Etiqueta: Monitoratge

Fem front a l’emergència climàtica i la mercantilització d’un bé comú tan bàsic com és l’aigua, mitjançant un projecte singular basat en la intercooperació i la innovació

Ara que el país està vivint una gran sequera i som plenament conscients de l’emergència climàtica, es posa de manifest la necessitat de repensar els models de gestió de l’aigua i crear-ne de nous, especialment en el nostre àmbit, que és l’habitatge. Aquesta tasca la duem a terme a gràcies al suport del departament d’Economia Social de la Generalitat de Catalunya, mitjançat un projecte Singulars, i en col·laboració amb Aigua.coop, Enginyeria Sense Fronteres, Societat Orgànica i La Constructiva. 

Aquest projecte té per objectiu promoure nous models de gestió del cicle de l’aigua mitjançant l’impuls de comunitats hídriques en habitatges cooperatius, i implementant estratègies públic-comunitàries a escala local per l’aprofitament hídric i protecció del cicle de l’aigua.

un 90% de l’aigua a Barcelona es consumeix als habitatges

La nostra quotidianitat també forma part del cicle de l’aigua, i una part gens menyspreable. Hem de tractar l’aigua com un bé comú col·lectiu, i això comença a casa. Les comunitats hídriques poden ser eines molt útils per aquesta presa de consciència.

El pes dels usos d’aigua per sectors a Barcelona | Enginyeria Sense Fronteres

Els processos de captació d’aigua, subministrament, ús i devolució al medi són processos totalment interdependents, i que podem intervenir per fer recircular aquesta aigua. Si entenem de quina manera la consumim, quanta i per a què, podem també saber quin ús racional n’hauríem fer.

Què són les comunitats hídriques?

En l’àmbit energètic, la regulació i l’impuls de les Comunitats Energètiques està avançant molt. En canvi, l’aigua no s’està abordant amb prou impuls. Tanmateix, a les grans ciutats els majors consums d’aigua es donen en l’àmbit domèstic i municipal.

Les oportunitats que ofereixen les Comunitats Hídriques són molt elevades i diverses: des de la presa de consciència i responsabilitat sobre el consum d’aigua que fem, la posada en marxa de mesures d’estalvi i rehabilitació hídrica, l’aprofitament d’aigües pluvials per enverdir les nostres cobertes i horts, l’aprofitament d’aigua pluvial i gris pels inodors, neteja i reg, fins al drenatge d’aquestes aigües al medi natural urbà.

El model de Comunitats Hídriques que plantegen Enginyeria Sense Fronteres a la guia vol recuperar la memòria històrica de l’aigua i la noció comunitària al voltant de la cura dels béns comuns. Des d’aquesta lògica les Comunitats Hídriques s’entenen com a comunitats conscients amb la utilització i cura de l’aigua, i passen de ser subjectes passius a actors actius del cicle hídric que cal cuidar i preservar en el context d’emergència climàtica que vivim.

El projecte: Com ho farem?

Analitzarem el cicle de l’aigua en els nostres projectes d’habitatge cooperatiu per a generar un model de comunitat hídrica: com es fa el disseny, la gestió, el manteniment i avaluació de sistemes de tractament (captació, reutilització i reciclatge), a més de la digitalització de les dades. També, molt important, com sensibilitzar i formar en tractament de l’aigua als habitatges a les nostres sòcies, per fomentar l’empoderament i l’autogestió. 

Amb aquesta informació definirem el model òptim per la gestió col·lectiva de l’aigua en els habitatges cooperatius i que implementarem en els propers projectes en fase de desenvolupament. Per aquells projectes ja existents, es faran propostes correctives i de millora de la gestió hídrica, així com proposar pautes de consum i formació per l’estalvi d’aigua. 

En l’àmbit urbà, elaborarem una proposta d’un sistema de gestió del cicle de l’aigua municipal a Olesa de Montserrat amb la col·laboració de l’ecosistema cooperatiu local (Olesa és l’únic municipi que disposa del servei d’aigua municipalitzada). Amb aquesta experiència esperem generar els recursos i espais necessaris per promoure comunitats hídriques i nous models de gestió del cicle de l’aigua en l’àmbit local en altres municipis de Catalunya.

Pel que fa al model de gestió hídrica del territori i l’estrès hídric que aquest pateix, Enginyers Sense Fronteres ha estudiat els plans de les administracions locals i catalanes en relació amb l’aprofitament de recursos hídrics. Arran d’aquest estudi han elaborat una guia amb recomanacions legals i tècniques per l’aprofitament de recursos hídrics on plantegen reptes i propostes per tenir en compte.

Algunes de les accions que es duran a terme al llarg d’aquest projecte inclouen: 

• Elaborar estudis tècnics de la resiliència al canvi climàtic en la gestió hídrica dels edificis d’habitatge cooperatiu.
• Implementar aquests sistemes de tractament del cicle de l’aigua als edificis, així com els sistemes de monitoratge, una acció que ja estem duent a terme per garantir la sostenibilitat ambiental dels nostres projectes.
• Difondre els coneixements generats amb la publicació d’una guia i activitats de formació al territori.

Amb els valors de l’economia social i solidària en ment

Aquest projecte està vertebrat pels principis que regeixen la nostra cooperativa.

• Amb les comunitats hídriques busquem fomentar una gestió democràtica, mitjançant mecanismes de governança compartits. 
• En relació amb la justícia social, creiem que la col·lectivització de serveis i l’impuls de comunitats hídriques sense ànim de lucre garantirà l’accés equitatiu i a preu de cost a un servei bàsic. 
• La sostenibilitat és clau en el projecte, amb un enfocament en la disminució del consum d’aigua i l’ús de recursos com aigües pluvials i grises, contribuint a combatre el canvi climàtic i assegurant un ús racional dels recursos. 
• A més, prioritzem la gestió eficient dels residus mitjançant l’aprofitament i la reutilització d’aigües grises i pluvials. 
• Assegurem l’eficiència energètica, alimentant aquests sistemes hídrics amb energia renovable, com la fotovoltaica.

De cara al futur

Amb aquest projecte, aspirem a introduir noves formes innovadores de gestió del cicle de l’aigua, amb un fort enfocament en la participació comunitària, la responsabilitat ambiental i la creació de propostes industrials.

El projecte té potencial a mitjà i llarg termini, ja que actua i dona resposta a reptes com són l’accés a l’habitatge i l’aprofitament i l’estalvi de l’aigua, proposant un canvi positiu i durador.

Ho sabies?

Aquest pròxim 23 de març és el Dia Mundial de l’Aigua, i es duran a terme diverses activitats reivindicatives per a reclamar l’aigua com a dret bàsic, i no com a mercaderia o recurs geopolític. Enginyeria Sense Fronteres, amb qui treballem braç a braç en aquest projecte, ha elaborat una agenda per no perdre’s cap acte. La pots consultar aquí.

Un dels pilars fonamentals de Sostre Cívic és la sostenibilitat ambiental. Això ha suposat que els nostres projectes s’hagin convertit en un referent en la creació d’habitatges sostenibles, abordant cada fase dels seus projectes amb un compromís ferm amb la preservació del medi ambient i el benestar de les comunitats. Des del disseny i la construcció, passant per al dia a dia de les persones que hi conviuen (amb el monitoratge continu i iniciatives de mobilitat compartida), fins al final de la vida útil dels materials. Aquí teniu un recull de com Sostre Cívic està liderant el camí cap a un futur més sostenible en l’àmbit de l’habitatge cooperatiu:

Dissenyem per reduir el consum

Construïm edificis pensats per tenir menys demanda energètica i requereixin menys consum. Ho fem tenint en compte la geometria de l’edifici, l’ús dels espais i la inclinació del sol depenent de l’època de l’any, i com podem generar o evitar corrents d’aire, per exemple. Pensem també en l’origen dels materials i les tècniques de construcció: que siguin de fabricació responsable, respectuosos amb la vida, i fàcilment construïbles, recuperables i reciclables.

També estudiem quins són els impactes ambientals dels sistemes prefabricats que s’utilitzen en la construcció d’habitatge i relacionar-los amb el seu cost. Més enllà del treball teòric, vam fer un estudi aplicat sobre un cas real, el de Cal Paler Nou de Cardedeu, el resultat del qual es va plasmar en una taula amb “semàfors” que serveix per classificar els impactes ambientals que provoca cada material. Contemplem des de factors com el cost econòmic fins als riscos laborals de cada material. L’estudi també té un vessant pedagògic, ja que pretén explicar l’anàlisi i mostrar els resultats, per tal de facilitar altres projectes de la cooperativa o d’altres entitats. Tant la taula de semàfors com l’estudi complet es poden descarregar des del nostre lloc web.

Instal·lem sistemes de monitoratge

Saber quant consumeixen les rentadores, la durada de l’encès de l’interruptor del menjador o la interpretació dels números de les factures de la llum, així com ajustar-se a aquests aspectes, s’han convertit en objectius importants pels nostres socis que viuen en projectes de la cooperativa. Per això, tots els nostres projectes en convivència tenen instal·lat un sistema de monitoratge, que ens permeten analitzar els consums energètics i les emissions de CO₂. Això permet a cada projecte prendre consciència dels seus patrons de consum i dels canvis necessaris per millorar l’eficiència energètica de manera col·lectiva. Segons el que consumeixi cada unitat de convivència, també ens permet ajustar la potència contractada, i estudiar els hàbits de consum de les persones que hi viuen per caminar cap a un ús més sostenible.

Sobre el sistema de monitoratge, n’expliquem més en aquest article a Crític.

Corregim els problemes

En molts casos utilitzem sistemes innovadors, que aporten solucions però també reptes. Fem un seguiment dels problemes que en puguin sorgir i dissenyem diferents solucions per corregir-los. Gràcies als sistemes de monitoratge i les comissions de manteniment dels mateixos projectes, podem fer que aquest procés de detecció i correcció sigui el més ràpid possible.

Fem comunitat

Impulsem i creem Comunitats Energètiques Locals (CEL) en col·laboració amb la plataforma Som Comunitats. A part dels sistemes de climatització, o de generació d’electricitat, com podrien ser plaques fotovoltaiques, també estem impulsant fer una gestió cooperativa del cicle de l’aigua mitjançant la creació de comunitats hídriques. Per exemple: es pot recollir l’aigua de la pluja per a regar o netejar, i també es pot donar segona vida a les aigües grises (com les de la pica o la dutxa), que poden anar a parar a les cisternes del vàter o per fer rentadores. Amb aquest sistema, es pot arribar a reduir fins en un 40% el consum d’aigua domèstica.

Generem coneixement

Dels aprenentatges en fem guies per a futurs projectes, per unificar criteris, compartir el coneixement generat amb altres actors col·laboradors i caminar cap a dissenys més eficients. També compartim i difonem les noves estratègies de sostenibilitat per tal que arribin a tothom, com ho hem fet en aquest article en col·laboració amb El Crític.

Ens movem

La sostenibilitat també persisteix quan sortim de casa. Apostem per una mobilitat més respectuosa amb el medi ambient, i ho fem creant alternatives. Recentment, hem incorporat una flota de bicicletes elèctriques compartides, que ja estan presents a cinc projectes. Alhora, treballem conjuntament amb Som Mobilitat per proveir de cotxes elèctrics compartits a les comunitats. A La Sala, el nostre projecte d’habitatge cooperatiu a Calonge, ja disposen del primer cotxe elèctric compartit, que han fet d’ús extensiu per a tots els ciutadans del municipi.