Mes: juliol de 2026

La Corrala ja té el sòl per construir 8 habitatges al Poble-sec

23.07.2026

El darrer 22 de juny vam formalitzar amb l’Ajuntament de Barcelona la cessió per 99 anys del solar municipal del barri del Poble-sec. La signatura consolida un projecte impulsat des del barri des de 2015 i ens permet encarar ja la fase executiva.

El grup impulsor de La Corrala al solar on s’ubicarà l’edifici al passeig de l’Exposició del barri del Poble-sec a Barcelona.

La Corrala serà el primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús del barri del Poble-sec de Barcelona. El projecte preveu construir 8 habitatges, qualificats amb protecció oficial, i espais comunitaris en un solar municipal de 156 m² ubicat al passeig de l’Exposició 14. Amb la signatura del dret de superfície pel qual l’Ajuntament cedeix a Sostre Cívic la propietat temporal del solar, garantim que aquest sòl públic es destini durant 99 anys a habitatge cooperatiu, estable i fora del mercat especulatiu. El projecte forma part de la fase IV del Conveni ESAL, l’acord entre l’Ajuntament de Barcelona i les entitats socials i cooperatives per ampliar el parc d’habitatge assequible.

Des de Sostre Cívic acompanyem el grup de sòcies de La Corrala des de poc després de la seva creació, l’any 2015. Durant gairebé una dècada, el grup ha buscat patrimoni al Poble-sec i ha fet incidència per defensar el dret a continuar vivint al barri davant l’especulació i la gentrificació. El juny de 2025, la nostra Assemblea General va aprovar la constitució del projecte i, durant la segona meitat de l’any, vam seleccionar el despatx UMMA Arquitectura (autores d’altres projectes com Terra de Mar a Palamós) per desenvolupar-lo. Com explica una de les sòcies del grup impulsor, la Marina Codina, en aquesta entrevista, un dels objectius del seu grup és «mantenir-nos al barri perquè al Poble-sec hi ha una tendència bestial a expulsar les veïnes des de fa molts anys». Per això moltes de les integrants del grup tenen connexió amb moviments pel dret a l’habitatge o entitats veïnals. «La Corrala és un petit projecte dintre de moltes altres coses que fem, que ens repercuteix a nosaltres i esperem que també pugui repercutir al barri», diu la Marina a l’entrevista.

“No volem que l’habitatge sigui un recurs per especular, sinó un recurs per viure”

Marina Codina, sòcia de La Corrala

Un edifici dissenyat per viure en comunitat

Entre setembre de 2025 i febrer de 2026 vam desenvolupar un procés participatiu de codisseny amb el grup impulsor. La proposta incorpora més de 130 m² d’espais compartits, entre els quals hi haurà una sala polivalent amb cuina comunitària, un espai de cotreball amb accés des del carrer, un taller que també podrà funcionar com a sala de projeccions, espais d’emmagatzematge i una coberta amb bugaderia i zones de trobada. Alguns d’aquests espais podran acollir activitats d’entitats i col·lectius del Poble-sec, reforçant l’arrelament comunitari del projecte.

El projecte preveu una estructura industrialitzada de fusta contralaminada, escollida per reduir el temps d’obra i l’impacte ambiental sense renunciar a la qualitat ni a la participació de les futures residents. L’equip del «30 Minuts» de TV3 es va «colar» a una assemblea de La Corrala, el dia que les sòcies decidien els materials del seu futur edifici, en un debat on es van haver de tenir en compte criteris de sostenibilitat però sense oblidar l’assequibilitat dels seus habitatges. La peça forma part del reportatge «Construint el canvi», una coproducció de 3Cat i Lluís Jené Riba per al «30 minuts de TV3, sobre materials innovador en la construcció:

Encarem el projecte executiu i el finançament

Ja hem presentat la sol·licitud de llicència d’obres i estem incorporant al projecte arquitectònic les indicacions dels serveis municipals. Els pròxims mesos completarem el projecte executiu, aprovarem el pressupost de licitació i actualitzarem el pla de viabilitat d’inici d’obra. Paral·lelament, tancarem el finançament i la contractació de les diferents parts de l’obra.

També impulsem La Corrala com un projecte pilot per reduir els terminis i controlar millor els costos de promoció. UMMA, La Constructiva, l’equip tècnic de Sostre Cívic i el grup impulsor treballem coordinadament des de les primeres fases. Amb tot això, la previsió actual és poder començar la construcció a finals de 2026 i acabar l’obra en 12-13 mesos, sent així, amb La Llaó a Lleida, un dels projectes d’habitatge cooperatiu que s’hauran executat més ràpid.

La signatura de La Corrala forma part de la cessió de tres solars municipals per impulsar 72 habitatges cooperatius. Més enllà de La Corrala, de Sostre Cívic, les cessions s’han formalitzat a favor de Vida Inclusiva, impulsat pel Grup Cooperatiu TEB i Perviure, a la Trinitat Nova; i La 111, al Poblenou, acompanyada per la Fundació La Dinamo. Tots tres projectes formen part de la fase IV del Conveni ESAL, el primer lot de solars destinats a aquest acord que s’ha impulsat en aquests tres anys de mandat municipal. Valorem aquesta fita, però arriba després de tres anys de bloqueig del Conveni ESAL per part de l’Ajuntament de Barcelona, que només ha adjudicat 710 dels 1.000 habitatges previstos abans de 2030, 290 per sota del compromís inicial. Per això continuem reclamant una política estable de cessió de sòl públic a cooperatives i entitats sense ànim de lucre. A Sostre Cívic, amb més de 2.500 persones sòcies i 325 habitatges actualment en obres, demostrem que el model cooperatiu té capacitat per créixer i donar una resposta real a la crisi d’accés a l’habitatge.

El grup impulsor de La Corrala està complet i actualment no hi ha vacants. Pots seguir l’evolució del projecte a la pàgina de La Corrala.

Sostre Cívic porta l’habitatge cooperatiu al Parlament Europeu

14.07.2026

Hem participat a la Comissió Especial sobre la Crisi de l’Habitatge del Parlament Europeu, a Brussel·les, per reclamar més reconeixement polític i finançament europeu per a l’habitatge cooperatiu, comunitari i sense ànim de lucre.

Aquest dilluns hem presentat el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús davant la Comissió Especial sobre la Crisi de l’Habitatge a la Unió Europea (HOUS) del Parlament Europeu. José Téllez, responsable de Comunicació de Sostre Cívic, hi ha participat com a ponent a proposta de l’eurodiputat valencià Vicent Marzà, del grup dels Verds, al costat de representants europeus de l’habitatge social, assequible i sense lucre.

Durant la intervenció, hem defensat que l’habitatge cooperatiu ja és un sector emergent dins de l’habitatge social. A Catalunya es concentren el 56% dels projectes de l’Estat: 75 iniciatives que sumen més de 1.200 habitatges. Dades modestes que agafen importància si posem context temporal: des del 2016, el sector ha crescut a un ritme mitjà anual del 53% i ja representa prop del 3% del parc d’habitatge públic i social català.

Sostre Cívic gestiona el 45% d’aquests projectes. Som més de 2.500 persones sòcies i tenim 15 promocions en convivència, amb 225 habitatges, i 13 projectes en desenvolupament, que n’afegiran 315 més. Téllez ha destacat que una de les claus d’aquest creixement és el nostre model de cooperativa que integra diversos projectes en una única organització, fet que ens permet compartir coneixement, disposar d’un equip tècnic especialitzat i generar economies d’escala.

L’altra palanca essencial que explica aquest creixement, i que ha estat de principal interès pels eurodiputats, ha estat la col·laboració amb les administracions públiques. La cessió de sòl municipal, el finançament en condicions adequades i les subvencions destinades a l’habitatge protegit han estat elements clau per consolidar el model i ampliar-ne l’abast.

«A Catalunya fa deu anys que demostrem que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un model replicable i estable. Cal que les polítiques europees passin del reconeixement a la inversió directa», ha defensat José Téllez.

Reclamem una estratègia europea per al cooperativisme d’habitatge

Hem demanat que la Unió Europea situï l’habitatge cooperatiu, comunitari i sense ànim de lucre al centre de la seva estratègia d’habitatge assequible. Per aconseguir-ho, cal un reconeixement polític més fort, instruments específics de finançament i marcs legals que facilitin el desenvolupament d’aquests models als diferents estats membres.

Les intervencions dels grups parlamentaris s’han centrat en la capacitat real del model per créixer. La presidenta de la comissió, l’eurodiputada alemanya Gabriele Bischoff, s’ha interessat pel pes del cooperativisme dins del parc social català i pel seu potencial per contribuir a estabilitzar els preus. Altra eurodiputat, el croat Gordan Bosanac, del grup dels Verds, ha preguntat per la dimensió dels projectes, les dificultats per arribar a promocions de centenars d’habitatges, les fonts de finançament, els tipus d’interès i la relació amb la banca tradicional. Altres intervencions han abordat l’accessibilitat, l’eficiència energètica, la simplificació administrativa sense desregulació i la necessitat de reforçar els models no lucratius.

La Comissió Europea reconeix el potencial de les cooperatives

En el torn de resposta a les ponències, Matthew Baldwin, director general i responsable d’Habitatge de la Comissió Europea, ha assenyalat les cooperatives i les entitats proveïdores d’habitatge sense ànim de lucre com a actors clau per garantir habitatge assequible.

Baldwin ha anunciat el seguiment d’una acció pilot per crear un marc de bons socials que faciliti el finançament d’aquests projectes. També ha defensat la combinació de regulacions favorables, polítiques públiques de suport i incentius financers, i ha reconegut que moltes fórmules comunitàries encara no disposen d’un reconeixement jurídic adequat.

«Volem aprofitar tot el que ens ofereix l’economia social per crear oportunitats d’habitatge social i assequible per a tothom, contribuint alhora a l’estabilització dels preus de l’habitatge», ha afirmat Baldwin.

L’especulació immobiliària, al centre del debat

La sessió també ha inclòs la presentació de l’estudi Housing Speculation in the EU, elaborat per Manuel Albers i Felix Böhmer, de la Universitat catòlica de Lovaina (Bèlgica). L’informe assenyala que el valor dels fons d’inversió en habitatge de lloguer a la Unió Europea s’ha multiplicat per quaranta des del 2004, mentre que els ingressos procedents dels lloguers només s’han multiplicat per vint.

Els autors identifiquen aquest desequilibri com un possible indici de bombolla immobiliària i documenten pràctiques abusives vinculades a la financerització de l’habitatge. Entre les seves recomanacions, proposen reforçar els models públics, socials i cooperatius com a alternatives assequibles fora de la lògica especulativa.

La nostra participació en el Parlament Europeu reforça el compromís d’incidir perquè les institucions europees reconeguin que la crisi de l’habitatge no es resoldrà alimentant el mateix mercat que l’ha provocada. Cal ampliar de manera sostinguda un parc d’habitatge assequible, estable i fora de l’especulació, amb protagonisme públic, cooperatiu i comunitari.

Formem part de Custòdia per impulsar els Bancs de Sòls Comunitaris

9.07.2026

Ens hem unit a més de 30 entitats de l’habitatge cooperatiu i l’economia social i solidària per recuperar sòl i edificis privats, preservar-los permanentment de l’especulació i destinar-los a habitatge assequible i altres usos comunitaris.

El 7 de juliol vam constituir Custòdia – Banc de Sòls Comunitaris, una associació pionera (impulsada per la Fundació La Dinamo) que vol crear Banc de Sòls Comunitaris als territoris de parla catalana. La iniciativa s’inspira en els Community Land Trusts i agrupa cooperatives, fundacions, moviments socials i entitats compromeses amb el dret a l’habitatge.

Aquest és el primer pas per constituir, previsiblement durant el 2027, una cooperativa que pugui adquirir, custodiar i preservar sòl, edificis i altres immobles. Volem garantir que aquest patrimoni es mantingui permanentment fora del mercat especulatiu i al servei de l’habitatge assequible i d’altres projectes socials, culturals o comunitaris.

Recuperar sòl privat per garantir-ne la funció social

L’accés al sòl continua sent un dels principals obstacles per ampliar l’habitatge cooperatiu. A Catalunya tenim un parc públic inferior al 2%, mentre que el preu del sòl i la concentració de la propietat dificulten el desenvolupament de nous projectes. A més, només fins al 2030, 43.077 habitatges podrien perdre la protecció oficial a Catalunya.

Amb Custòdia volem donar-hi una resposta estructural. El model separa la propietat del sòl de la gestió dels edificis: el terreny queda en mans d’una estructura col·lectiva i protegit per a usos socials, mentre les cooperatives o altres entitats desenvolupen els projectes. Aquesta separació permet reduir costos, mantenir l’assequibilitat i impedir que el patrimoni torni al mercat.

La futura cooperativa també tindrà una governança compartida entre les comunitats usuàries, les entitats socials i les administracions. Cap d’aquests actors podrà decidir unilateralment sobre el futur del patrimoni. Com resumeix Glòria Rubio, coordinadora de La Dinamo, “busquem que tot el sòl que s’ha desprivatitzat no torni al mercat privat”.

Una nova garantia contra l’especulació

Custòdia forma part d’una preocupació històrica del moviment de l’habitatge cooperatiu: evitar que els projectes impulsats amb recursos comunitaris o públics acabin privatitzats. Hem après dels processos històrics de desqualificació d’habitatges protegits, de la venda de patrimoni públic i de cooperatives de temps passats que van acabar transformant els habitatges en propietats individuals.

Per això apostem per combinar diferents garanties: propietat col·lectiva gestionada per una pluralitat d’actors públic-cooperatiu-comunitari, cessions de llarga durada, regulació legal i governança comunitària. Custòdia hi afegeix una nova capa de protecció: una entitat creada específicament per conservar la titularitat del sòl i assegurar-ne indefinidament la funció social.

Sostre Cívic: més de 200 habitatges recuperats del mercat privat

A Sostre Cívic compartim aquesta voluntat des dels nostres orígens. Vam néixer per agrupar diferents projectes d’habitatge cooperatiu dins d’una única organització. Això ens permet compartir recursos, facilitar l’assequibilitat i assolir economies d’escala, però també evita que cada comunitat pugui vendre o privatitzar unilateralment l’edifici on viu. Avui aquesta responsabilitat recau sobre una cooperativa de més de 2.600 persones sòcies.

Al llarg d’aquests anys també hem fet un esforç important per comprar sòl i edificis privats. Actualment, 13 projectes nostres procedeixen del mercat privat i agrupen 219 habitatges, a més d’una unitat de convivència rural per a 10 persones.

Entre aquests projectes hi ha Cal Paler Nou, a Cardedeu, amb 39 habitatges sobre un solar privat adquirit mitjançant títols participatius; La Xicoira, a Olesa de Montserrat, on vam recuperar una obra privada inacabada per crear 25 habitatges protegits; i Walden XXI i Solterra, que transformen dos antics hotels de Sant Feliu de Guíxols i Sant Hilari Sacalm en 31 i 30 habitatges cooperatius per a persones grans.

També hem adquirit 8 blocs mitjançant el dret de tanteig i retracte, amb un total de 88 habitatges a Martorell, Palafrugell, Sant Joan de Vilatorrada, Manresa, Terrassa, Valls i Lleida. Aquesta via, ens permet evitar que edificis procedents d’execucions hipotecàries acabin en mans de fons d’inversió i convertir-los en patrimoni cooperatiu estable.

Els nostres estatuts reforcen aquesta protecció: la venda d’un sòl o edifici exigeix l’aprovació del projecte i el vot favorable de quatre cinquenes parts de les persones assistents a l’Assemblea General. A més, la proposició de llei que tramita el Parlament incorpora un nou article que blindaria legalment el model. Si s’aprova amb la redacció actual, impedirà adjudicar els habitatges en propietat i obligarà a mantenir el patrimoni dins del cooperativisme de cessió d’ús fins i tot en cas de dissolució.

Una aliança per començar a operar el 2027

A Custòdia compartim aquest objectiu amb entitats com La Dinamo, Coop57, La Borda, La Titaranya, la Fundació Roca Galès, IDRA, Les Juntes, l’Observatori DESCA i el Sindicat de Llogateres, entre d’altres.

Durant aquesta primera etapa definirem el model jurídic i de governança, captarem recursos i establirem aliances amb les administracions. L’objectiu és constituir la cooperativa durant el 2027 i començar a incorporar els primers terrenys. Podeu seguir-ne l’evolució al web de Custòdia i al seu perfil de LinkedIn.

Inaugurem Terra de Mar: l’habitatge cooperatiu combat la pressió turística amb 34 habitatges sostenibles

3.07.2026

Es tracta del primer projecte d’habitatge cooperatiu de nova construcció a les comarques gironines. Amb 34 habitatges en cessió d’ús, oferim una resposta real a la pressió turística i especulativa de la Costa Brava i ho fem de la mà de l’Ajuntament de Palamós.

El projecte, que ja preveu i es negocia amb l’ajuntament una futura ampliació, demostra l’èxit del model cooperatiu en cessió d’ús per escalar i per replicar-se en contextos diferents.

Sostre Cívic ja gestiona 225 habitatges en convivència en 15 projectes, el que representa prop del 50% d’un sector que emergeix amb força arreu de Catalunya com a alternativa públicoooperativa per garantir el dret a l’habitatge

Avui hem viscut un nou dia històric per la cooperativa i pel moviment de l’habitatge en cessió d’ús a Catalunya. Hem inaugurat l’edifici Terra de Mar, a l’avinguda Catalunya de Palamós, entregant les claus de casa seva a les gairebé 50 sòcies que formen part del grup. És la culminació d’un procés que la comunitat de sòcies va començar a construir fa anys, i la prova que un altre model d’habitatge és possible, també a la Costa Brava.

Palamós pateix, com bona part del litoral gironí de la Costa Brava, una pressió residencial i turística que expulsa la gent del seu propi territori. Davant d’aquesta realitat, oferim una alternativa que no depèn de les lògiques del mercat: un dret d’ús indefinit, quotes a preu de cost, i la garantia que ningú hi especularà mai. L’edifici és propietat de la cooperativa i gestionat directament per les sòcies que allà hi viuen, en un edifici sostenible, pensat per viure en comunitat i amb voluntat d’ampliar-se i obrir-se al municipi.


Una comunitat en marxa des de 2022

Durant l’acte, el protagonisme ha estat per la comunitat de veïnes. En nom de totes, Marc Aviñó i Judit Torrents han reivindicat Terra de Mar com «un projecte construït des de la unió d’esforços, la participació democràtica i la voluntat de crear una comunitat arrelada a Palamós», amb l’objectiu de «crear un espai acollidor, ecològic, sostenible i eficient». També han posat en valor el compromís ambiental del projecte, amb especial atenció a la gestió de l’aigua, els residus i l’autoconsum d’energia renovable.

L’acte també ha comptat amb la presència de Maria Puig, alcaldessa de Palamós; Raquel Gallego, vicealcaldessa i regidora d’Habitatge; i Lídia Guillén, secretària d’Habitatge de la Generalitat. Totes elles han pogut visitar l’edifici i conèixer de primera mà com funciona l’autogestió col·lectiva.


Com ha remarcat l’Eva Ortigosa, membre del nostre Consell Rector de Sostre Cívic: “Terra de Mar és avui una demostració que el model cooperatiu d’habitatge és perfectament replicable en tots els contextos de la mà de la col·laboració pública, de l’impuls cooperatiu i la gestió comunitària. L’aliança entre administració pública, cooperativisme i comunitat permet generar habitatge protegit, assequible, estable i fora del mercat, amb un retorn social permanent.” També va recordar que el projecte va néixer fruit de l’acord entre l’Ajuntament i Sostre Cívic, sense un grup impulsor al darrere, i que es va apostar per anar omplint el grup a poc a poc, mentre avançava el procés de promoció. Un procediment que ha demostrat ser un èxit, malgrat que es va rebre amb escepticisme a l’inici per part de sectors del municipi.

Eva Ortigosa, membre del Consell Rector de Sostre Cívic


Sòl públic, gestió cooperativa

L’edifici s’aixeca sobre un solar públic que l’Ajuntament ens ha cedit mitjançant un dret de superfície de 75 anys: el sòl continua sent públic, mentre nosaltres, com a cooperativa, som propietàries de l’edifici. És exactament aquesta combinació (sòl públic, gestió cooperativa) la que fa possible blindar l’habitatge de l’especulació per sempre.

Ho hem fet possible gràcies a un pressupost d’uns 6,1 milions d’euros, finançat combinant crèdit públic (som l’únic projecte en cessió d’ús finançat per l’ICO), subvencions de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, fons NextGeneration i ajuts Habitatcoop, a més de les aportacions de les pròpies sòcies.

L’alcaldessa Maria Puig ho ha resumit així: «Avui assolim una fita històrica per al nostre municipi, per la nostra comarca i per la demarcació de Girona.» I la vicealcaldessa Raquel Gallego ha afegit que Terra de Mar suposa, per a veïns de Palamós i Sant Joan, una manera de viure poc coneguda al territori, però que pot esdevenir la base d’un nou model. Des de la Generalitat, la secretària Lídia Guillén ha estat clara: «Aquest és un habitatge social que va més enllà, que té ànima darrera. Un projecte sòlid, bonic i transformador«, i ha subratllat la «importància que aporten les cooperatives al bé comú i per garantir el bé públic del sòl, amb la voluntat que aquest bé tingui un retorn social al seu entorn»:

Lídia Guillén Simón, secretària d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya


Un edifici social i ecològicament sostenible

Terra de Mar, dissenyat per UMMA arquitectes, té 34 habitatges HPO d’entre 39 i 60 m², repartits en planta baixa i cinc plantes, amb 155 m² d’espais comuns: bugaderia, cuina comunitària i sala polivalent. La façana industrialitzada de fusta, la ventilació creuada, l’aerotèrmia centralitzada i la fotovoltaica en coberta li han valgut ser el primer edifici cooperatiu en cessió d’ús amb certificació VERDE del Green Building Council España, un dels segells de sostenibilitat més exigents d’Europa. En habitatge assequible, això no és un detall: es tradueix directament en menys despesa quotidiana per a les veïnes.

El projecte inclou també un conveni amb la Fundació TRESC, que reserva un habitatge per a una persona amb discapacitat intel·lectual, amb els suports necessaris per viure-hi de manera independent.


Seguim creixent a Girona

Donat l’èxit i el llistat de gent que s’ha quedat fora en llista d’espera per entrar al projecte, actualment ajuntament i Sostre Cívic negociem un nou dret de superfície per al solar que hi ha just davant de l’edifici. L’actual disseny ja contempla una possible ampliació, fet que permetria aprofitar estructura i abaratir encara més els habitatges.

Així, amb Terra de Mar consolidem la nostra presència a les comarques gironines, on ja impulsem prop de 100 habitatges en 6 edificis entre Palafrugell, Calonge, la Garrotxa i Sant Feliu de Guíxols. De moment només 3 d’aquests projectes estan habitats. El pròxim serà Walden XXI, la rehabilitació d’un antic hotel de Sant Feliu de Guíxols que convertirem en habitatge cooperatiu per a gent gran, previst per a finals d’any.

Terra de Mar és el 15è projecte en convivència de Sostre Cívic, que suma un total de 225 habitatges. D’aquests caldrà sumar prop de 300 habitatges més repartits en 11 projectes que es faran realitat en dos o tres anys. Això representa només prop del 50% del sector total de l’habitatge cooperatiu a Catalunya, que ja impulsa més de 1200 habitatges en cessió d’ús arreu del territori. D’aquesta emergència del sector Terra de Mar n’és la prova més recent: la col·laboració publicocooperativa funciona, i pot escalar-se a qualsevol territori, també als municipis amb una forta pressió residencial i turística.