El 4 de novembre vam rebre Matthew Baldwin, cap de la Housing Task Force de la Comissió Europea, a les obres de Ca l’Ordit, a Sant Andreu de Barcelona. Amb 62 habitatges, el projecte mostra com podem ampliar l’accés a un habitatge estable amb sòl públic, propietat col·lectiva i finançament europeu.

Durant la visita, coincidint amb la seva participació en el HOWS Housing World Summit, vam compartir amb Baldwin el creixement de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i les barreres que encara en dificulten el desplegament. Durant el recorregut, li hem exposat com les quotes a preu de cost i la propietat cooperativa permeten mantenir l’assequibilitat en el temps i assegurar que el sòl, les subvencions i els préstecs es destinin a habitatges protegits de l’especulació de manera permanent.

A Ca l’Ordit, al passeig de Torras i Bages, impulsem 62 habitatges sobre sòl municipal cedit durant 99 anys en el marc del conveni ESAL amb l’Ajuntament de Barcelona. En destinarem nou a persones amb discapacitat intel·lectual, en col·laboració amb el Grup Cooperatiu TEB, per afavorir-ne l’autonomia i la inclusió en la comunitat. Vam iniciar les obres l’estiu de 2025 i preveiem acabar-les el setembre de 2027.

Per fer possible el projecte, combinem el suport municipal, una subvenció de 2,7 milions d’euros de NextGenerationEU i finançament del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB), amb garantia de la Unió Europea a través d’InvestEU. Aquest finançament forma part del préstec de 31 milions d’euros que hem rebut del CEB per impulsar més de 350 habitatges cooperatius en diferents municipis catalans. Precisament a la vista ens va acompanyar Philipp Voswinkel, Principal Country Manager del CEB, que ha destacat: «El finançament a llarg termini en condicions concessionals permet que projectes com Ca l’Ordit es facin realitat i que l’habitatge cooperatiu arribi a més persones. Amb el suport a Sostre Cívic, el CEB contribueix a ampliar el parc d’habitatge social i assequible que combina inclusió social, sostenibilitat i comunitat.»

Sòl, fiscalitat i finançament per consolidar el model

La trobada també ha servit perquè puguem traslladar al representant europeu la nostra preocupació pel fet que les darreres polítiques públiques locals i estatals no reconeixen adequadament les entitats de l’economia social i en dificulten el creixement.

A Barcelona, durant aquest mandat s’han posat en procés d’adjudicació 1.031 habitatges per a la gestió privada, mentre que només se n’han adjudicat 72 a través del conveni ESAL. Davant d’aquest desequilibri, Sostre Cívic i la sectorial d’habitatge de la XES reclamen prioritzar la col·laboració amb entitats sense lucre, que reinverteixen els recursos i garanteixen l’assequibilitat a llarg termini.

En l’àmbit estatal, hem denunciat el greuge fiscal respecte de les SOCIMI, que gaudeixen d’un tipus general del 0% en l’impost sobre societats i han vist reforçat el seu tractament fiscal favorable amb el recent reial decret llei d’habitatge. Reclamem una fiscalitat coherent amb l’absència de lucre. Amb el mateix Baldwin hem coincidit a defensar que els proveïdors d’habitatge de l’economia social hem de rebre un tractament just i d’acord amb la nostra contribució social.

Per tot això, finalment, des de Sostre Cívic li hem demanat que el desplegament del Pla Europeu d’Habitatge Assequible, les normes d’ajudes d’Estat i els nous instruments d’inversió reconeguin explícitament els proveïdors d’habitatge sense lucre. La Comissió Europea ha d’abordar aquestes barreres amb les administracions catalanes i el govern espanyol per orientar el suport públic cap a un parc d’habitatge permanentment assequible.