Categoria: Internacional

Sostre Cívic rep el Premi d’Innovació Social de la Comissió Europea

3.02.2023

Sostre Cívic ha estat una de les tres iniciatives premiades entre les 21 propostes finalistes del Concurs Europeu d’Innovació Social

El jurat ha valorat la capacitat de transformació social i ecològica dels projectes d’habitatges a Barcelona i Calonge, els dos dissenyats per la cooperativa d’arquitectes Celobert

Estem d’enhorabona! Sumem un nou reconeixement internacional, només un mes després de rebre el Premi Plata d’Habitatge atorgat per les Nacions Unides, el premis més prestigiosos d’habitatge a escala internacional. Ahir es van donar a conèixer els guanyadors de la desena edició del Concurs Europeu d’Innovació Social (EUSIC), atorgats per la Comissió Europea i el Consell Europeu d’Innovació i l’Agència Executiva de les Pimes (EISMEA). En un acte celebrat a Brussel·les, el Jurat va donar a conèixer les tres iniciatives guanyadores entre les 21 propostes finalistes, on apareixem com a Sostre Cívic compartint pòdium amb altres propostes innovadores d’Itàlia i Àustria. És la tercera vegada en 10 anys que una iniciativa catalana s’emporta un premi d’aquest certamen.

El projecte finalista presentat al concurs europeu es va elaborar entre Sostre Cívic i Celobert, que vam presentar dos projectes d’habitatge cooperatiu a diferent escala que incorporen estratègies d’impacte social i mediambiental, a més de voluntat de replicabilitat al territori. De la proposta guanyadora el Jurat ha valorat que “implementa amb èxit un model d’habitatge alternatiu, més just i accessible, sense ànim de lucre, no especulatiu i transformador”. Hubert Gambs, director general d’Indústria de la Comissió Europea, ha manifestat que amb aquest premi “donem suport a les innovacions socials que aportin valor social, ambiental i econòmic alhora. Els tres guanyadors de l’edició 2022 contribueixen en gran manera amb els seus projectes innovadors al futur de la nostra vida”.

El concurs EUSIC, impulsat el 2013, dona suport a iniciatives innovadores que donen resposta als reptes de la societat actual, i enguany es convocava amb una crida específica per a projectes que afrontin el repte de la innovació per a habitatges assequibles i sostenibles a Europa. Cada iniciativa guanyadora s’emporta 50.000 €, però tots els finalistes van poder participar d’una estada de dos dies de formació en innovació empresarial a Brussel·les. Entre els finalistes de l’edició d’enguany també hi havia dos projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya: La Borda, pioner en la nova construcció d’habitatge cooperatiu a Sants (Barcelona); i La Titaranya, projecte en promoció acompanyat per La Dinamo a Valls (Tarragona).

  • Plaques solars sobre l’edifici de La Sala, a Calonge i Sant Antoni
  • Edifici Cirerers a Roquetes, Barcelona

Cirerers i La Sala, dos habitatges cooperatius innovadors en transformació social i ambiental

Un dels projectes és el cohabitatge cooperatiu Cirerers construït en sòl municipal al barri de Roquetes de Barcelona, un edifici comunitari de vuit plantes amb estructura de fusta que allotja 32 unitats de convivència. Aquest s’ha dissenyat conjuntament amb les seves habitants i destaca pel seu compromís amb la ciutat, la comunitat i el medi ambient. Es tracta d’un edifici passiu dissenyat amb criteris bioclimàtics que incorpora instal·lacions eficients i renovables, amb un mínim impacte ambiental i energètic i que s’integra al barri a través de la seva volumetria i ús de plantes baixes. A més, l’edifici està construït en sec, tècnica que permet el reciclatge dels materials un cop finalitzada la seva vida útil, i és pràcticament tot de fusta. Això el converteix, actualment, en l’edifici més alt de l’estat construït amb aquest material.

L’altre projecte és La Sala, un edifici rehabilitat de Calonge i Sant Antoni (Girona), el primer habitatge cooperatiu de Catalunya destinat exclusivament a joves menors de 35 anys. La rehabilitació de l’edifici ha dotat l’espai d’habitabilitat, sostenibilitat i eficiència energètica, i ha reconvertit un sistema d’instal·lacions individuals en un de col·lectiu que funciona a través d’energia renovable. A més, es disposa d’un sistema de control i gestió energètica que permet reduir considerablement el consum d’energia. Aquest projecte representa una estratègia clau per fer efectiu el dret a l’habitatge a través de la cooperativització d’espais en desús i la col·laboració publicoprivada, i serveix de precedent per impulsar iniciatives similars a poblacions veïnes de la Costa Brava, moltes amb problemes d’accés a l’habitatge a causa del turisme.

Sostre Cívic participa a Zuric (Suïssa) a la trobada internacional de cooperatives d’habitatge

3.10.2022

L’esdeveniment va analitzar les polítiques d’habitatge locals per a extreure lliçons comunes sobre la importància d’un marc regulador de suport, accés al finançament i autonomia cooperativa.

Representants de cooperatives d’habitatge d’arreu del món es van reunir a Zuric (Suïssa) el passat 22 de setembre per explorar maneres conjuntes de fomentar l’habitatge cooperatiu assequible. L’esdeveniment celebrat de manera híbrida, presencialment i en línia, va ser organitzat per WBG Zurich, la més gran de les nou associacions regionals de cooperatives d’habitatge suïsses.

La nostra sòcia i membre del projecte Cirerers, Esther Alegre, va mencionar la importància de l’existència de Sostre Cívic com a motor de l’habitatge cooperatiu a Catalunya. “La cooperativa proporciona les eines que els grups poden utilitzar per prendre les decisions dels seus propis projectes”, va dir.

Ander Zabala, membre de l’equip tècnic i administratiu de Sostre Cívic, va destacar també la importància de l’existència al nostre país de la banca ètica i cooperativa per aconseguir que el model s’instal·lés. “L’àmplia xarxa de diferents iniciatives d’economia solidària fa possible que aquests bancs ètics existeixin”, va dir. “És necessari l’existència d’un ecosistema sencer per a obtenir amplis suports. Els bancs tradicionals no confien en el model cooperatiu.” El suport de la ciutat de Barcelona i altres ens públics locals i nacionals a Catalunya, a través de la cessió de sòl i altres mesures, també ha estat crucial per a l’èxit del projecte, va afegir.

El moviment d’habitatge cooperatiu a Suïssa té una llarga trajectòria i implantació: va començar fa més de 100 anys, en resposta a la greu escassetat d’habitatge. Només a Zuric hi ha 100 cooperacions d’habitatge, amb una quota de mercat del 23% de tots els apartaments de la ciutat. A nivell nacional, hi ha 1.700 organitzacions d’habitatge de beneficis limitats a Suïssa, incloent-hi co-operacions d’habitatge. Junts, aquestes organitzacions representen el 10% del total de la població d’habitatges de Suïssa.

Karin Vasella-Kuhn, cap de l’oficina de la ciutat de Zuric encarregada dels habitatges sense ànim de lucre, va proporcionar una visió general de les seves polítiques per donar suport a les cooperatives, des de 1924 fins al dia d’avui. Entre les mesures, va descriure la venda o arrendament a llarg termini de terres per al desenvolupament d’habitatges sense ànim de lucre, la concessió de préstecs i la compra de certificats de participació o accions. 

Entre les mesures de suport, és important destacar la Bond Issuing Cooperative for Limited Profit Housing (EGW/CCL), establerta el 1991 pel govern suís i el moviment d’habitatge cooperatiu del país. Es tracta d’una cooperativa que recapta diners directament del mercat de capitals mitjançant préstecs a llarg termini. Reparteix la quota entre els contractistes d’utilitat pública, que han de ser membres de la cooperativa EGW/CCL. El finançador subscriu una fiança coberta per un aval de la Confederació. Això limita el tipus d’interès, que es manté fix durant la durada del préstec.

Un ingredient clau en la longevitat del model suís és l’autonomia de què gaudeixen les organitzacions paraigua cooperatives: administren el procés, amb el paper del govern limitat a les garanties de préstecs i ajudes per aconseguir finançament.  

Alguns cooperatives suïsses també donen suport internacional a altres cooperatives fora del país. La cooperativa d’habitatge més gran de Suïssa, Allgemeine Baugenossenschaft Zürich (ABZ), gestiona un fons de solidaritat que ha donat suport a 45 projectes a tot el món en els darrers tres anys.

Julie La Palme, secretària general de la Co-operative Housing International (CHI), va destacar que el model suís podria ser replicat.  «Podem veure l’èxit de l’habitatge cooperatiu a Suïssa, especialment aquí a Zuric, amb la política d’habitatge i els mecanismes de finançament facilitats a escala regional i nacional, i aquest és un model que val la pena emular en altres parts del món”.

Sorcha Edwards, secretari general de Housing Europe, va advertir que l’augment de l’oferta per si sol no resoldrà la crisi d’habitatge del món. Es va referir als informes sobre habitatge assequible que va elaborar la seva organització al 2021, on es recullen experiències de captació de sòl, finançament i bona governança. 

“Una aproximació cooperativa a l’habitatge ha de ser part de la solució a aquesta crisi global massiva”, va dir. “Però, és clar, no es pot confiar només en el poder de la gent; les estructures reguladores i el finançament adequats han d’estar disponibles per permetre que aquestes cooperatives floreixin.”

La legislació també pot ser una barrera. A Europa Oriental, el parc d’habitatges és principalment de propietat individual i hi ha una falta de marcs reguladors i institucions adequades per a promoure habitatge assequible i cooperatiu. Reconeixent que s’enfrontaven a reptes comuns, els cooperadors de Croàcia, República Txeca, Hongria, Sèrbia i Eslovènia van fundar la xarxa d’habitatge cooperatiu Moba Housing SCE el 2017.

“Els actors financers no estan disposats a assumir riscos”, va dir Zsuzsi Pósfai de Moba. “No estan disposats a donar suport a iniciatives pioneres  i experimentals, i com que el sector encara no existeix, només tenim iniciatives pioneres i experimentals.”  Actualment, Moba ja ha pogut crear el seu propi Fons de Desenvolupament d’Habitatge el 2021 fundat amb capital de cooperatives d’habitatge suïssa, i sembla que podran afegir algun finançament addicional aviat, a través de fons públics, que els hi permeti a curt termini donar préstecs als seus membres per poder desenvolupar els primers projectes.

Pots llegir més a la pàgina internacional coop.news

Sostre Cívic porta l’experiència de l’habitatge cooperatiu català al Festival Internacional d’Habitatge Social

29.06.2022

Celebrat a Hèlsinki (Finlàndia), Sostre Cívic comparteix les seves experiències d’èxit en finançament, consolidació de projectes i col·laboració pública

La pròxima edició del festival internacional se celebrarà a Barcelona durant el març de 2023

Amb l’objectiu d’ampliar el treball en xarxa i l’intercanvi de coneixements i pràctiques amb actors del cooperativisme d’habitatge d’altres països, impulsat per la recentment creada comissió internacional de Sostre Cívic, durant el 14 i 16 de juny vam participar, per primera vegada, de l’International Social Housing Festival (ISHF), que enguany es va celebrar a Hèlsinki (Finlàndia).

Una petita delegació de membres del Consell Rector i l’equip tècnic de Sostre Cívic van participar en la trobada internacional per difondre l’activitat de la nostra cooperativa. Especialment, de manera activa, a les activitats que formaven part del Collaborative Housing Day (Dia de l’Habitatge Col·laboratiu), organitzat per la xarxa Co-habitat Network el dimecres 15 de juny dins del marc del programa del Festival. Ubicat a la Biblioteca Central Oodi, un dels equipaments públics més espectaculars de Hèlsinki, durant tot el dia van tenir lloc taules rodones, discussions, tallers i dinàmiques d’enxarxament amb entitats afins.

La jornada va començar amb la intervenció de les representants d’Housing Europe, l’Ajuntament de Hèlsinki, World Habitat i Habitat International Coalition. Un cop acabades les presentacions, Sostre Cívic va participar en la taula rodona sobre resiliència i cohabitatge, explicant com l’assequibilitat i estabilitat, la creació de comunitats fortes i la sostenibilitat i eficiència energètica fan d’entitats com Sostre Cívic, actors imprescindibles per construir una societat més resilient.

Tot seguit, la xarxa centro-sud-est-europea de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús MOBA Housing SCE, va protagonitzar una taula rodona per debatre sobre les estructures de finançament de projectes cooperatius als països de l’Europa Central i del Sud-est. Sostre Cívic vam poder compartir, com a convidats a la taula, els nostres propis mecanismes financers, generant expectació i interès per la fórmula “Tornassol” de títols participatius i la seva eficàcia a l’hora d’impulsar nous projectes.

A l’hora de dinar, els diferents membres de la delegació de Sostre Cívic vam poder intercanviar experiències en diferents taules, de manera simultània, amb altres entitats referents de l’habitatge social i col·laboratiu de Bèlgica, Finlàndia, Alemanya, Irlanda, Sèrbia, Eslovènia, Regne Unit i Catalunya. L’oportunitat ens va permetre debatre al voltant dels diferents contextos on s’estan desenvolupant projectes amb un mateix objectiu: garantir el dret a l’habitatge de manera col·lectiva, assequible i sostenible.

Per tancar el programa de tarda, vam escoltar les intervencions de Cooperative Housing International (l’organització sectorial d’habitatge de l’Aliança Cooperativa Internacional), la Habitat International Coalition i la Xarxa de CLTs de Brussel·les. Vam poder seguir compartint aquestes idees i experiències més tard, en un ambient distès, durant un sopar amb més d’una cinquantena de convidades de 19 països diferents acollides pel projecte de Cohabitatge Malta House, a la mateixa ciutat de Hèlsinki.

Aquest esperit de comunitat a Malta house també el vam veure durant les visites a altres projectes de cohabitatge de la ciutat de Hèlsinki: Kotisatama i Sumppi. Aquests, amb el de Malta House, han estat realitzats durant els darrers 10 anys i van des dels 39 a 63 unitats per edifici. El projecte de Kotisatama, a més, és un cohabitatge exclusiu per a persones grans. Tots tres han estat construïts en sòls municipals de la capital finlandesa, en forma d’arrendament durant 80 anys (l’ajuntament de Hèlsinki guarda la propietat del 75% del sòl total de la ciutat). Les persones habitants han estat involucrades en el disseny dels edificis mitjançant processos participatius, totes les decisions es prenen sota criteris democràtics horitzontals i tots els projectes comptem amb unitats habitacions petites que van dels 37 als 70 m² i àmplies zones comunes (fins a 500 m²) com biblioteques, sales polivalents, jardins i, a Finlàndia no pot faltar, saunes comunitàries!   

Això sí, malgrat que totes aquestes característiques coincideixen amb el model que desenvolupem a casa nostra, allà cada projecte és propietat d’una empresa de capital social limitat, en la qual els residents compren accions equivalents al valor de mercat de les seves llars, menys el valor de la terra que es manté a la ciutat.

Barcelona serà la seu del Festival al març de 2023

Anteriorment, i tornant al programa oficial del Festival, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar públicament que la ciutat serà la seu de la pròxima edició de l’ISHF. L’esdeveniment a la capital catalana tindrà lloc del 21 al 24 de març del 2023. Javier Burón, director d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, va anunciar que la trobada catalana servirà, necessàriament, per fer de testimoni de diferents models d’habitatge emergents que en un futur pròxim s’enfrontaran als reptes del món actual. Aprofitant la cita, nombroses persones participants de diferents organitzacions catalanes vam contrastar unes primeres idees al voltant del festival barceloní, durant diferents trobades informals que vam tenir amb delegades de la Diputació de Barcelona, l’equip de l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Habitat3, entre d’altres.

El dijous 16, darrer dia de festival, Sostre Cívic vam poder participar en una darrera ponència dins un seminari organitzat conjuntament pels ajuntaments de Barcelona i Bolonya. En aquesta ocasió vam compartir les nostres experiències sobre diferents vies de col·laboracions públic-cooperatives, explicant casos d’èxit a Catalunya com La Balma, Palafrugell o Clau Mestra, identificant, pel públic internacional, els reptes que tenim endavant a Catalunya per consolidar el suport públic a la via cooperativa al dret a l’habitatge.

Un cop ja finalitzat el festival, i gràcies a les diferents trobades i feina d’enxarxament, Sostre Cívic continuarà treballant en l’àmbit internacional amb Urbamonde, Co-habitat network i MOBA Housing SCE. L’objectiu és continuar desenvolupant un projecte de col·laboració entre entitats que trenqui fronteres i faciliti un flux estable de coneixement i bones pràctiques, alhora que permeti detectar noves oportunitats de  finançament per enfortir les nostres entitats.

Podeu trobar més informació sobre el Collaborative Housing Day al següent enllaç.

Intervenció d’Adriana Allen, presidenta d’Habitat International Coalition: “Why are collaborative housing models needed today?“

Sostre Cívic participa enguany del Dia de l’Habitatge Col·laboratiu a Finlàndia

13.06.2022

Els diferents socis de la Xarxa internacional CoHabitat organitzaran diferents taules rodones i accions per crear vincles aquest dimecres 15 de juny a Hèlsinki

Promoure i permetre l’habitatge col·laboratiu és clau per garantir el dret a un habitatge digne i el dret a la ciutat, i també perquè els principals protagonistes, les persones residents, siguin part activa de la construcció del seu hàbitat i les seves ciutats. Passades edicions dels dies d’habitatge col·laboratiu (a Europa) han demostrat ser experiències útils per reunir una varietat d’actors que treballen per promoure solucions d’habitatge sostenibles, assequibles i impulsades pels seus propis residents. Aquests esdeveniments internacionals han demostrat ser una oportunitat per a l’aprenentatge entre iguals, l’intercanvi de coneixements i la documentació de projectes, augmentant la visibilitat de les solucions col·laboratives d’habitatge entre gestores, ciutadania i administracions que promouen habitatges socials i públic. 

El plantell d’activitats estan organitzades per Cooperative Housing International (una organització sectorial de l’Aliança Cooperativa Internacional establerta per promoure l’habitatge cooperatiu a tot el món), Urbamonde (associació europea que promou l’habitatge comunitari a nivell local i internacional), Co-Lab Research (grup de recerca universitari dels Països Baixos que treballa en el desenvolupament, discussió i valorització del coneixement sobre l’habitatge col·laboratiu), World Habitat (organització benèfica internacional lligada a l’ONU), la Xarxa Europea Community Land Trust, la Plataforma global per a la dret a la ciutat, entre d’altres.

La jornada es celebrarà aquest dimecres dia 15 de juny a la Biblioteca Central Oodi d’Hèlsinki, emmarcat dintre de l’International Social Housing Festival que enguany es celebra a la capital finlandesa. Aquest esdeveniment (que es celebra per tercera vegada després de dues edicions a 2017 i 2019 a Amsterdam i Lió, respectivament) reunirà, del 14 al 17 de juny, a tot el sector de l’habitatge social i assequible: representants polítics, entitats, urbanistes, arquitectes i acadèmics. En diferents actes, debats, visites i exposicions es posaran en comú solucions per a l’habitatge per joves, la descarbonització i la sostenibiliat ambiental, l’assequibilitat i moltes més coses. 

Sostre Cívic és la primera vegada que participem i esperem trobar a Hèlsinki un espai per al diàleg multiactor i intersectorial. Portarem la nostra experiència catalana per promoure un model d’habitatge cooperatiu basat en la propietat col·lectiva, l’assequibilitat, la lluita contra l’especulació, la sostenibilitat i els valors propis de l’Economia Social i Solidària. També esperem tornar amb experiències que ens permetin continuar avançant cap a transformar la realitat de l’habitatge al nostre país.