Mes: març de 2024

2024: L’any de l’aigua a Sostre Cívic

Fem front a l’emergència climàtica i la mercantilització d’un bé comú tan bàsic com és l’aigua, mitjançant un projecte singular basat en la intercooperació i la innovació

Ara que el país està vivint una gran sequera i som plenament conscients de l’emergència climàtica, es posa de manifest la necessitat de repensar els models de gestió de l’aigua i crear-ne de nous, especialment en el nostre àmbit, que és l’habitatge. Aquesta tasca la duem a terme a gràcies al suport del departament d’Economia Social de la Generalitat de Catalunya, mitjançat un projecte Singulars, i en col·laboració amb Aigua.coop, Enginyeria Sense Fronteres, Societat Orgànica i La Constructiva

Aquest projecte té per objectiu promoure nous models de gestió del cicle de l’aigua mitjançant l’impuls de comunitats hídriques en habitatges cooperatius, i implementant estratègies públic-comunitàries a escala local per l’aprofitament hídric i protecció del cicle de l’aigua.

La nostra quotidianitat també forma part del cicle de l’aigua, i una part gens menyspreable. Hem de tractar l’aigua com un bé comú col·lectiu, i això comença a casa. Les comunitats hídriques poden ser eines molt útils per aquesta presa de consciència.

El pes dels usos d’aigua per sectors a Barcelona | Enginyeria Sense Fronteres

Els processos de captació d’aigua, subministrament, ús i devolució al medi són processos totalment interdependents, i que podem intervenir per fer recircular aquesta aigua. Si entenem de quina manera la consumim, quanta i per a què, podem també saber quin ús racional n’hauríem fer.

Associació de l’ús de l’aigua en l’àmbit domèstic | Enginyeria Sense Fronteres

A l’AMB, de mitjana, el consum d’aigua és de 110 litres per persona i dia. Només una part d’aquest consum domèstic necessita realment aigua potable. Això possibilita imaginar un escenari on cobrir alguns usos amb aigües pluvials o grises, com per exemple la descàrrega de les cisternes, la neteja o el reg.

Guia per a la implementació de comunitats hídriques a la ciutat de Barcelona | Gloria Carolina Fiallo i Dante Maschio Gastelaars, Enginyeria Sense Fronteres

En l’àmbit energètic, la regulació i l’impuls de les Comunitats Energètiques està avançant molt. En canvi, l’aigua no s’està abordant amb prou impuls. Tanmateix, a les grans ciutats els majors consums d’aigua es donen en l’àmbit domèstic i municipal.

Les oportunitats que ofereixen les Comunitats Hídriques són molt elevades i diverses: des de la presa de consciència i responsabilitat sobre el consum d’aigua que fem, la posada en marxa de mesures d’estalvi i rehabilitació hídrica, l’aprofitament d’aigües pluvials per enverdir les nostres cobertes i horts, l’aprofitament d’aigua pluvial i gris pels inodors, neteja i reg, fins al drenatge d’aquestes aigües al medi natural urbà.

El model de Comunitats Hídriques que plantegen Enginyeria Sense Fronteres a la guia vol recuperar la memòria històrica de l’aigua i la noció comunitària al voltant de la cura dels béns comuns. Des d’aquesta lògica les Comunitats Hídriques s’entenen com a comunitats conscients amb la utilització i cura de l’aigua, i passen de ser subjectes passius a actors actius del cicle hídric que cal cuidar i preservar en el context d’emergència climàtica que vivim.


Reaprofitar les aigües grises per reduir el consum dels edificis d’habitatge cooperatiu

Analitzarem el cicle de l’aigua en els nostres projectes d’habitatge cooperatiu per a generar un model de comunitat hídrica: com es fa el disseny, la gestió, el manteniment i avaluació de sistemes de tractament (captació, reutilització i reciclatge), a més de la digitalització de les dades. També, molt important, com sensibilitzar i formar en tractament de l’aigua als habitatges a les nostres sòcies, per fomentar l’empoderament i l’autogestió. 

Amb aquesta informació definirem el model òptim per la gestió col·lectiva de l’aigua en els habitatges cooperatius i que implementarem en els propers projectes en fase de desenvolupament. Per aquells projectes ja existents, es faran propostes correctives i de millora de la gestió hídrica, així com proposar pautes de consum i formació per l’estalvi d’aigua. 

En l’àmbit urbà, elaborarem una proposta d’un sistema de gestió del cicle de l’aigua municipal a Olesa de Montserrat amb la col·laboració de l’ecosistema cooperatiu local (Olesa és l’únic municipi que disposa del servei d’aigua municipalitzada). Amb aquesta experiència esperem generar els recursos i espais necessaris per promoure comunitats hídriques i nous models de gestió del cicle de l’aigua en l’àmbit local en altres municipis de Catalunya.

Pel que fa al model de gestió hídrica del territori i l’estrès hídric que aquest pateix, Enginyers Sense Fronteres ha estudiat els plans de les administracions locals i catalanes en relació amb l’aprofitament de recursos hídrics. Arran d’aquest estudi han elaborat una guia amb recomanacions legals i tècniques per l’aprofitament de recursos hídrics on plantegen reptes i propostes per tenir en compte.

Algunes de les accions que es duran a terme al llarg d’aquest projecte inclouen: 

  • Elaborar estudis tècnics de la resiliència al canvi climàtic en la gestió hídrica dels edificis d’habitatge cooperatiu.
  • Implementar aquests sistemes de tractament del cicle de l’aigua als edificis, així com els sistemes de monitoratge, una acció que ja estem duent a terme per garantir la sostenibilitat ambiental dels nostres projectes.
  • Difondre els coneixements generats amb la publicació d’una guia i activitats de formació al territori.

Aquest projecte està vertebrat pels principis que regeixen la nostra cooperativa.

  • Amb les comunitats hídriques busquem fomentar una gestió democràtica, mitjançant mecanismes de governança compartits. 
  • En relació amb la justícia social, creiem que la col·lectivització de serveis i l’impuls de comunitats hídriques sense ànim de lucre garantirà l’accés equitatiu i a preu de cost a un servei bàsic. 
  • La sostenibilitat és clau en el projecte, amb un enfocament en la disminució del consum d’aigua i l’ús de recursos com aigües pluvials i grises, contribuint a combatre el canvi climàtic i assegurant un ús racional dels recursos. 
  • A més, prioritzem la gestió eficient dels residus mitjançant l’aprofitament i la reutilització d’aigües grises i pluvials. 
  • Assegurem l’eficiència energètica, alimentant aquests sistemes hídrics amb energia renovable, com la fotovoltaica.

Amb aquest projecte, aspirem a introduir noves formes innovadores de gestió del cicle de l’aigua, amb un fort enfocament en la participació comunitària, la responsabilitat ambiental i la creació de propostes industrials.

El projecte té potencial a mitjà i llarg termini, ja que actua i dona resposta a reptes com són l’accés a l’habitatge i l’aprofitament i l’estalvi de l’aigua, proposant un canvi positiu i durador.

Aquest pròxim 23 de març és el Dia Mundial de l’Aigua, i es duran a terme diverses activitats reivindicatives per a reclamar l’aigua com a dret bàsic, i no com a mercaderia o recurs geopolític. Enginyeria Sense Fronteres, amb qui treballem braç a braç en aquest projecte, ha elaborat una agenda per no perdre’s cap acte. La pots consultar aquí.

Comença l’obra de l’habitatge cooperatiu de Palamós, Terra de Mar

Sostre Cívic i l'ajuntament donen el tret de sortida de Terra de Mar, habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Palamós
Representants de l’ajuntament de Palamós i de Sostre Cívic a l’inici d’obres

L’obra es desenvoluparà sobre sòl municipal i tindrà un pressupost de prop de 5 milions d’euros finançats per l’ICO i amb una subvenció de la Generalitat

L’edifici de 34 habitatges tindrà un 25% dels habitatges destinat a col·lectius vulnerables i les primeres persones sòcies entraran a viure al 2026

Sostre Cívic, en col·laboració amb l’Ajuntament de Palamós, hem començat les primeres accions de les obres del nostre projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús al municipi. Avui, davant del solar on es construirà l’edifici, l’alcalde de Palamós i representants de la cooperativa hem explicat els detalls dels inicis de les obres i del projecte en el seu conjunt. Aquest nou projecte s’emmarca en el nostre compromís amb la creació d’un model d’habitatge cooperatiu innovador, sostenible i socialment responsable. Serà el primer projecte d’aquestes característiques a terres gironines.

Els representants de la cooperativa i de l'ajuntament s'han reunit avui al solar de Terra de Mar, habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Palamós
El solar ja està preparat per les obres de Terra de Mar, habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Palamós

Terra de Mar es construirà sobre un solar públic de 1000 m² cedit pel consistori, a l’Avinguda Catalunya. Constarà de 34 habitatges, qualificats de protecció oficial. Dissenyat per UMMA arquitectes, els habitatges seran d’entre 39 i 67 metres quadrats, d’una a tres habitacions, i també hi haurà espais col·lectius pensats per viure en comunitat. A més, serà construït amb els estàndards més alts d’eficiència energètica i sostenibilitat ambiental. Comptem amb una certificació energètica A, i serà el primer edifici d’aquest model innovador d’accés a l’habitatge que obtindrà la certificació construcció sostenible VERDE (del Green Building Council España). La durada de les obres es preveu fins a finals de 2025 perquè les sòcies puguin entrar a viure a inicis de 2026.

Galeria interna de l'edifici de Terra de Mar, habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Palamós
Vista de l'interior d'un dels habitatges de Terra de Mar, habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Palamós

Una col·laboració público-cooperativa

El projecte ha estat finançat principalment per l’Institut de Crèdit Oficial, i també comptem amb una subvenció de la Generalitat. A més, fruit de la col·laboració amb l’Ajuntament de Palamós, hem reservat un 25% dels habitatges de la promoció per a veïnes de Palamós i comarca majors de 65 anys, joves fins a 35 i famílies monoparentals. D’aquesta manera ‘Terra de Mar’ exemplifica la col·laboració fructífera entre el sector públic i les entitats sense ànim de lucre per abordar les necessitats de parc social d’habitatge a preu estable i assequible. Els contractes de cessió d’ús són de per vida, les quotes mensuals (homologables al lloguer) seran d’entre 490 i 780 € (segons la mida dels habitatges) i per entrar-hi a viure caldrà fer una aportació de capital (retornable sempre que es vulgui abandonar l’habitatge) d’entre 12.000 i 19.000 €.

Imatge renderitzada de com serà l'edifici de Terra de Mar, habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Palamós

Inscripcions obertes al grup impulsor

El nou projecte, com tots els que gestionem a Sostre Cívic, té un gran vessant comunitari. Per això és important que les persones interessades a viure-hi s’incorporin ja al grup impulsor. La campanya d’inscripcions està oberta fins al 12 de maig. Per formar-ne part cal fer-se soci de la cooperativa, complir els criteris de protecció oficial del municipi de Palamós, i poder respondre econòmicament a les primeres aportacions de capital del projecte. Mentre duri la campanya d’inscripcions, tant l’ajuntament com Sostre Cívic informarem la ciutadania de les característiques del projecte a través de diferents sessions informatives. També en podeu consultar tota la informació al dossier del projecte.

Solar on es construirà Terra de Mar

Sostre Cívic defensa l’habitatge cooperatiu per a la gent gran al Parlament

Sòcies de la Taula de Gent Gran de Sostre Cívic presenten a la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya una sèrie de propostes per a facilitar el desenvolupament de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a gent gran, que ofereix una alternativa a les residències tradicionals.

El passat dimecres 28 de febrer Sostre Cívic va comparèixer a la ponència de la Proposició de llei de la gent gran, dins la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya, per a defensar la seva visió sobre l’envelliment actiu i la necessitat de promoure models d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans. La participació de la cooperativa va anar a càrrec de Carme Vega, membre del seu Consell Rector; Josep Maria Ricart, del grup impulsor de Walden XXI, el primer habitatge cooperatiu per gent gran que es desenvolupa a Catalunya; i Jaume Elias, del grup impulsor de Can70, el primer habitatge cooperatiu per gent gran que es desenvolupa a la ciutat de Barcelona. Tots tres són socis de Sostre Cívic i participen de la Taula de Gent Gran de la cooperativa, l’espai de participació que aglutina tots els projectes i grups de sòcies que desenvolupen projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús específics per a la gent gran.

Durant la seva compareixença, les sòcies representants de Sostre Cívic van exposar la seva visió sobre la necessitat de superar la concepció de l’envelliment com una etapa de deteriorament inevitable. “Cal un nou enfocament que deixa enrere la vellesa com un deteriorament físic i mental inevitable i irreversible, passant a ser un procés dinàmic, actiu i amb oportunitats” va reivindicar Carme Vega davant els diputats i diputades de tots els grups polítics del Parlament presents a la sessió. Va defensar incorporar al text de la futura Llei una aposta clara per la desinstitucionalització de les cures i l’atenció a les persones grans, amb l’objectiu de promoure un model que permeti l’estada a casa i que els serveis d’atenció i sanitaris s’adaptin a aquesta realitat. En aquest sentit, van presentar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a una opció viable per a garantir una vida digna i autònoma en la vellesa. Aquest model sense ànim de lucre ofereix a les persones grans un espai de vida comunitari que combina independència, suport mutu i serveis de cura, tot promovent la governança democràtica i l’autogestió per part dels usuaris.

La intervenció de les representants de Sostre Cívic va ser acompanyada per una sèrie de propostes concretes dirigides a ser incorporades al cos de la futura Llei de Gent Gran que prepara el Parlament, amb l’objectiu de facilitar el desenvolupament de l’habitatge cooperatiu per a la gent gran. Entre aquestes propostes es troben:

  • El reconeixement de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a tipologia de servei d’atenció.
  • L’accés a finançament preferencial, subvencions i avals públics.
  • Incorporació en la Cartera de serveis de les cures que es proporcionen dins de les cooperatives, incloent-hi requisits de qualitat i formació per al personal.
  • L’establiment d’incentius fiscals per a cooperatives i persones que hi contribueixin.
  • L’accés a terrenys i edificis per a la construcció d’habitatges cooperatius.

Amb aquesta iniciativa, Sostre Cívic busca impulsar un canvi de paradigma en la manera d’abordar l’envelliment de la població. La cooperativa considera que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús pot esdevenir una peça clau per a construir un futur on les persones grans puguin gaudir d’una vida plena i activa, participant activament de la societat.

No és el primer cop que la Comissió de Drets Socials debat al voltant de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i, en concret, del model específic per a la gent gran. El 18 de maig de 2022 aquesta mateixa Comissió va aprovar ​ la resolució 374/XIV que reconeixia el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús també per a la gent gran, i la importància de dotar-los de recursos i incloure’ls a la cartera de serveis.

Podeu veure les aportacions de Sostre Cívic al Parlament en aquest vídeo: