones?

  La subrogació del dret d’ús és possible en els següents supòsits:

  • Transmissió gratuïta a altres membres de la unitat de convivència, sempre que hagin estat convivint almenys els 12 mesos anteriors.
  • En cas de defunció, les persones hereves podran sol·licitar l’adjudicació de l’habitatge com a sòcia titular del dret d’ús, sempre que la persona hereva compleixi els requisits, sigui sòcia convivent i hagi estat convivint amb el titular un mínim de 12 mesos consecutius en els últims 3 anys anteriors a la defunció. 

  Per més detalls, pots consultar la Secció 5 dels Estatuts de Sostre Cívic.

• >    Quins són els avantatges d’aquest model respecte la compra o el lloguer?

  El model de cessió d’ús permet alhora l’estabilitat de la compra i la mobilitat del lloguer: s’estableix per un temps indefinit, i la persona sòcia pot sortir del projecte quan desitgi. A més, aquest model presenta altres avantatges de pes:

  • Promou l’habitatge col·lectiu i l’autogestió, generant maneres de viure més comunitàries.
  • Afavoreix el manteniment del patrimoni: pot donar sortida a patrimoni en desús.
  • Fa més accessible l’habitatge, facilita la sostenibilitat, la participació i la transformació social. 
  • Garanteix la participació i l’autoorganització mitjançant la gestió cooperativa i la presa de decisions col·lectiva.
• >    Quins reptes planteja aquest model?

  Aconseguir portar a terme un projecte d’habitatge cooperatiu és un procés llarg, però molt engrescador, que presenta diferents dificultats com la creació i cohesió del grup, l’obtenció del sòl o l’edifici, i l’obtenció del finançament.
  

  Així i tot, els passos que ja s’han fet aquí i en altres països permeten afrontar aquests reptes amb més garanties. A més, amb aquest objectiu a Sostre Cívic impulsem diferents projectes, facilitant la creació d’una xarxa de suport mutu per compartir recursos i coneixements, realitzar activitats conjuntes i establir mecanismes de suport entre projectes.

• >    Hi ha experiències a altres països?

  En altres països les cooperatives en cessió d’ús són un model molt estès i una alternativa real d’habitatge. Destaquen especialment Dinamarca (amb un 30% del parc d’habitatges, aconseguit en 100 anys), Alemanya (10% del parc d’habitatges, més d’1,8 milions d’habitatges, en 75 anys) i Uruguai (5% del parc d’habitatges en 40 anys).

  A la Guia d’experiències internacionals pots conèixer aquestes i altres exemples amb més profunditat.

• >    A qui va dirigit aquest model?

  Les persones sòcies de Sostre Cívic són molt diverses i tenen situacions vitals molt diferents. Moltes de les sòcies busquen projectes en cessió d’ús a Barcelona i la seva àrea metropolitana, també hi ha grups que volen portar a terme projectes en entorns rurals, o persones a partir de 55 anys que treballen per models de cohabitatge sènior per viure la vellesa de manera autogestionada.

  Però totes elles tenen en comú que creuen en un model d’habitatge alternatiu i transformador, i que volen fer-ho mitjançant l’autogestió i la participació de les persones sòcies en el desenvolupament de totes les fases del procés. Si també és el teu cas… participa a Sostre Cívic!

• >    El model inclou espais privats o tot està dirigit a ser compartit?

  Un dels principals avantatges d’un projecte d’habitatge cooperatiu és l’oportunitat de compartir espais, serveis i activitats. No obstant això, és decisió de cada grup definir el seu model de convivència, decidint quins moments i quines activitats es volen compartir i quines es prefereix desenvolupar en espais privats.

• >    Què feu per donar a conèixer aquest nou model d’habitatge?

  Una de les línies de treball de Sostre Cívic és la difusió del model arreu del territori: participem en xerrades, jornades, taules rodones, debats…

  També elaborem materials divulgatius de tot tipus, com les nostres guies que trobaràs a la secció de Descàrregues o els vídeos del nostre canal de Youtube, i col·laborem amb el diari Crític pel seu blog sobre habitatge cooperatiu, Sostre Crític.

Fer-se'n soci/a

• >    Qualsevol pot associar-s’hi?

  Qualsevol persona de més de 18 anys que vulgui construir un futur més just i sostenible amb un model d’habitatge transformador! Cada persona sòcia de Sostre Cívic ajuda a fer créixer l’entitat: sense l’adhesió dels socis i sòcies no podríem desenvolupar la nostra tasca social.

• >    Com puc associar-me a Sostre Cívic?

  Per associar-t’hi has d’omplir aquest formulari amb les teves dades. Això implica també el compromís de pagar una quota anual en 4 pagaments trimestrals, i l’aportació de 100 € de capital social, retornable en cas de baixa.

• >    Quins tipus de quota existeixen?

  El 2019 l’Assemblea General va establir les següents tipologies de quota per a les persones sòcies expectants:

  • Quota estàndard: 30€ trimestrals (desgravable a hisenda un 80%, fins a import màxim segons preveu la llei).
  • Quota estàndard compensada: 10€ trimestrals (en cas de no poder acollir-se a la desgravació de la quota).
  • Quota reduïda: 5€ trimestrals per a persones aturades, menors de 30 anys, persones en situació de vulnerabilitat i unitats de convivència amb ingressos inferiors a 15.000 € bruts anuals.
  • Quota solidària: quota voluntària, superior als 30€ trimestrals.

  Si després vols canviar la tipologia de la teva quota, pots fer-ho a La Interna, dins del menú “Les meves dades”.

  Les sòcies usuàries o convivents (és a dir, amb contracte de cessió d’ús d’un habitatge) tenen una única tipologia de quota: la quota estàndard de 30 € al trimestre.

• >    Quins avantatges té associar-s’hi?
  • • L’ordre de número de persona sòcia és un dels criteris de selecció dels projectes generals actualment en marxa.
    • Comptar amb suport i acompanyament durant els passos inicials per desenvolupar un projecte d’habitatge cooperatiu.
    • Tenir dret de participació i vot en l’Assemblea General Ordinària, òrgan de presa de decisions de la cooperativa.
    • Formar part d’una xarxa de persones que compartim inquietuds i necessitats sobre l’hàbitat.
    • Participar dels espais formatius i xerrades que s’organitzen periòdicament: habitatge, construcció, ecologia, economia, cooperativisme…
• >    Hi ha diferents tipus de sòcies?

  Sí, depenent del tipus de relació que tingui amb la cooperativa: 

  • Sòcies expectants: Persones físiques o jurídiques a les quals no se’ls ha adjudicat el dret d’ús de cap habitatge cooperatiu.
  • Sòcies usuàries: persones sòcies que viuen en un habitatge de la cooperativa. Totes les persones que tenen residència habitual i permanent a un habitatge de la cooperativa han de ser sòcies. Poden ser de dos tipus: 
    • Sòcia usuària titular del dret d’ús: les persones que hagin signat el contracte, i que són les que assumeixen les condicions legals. Pot ser una persona per habitatge o més d’una.
    • Sòcia usuària convivent: les que, sense ser titulars de dret d’ús sobre l’habitatge, tenen la seva residència habitual en un habitatge de la cooperativa i conviuen amb les sòcies usuàries titulars del dret d’ús.

  Aquestes tipologies de sòcia van ser aprovades a l’assemblea general de 2024. En aquest document podràs trobar tota la informació.

• >    Com puc donar-me de baixa?

  Per formalitzar la teva baixa com a persona sòcia, cal que facis el tràmit a través de La Interna. Allà, vés a l’apartat “Les meves dades”, i al final de la pàgina, podràs gestionar la baixa.

• >    Quin ús es farà de les meves dades?

  Les teves dades s’utilitzaran per enviar-te periòdicament butlletins electrònics amb informació sobre Sostre Cívic i altres notícies relacionades amb l’habitatge cooperatiu i el model de cessió d’ús. Pots exercir els teus drets d’accés, cancel·lació, rectificació i oposició, així com revocar en qualsevol moment el consentiment prestat, comunicant-ho per escrit a Sostre Cívic a l’adreça carrer Casp, 43, baixos, 08010, Barcelona, o al correu electrònic comunicacio@sostrecivic.cat

  Pots consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç.

Els grups llavor i com participar-hi

• >    Com puc col·laborar activament?

  A Sostre Cívic formaràs part d’una xarxa de persones que creuen en un model alternatiu d’habitatge més social i conscient, on existeixen diferents espais on podràs col·laborar i participar:

  • Espai obert: Espai de debat i treball general de la cooperativa, obert a totes les persones sòcies i amb la participació de caràcter individual. Es reuneix 3 cops l’any.
  • Espai de grups: Espai de debat i treball general de la cooperativa, obert en exclusiva a les sòcies dels grups consolidats i projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
  • Comissions generals i transversals: Espais de treball per abordar un objectiu concret o temàtica delimitada amb un període de treball a mig-llarg termini.
  • Borsa de xerraires: Grup de socis i sòcies que participen en la difusió del model i l’activitat de l’entitat.
• >    Què són els grups llavor?

  Els socis i sòcies s’agrupen per interessos semblants per participar conjunta i activament, generant grups segons edat, zona geogràfica, o afinitat. Actualment hi ha més de 10 grups de persones sòcies actius en la cerca de patrimoni en diferents parts de Catalunya.

• >    Com s’organitzen els grups llavor?

  Els grups treballen de manera autònoma, amb el recolzament i l’acompanyament de l’equip tècnic de Sostre Cívic. El grup ha de cohesionar-se i treballar per aprofundir en la seva raó de ser, allò que els motiva de viure conjuntament, i definir els elements clau del seu projecte d’habitatge col·lectiu.

  Són els membres de cada grup els que democràticament prenen les decisions que els afecten com a grup, com l’adhesió de noves persones o la baixa d’altres.

• >    Com puc començar un projecte si no formo part de cap grup llavor?

  Pots unir-te a altres grups ja existents que busquen nous integrants! Busca quins dels nostres grups es troben oberts i buscant la incorporació de nous membres aquí, amb el filtre “Obert a nous membres”.

  A més, trimestralment realitzem tallers específics per a socis que no tenen grup on a través de dinàmiques pensades per compartir les motivacions i desitjos, sorgeixen nous grups de persones afins que poden començar a endegar un nou projecte.

• >    Podem un grup d’amics iniciar un projecte d’habitatge cooperatiu?

  I tant! Els grups llavor poden ser grups d’afinitat: des d’un grup d’amics o familiars a una associació de veïns o grup de famílies d’alumnes. Per aparèixer al nostre web i perquè us acompanyem en el vostre projecte, podeu escriure a info@sostrecivic.cat i us explicarem els següents passos.

  També es formen grups després dels tallers trimestrals que organitzem per a persones sòcies sense grup, o després de processos d’ampliació de grups ja existents (si una persona marxa o si es necessita més gent per arribar a les unitats de convivència mínimes per portar a terme el projecte).

Les quotes i la gestió econòmica

• >    Puc finançar els projectes sense ser soci?

  Sí, pots participar en les campanyes Tornassol, les campanyes de títols participatius que llancem pel finançament dels projectes d’habitatge cooperatiu. Són una forma de finançament voluntari, oberta a totes les persones interessades: tant si són sòcies d’una cooperativa com si no, i volen contribuir a fer possible la iniciativa.

  Per conèixer més sobre aquestes campanyes, pots visitar el web tornassol.coop

• >    Com es financen els projectes?

  Aproximadament el 70% de la inversió es finança mitjançant entitats de l’àmbit de les finances ètiques, i la resta es fa amb les aportacions d’ús, el capital social de la cooperativa i les quotes retornables en cas de baixa.

  Existeixen, però, mecanismes que poden facilitar el finançament, com els títols participatius o el finançament col·lectiu (micromecenatge o crowdfunding) que pot permetre que un ampli col·lectiu de persones faci una petita aportació al projecte.

• >    De quina quantitat de diners estem parlant en els pagaments inicials dels projectes?

  Cada projecte té un pla econòmic concret i la quantitat varia per a cada cas, però en línies generals és habitual que entre el 10 i el 25% de les despeses s’hagin d’assumir els mesos previs a l’inici de la construcció, i la resta durant el període de realització de les obres, d’un o dos anys. En el cas de compra de l’edifici o sòl, el cost s’ha d’abonar també abans de començar les obres. 

  Els projectes que promovem actualment tenen una aportació inicial d’entre 2.000 i 35.000 euros, depenent de cada projecte. Aquesta entrada inicial del soci o sòcia és retornable en el moment en què vol marxar del projecte perquè una altra persona entrarà en el seu lloc aportant l’entrada inicial.

• >    Què inclouen les despeses inicials d’un projecte?

  Les despeses inicials inclouen:

  • La compra del sòl o d’un edifici existent, en cas que no s’obtingui per altres mecanismes. 
  • El cost de la construcció i les despeses vinculades a la construcció 
  • L’assessorament professional per a la definició del projecte: arquitectònic, legal, financer, relacional, de suport en la gestió, etc.
• >    Un cop vivint al pis, què he de pagar?

  Tota persona sòcia usuària d’un projecte d’habitatge cooperatiu ha de satisfer obligatòriament les quotes mensuals, que s’agrupen en quotes de projecte i  quotes de sostenibilitat.

  Les quotes de projecte tenen per objectiu cobrir totes les despeses vinculades al projecte, el seu finançament i serveis vinculats i, per tant, seran diferents en cada projecte. Amb les quotes de sostenibilitat, cada projecte d’habitatge cooperatiu ha de contribuir a la sostenibilitat i viabilitat de Sostre Cívic, la replicabilitat de projectes i l’enfortiment el model. En aquest cas, el criteri serà comú a tot Sostre Cívic.

• >    Què passa quan algú no paga la quota?

  Les quotes mensuales derivades de l’ús de l’habitatge són obligatòries. La falta de desemborsament de l’import equivalent a més de tres quotes periòdiques podrà ser causa d’expulsió. En tot cas, correspondrà a cada projecte d’habitatge cooperatiu vetllar per l’efectiu compliment de les quotes i complir amb les obligacions establertes.

• >    Qui decideix les quotes?

  Un cop les persones usuàries visquin en el projecte d’habitatge cooperatiu, l’assemblea de cada projecte d’habitatge cooperatiu ha de determinar i actualitzar anualment les quotes resultants i per cada usuari/ària, tant les de projecte com les de sostenibilitat.

  Pel que fa a les quotes de sostenibilitat, cal acollir-se als criteris i imports que hagi aprovat l’assemblea general de Sostre Cívic, ja que la seva gestió i finalitat és a nivell general, més enllà de cada projecte.

• >    Les quotes són retornables?

  En cap cas les quotes de projecte i de sostenibilitat esmentades són retornables per la persona usuària. A més, els excedents no es distribueixen entre els socis, atenent la condició de cooperativa sense ànim de lucre que té Sostre Cívic.

  Només és retornable, d’acord amb els estatuts i la llei, l’aportació d’ús del projecte, que correspon a capital social de la cooperativa. Tot i això, la cooperativa pot aprofundir i acordar en assemblea el desenvolupament d’altres quotes de finançament, d’acord amb els estatuts, com podrien ser aportacions de capital periòdiques.

• >    Té algun límit la quota?

  Les quotes es corresponen als conceptes i a les despeses descrites i per tant no estan subjectes a cap limitació més enllà d’allò que la cooperativa acordi en els seus òrgans socials. Tot i això, en els habitatges que estan qualificats d’habitatge de protecció oficial o HPO la quota d’ús (equivalent a la renda per l’habitatge) està limitada d’acord amb els preus màxims de renda d’habitatges de protecció que estableix la Generalitat.

  En aquests casos, la normativa vigent preveu que es puguin cobrar a banda de la renda d’habitatge protegit els tributs, així com serveis i subministraments comunitaris (equivalent a la quota de serveis). Al marge de l’HPO queden també les obligacions econòmiques de les persones usuàries amb la cooperativa contretes per la seva condició de sòcies.

• >    Un cop tingui el meu pis, el puc vendre?

  El cooperativisme en cessió d’ús proposa una nova manera d’entendre l’habitatge com un bé d’ús i no com un bé d’inversió. Per això la cooperativa sempre és la titular dels habitatges i es crea amb voluntat de durada indefinida, per evitar que es pugui transformar el model per obtenir habitatges de propietat privada. La propietat col·lectiva evita l’especulació, ja que impossibilita el lucre individual a partir del lloguer o la venda de l’habitatge!

Projectes d'habitatge cooperatiu

• >    Quins pasos s’han de seguir per portar a terme un projecte?
  1. Trobar grup i lloc: Crear un grup o afegir-se a un existent. Paral·lelament, s’han de trobar possibles ubicacions o patrimoni existent.
  2. Definir el projecte: Cal definir el model de convivència, el model arquitectònic, l’estudi financer i el model legal.
  3. Estudi de viabilitat: Anàlisi acurada de les condicions urbanístiques del sòl, avantprojecte arquitectònic del projecte a fer, Pla Econòmic i financer de la promoció. Aquest es realitza per professionals externs per garantir la solvència de l’estudi i credibilitat davant tercers (com entitats financeres, administracions…)
  4. Obtenir el sòl o l’edifici: Mitjançant compra o dret de superfície.
  5. Obres i finançament: És el moment de materialitzar el projecte! Cal elaborar el projecte executiu, definir el pressupost i aconseguir el finançament del projecte.
  6. Habitar: Es paga la quota d’ús mensual i les sòcies s’encarreguen de la gestió del dia a dia.
• >    Com es prenen les decisions sobre el projecte?

  Cada projecte d’habitatge de Sostre Cívic es gestiona de forma independent i té la seva pròpia assemblea, de la mateixa manera que té una gestió econòmica i un finançament separats, i el riscos no es comparteixen entre els diferents projectes de la cooperativa. Els projectes són autònoms i defineixen la seva organització i el seu reglament de règim intern.
  

  Tot i això, els aspectes claus del model (com evitar la venda de patrimoni) estan regulats els estatuts generals de la cooperativa i qualsevol modificació s’ha d’aprovar en Assemblea General.

• >    Què decideix l’assemblea de projecte i què decideix l’Assemblea General?

  Cada projecte té la seva assemblea i l’Assemblea General no pot decidir sobre les qüestions que afecten a cada projecte, si no comprometen als elements bàsics del model i els valors de la cooperativa, com la venda de l’immoble o altres aspectes claus del model aprovats per Assemblea General. 

  A més, els projectes participen de la governança general de Sostre Cívic, a l’Assemblea General, les comissions i el Consell Rector: aquest òrgans no proposaran mesures que dificultin el correcte desenvolupament dels projectes ja que en seran els primers interessats.

• >    Quant de temps triga un projecte en tirar endavant?

  La durada és molt variable! Tot depèn de la rapidesa en que es consoliden els tres elements fonamentals per tirar endavant un projecte: formar un grup, obtenir un patrimoni i aconseguir el finançament. Una vegada aquests tres elements es posin en marxa, entrem en la fase de definició del projecte, amb el procés participatiu de disseny i la construcció, que pot tenir una durada d’uns 2 o 3 anys.

• >    Quin paper fa Sostre Cívic a l’acompanyament del projecte?

  Sostre Cívic és una cooperativa per fases o projectes, és a dir, una única cooperativa que impulsa diversos projectes d’habitatge cooperatiu. Disposa d’una estructura tècnica interna que acompanya als projectes i facilita la seva gestió i execució, fent de suport en les diferents etapes. Està coordinat pel Consell Rector i s’organitza per àrees de treball, que responen els eixos del Pla de Treball anual. 
  

  Pots consultar qui són els actuals membres de l’equip tècnic i quina tasca fa cadascú en aquest enllaç.

• >    Amb quin criteri s’adjudiquen les places disponibles als projectes?

  El criteri principal a l’hora de transmetre el dret de cessió d’ús d’un habitatge és l’ordre d’antiguitat a la llista de persones sòcies expectants. 
  

  Poden ser excepció els projectes que ja tinguin un grup llavor establert que hagi identificat i treballat sobre el solar o edifici que passa a formar part del patrimoni de la cooperativa. Aquesta tipologia de projectes és anomenada d’iniciativa de grup, en contraposició als projectes d’iniciativa general.

• >    Alguns projectes poden tenir criteris específics d’admissió?

  Sí, per determinats projectes es poden establir alguns criteris específics que les unitats de convivència han de complir per poder obtenir el dret d’ús, i que es poden diferenciar segons qui els defineix:

  • Criteris propis del projecte d’habitatge cooperatiu: Per exemple, en cooperatives sènior es pot establir l’edat que han de tenir les persones per ser-ne sòcies.
  • Criteris de la propietat del sòl (privada o pública): Per exemple, si l’edifici se situa en un sòl qualificat d’habitatge amb protecció oficial o si la propietat del sòl estableix uns criteris específics per a l’accés.
• >    Teniu projectes ja finalitzats?

  Sí! Actualment tenim 13 projectes en convivència, que sumen un total de 175 habitatges. Al mapa de la pàgina de projectes pots filtrar-los per veure els que ja estan en convivència, i consultar en detall cada projecte.

• >    A quines parts del territori desenvolupeu la vostra activitat?

  De moment, tenim grups i projectes a Barcelona, Lleida, Maresme, Santpedor, València, Castelldefels, Sabadell, Santa Coloma, Sant Feliu de Guíxols… Però poden ser arreu de tot el territori de Catalunya, Balears i País Valencià! Si vols començar un grup o afegir-te a algun ja creat, pots consultar aquesta pàgina. I aquí pots consultar tots els nostres projectes.

• >    Puc oferir un edifici o terreny propi per a un projecte?

  Sí, es pot cedir el patrimoni en dret de superfície, que es tracta del dret a realitzar una construcció o disposar d’una que ja existeix en propietat aliena durant un període de temps convingut. La propietat de les construccions correspon a la persona superficiària, mentre la propietat del sòl la manté el titular original.
  

  La propietat del sòl cedit en dret de superfície acostuma a ser pública, però una propietat privada també es pot cedir en dret de superfície fins a 90 anys. Els criteris de la cessió i cànon econòmic depenen de la propietat.

• >    Puc marxar del projecte en qualsevol moment?

  És clar que sí! El reemborsament de les aportacions al capital de les persones sòcies usuàries es produirà en el termini més breu possible posteriorment a l’existència d’una nova persona sòcia adjudicatària del dret d’ús respecte del mateix habitatge cooperatiu que la persona sòcia usuària que es dona de baixa o en el termini fixat de mutu acord entre la persona sòcia i la cooperativa, i tenint en compte l’estat de conservació i les millores efectuades a l’habitatge cooperatiu.

  Per més detalls, pots consultar l’article 20 dels Estatuts de Sostre Cívic.