Categoria: Projectes

La Corrala ja té el sòl per construir 8 habitatges al Poble-sec

El darrer 22 de juny vam formalitzar amb l’Ajuntament de Barcelona la cessió per 99 anys del solar municipal del barri del Poble-sec. La signatura consolida un projecte impulsat des del barri des de 2015 i ens permet encarar ja la fase executiva.

El grup impulsor de La Corrala al solar on s’ubicarà l’edifici al passeig de l’Exposició del barri del Poble-sec a Barcelona.

La Corrala serà el primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús del barri del Poble-sec de Barcelona. El projecte preveu construir 8 habitatges, qualificats amb protecció oficial, i espais comunitaris en un solar municipal de 156 m² ubicat al passeig de l’Exposició 14. Amb la signatura del dret de superfície pel qual l’Ajuntament cedeix a Sostre Cívic la propietat temporal del solar, garantim que aquest sòl públic es destini durant 99 anys a habitatge cooperatiu, estable i fora del mercat especulatiu. El projecte forma part de la fase IV del Conveni ESAL, l’acord entre l’Ajuntament de Barcelona i les entitats socials i cooperatives per ampliar el parc d’habitatge assequible.

Des de Sostre Cívic acompanyem el grup de sòcies de La Corrala des de poc després de la seva creació, l’any 2015. Durant gairebé una dècada, el grup ha buscat patrimoni al Poble-sec i ha fet incidència per defensar el dret a continuar vivint al barri davant l’especulació i la gentrificació. El juny de 2025, la nostra Assemblea General va aprovar la constitució del projecte i, durant la segona meitat de l’any, vam seleccionar el despatx UMMA Arquitectura (autores d’altres projectes com Terra de Mar a Palamós) per desenvolupar-lo. Com explica una de les sòcies del grup impulsor, la Marina Codina, en aquesta entrevista, un dels objectius del seu grup és «mantenir-nos al barri perquè al Poble-sec hi ha una tendència bestial a expulsar les veïnes des de fa molts anys». Per això moltes de les integrants del grup tenen connexió amb moviments pel dret a l’habitatge o entitats veïnals. «La Corrala és un petit projecte dintre de moltes altres coses que fem, que ens repercuteix a nosaltres i esperem que també pugui repercutir al barri», diu la Marina a l’entrevista.

Un edifici dissenyat per viure en comunitat

Entre setembre de 2025 i febrer de 2026 vam desenvolupar un procés participatiu de codisseny amb el grup impulsor. La proposta incorpora més de 130 m² d’espais compartits, entre els quals hi haurà una sala polivalent amb cuina comunitària, un espai de cotreball amb accés des del carrer, un taller que també podrà funcionar com a sala de projeccions, espais d’emmagatzematge i una coberta amb bugaderia i zones de trobada. Alguns d’aquests espais podran acollir activitats d’entitats i col·lectius del Poble-sec, reforçant l’arrelament comunitari del projecte.

El projecte preveu una estructura industrialitzada de fusta contralaminada, escollida per reduir el temps d’obra i l’impacte ambiental sense renunciar a la qualitat ni a la participació de les futures residents. L’equip del «30 Minuts» de TV3 es va «colar» a una assemblea de La Corrala, el dia que les sòcies decidien els materials del seu futur edifici, en un debat on es van haver de tenir en compte criteris de sostenibilitat però sense oblidar l’assequibilitat dels seus habitatges. La peça forma part del reportatge «Construint el canvi», una coproducció de 3Cat i Lluís Jené Riba per al «30 minuts de TV3, sobre materials innovador en la construcció:

Encarem el projecte executiu i el finançament

Ja hem presentat la sol·licitud de llicència d’obres i estem incorporant al projecte arquitectònic les indicacions dels serveis municipals. Els pròxims mesos completarem el projecte executiu, aprovarem el pressupost de licitació i actualitzarem el pla de viabilitat d’inici d’obra. Paral·lelament, tancarem el finançament i la contractació de les diferents parts de l’obra.

També impulsem La Corrala com un projecte pilot per reduir els terminis i controlar millor els costos de promoció. UMMA, La Constructiva, l’equip tècnic de Sostre Cívic i el grup impulsor treballem coordinadament des de les primeres fases. Amb tot això, la previsió actual és poder començar la construcció a finals de 2026 i acabar l’obra en 12-13 mesos, sent així, amb La Llaó a Lleida, un dels projectes d’habitatge cooperatiu que s’hauran executat més ràpid.

La signatura de La Corrala forma part de la cessió de tres solars municipals per impulsar 72 habitatges cooperatius. Més enllà de La Corrala, de Sostre Cívic, les cessions s’han formalitzat a favor de Vida Inclusiva, impulsat pel Grup Cooperatiu TEB i Perviure, a la Trinitat Nova; i La 111, al Poblenou, acompanyada per la Fundació La Dinamo. Tots tres projectes formen part de la fase IV del Conveni ESAL, el primer lot de solars destinats a aquest acord que s’ha impulsat en aquests tres anys de mandat municipal. Valorem aquesta fita, però arriba després de tres anys de bloqueig del Conveni ESAL per part de l’Ajuntament de Barcelona, que només ha adjudicat 710 dels 1.000 habitatges previstos abans de 2030, 290 per sota del compromís inicial. Per això continuem reclamant una política estable de cessió de sòl públic a cooperatives i entitats sense ànim de lucre. A Sostre Cívic, amb més de 2.500 persones sòcies i 325 habitatges actualment en obres, demostrem que el model cooperatiu té capacitat per créixer i donar una resposta real a la crisi d’accés a l’habitatge.

El grup impulsor de La Corrala està complet i actualment no hi ha vacants. Pots seguir l’evolució del projecte a la pàgina de La Corrala.

Continuem apostant per la mobilitat sostenible: més bicicletes compartides i un taller per pedalar totes juntes

Ampliem la flota de bicicletes elèctriques a nous projectes i, per primer cop, organitzem una activitat oberta a totes les sòcies per fer de la bicicleta una eina col·lectiva, accessible i alliberadora.

Quan parlem de mobilitat sostenible, massa sovint pensem en tecnologia, infraestructura o polítiques públiques. Però la pregunta de fons és una altra: qui pot fer servir una bicicleta, i qui no? La resposta no depèn únicament de si n’hi ha una disponible. Depèn de si saps com funciona, de si sents que l’espai públic és segur per a tu, de si algú t’ha ensenyat mai a mantenir-la, de si tens temps i recursos per anar al taller quan es fa malbé. Depèn, en definitiva, de desigualtats que no es resolen únicament posant bicicletes a disposició.

A Sostre Cívic sabem que la mobilitat sostenible no pot ser un privilegi. Per això, des de 2023, hem anat construint una aposta que va molt més enllà de la flota: estudis de mobilitat, formació en mecànica, infraestructures d’aparcament adaptades a cada edifici, intercooperació amb entitats com Biciclot, Som Connexió, Som Mobilitat i Granollers Pedala. I ara, un nou pas: fer que les bicicletes col·lectives dels projectes siguin realment de tothom.


La flota creix: noves bicicletes per a nous projectes

El 13 de juny, en el marc de l’assemblea general ordinària de Sostre Cívic, farem entrega de dues bicicletes elèctriques de passeig a Cal Paler Nou

I no serà l’últim projecte en fer-ho. Quan hi vagin a viure les seves sòcies, Terra de Mar, La Bertrana, El Cairó i Pati del Gall també rebran les seves bicicletes. La lògica és clara: la mobilitat sostenible no és un afegit als projectes d’habitatge cooperatiu, sinó una part constitutiva de com volem viure i organitzar-nos. Les bicicletes arriben amb la comunitat, des del primer dia.


Aquesta ampliació és el fruit d’un treball iniciat el 2023 amb el Projecte Singulars Noves infraestructures i serveis per la construcció de comunitats sostenibles, en el qual vam detectar les necessitats reals de cadascun dels projectes, vam adaptar espais, vam instal·lar ancoratges i vam fer estudis de mobilitat. Les bicicletes que ara ampliem la flota segueixen la mateixa filosofia: recuperades i refetes artesanalment per Biciclot, components estàndards per facilitar-ne el manteniment, gestionades de manera autònoma per cada comunitat.


Tenir una bicicleta no és suficient

Posar bicicletes als projectes és una condició necessària, però no suficient. Ho hem après de l’experiència dels projectes que ja porten temps amb la flota: les bicicletes s’usen més quan les persones se senten còmodes amb elles, quan saben com resoldre una punxada, quan coneixen el carril bici del barri, quan han tingut l’oportunitat d’agafar confiança en un entorn segur.

La bicicleta, com tants altres àmbits de la vida pública, no ha estat un espai neutral. Hi ha persones que han crescut pedalant i persones que mai han tingut l’oportunitat, o que han après que l’espai del trànsit no és per a elles. Hi ha qui no sap si li agrada pedalar perquè fa anys que no ho fa. Hi ha qui voldria fer-ho, però no sap com afrontar una revisió bàsica. Hi ha qui té ganes, però no ha trobat mai el moment.

L’accessibilitat real de les bicicletes col·lectives implica adreçar tot això. I per fer-ho, hem organitzat una activitat que no és únicament un taller tècnic: és una proposta de vincle, de confiança i de comunitat al voltant de la mobilitat.


Pedalem pels descosits: taller i ruta el 14 de juliol a Cardedeu

El 14 de juliol, de 17 h a 20 h a Cardedeu, organitzem una activitat oberta a totes les sòcies de Sostre Cívic, de qualsevol projecte. L’activitat la dinamitza Maraki, entitat especialitzada en formació i acompanyament vinculat a la mobilitat en bicicleta amb una mirada feminista i comunitària.

Si no tens bicicleta pròpia, no et preocupis, te’n podem facilitar!

Aquesta activitat s’emmarca en el projecte subvencionat per la Diputació de Barcelona en el marc de les Subvencions a entitats ambientals sense ànim de lucre per al desenvolupament de projectes i activitats destinats a l’educació i sensibilització ambiental i a la participació ciutadana per accelerar la transició ecològica en l’àmbit local a la província de Barcelona (2025-2026).

La banca ètica i cooperativa visita Walden XXI

Fiare Banca Ètica i Caixa Enginyers coneixen de primera mà l’estat del projecte, que finalitza les obres sense increments substancials de cost ni termini.

El passat 29 de maig les entitats financeres que han fet possible Walden XXI van visitar l’edifici de Sant Feliu de Guíxols que aviat acollirà el primer habitatge cooperatiu sènior de Catalunya. Fiare Banca Ètica i Caixa Enginyers, que el novembre de 2024 van formalitzar un cofinançament de 6 milions d’euros per a la rehabilitació de l’antic hotel Jecsalis, al centre del municipi, van poder veure en directe l’estat avançat d’unes obres que estan a punt de tancar-se.

La visita ha estat també una ocasió per constatar un dels èxits més rellevants del projecte: les obres de reforma per al canvi d’ús (d’antic hotel en desús a habitatge cooperatiu) s’han executat dins del termini i el cost previstos, sense increments substancials. Un resultat que no és menor en una rehabilitació d’aquesta envergadura.


Una aliança per fer possible una altra manera d’envellir

Walden XXI il·lustra de manera concreta el que pot fer una aliança entre banca ètica, finançament cooperatiu i habitatge en cessió d’ús: recuperar un edifici en desús i convertir-lo en habitatge estable, assequible i autogestionat.

Fiare Banca Ètica i Caixa Enginyers, dues entitats cooperatives compromeses amb l’economia social i solidària, han apostat per un model que prioritza el dret a l’habitatge i una vellesa digna per damunt de la rendibilitat financera. Fiare Banca Ètica ja té una llarga trajectòria finançant projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Per Caixa Enginyers, però, és el primer projecte d’aquestes característiques que financen.

L’operació es va tancar, també, gràcies a La Fundació Seira que va aportar un aval que va contribuir a fer viable el finançament.

Imatges de la visita a Walden XXI amb les entitats financeres


El grup impulsor es prepara per a l’entrada a viure

Davant la solitud involuntària, l’aïllament i un model residencial que sovint deixa les persones grans al marge de les decisions sobre la pròpia vida, l’habitatge cooperatiu sènior, com Walden XXI, posa al centre les cures, l’autonomia i la convivència escollida.

El model es basa en l’autogestió i la participació: les mateixes persones que hi viuran han dissenyat els espais i estan decidint com volen organitzar la vida en comú. No hi ha jerarquies externes: la comunitat es governa col·lectivament. Els gairebé 800 m² d’espais compartits (sales polivalents, cuina i menjador comunitari, biblioteca, bugaderia, jardí interior i tallers) són el cor del projecte.

Mentre s’acabaven de rematar els detalls constructius, la comunitat de Walden XXI ja s’hi ha posat a viure (simbòlicament, de moment). El 5 de juny es va celebrar la primera assemblea del projecte a l’edifici, un moment significatiu per a les quasi 40 persones que aviat seran veïnes.

Primera assemblea de Walden XXI a l’edifici del projecte

La comunitat també treballa ara en el disseny del mobiliari dels espais comuns i comunitaris, un procés col·lectiu que reflecteix la manera com Walden XXI entén la convivència: des del principi i entre totes. Paral·lelament, s’està ampliant la borsa d’espera del projecte per tenir noves unitats de convivència preparades davant possibles incorporacions futures.

Les primeres sòcies hi podran viure a partir de la tardor-hivern d’aquest mateix any. Serà, així, el primer habitatge cooperatiu específic per a gent gran de tota Catalunya que es posa en funcionament.

Presentem La Llaó, el primer habitatge cooperatiu de nova construcció en sòl municipal a Lleida

Obrim les inscripcions per incorporar-se a La Llaó, un projecte de 25 habitatges cooperatius en cessió d’ús al barri del Joc de la Bola. Les persones interessades podran inscriure-s’hi fins al 22 de juny i participar en una proposta d’habitatge assequible, estable i arrelada a la ciutat.

Hem presentat a Lleida La Llaó, el primer projecte d’habitatge cooperatiu de nova construcció en sòl municipal de la ciutat i de les Terres de Ponent. L’acte ha tingut lloc davant l’edifici en construcció, al carrer Enric Roca Peralta, 10, al barri del Joc de la Bola, amb la participació de l’Ajuntament de Lleida, Sostre Cívic i Celobert, la cooperativa d’arquitectura que ha dissenyat l’edifici.

La promoció comptarà amb 25 habitatges de protecció oficial d’una, dues i tres habitacions, amb superfícies d’entre 43 i 74 m². El projecte és possible gràcies a la cessió d’un solar municipal de 2.681 m² per part de l’Ajuntament de Lleida, a través de l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMAU), mitjançant un dret de superfície de 75 anys. Aquesta fórmula permet mantenir la titularitat pública del sòl i destinar-lo a habitatge assequible i no especulatiu a llarg termini.

El pressupost total del projecte és de 4 milions d’euros. La Llaó compta amb 1,2 milions d’euros de subvenció Next Generation, gestionada per la Generalitat de Catalunya, i la resta del finançament es cobrirà amb finançament extern i les aportacions de les persones sòcies. Aquest esquema permetrà oferir quotes estables i per sota del preu de mercat de l’obra nova a Lleida.

L’edifici ha estat dissenyat per Celobert amb criteris de consum energètic gairebé nul, producció d’energia renovable, materials de baix impacte ambiental i reutilització de residus de construcció. Segons Diego Carrillo, arquitecte de Celobert, el projecte s’articula al voltant de tres eixos: “fer ciutat, fer comunitat i sostenibilitat”. Carrillo ha explicat que La Llaó serà “un edifici obert al barri del Joc de la Bola, pensat per generar suport mutu entre les persones que hi viuran, i construït amb fusta i sistema industrialitzat per minimitzar la demanda energètica tant en l’ús com en el procés de fabricació”.

La Llaó també disposarà de 268 m² d’espais comunitaris, amb vestíbul interior, menjador compartit, sales polivalents i habitacions de convidats. A la planta baixa hi haurà un local comercial de 300 m² que el projecte vol destinar de manera prioritària a iniciatives i entitats de l’economia social i solidària. Les obres van començar el novembre de 2025 i l’entrada a viure està prevista per a mitjan 2027.

Durant la presentació, l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha destacat que “el model habitacional està canviant” i ha subratllat que els espais comuns són cada vegada més importants per crear comunitat. També ha afirmat que l’objectiu del govern municipal és avançar en habitatge assequible a la ciutat.

Inscripcions obertes fins al 22 de juny

Des del 28 de maig i fins al 22 de juny de 2026, obrim el procés d’incorporació de noves persones sòcies al grup impulsor de La Llaó. El projecte prioritzarà les persones empadronades a Lleida que compleixin els requisits d’accés a habitatge de protecció oficial i que tinguin capacitat econòmica per assumir les quotes mensuals previstes.

Durant la campanya d’inscripcions organitzarem tres xerrades informatives obertes a tothom: el 2, el 12 i el 17 de juny. Tota la informació del projecte, el formulari d’inscripció i el dossier informatiu estan disponibles a lallao.sostrecivic.cat

Habitatge estable, assequible i fora de l’especulació

La Llaó és una resposta concreta a les dificultats creixents d’accés a l’habitatge. El projecte combina sòl públic, gestió cooperativa sense ànim de lucre, finançament assequible i criteris de sostenibilitat. Aquesta aliança entre administració pública i cooperativisme permet generar habitatge nou a preus per sota del mercat i garantir-ne l’ús social durant dècades.

Com ha explicat avui Clara Bricullé, coordinadora del projecte de La Llaó a Sostre Cívic, “aquest model no és només una qüestió de convivència i de col·lectiu, sinó que també serveix per treure sòls del mercat i de l’especulació”. També ha remarcat que, com que les persones sòcies no poden vendre l’habitatge, La Llaó serà “estable per a elles, però també per a tota Lleida: per sempre hi haurà habitatge amb un preu restringit, en aquest cas pel model cooperatiu”.

Amb aquest projecte, reforcem el paper de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una política estructural per ampliar el parc d’habitatge assequible. La Llaó és el nostre segon projecte a Lleida, després de La Voliana, i consolida la presència de Sostre Cívic a les Terres de Ponent.

La Bertrana a Manresa avança i manté les portes obertes a noves incorporacions

Les obres de La Bertrana, la promoció de 60 habitatges cooperatius en cessió d’ús de Sostre Cívic a Manresa, han assolit el 45% d’execució i es preveu entrar a viure d’aquí a un any, a la primavera del 2027

22 unitats de convivència formen part ja del grup impulsor, que ja han fet les primeres visites als seus futurs habitatges. A partir d’ara, el procés d’incorporació queda permanentment obert

Les obres de La Bertrana, la promoció de 60 habitatges cooperatius en cessió d’ús que Sostre Cívic construeix a Manresa sobre sòl municipal cedit per l’Ajuntament, han assolit el 45% d’execució. La previsió és acabar els treballs entre finals d’estiu i principis de setembre, i que les famílies puguin entrar a viure-hi la primavera del 2027, just d’aquí a un any.

El grup impulsor del projecte ja està format per 22 unitats de convivència d’una trentena de persones, que dissabte passat ja van fer la primera visita d’obres als que seran els seus futurs habitatges: una ocasió per veure l’avanç constructiu i per conèixer-se com a futura comunitat. Un 25% dels habitatges es reserva per a persones de menys de 35 anys, sis dels quals ja estan adjudicats. Pel que fa a la resta, el perfil és variat, amb famílies amb canalla i sense, i amb persones grans. Hi ha veïns de Manresa, de la comarca i també de fora del Bages, com ara Balaguer i Barcelona.

Aquest dimarts, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, també van visitar les obres acompanyats de responsables tècnics d’urbanisme municipal i representants de la cooperativa.

L’edifici, dissenyat per Lacol —cooperativa d’arquitectes autora de La Borda i La Balma a Barcelona—, oferirà tipologies d’una a tres habitacions, d’entre 38 i 82 m², adaptades a diferents unitats de convivència. Les distribucions són compactes, sense passadissos, amb ventilació creuada i sistemes integrats de climatització.

Espais comunitaris i vida veïnal

La Bertrana inclou 336 m² d’espais comunitaris pensats per a la trobada, les cures i la gestió col·lectiva, completats amb terrasses i zones enjardinades. L’accés únic i les passeres exteriors afavoreixen la relació entre veïnes i veïns i defineixen un model d’habitatge orientat a la vida en comunitat. També hi haurà un aparcament soterrat de 22 places de cotxe, a més de desenes d’aparcaments per bicicletes.

Eficiència energètica

L’edifici obtindrà certificació energètica A i respondrà als estàndards europeus de consum quasi zero. Incorpora aerotèrmia, fins a 111 plaques fotovoltaiques per a producció d’energia renovable i sistemes de recuperació d’aigües. Aquests elements comporten un estalvi econòmic significatiu per als residents, a més de reduir l’impacte ambiental de l’edifici.

La construcció industrialitzada —amb estructura de formigó prefabricat i façanes de fusta amb entramat lleuger fabricades per una empresa de la comarca— ha permès accelerar els terminis i assegurar el control de qualitat.

Incorporació permanent

Fins ara, la recepció de sol·licituds es feia per tongades. A partir d’ara, el procés queda permanentment obert. «La petició és alta», ha informat Clara Bricullé, tècnica de projectes de Sostre Cívic i coordinadora d’aquesta promoció.

Si estàs buscant un habitatge estable, assequible i fora del mercat especulatiu, pots contactar amb nosaltres a través de labertrana.sostrecivic.cat.

Un model de col·laboració público-cooperativa

La Bertrana és possible gràcies a un acord de dret de superfície amb l’Ajuntament de Manresa, que cedeix el sòl municipal i en manté la titularitat pública. Marc Aloy ha elogiat el model i ha apuntat que l’Ajuntament està buscant nous solars per replicar-lo amb Sostre Cívic. Manresa és, després de Barcelona, la ciutat catalana amb més habitatges cooperatius en cessió d’ús, amb quatre projectes en marxa (dos d’ells de Sostre Cívic, el 2023 ja va impulsar El Rusc, amb 12 habitatges en un edifici en desús recuperat d’una entitat bancària) d’aproximadament 100 habitatges.

Can 70 tanca el seu finançament amb LABORAL Kutxa per convertir-se en el primer projecte sènior de Barcelona

És la primera vegada que LABORAL Kutxa finança un projecte d’habitatge cooperatiu, reforçant el paper de la banca cooperativa en el desplegament d’aquest model alternatiu d’accés a l’habitatge.

Sòcies de Can 70 amb l’Arturo Pombo, director de Negoci Promotor i Actius Immobiliaris a LABORAL Kutxa

A Sostre Cívic hem tancat el finançament del projecte Can 70 amb la incorporació de LABORAL Kutxa com a nova entitat finançadora, una fita important tant per al projecte com per al conjunt del sector.

És la primera vegada que aquesta banca cooperativa finança un projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, un pas que consolida el paper de les finances cooperatives en el desplegament d’un model d’habitatge no especulatiu. Així doncs, les obres de Can 70 segueixen segons el que es preveu per a alçar-se, en 2027, com el primer habitatge cooperatiu per a gent gran de Barcelona i el primer sobre sòl públic a tot l’estat.


Una nova aliança per fer créixer l’habitatge cooperatiu

En concret, LABORAL Kutxa ha formalitzat un préstec promotor de 2,5 milions d’euros per al desenvolupament de Can 70, sumant-se a un esquema de finançament que combina banca cooperativa i finançament públic. Per a nosaltres, aquesta entrada és una mostra clara de confiança en l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a model sòlid, viable i amb impacte social real.

Aquest finançament se suma al del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB), dins del crèdit global de 31 milions d’euros concedit a Sostre Cívic, el més gran atorgat fins ara a una cooperativa d’habitatge a Europa. Aquesta combinació ens permet garantir estabilitat a llarg termini als projectes i continuar ampliant el parc d’habitatge fora del mercat especulatiu.


Can 70: envellir amb autonomia, cures compartides i comunitat

Can 70 és un projecte pioner d’habitatge cooperatiu per a persones grans, impulsat des de 2015 per un grup de sòcies d’entre 55 i 70 anys que volien repensar com envellir: amb autonomia, suport mutu i vida comunitària, fugint de models assistencialistes o individualistes.

El projecte s’està construint en sòl municipal al barri de Sarrià, cedit per l’Ajuntament de Barcelona en dret de superfície per 99 anys, dins del marc del conveni ESAL. L’edifici comptarà amb 39 habitatges en quatre plantes, amb una proposta arquitectònica de Peris+Toral que combina espais privats amb serveis i espais comunitaris, pensats per fomentar els cures compartides i prevenir la soledat no desitjada.

Les obres van començar el setembre de 2025 i avancen segons el calendari previst. Si tot va com està planificat, el primer trimestre de 2027 Can 70 es convertirà en la primera cooperativa d’habitatge per a gent gran de Barcelona, i també la primera d’aquest tipus sobre sòl públic a tot l’Estat.


Finances cooperatives i sector públic: una aliança imprescindible

La incorporació de LABORAL Kutxa se suma a la xarxa d’entitats que ja donen suport als projectes de Sostre Cívic, com Fiare Banca Ètica, Coop57 o Caixa Enginyers, demostrant que el sector financer cooperatiu té capacitat real per acompanyar projectes d’habitatge estructurals i no especulatius.

Aquesta aposta es complementa amb la col·laboració amb entitats públiques com l’ICF i l’ICO, clau per consolidar un model de provisió d’habitatge que garanteixi estabilitat residencial, assequibilitat i arrelament comunitari.

En aquest sentit, des de Sostre Cívic ho tenim clar: la incorporació de LABORAL Kutxa a Can 70 no és només una bona notícia per al projecte, sinó també per al conjunt del sector. Reforça la confiança en l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una eina eficaç per garantir el dret a l’habitatge, la sostenibilitat i la vida en comunitat, i consolida l’aliança entre finances cooperatives i institucions públiques per fer créixer aquest model.

Walden XXI avança a bon ritme i preveu l’entrada a viure el 2026

Les obres ja superen el 65% d’execució i es mantenen els terminis previstos. Amb el grup complet i el projecte entrant a la seva recta final, el 2026 marcarà un moment clau: l’inici de la convivència del primer projecte d’habitatge cooperatiu sènior de Sostre Cívic i un projecte pioner a Catalunya.

Visita d’obra amb el grup, el desembre de 2025

El projecte Walden XXI ja és plenament una realitat en construcció. Al llarg del 2025, les obres han avançat de manera sostinguda i la comunitat que hi viurà s’ha consolidat. Si tot segueix com fins ara, la previsió és finalitzar les obres entre els mesos de maig i juny i iniciar la convivència abans que acabi l’any.


Les obres avancen sense desviacions i el projecte pren forma

A finals de 2025, Walden XXI ha superat el 65% d’obra certificada i ha mantingut així el calendari previst, sense desviacions rellevants. Aquest bon ritme permet encarar amb confiança la recta final del projecte.

Des de l’inici, s’ha fet una feina constant de seguiment i millora per donar resposta a les necessitats pròpies de l’obra. Una feina sovint poc visible, però clau, que s’ha dut a terme amb una coordinació estreta entre la comissió i el grup, l’equip tècnic, la direcció facultativa i la constructora. Aquest treball compartit és el que garanteix un resultat final sòlid, coherent i pensat per durar.

El seguiment de les obres en 2025 també ha tingut moments per celebrar. El grup ha fet dues visites d’obra, al maig i al desembre, que han permès veure de prop com l’edifici va agafant forma i compartir la il·lusió d’entrar en el tram final del projecte.


Una comunitat completa que es prepara per començar a conviure

Walden XXI no és només un edifici: és una comunitat que ja es prepara per iniciar la vida en comú. Actualment, el grup està complet, amb 31 unitats de convivència i 40 persones. Durant el 2025 hi ha hagut el relleu d’una unitat a causa d’una defunció, i el projecte continua despertant interès: hi ha una persona en borsa d’espera i cinc persones més en procés de coneixença.

En paral·lel, s’han continuat reforçant les bases de la vida col·lectiva. Aquest any s’ha treballat la visió i l’ideari del projecte, i el 2026 es reprendrà l’acompanyament amb Fil a l’Agulla

També s’ha produït el relleu del Consell Rector: l’equip que va impulsar el projecte en les fases de compra, definició i finançament ha traspassat el testimoni a un nou Consell Rector, amb l’encàrrec de culminar les obres amb èxit i preparar l’inici de la convivència.


Walden XXI es construeix amb bigues i maons, però també amb confiança, compromís i comunitat. El 2026 serà un any decisiu per al projecte: un any per acabar l’obra i començar a viure-la!

Engeguem un nou projecte d’habitatge cooperatiu a Argentona

El Ple del municipi ha aprovat la constitució del dret de superfície a favor de Sostre Cívic per desenvolupar un projecte de 20 habitatges cooperatius en règim de cessió d’ús en una finca municipal de Can Serra Lladó.

Ubicació del solar cedit per l’Ajuntament.

Sostre Cívic i l’Ajuntament d’Argentona han fet un pas clau per fer realitat un nou projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús al municipi. El Ple de l’Ajuntament ha aprovat la cessió del sòl municipal al barri de Can Serra Lladó, un acord que farà possible un projecte que preveu la construcció d’una vintena d’habitatges protegits, amb espais col·lectius i un fort component comunitari, i consolida la col·laboració entre Sostre Cívic i l’Ajuntament d’Argentona per ampliar el parc d’habitatge no especulatiu.


Un projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

El projecte es desenvoluparà en règim d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, un model que garanteix l’accés a l’habitatge a llarg termini a preu de cost. Les persones que hi viuran no compren ni lloguen l’habitatge, sinó que en tenen el dret d’ús de manera indefinida, amb quotes estables i desvinculades del mercat immobiliari.

Aquest model, impulsat per Sostre Cívic des de fa més de vint anys, blinda l’habitatge davant l’especulació i posa al centre les necessitats de les persones, fomentant alhora la participació, la vida comunitària i l’arrelament al territori.


Habitatge assequible i arrelat a Argentona

El solar cedit per l’Ajuntament està qualificat d’Habitatge amb Protecció Oficial (HPO) i el projecte preveu criteris de preferència d’accés definits pel consistori, amb especial atenció a les persones joves i a les persones empadronades al municipi.

L’edifici serà de nova construcció i incorporarà criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, així com espais comuns pensats per afavorir les relacions veïnals i la vida comunitària més enllà de l’habitatge privat.

Moment de l’aprovació a favor de la cessió del dret de superfície al Ple de l’ajuntament d’Argentona (©argentona.cat)


Un projecte que es construeix col·lectivament

Com tots els projectes de Sostre Cívic, el d’Argentona es construirà de manera col·lectiva. Les futures usuàries s’incorporaran en una fase inicial i participaran activament en la definició del projecte arquitectònic, els espais comuns i el model de convivència, sempre dins dels condicionants normatius i de viabilitat econòmica.

La previsió és obrir el primer procés d’incorporació durant la primavera de 2026, un pas clau per començar a generar el grup i la comunitat que farà possible el projecte.


Calendari orientatiu i properes passes

Si els tràmits avancen segons el previst, durant el 2026 es treballarà en la constitució del grup i el desenvolupament del projecte arquitectònic. L’inici de les obres es preveu per al 2027, amb l’objectiu que les primeres persones puguin entrar a viure cap a l’any 2030.

Per explicar el projecte i resoldre dubtes, celebrarem amb l’Ajuntament d’Argentona un acte públic el pròxim 14 de gener de 2026 a les 19 h al Saló de Pedra. La sessió està oberta a totes les persones interessades a conèixer el projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que s’impulsarà al municipi.

Si vols més informació, pots consultar:

2026, un any clau per consolidar l’habitatge cooperatiu a Catalunya

El 2026 s’obre com un any clau per a Sostre Cívic, amb nous projectes d’habitatge cooperatiu, l’entrada a viure de diverses promocions i el reforç dels espais de participació. Un any que coincideix amb un moment polític determinant per consolidar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a alternativa real davant la crisi d’accés a l’habitatge.


Nous projectes en marxa i grups impulsors en creixement

Durant el primer trimestre de l’any activarem diverses campanyes per impulsar nous projectes d’habitatge cooperatiu o completar els grups impulsors d’alguns projectes ja en marxa. Per l’ordre previst, seran:

La Bertrana (Manresa), obre inscripcions a partir del 22 de gener.
Aquest projecte ubicat en sòl municipal cedit a Manresa serà, amb 60 habitatges, el segon projecte cooperatiu en cessió d’ús més gran de Catalunya i de l’Estat, només per darrere de Sant Andreu a Barcelona. Les obres estan plantejades per allargar-se fins a finals de 2026, amb la previsió d’entrada en convivència el 2027.

Cal Paler Nou (Cardedeu), obre inscripcions a partir del 26 de gener.
Aquest projecte pioner (la primera promoció de gran dimensió que es construirà sobre sòl privat) es troba ja en la seva fase final i preveu obrir inscripcions per acabar d’omplir el grup impulsor i adjudicar els habitatges que queden disponibles.

Al març, iniciem una campanya per constituir un nou projecte d’habitatge cooperatiu a Lleida.
Es preveu construir un edifici de 25 habitatges, amb superfícies que oscil·laran entre els 45 m² dels estudis; els 54 m² dels habitatges d’un dormitori o dos; fins als de tres dormitoris que tindran una superfície de 82 m².

A l’abril, es preveu iniciar la campanya per impulsar un nou grup a Argentona.
El Ple de desembre de l’Ajuntament d’Argentona (Maresme) ha aprovat la constitució del dret de superfície a favor de la nostra cooperativa per a desenvolupar un projecte de 20 habitatges cooperatius en règim de cessió d’ús en la finca municipal de Ca Serra Lladó

Al llarg del 2026 també està previst l’inici d’obres del projecte La Corrala, al barri del Poble-sec de Barcelona, que va culminar el 2025 la seva aprovació com a projecte d’habitatge cooperatiu després d’anys de treball com a grup llavor. El desenvolupament arquitectònic participatiu està en marxa amb l’equip d’arquitectes de UMMA, i s’està trametent el dret de superfície sobre el solar municipal cedit per 99 anys per l’Ajuntament de Barcelona. A més, confiem que aquest sigui l’any en què puguem anunciar l’impuls de nous projectes a la ciutat de Barcelona, amb la reactivació del conveni ESAL i una aposta clara per la col·laboració público-cooperativa.

Paral·lelament, projectes com Pati del Gall, El Cairó, Walden XXI i Can 70 mantenen la llista oberta de manera permanent per a les persones interessades a incorporar-se als seus grups impulsors.


Més projectes inicien la seva convivència

El 2026 serà especialment rellevant per l’entrada en convivència de diversos projectes arreu del territori. A l’abril està prevista la inauguració de la convivència a D’Avall (La Cellera de Ter), un projecte de petita escala amb un fort arrelament local.

I al juny hi haurà dues fites destacades: l’entrada a viure de Cal Paler Nou, a Cardedeu, i de Terra de Mar, a Palamós, dos projectes que exemplifiquen la diversitat de situacions (sòl privat i sòl públic) i la capacitat del model per retirar habitatge del mercat especulatiu.


A la recta final de l’any culminaran dos projectes de gran importància. Al novembre està prevista la inauguració de Walden XXI, a Sant Feliu de Guíxols, i al desembre de El Cairó, a Granollers. Amb aquestes noves convivències, centenars de sòcies de Sostre Cívic accediran a un habitatge estable, assequible i gestionat col·lectivament, i la cooperativa ja s’aproparà a les prop de 500 sòcies en convivència a finals d’any.


Participació i vida cooperativa

El 2026 també reforçarem els espais de governança i participació de la cooperativa:

  • El 18 d’abril celebrarem una nova Trobada de sòcies, de nou a la Nau Bostik, un espai clau per compartir experiències, generar debat i enfortir el sentit de comunitat entre projectes.
  • El dissabte 13 de juny tindrà lloc l’Assemblea General Ordinària (AGO), on rendirem comptes, definirem les línies estratègiques i prendrem decisions col·lectives sobre el futur de Sostre Cívic.

Apunta’t les dates!


Un any clau en l’àmbit polític

Finalment, el 2026 ha de ser l’any de l’aprovació de la nova Llei de cooperatives al Parlament de Catalunya, previsiblement durant el primer trimestre. Aquesta reforma legislativa és una reivindicació històrica del sector i ha de permetre reconèixer i blindar millor l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a eina estructural de la política d’habitatge.

Per a Sostre Cívic, aquest avenç normatiu és imprescindible per escalar el model, garantir-ne la seguretat jurídica i reforçar la col·laboració públic-comunitària com a via per ampliar el parc d’habitatge no especulatiu.



Les sòcies dels projectes de Sostre Cívic et desitgen un bon any 2026!


Encetem el 2026 amb la convicció que l’habitatge cooperatiu és una alternativa real i necessària davant la crisi d’accés a l’habitatge. Amb nous projectes, més convivències i un marc legal més fort, continuem treballant per fer del dret a l’habitatge una realitat per a cada vegada més persones.

T’animem a seguir de prop aquests esdeveniments, i a participar-hi: Pots subscriure al nostre butlletí perquè t’enviem totes les novetats i notícies directament al teu correu, i no t’hi perdis res!

Grups llavor i sòcies de projectes: impulsem Sostre Cívic amb participació i autoorganització

El mes de desembre vam celebrar simultàniament una trobada de grups llavor i una sessió del Consell de Projectes. Dos espais complementaris que reforcen la governança cooperativa i el paper actiu de les sòcies en totes les etapes dels projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Reunió de grups llavor, el 10 de desembre a la tarda al grup ECOS.


Aquest mes de desembre, el dia 10, el mateix dia i a la mateixa hora, es van celebrar dos espais clau de la vida interna de la cooperativa, adreçats a moments diferents del recorregut dels projectes. D’una banda, una nova reunió de grups llavor, adreçada a les persones sòcies que impulsen projectes en fase inicial. De l’altra, una sessió del Consell de Projectes, que articula la participació dels projectes que ja es troben en convivència. Aquesta coincidència posa en relleu la continuïtat del model cooperatiu, des dels primers passos fins a la gestió quotidiana dels edificis.


Reunió de grups llavor

La trobada de grups llavor, celebrada al Grup ECOS, la nostra seu a Barcelona, alhora que vam facilitar la participació en línia, va reunir sòcies de 14 grups llavors diferents. Els grups llavors són grups sense projecte assignat que es preparen col·lectivament per impulsar futurs habitatges cooperatius.

Aquests espais, que se celebren mensualment, permeten treballar la cohesió del grup, la definició del projecte de vida en comú i l’anàlisi d’oportunitats de sòl o edificis. En aquesta sessió vam estrenar un nou format mensual, pensat per aprofundir en casos concrets i reforçar l’acompanyament mutu. Es va treballar, entre altres qüestions, la viabilitat d’adquisició de noves finques per a impulsar projectes i es va compartir la feina d’elaboració de la visió compartida d’algun grup.

També es va informar dels pròxims cursos de formació per a sòcies: el de “Primers passos” (5 sessions al gener i febrer) i el d’“Impuls de projectes” (6 sessions del febrer al març).


Consell de Projectes

Al mateix temps, a la sala polivalent de La Balma, vam celebrar una nova sessió del Consell de Projectes, un òrgan previst als estatuts de la cooperativa que reuneix les juntes dels projectes en etapa de convivència. Aquest espai té una funció consultiva i propositiva, i facilita l’intercanvi d’experiències i l’establiment de criteris comuns entre projectes.

La sessió es va centrar en l’acompanyament tècnic en incidències, manteniment i millores dels edificis, amb la presentació dels protocols vigents i el paper de les comissions de manteniment, les sòcies i l’equip tècnic de Sostre Cívic.

Consell de Projectes a la sala polivalent de La Balma, al Poblenou, de Barcelona.


La celebració simultània d’aquests dos espais evidencia una de les fortaleses del nostre model: una cooperativa que es construeix des de la base i amb una participació activa de les sòcies en totes les fases del projecte. Des de la gestació dels grups fins a la vida en convivència, la presa de decisions compartida i l’autoorganització col·lectiva són claus per garantir un model d’habitatge estable, democràtic i fora del mercat.