Crònica del debat “Arquitectura inclusiva i accessible a l’habitatge cooperatiu”, que va tenir lloc el 29 de novembre de 2023 a Barcelona.
Com podem fer una arquitectura inclusiva on estigui integrada tota la diversitat social, però sobretot de les persones amb discapacitat? La diversitat funcional ens afecta i interpel·la a totes per igual, no només a nivell col·lectiu com a societat, sinó fins i tot considerant que en patir un accident, una malaltia, en la nostra infància o vellesa, totes passem per aquesta dependència. L’arquitectura inclusiva i l’accessibilitat universal estan al centre del debat arquitectònic els últims anys, i ens sembla essencial abordar aquesta discussió des de l’habitatge cooperatiu, quan parlem de noves formes d’habitar, de fer comunitat i de construir projectes on les persones estan al centre.
Es tracta d’un tema molt rellevant a la nostra cooperativa, ja que actualment estem desenvolupant a Barcelona una promoció d’habitatge que inclourà una comunitat inclusiva amb persones amb discapacitat intel·lectual i que impulsem de la mà del Grup Cooperatiu TEB. Per tant, aquest debat es complementa i genera sinergies amb el projecte d’habitatge cooperatiu de Sant Andreu per reflexionar i establir una concepció de l’arquitectura inclusiva com eix d’acció de l’entitat.
L’esdeveniment va tenir lloc a l’Aula Ronda, cedida pel Col·lectiu Ronda, amb prop de 30 assistents. En aquesta ocasió, vam comptar amb participació dels arquitectes Pau Vidal i Yaiza Terré; la Marta Bordas (Som Hàbitat), doctora arquitecta especialitzada en accessibilitat universal; i el Carlos A. Wandosell, d’AWA Estudio.
Una arquitectura accessible per millorar la vida de totes
Durant la seva intervenció, Marta Bordas va destacar la necessitat de crear entorns que siguin accessibles per a totes les persones, independentment de les seves característiques individuals, i va subratllar que aquest enfocament no només beneficia les persones amb discapacitat, sinó que millora la qualitat de vida per a tothom.
“L’objectiu és arribar a fer dissenys que tinguin en compte a tothom, que ens incloguin a totes. Que ningú s’hagi d’adaptar o s’hagin de fer elements d’integració específics” Marta Bordas
Un dels exemples que va proporcionar va ser la importància de tenir en compte les dimensions de les cadires de rodes en el disseny d’espais, com ara les portes, passadissos i lavabos, per garantir l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda. També va fer referència a la importància de considerar les necessitats de les persones amb discapacitat visual en el disseny dels espais, com ara l’ús de senyalització tàctil i altres elements que facilitin la seva orientació i mobilitat.
Alguns projectes arquitectònics amb mirada inclusiva
En Pau Vidal i la Yaiza Terré són l’equip d’arquitectes que estan dissenyant el projecte de Sant Andreu de la nostra cooperativa. Serà l’edifici d’habitatges cooperatius més gran que s’hagi fet mai a Catalunya i Espanya, i el primer a incloure una comunitat inclusiva per a persones amb discapacitat intel·lectual, acompanyada pel grup cooperatiu TEB.
Els arquitectes, durant la seva intervenció, ens van explicar les característiques principals del disseny arquitectònic de l’edifici del projecte de Sant Andreu, i com va ha estat el procés en l’àmbit participatiu. El projecte està dissenyat per ser sostenible i eficient energèticament, i inclou espais comuns i privats que estan adaptats a les necessitats diverses que podem tenir totes les persones.
“Serà un edifici comprensible intuïtivament, fàcil d’entendre. Tots els nivells de l’edifici són iguals i l’espai comú sempre està situat al mateix punt.” Pau Casals
El debat va concloure amb la intervenció de Carlos A. Wandosell, d’AWA Estudio, que ens va presentar el seu projecte arquitectònic d’un centre de persones amb gran discapacitat a Palma de Mallorca, amb quatre usos diferents dins el mateix edifici: residències, centre de rehabilitació, centre de valoració i centre base.
Per si no ens vas poder acompanyar, o si vols tornar a revisar alguns dels moments de l’acte, a continuació tens el vídeo complet del debat ⬇️
*Ens disculpem per avançat per la qualitat del so…
I si t’interessa aquest debat, et recomanem revisar també les edicions anteriors:
Aquesta activitat es du a terme amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, i forma part del projecte “Arquitectura com a eina de transformació social”.
El cap de setmana que ve, del 21 i 22 d’octubre, en el marc de l’esdeveniment 48h Open House Barcelona, Sostre Cívic obre les seves portes perquè puguis conèixer de prop alguns dels nostres projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús més emblemàtics. Vine i descobreix diferents models d’habitatge que aposten per la sostenibilitat, la comunitat i la innovació arquitectònica!
Durant les visites, tindràs l’oportunitat de conèixer i explorar alguns dels nostres projectes més destacats i innovadors, ubicats tant a Barcelona com a Sant Cugat o Olesa de Montserrat. Coneixeràs les històries, els dissenys, i les comunitats que donen vida a aquests edificis, mentre exploraràs el potencial i les possibilitats que ofereix l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
Amb aquestes visites, no només volem compartir els nostres projectes i experiències, sinó també inspirar i connectar amb tots aquells interessats en explorar noves formes de viure, sostenibles, comunitàries i transformadores d’un model actual basat en l’especulació i que no garanteix un dret bàsic com és l’habitatge.
Per a totes cal inscripció prèvia, les tens totes aquí:
Cirerers és un projecte guanyador del concurs públic de solars municipals de 2016. Dissenyat per Celobert i construït per La Constructiva, té 32 habitatges amb espais comunitaris i, amb vuit plantes d’alçada, va ser l’edifici més alt de l’Estat construït amb fusta. Les sòcies van entrar a viure l’abril de 2022. El bloc es desenvolupa al voltant de tres conceptes principals: un model de cohabitatge i cessió d’ús (nou model de convivència i de tinença); una aportació urbanística (la solució del projecte crea un joc d’alçades per adaptar-se a l’entorn, que s’aprofita com a espai comunitari de l’edifici i evita l’aparició d’una gran mitgera en el paisatge urbà), i un compromís mediambiental (es tracta d’un projecte d’edifici passiu, amb una mínima demanda energètica, pel que fa a climatització i producció d’aigua calenta, i un edifici ecològic, que fa servir materials preferentment orgànics amb la mínima petjada ecològica).
La Balma també sorgeix d’un projecte guanyador del concurs públic de solars del 2016. En convivència des de 2021, el grup el formen 33 persones agrupades en 20 unitats de convivència. L’edifici, dissenyat per LaCol i LaBoqueria, comparteix espais amb el barri i mostra la riquesa de la vida comunitària interior, té una secció canviant que s’adapta a les necessitats de cada pis i ofereix un bon confort climàtic i acústic. És la primera construcció de La Constructiva, i tipològicament, els habitatges es dissenyen a partir d’una unitat bàsica de 50 m² ampliables segons les necessitats dels usuaris: els habitatges s’apropien d’espais (de manera individual, compartida o com a habitacions satèl·lit) amb una obra mínima de divisòries en sec. Constructivament, es tracta d’un edifici lleuger on predominen materials reutilitzables i desmuntables, que permeten reduir la fonamentació i els materials d’origen mineral en l’edifici.
Princesa49 és, des del 2018, el primer edifici d’habitatges cooperatius en cessió d’ús de Barcelona, i el primer de l’Estat a fer-se amb col·laboració pública. L’Ajuntament de Barcelona va cedir l’ús de l’edifici a Sostre Cívic mitjançant un dret de superfície a setanta-cinc anys, a canvi de fer-hi una rehabilitació integral que permetés obtenir més bona accessibilitat i un estalvi energètic, i que esdevingués un model tant per al sector com per a les persones que hi viurien. L’edifici es va construir a mitjan segle XIX i la seva rehabilitació ha permès recuperar-ne els paviments hidràulics originals i els embigats. El projecte disposa de 5 habitatges de 45 m² i 65 m² i tres espais d’ús comunitari. A més, s’hi han fet diferents actuacions per reduir el consum i optimitzar-lo, com ara l’aïllament de totes les parets exteriors amb suro i fang, la millora i la recuperació de les fusteries i la incorporació de sistemes radiants. A banda, s’han centralitzat totes les instal·lacions per compartir els recursos: caldera de pèl·lets, plaques solars, dipòsit d’aigües pluvials i dipòsit de reciclatge d’aigües grises.
El projecte de Clau Mestra està fet sobre les antigues cases dels mestres del municipi i si han desenvolupat 11 habitatges cooperatius d’entre 60 i 38 m², a més d’un espai col·lectiu, en règim d’habitatge protegit (HPO) a preu assequible. Després de molts anys de lluita, les sòcies van entrar a viure fa ben poc, el març de 2023. El disseny dels nous habitatges és de Zaga arquitectura i Som Hàbitat. La rehabilitació integral i ampliació de l’immoble ha permès accedir a tots els habitatges i incrementar-ne la superfície habitable. S’han fet servir sistemes i materials de bioconstrucció, com ara la fusta, així com instal·lacions passives i actives altament eficients. Les obres han anat a càrrec de La Constructiva i, a més, el grup de sòcies i veïnes de Clau Mestra van participar en algunes de les tasques de rehabilitació en forma d’autoconstrucció assistida. Aquest model innovador en la construcció d’habitatge cooperatiu persegueix un doble objectiu: rebaixar costos i ser una potent eina d’empoderament del grup. El resultat final és un edifici que serveix d’exemple per demostrar que un sistema de construcció permet un consum més sostenible que els mètodes convencionals.
El projecte de La Xicoira és una iniciativa singular perquè recupera un edifici en desús des de l’esclat de la bombolla immobiliària el 2008, que ja hi comptava amb l’estructura, soterranis i parets exteriors ja construïdes. Sostre Cívic el va adquirir el 2021, i el març de 2022 es van iniciar les obres, que han durat 15 mesos. El disseny és de La Baula i STEM, i les obres de La Constructiva. Els treballs s’han centrat a millorar l’edificació ja construïda amb millors distribucions dels habitatges i accessibilitat, també l’eficiència energètica i l’augment d’aïllaments, instal·lacions centralitzades, i plaques fotovoltaiques, i el treball en els acabats dels habitatges per l’entrada a viure. És el primer habitatge d’aquestes característiques a Olesa de Montserrat i el segon del Baix Llobregat. També és el projecte en convivència d’aquestes característiques més gran del país, fora de Barcelona. Les sòcies tot just acaben d’entrar a viure!
Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres presenten el seu acord amb l’objectiu de construir una alternativa a la propietat immobiliària.
El primer debat entre les dues entitats esbossa una agenda compartida amb l’horitzó de cooperativitzar blocs de llogateres en lluita.
El passat dijous, 28 de setembre, la seu social de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona (Reina Amàlia, 38) va acollir l’acte de presentació del primer acord entre el cooperativisme i el sindicalisme pel dret a l’habitatge. Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres van presentar el marc del seu primer acord, que uneix ambdues bases socials en una col·laboració estable destinada a consolidar la lluita per l’accés a un habitatge digne.
Aquesta aliança històrica a casa nostra entre el cooperativisme i el sindicalisme d’habitatge s’ha produït ja en altres països, que compten amb una llarga trajectòria en la defensa i promoció d’habitatge assequible. Però a Catalunya, aquest pacte ha arribat quan els dos moviments es troben en una fase relativament prematura: el Sindicat de Llogateres només compta amb 7 anys de vida i Sostre Cívic (encara que com entitat té 20 anys) només fa 8 que va impulsar el seu primer projecte d’habitatge cooperatiu. Aquesta voluntat precoç de caminar plegats s’explica per la necessitat d’aixecar una alternativa per revertir la priorització històrica (quasi monopolística) que s’ha fet a l’estat espanyol del model de propietat immobiliària. Ser propietari s’ha imposat com l’única aspiració per assolir el dret a l’habitatge. Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, va dir denunciar així que el foment d’una societat de propietaris s’ha fet a costa “d’esborrar del mapa altres imaginaris de tinença” com és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
Sobre l’acord, la portaveu del Sindicat va explicar que un dels punts centrals és la figura de l’afiliat-col·laborador. Totes les sòcies de la cooperativa es comptaran, a partir d’ara, com a membres del Sindicat. Aquest augment de la representació permetrà al sindicat tenir més força davant d’organitzacions de propietaris i institucions, alhora que fomentarà l’afiliació entre els cooperativistes. Aquest model de col·laboració encaixa en la línia del Sindicat de transformar conflictes individuals en conflictes col·lectius, organitzant a llogateres per blocs o per estar subjectes a una mateixa propietat. “Una de les primeres fites que ens podem proposar a partir d’avui és estudiar la viabilitat perquè aquests blocs que ara mateix estan en lluita contra un augment de preu puguin portar la lluita un pas més enllà i s’encaminin a cooperativitzar el seu bloc”, va aclamar.
Yabel Pérez, membre del Consell Rector de Sostre Cívic, va presentar la cooperativa a les afiliades del Sindicat. Amb més de 1300 sòcies, 170 ja en convivència i prop de 400 habitatges en marxa pels pròxims anys, va fer valdre l’autoorganització sobre la base de la propietat col·lectiva com a alternativa al mercat privat, però també a les mancances de l’administració, per garantir el dret a l’habitatge. Que la gestió dels actius immobiliaris estigui en mans dels seus propis usuaris, és la manera més eficaç d’evitar l’especulació i prioritzar els interessos de la comunitat. També va afegir que la feina de la cooperativa va més enllà de fer habitatges: “es tracta de construir comunitats de suport mutu enxarxades amb els barris i l’entorn que els envolta; en aixecar habitatges de baix impacte ambiental i resilients al canvi climàtic, en projectes de mobilitat sostenible compartida i en consum conscient”. És en aquesta lògica, explica, que des de la cooperativa aposten per fer créixer les aliances amb els moviment pel dret a l’habitatge.
Yabel Pérez (Sostre Cívic), Carme Arcarazo (Sindicat de Llogateres) i Lorenzo Vidal, a l’acte del passat dijous.
Què poden aportar mútuament sindicalisme i cooperativisme?
La primera idea que, segons Vidal, cal compartir entre els dos moviments és l’horitzó de deixar de ser llogater. Sense aquest horitzó, el sindicalisme es pot acabar convertint a ser meres organitzacions defensives i corporativistes. Cal construir nous imaginaris per esborrar la propietat immobiliària de l’horitzó aspiracional del llogater. En aquest sentit, el cooperativisme pot aportar al sindicalisme la seva experiència en construir infraestructures de propietat col·lectiva i gestió popular. Va posar com a exemple el moviment cooperativista de l’Uruguai, que durant la dictadura va ser clau per aixecar espais de resistència als locals comunitaris dels seus habitatges.
Per altra banda, el sindicalisme és necessari que impregni al cooperativisme la seva cultura i pràctica militant “en un context en què les relacions dominants són les del mercat i la propietat”. I va tornar a posar d’exemple l’Uruguai, on els cooperativistes durant la seva llarga trajectòria han desenvolupat tot un repertori de protesta, des de les ocupacions de terres fins a les vagues de pagar interessos abusius, perquè les administracions cediren recursos públics a les cooperatives per facilitar la seva assequibilitat i accés a la població de baixos ingressos. Una altra contribució molt important que pot fer el sindicalisme al cooperativisme és reforçar “la subjectivitat com a usuaris d’habitatge” i evitar que la balança s’inclini cap a alguna cosa semblant a ser comunitats de propietaris, per molt col·lectiva que aquesta sigui. L’experiència, sobretot a països nòrdics, demostra que molts cops els cooperativistes acaben tractant el patrimoni cooperatiu com a exclusivament seu i no com un patrimoni comú on la resta de la societat té dret a no ser exclosa.
Més enllà de l’Uruguai, Vidal va posar també Dinamarca com a referent per emmirallar-se, on en poc menys de 30 anys el 30% de l’estoc total d’habitatges d’una capital com Copenhaguen van passar a ser cooperatives“sense necessitat d’aixecar un moviment revolucionari”. Això va ser gràcies a una agenda política de mesures compartides entre moviment pel dret a l’habitatge i el cooperativisme, que va fer que el rendisme dels propietaris no els surtis a compte i es desprenguessin de les seves propietats a un preu assequible: forta regulació dels preus, pressió per a rehabilitar immobles, dret de tanteig a llogaters de bloc, etc. D’acord amb aquesta experiència, a Catalunya “cal que el cooperativisme es faci seves les reivindicacions del sindicalisme com la regulació dels lloguers, no com a solidaritat amb el moviment, sinó per interès propi compartit” i també ser conscients que la nova construcció és una via limitada per expandir el model de cessió d’ús. Cal ampliar el dret a tanteig i retracte per rehabilitar propietats privades en desús i prohibir la divisió horitzontal de la propietat.
Posteriorment, aquestes i altres vies es van compartir i aprofundir en un curt, però intens debat, on cooperativistes i sindicalistes van deixar constància d’un incipient entusiasme en les noves oportunitats que obria aquesta nova aliança en l’àmbit de l’habitatge. Malgrat això, encara hi ha desafiaments per superar, com ara la necessitat de més suport i reconeixement públic per garantir l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu assequible a àmplies capes de la població. En tot cas, la primera pedra d’una nova cultura pel dret a l’habitatge ja està aixecada.
Conèixer de primera mà com es viu en un llar cooperativa i escoltar el consells dels experts a l’hora de començar un projecte d’aquestes característiques és la base dels vuit capítols radiofònics que han impulsat CRÍTIC, Sostre Cívic i Habicoop
Quines són les claus de l’habitatge cooperatiu? En què es diferencia del lloguer o la compra? Pot ser una alternativa a l’actual model immobiliari? Quines són les vies per aconseguir finançament? Com es pot començar un projecte d’habitatge cooperatiu? Aquestes són algunes de les preguntes que responen els vuit capítols de Les claus, la nova sèrie de podcasts que han impulsat CRÍTIC, la cooperativa Sostre Cívic i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (Habicoop) per explicar com es viu en una cooperativa d’habitatge i què cal fer per impulsar-ne una.
La periodista de CRÍTIC Laura Aznar és la conductora dels capítols, que ja es poden escoltar en obert a les principals plataformes de pòdcasts com Spotify o Ivoox. Cadascun dels episodis, d’uns vint minuts de durada, aborda les grans preguntes sobre l’habitatge cooperatiu: què, qui, com, on, quan, quant, perquè i per a qui. Per parlar-ne, Aznar visita vuit experiències d’habitatge cooperatiu d’arreu de Catalunya i, posteriorment, es troba amb diferents experts per resoldre dubtes tècnics, econòmics o organitzatius de tot el que implica començar un procés per viure en un habitatge cooperatiu.
‘Les claus’ és el primer projecte radiofònic que impulsem CRÍTIC i Sostre Cívic junt amb Habicoop. Des de 2017, però, ambdues cooperatives nodreixen de continguts periodístics el blog ‘Sostre Crític’ en el qual s’hi publiquen periòdicament reportatges i entrevistes entorn les novetats de l’habitatge cooperatiu.
El recorregut fins a habitar una llar cooperativa
Els pòdcasts permeten conèixer de primera mà com viuen les persones que integren diferents projectes cooperatius. Així, s’hi poden escoltar iniciatives ja consolidades com la de Cal Cases, a Santa Maria d’Oló (Bagés), pioners de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús o La Borda, un projecte auto-organitzat al barri de Sants a Barcelona. Però també projectes que fa poc que habiten plegats com és el cas de Cirerers al barri de Roquetes de Barcelona o el grup d’habitatge rural del Turrós a Argelaguer (La Garrotxa). I, finalment, també es dóna veu a grups que estan remodelant les seves cases com els seniors de Walden XXIa Sant Feliu de Guíxols, la masoveria urbana de Clau Mestra a La Floresta, el petit projecte cooperatiu de La Xarxaire al barri de la Barceloneta o el grup de Sotrac que just comença a caminar per viure en comú a Sants. Més enllà de visitar diferents cohabitatges en funcionament, els podcasts també aporten informació útil per a aquells que tinguin interès en el model d’habitatge cooperatiu amb una conversa amb experts i membres d’altres projectes cooperatius. Hi parlen des d’arquitectes de Celobert o la Dinamo Fundació, fins a tècnics que acompanyen processos d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic o Perviure, passant per economistes de Coop57 i Fiare-Banca Ètica, dos entitats de finances ètiques que han acompanyat molts dels projectes cooperatius en actiu. A les converses, també hi participen membres de projectes cooperatius que comencen a caminar com La Chalmeta (al barri de La Marina del Prat Vermell a Barcelona), La Renegà (Vallès Oriental), La Morada (al barri de Roquetes de Barcelona) , Can 70 (al barri de Sarrià de Barcelona) o els projectes del TEB Habitatge.
Guía de capítols
Capítol 1. Què és això de l’habitatge cooperatiu?
En aquest episodi visitem Cal Cases, la primera cooperativa d’habitatge en cessió d’ús de Catalunya, que està situada al municipi de Santa Maria d’Oló, al Bages. Amb la Iolanda, membre del projecte, passegem per la masia mentre ens explica com van ser els inicis del projecte i com viuen gairebé 20 anys després. Tot seguit, a la taula d’experts, ens trobem amb la Glòria Rubio Casas, membre de la Dinamo, una fundació que treballa per la implantació del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, i l’Eva Ortigosa, coordinadora de projectes de Sostre Cívic, una cooperativa que també treballa per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Amb elles resolem dubtes sobre què és (i què no és) l’habitatge cooperatiu.
Capítol 2. Quan comença i quan acaba el procés per accedir a un habitatge cooperatiu?
En aquest episodi ens plantem a La Xarxaire, una petita cooperativa d’habitatge de vuit unitats familiars al barri de la Barceloneta, de Barcelona. La Lis i l’Esther, dues de les impulsores, ens expliquen com han pres les decisions per rehabilitar l’edifici i fer-lo més sostenible. A la taula d’experts, reunim la Glòria Rubio Casas, membre de La Dinamo Fundació; l’Eva Ortigosa, de Sostre Cívic, i el David Lorente, soci de La Chalmeta, una cooperativa d’habitatge autoorganitzada que es troba al barri de la Marina del Prat Vermell, a Barcelona. Amb ells, coneixerem els tempos de gestió d’un projecte d’habitatge cooperatiu.
Capítol 3. Qui impulsa aquests projectes?
En aquest episodi visitem Clau Mestra, un projecte de masoveria urbana que just comença a caminar a les antigues cases dels mestres a la Floresta (Sant Cugat del Vallès). La Joana i el Jordi, dos dels seus impulsors, ens ensenyen les obres de l’edifici mentre expliquen els diferents entrebancs que han superat per fer realitat el projecte. A la taula d’experts, ens trobem amb la Maria Josep Lázaro, sòcia de la cooperativa Perviure, que acompanya processos d’habitatge col·lectiu i cooperatiu; el Martí Prat, membre de l’Associació Casa Alternativa, i la coordinadora de projectes de Sostre Cívic, Eva Ortigosa, per resoldre dubtes sobre qui impulsa projectes d’habitatge cooperatiu.
Capítol 4. On se n’impulsen?
En aquest episodi visitem El Turrós, un habitatge cooperatiu rural situat a Argelaguer, a la Garrotxa. La Mireia i l’Anna, dues de les impulsores del projecte, ens expliquen que el seu model va més enllà del conviure: els terrenys al voltant de la casa també els serveixen per impulsar una iniciativa d’autoabastiment agroecològic amb els veïns. A la taula d’experts, reunim la Maria Josep Lázaro, treballadora i sòcia de Perviure, i la Glòria Rubio Casas, membre de La Dinamo Fundació, per conèixer diferents models i ubicacions de projectes cooperatius d’habitatge.
Capítol 5. Per a qui estan pensats?
En aquest episodi visitem Walden XXI, un projecte sènior a Sant Feliu de Guíxols. El Joan, la Rosa i la Glòria, tres membres del grup, expliquen, mentre passegen per les instal·lacions de la seva nova casa, per què l’habitatge cooperatiu és una bona alternativa a les residències privades de gent gran. A la taula d’experts, ens trobem amb la Sílvia Fernández, sòcia de La Morada, un habitatge cooperatiu encara en procés que acull bolleres, trans i altres identitats dissidents al barri de Roquetes, de Barcelona; amb l’Anna Corrons, sòcia de Can 70, el primer habitatge cooperatiu sènior de Barcelona; també amb la Pepa Muñoz, sòcia del grup cooperatiu TEB, que impulsa habitatge cooperatiu per a persones amb diversitat funcional, i amb la membre de Sostre Cívic Eva Ortigosa.Amb totes elles analitzem per a qui està fet l’habitatge cooperatiu i totes les possibilitats que s’obren per a col·lectius diversos que han estat invisibilitzats.
Capítol 6. Per què són importants?
En aquest episodi visitem Sotrac, un projecte d’habitatge cooperatiu que just acaba d’aconseguir un solar públic en cessió d’ús al barri de la Bordeta, de Barcelona. Un dels seus membres, en Lorenzo, ens explica per què són necessaris més projectes com el seu en una època de forta especulació immobiliària. A la taula d’experts, parlem amb l’Eva Ortigosa, membre de Sostre Cívic, i amb la Nora Ancarola, sòcia de La Renegà, un projecte d’habitatge cooperatiu feminista que just acaba de brotar a Santa Maria de Palautordera.Amb totes dues analitzem per què és important impulsar projectes d’habitatge cooperatiu.
Capítol 7. Com s’acompanyen els processos?
En aquest episodi visitem La Borda, un habitatge cooperatiu al barri de la Bordeta, de Barcelona, on ja fa més de cinc anys que hi conviuen una seixantena de veïns. Un d’ells, l’Ernest, ens ensenya les instal·lacions i ens explica com funciona la convivència entre tots ells. A la taula d’experts, parlarem amb la Lali Daví, arquitecta de Lacol i coordinadora d’activitats de La Dinamo Fundació; amb l’Àngel Estévez, soci de Sostre Cívic, i també amb Diego Carrillo, soci de la cooperativa d’arquitectes Celobert. Amb ells, tindrem una conversa sobre com s’acompanyen els projectes d’habitatge cooperatiu.
Capítol 8. Quant costa?
En aquest darrer episodi visitem Cirerers al barri de Roquetes, de Barcelona, un edifici cooperatiu que fa pocs mesos que va inaugurar-se. Parlem de tot el procés de construcció d’aquest projecte amb l’Homera i la Jennifer, dues de les habitants de l’edifici. A la taula d’experts, tenim la Lali Daví, arquitecta de Lacol i membre de La Dinamo Fundació; el David Guàrdia, coordinador de projectes de Sostre Cívic; el Guillem Fernández, economista i membre de Coop57, i l’Àlvar Sanz membre de Fiare Banca Ètica. Amb tots ells analitzarem quins són els costos de l’habitatge cooperatiu.
La trobada també va comptar amb una manifestació de prop de 400 persones pel centre de Barcelona reclamant suport públic a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús
Barcelona va acollir el darrer cap de setmana una trobada de més de mig miler de sòcies de diferents grups i projectes d’habitatge cooperatiu de Catalunya i tot l’estat
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i Juli Fernàndez, Conseller de Territori, lideren la signatura de l’anomenada ‘Declaració de Barcelona’, un manifest de suport a la col·laboració público-cooperativa que ha recollit el suport de diferents administracions i entitats de tot l’estat
El primer Fòrum per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús va tenir lloc aquest cap de setmana 26 i 27 de novembre a Barcelona al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Amb el lema “La via cooperativa pel dret a l’habitatge”, es va plantejar com un espai per conèixer experiències, mostrar bones pràctiques, abordar reptes de finançament, normatius i d’accés a sòl dels projectes. Durant els més de tres dies, per les diferents activitats hi van passar més de 600 persones de grups i projectes d’habitatge cooperatiu de tota Catalunya i de diferents llocs de l’estat espanyol, així com equips tècnics d’acompanyament i persones de perfil tècnic i polític de diferents administracions públiques.
Les tres jornades van consistir en diferents tallers, xerrades, debats per enfortir les xarxes del moviment. Dirigida a projectes, entitats tècniques i administracions públiques, la trobada estava organitzada per la sectorial d’habitatge cooperatiu de la XES (Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya), Habicoop (la Federació de Cooperatives d’habitatge de Catalunya) el Grup d’Habitatge de REAS Xarxa de Xarxes d’Economia Alternativa i Solidària, amb suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
Acte inaugural del Fòrum amb diferents dones representants entitats, moviments i administracions que treballen pel dret a l’habitatge.
Inauguració amb veu de dona defensant el dret a l’habitatge
Dijous, un dia abans del seu inici, a la tarda, el Fòrum va ser inaugurant al Palau Robert amb una taula rodona on van ser presents diferents entitats i administracions aportant la seva mirada i debatent sobre l’encaix general de les diferents vies que treballen per assegurar el dret a l’habitatge, els seus reptes i oportunitats d’enfortiment mutu. En un cartell malauradament inusual, totes les representants van ser dones: Carme Arcarazo del Sindicat de Llogateres de Catalunya, Martiza Buitrago de Coop57 i membre del moviment de les cooperatives d’habitatge, Carme Trilla presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, Lucía Martín, Regidora d’habitatge i rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona i Doris González, Secretària Executiva de Condominis del Ministeri d’Habitatge i Urbanisme de Xile.
L’acte inaugural ha estat el primer debat públic entre cooperativisme d’habitatge, moviments socials, el tercer sector i l’administració local. Totes les intervinents van estar d’acord en intensificar els acords de col·laboració, reconeixent totes les vies com a vàlides: el lloguer públic, el lloguer protegir i el cooperativisme en cessió d’ús. A més, van reclamar nous pactes multisectorials per a ampliar el parc social d’habitatges i avançar en polítiques de desmercantilització del sòl.
Signatura de la Declaració de Barcelona
La de divendres va ser la primera jornada del Fòrum especialment destinada a tècnics i càrrecs d’administracions públiques, amb presència de més de 150 persones que van escoltar a representants de l’Ajuntament de Barcelona, el departament d’Economia Social de la Generalitat de Catalunya, l’Agència Catalana de l’habitatge i la Direcció General d’Economia Social del Ministeri de Treball. A més, també van compartir la seva experiència concreta ajuntaments com el de Manresa, Calonge i Santa Maria de Palautordera.
Les diferents taules van ser un interessant exercici de diàleg entre administracions i entre els diferents departament d’habitatge i de promoció de l’economia social. Es va compartir com s’ha arribat a experiències pioneres que han resultat exitoses i un model a seguir, com el conveni de cessió de sòl a entitats promotores sense ànim de lucre de l’Ajuntament de Barcelona (que preveu aixecar o rehabilitar 1000 pisos socials en els propers anys) o els ajuts directes a les aportacions de capital de la Generalitat per a noves promocions d’habitatge cooperatiu (amb un pressupost de 2 milions d’euros el darrer any). Álvaro Porro, Comissionat d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona, i Josep Vidal, Director General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, van posar en valor aquestes polítiques públiques per l’impuls que han suposat al cooperativisme d’habitatge dels darrers anys, a la vegada que han posat en valor el factor humà i interès públic de les promocions d’habitatge cooperatiu.
Atres càrrecs que van participar van ser Sílvia Grau, la recent nomenada directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, que va anunciar que en la seva nova etapa promourà una política integral amb el departament d’Economia Social. I, per part del govern espanyol, Maravillas Espín, Directora General del Ministeri de Treball i Economia Social, va introduir l’escala estatal, posant en valor els nous fons europeus com estratègies per impulsar la col·laboració público-cooperativa en sectors tractors i transformadors com és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
Com a conclusió de la jornada, que tenia com objectiu impulsar la col·laboració pública per a tirar endavant més projectes d’habitatge cooperatiu, es va acabar amb la signatura d’una declaració que recull una sèrie de mesures a impulsar per diferents administracions locals, autonòmiques i estatal. L’acte de signatura el va acollir el projecte d’habitatge cooperatiu La Xarxaire, al seu edifici al barri de la Barceloneta, construït sobre sòl municipal cedit per l’Ajuntament de Barcelona. El Conseller de Territori de la Generalitat de Catalunya, Juli Fernández, i Ada Colau, l’alcaldessa de Barcelona i presidenta de la Xarxa de Municipis de l’Economia Social i Solidària (associació municipalista que representa 50 municipis catalans) van encapçalar la signatura de la declaració.
El contingut s’inspira en la resolució del Parlament de Catalunya de suport al model de l’habitatge cooperatiu, aprovada per un ampli consens dels partits catalans. Les administracions signants de la declaració es comprometen i insten la resta d’administracions amb competències a treballar, entre d’altres, pels objectius següents:
Desenvolupar polítiques públiques específiques per al cooperativisme en cessió d’ús.
Impulsar modificacions legals per blindar el model de manera permanent.
Cedir sòl i patrimoni públic i impulsar la captació de sòl i patrimoni.
Promoure línies de finançament i establir bonificacions fiscals.
Crear línies de garantia per facilitar l’accés al finançament privat, especialment per a la banca ètica o cooperativa.
També van assistir a l’acte i van rubricar el seu compromís amb les mesures descrites Pedro Javier Jauregui, viceconseller d’habitatge del Govern Basc; Elena Azcárraga Monzonís, Vicepresidència Segona i Directora General d’Habitatge i Regeneració Urbana del Govern de la Generalitat Valenciana; Cristina Gómez Estévez, Consellera d’Ocupació, Habitatge i Cooperació Local del Consell Insular de Menorca; i Gemma M. Martínez Soliño, viceconsellera de Drets Socials del Govern de Canàries.
Manifestació i concentració per l’habitatge cooperatiu
El matí de dissabte 26 els diferents grups d’habitatge cooperatiu de Catalunya i arreu de l’estat van estrenar la jornada amb una manifestació per reclamar el suport públic al model que va acollir més de 400 persones. La manifestació va marxar des del Parc de la Ciutadella, prop del Campus de la UPF de Ciutadella on es va continuar desenvolupant la trobada durant el cap de setmana, i va arribar fins a Plaça Sant Jaume de Barcelona, on va finalitzar l’acció reivindicativa amb la lectura d’un manifest. Sota el lema “Guanyem terreny a l’especulació!” es va reclamar una sèrie de mesures dirigides a administracions tant locals, autonòmiques i d’àmbit estatal:
Suport directe per adquirir sòl privat per desenvolupar-hi projectes.
Desenvolupar una regulació pròpia que blindi l’interès general i la propietat col·lectiva de forma permanent.
Bonificacions fiscals, accés a finançament, avals públics i ajuts directes per a les aportacions inicials de capital.
El feminisme, la inclusió i el dret a l’habitatge, al centre dels debats
Dissabte 26 a la tarda i Diumenge 27 al matí es van realitzar més de 20 sessions tècniques al voltant de diferents temes com el finançament, les cures i la creació de comunitat, l’articulació amb els moviments socials pel dret a l’habitatge i la transició ecològica, entre d’altres. De les prop de 500 persones que hi van participar en les diferents sessions, va haver-hi consens absolut en reclamar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una via real d’accés a l’habitatge digne i en ampliar el parc d’habitatge desmercantilitzat, en aliança amb moviments en defensa del dret a l’habitatge i les diferents administracions públiques.
Les xerrades sobre finançament, amb la presència de Juan Garibi, director de Fiare Banca Ètica, i Raimon Gassiot, coordinador de la cooperativa de crèdit Coop57 (dues de les entitats que més suport històric han donat al model), van ser les que més interès van suscitar. Totes dues entitats van reflexionar sobre el futur financer del cooperativisme d’habitatge, i explorar nous instruments d’avals i garanties públiques i col·lectives per assegurar els projectes. A més, van apostar per aliances necessàries amb més actors per al seu necessari salt d’escala per fer-ho més assequible a sectors populars.
Però més enllà dels temes financers, la gestió de les cures i l’aportació de moviments transversals com el feminisme i l’antiracisme també van atraure l’atenció de la majoria de participants. Van prendre protagonisme les experiències dels projectes d’habitatges cooperatius feministes per dones i col·lectiu LGTBI com La Renegà (a Santa Maria de Palautordera) o La Morada (al barri de Roquetes de Barcelona), o exclusius per a gent gran per viure la vellesa de manera autogestionada com alternativa al model de residències privades com Can 70 (a Sarrià, Barcelona), Walden XXI (Sant Feliu de Guíxols) o Trabensol (Madrid), entre d’altres. En la vessant més inclusiva però també anti-racista i anti-capacitista, entitats com TEB, que treballen acompanyant persones en risc d’exclusió com són la discapacitat intel·lectual, Punt de Referència o la Fundació Nazareth, que treballen amb joves ex-menors tutelats, van compartir com el cooperativisme d’habitatge facilita la inclusió social de les persones que acompanyen.
Però també l’arquitectura en la seva vessant més social, des de la perspectiva de les persones i les comunitats, va tenir el seu espai. Diferents despatxos cooperatius d’arquitectura com Lacol, Celobert, Voltes, o Arqbag van reflexionar sobre els nous models de convivència que s’experimenten en diferents projectes que han tingut l’oportunitat de dissenyar. A la vegada, habitatges cooperatius ja amb àmplia experiència en convivència com Cal Cases (Santa Maria d’Oló, Bages), La Borda, Cirerers i La Balma (Barcelona) van compartir la seva experiència en el disseny dels espais comuns.
I en la seva vessant més tècnica però també amb perspectiva de transició ecològica i energètica, entitats referents del cooperativisme com Som Energia o Som Mobilitat van difondre les seves experiències dins de l’habitatge cooperatiu. I els projectes d’habitatge situats en entorns rurals com El Turrós (Garrotxa, Girona) o Arterra Bizimodu (Navarra) van auto-reivindicar un model que també es desenvolupa fora de les grans ciutats i àrees metropolitanes.
Com a vector principal que transitava entre les diferents activitats hi havia l’anomenada “via cooperativa” pel dret a l’habitatge, com una opció preparada i madura per fer el salt d’escala, però que necessita el suport de l’administració, tant per a garantir i ampliar la seva assequibilitat com per blindar-se de l’especulació. El model de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús necessita suport públic per una consolidació legal de la seva capacitat transformadora i resolució de múltiples necessitats i problemes socials.
També es va aprofitar el Fòrum per presentar els mapes que situen els diferents projectes iniciatives d’habitatges cooperatius pel territori. Inspirat en el mapa Llargavista.coop, produït per l’Observatori de l’habitatge cooperatiu impulsado per Sostre Cívic a Catalunya, es va presentar el mapa estatal d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, fruit de l’esforç conjunt entre REAS i l’equip d’investigació Alterhabitat. Aquests mapes són d’accés lliure i informació actualitzada aportada pels grups dels diferents territoris en qualsevol de les seves fases: formació, promoció o convivència. Gràcies aquests mapes es pot dimensionar amb dades la realitat actual del model cooperatiu d’habitatge i avaluar el seu creixement. Actualment, a Catalunya, n’hi han 15 projectes en convivència i 15 en fase de promoció, que sumen prop de 600 habitatges. A l’estat espanyol, la suma puja a 28 projectes en convivència i 33 en fase de construcció. Els grups en formació que cerquen oportunitats per impulsar els seus propis projectes, en canvi, es poden comptar en diverses desenes, cosa que dimensiona l’alta demanda del model.
L’esdeveniment va analitzar les polítiques d’habitatge locals per a extreure lliçons comunes sobre la importància d’un marc regulador de suport, accés al finançament i autonomia cooperativa.
Representants de cooperatives d’habitatge d’arreu del món es van reunir a Zuric (Suïssa) el passat 22 de setembre per explorar maneres conjuntes de fomentar l’habitatge cooperatiu assequible. L’esdeveniment celebrat de manera híbrida, presencialment i en línia, va ser organitzat per WBG Zurich, la més gran de les nou associacions regionals de cooperatives d’habitatge suïsses.
La nostra sòcia i membre del projecte Cirerers, Esther Alegre, va mencionar la importància de l’existència de Sostre Cívic com a motor de l’habitatge cooperatiu a Catalunya. “La cooperativa proporciona les eines que els grups poden utilitzar per prendre les decisions dels seus propis projectes”, va dir.
Ander Zabala, membre de l’equip tècnic i administratiu de Sostre Cívic, va destacar també la importància de l’existència al nostre país de la banca ètica i cooperativa per aconseguir que el model s’instal·lés. “L’àmplia xarxa de diferents iniciatives d’economia solidària fa possible que aquests bancs ètics existeixin”, va dir. “És necessari l’existència d’un ecosistema sencer per a obtenir amplis suports. Els bancs tradicionals no confien en el model cooperatiu.” El suport de la ciutat de Barcelona i altres ens públics locals i nacionals a Catalunya, a través de la cessió de sòl i altres mesures, també ha estat crucial per a l’èxit del projecte, va afegir.
El moviment d’habitatge cooperatiu a Suïssa té una llarga trajectòria i implantació: va començar fa més de 100 anys, en resposta a la greu escassetat d’habitatge. Només a Zuric hi ha 100 cooperacions d’habitatge, amb una quota de mercat del 23% de tots els apartaments de la ciutat. A nivell nacional, hi ha 1.700 organitzacions d’habitatge de beneficis limitats a Suïssa, incloent-hi co-operacions d’habitatge. Junts, aquestes organitzacions representen el 10% del total de la població d’habitatges de Suïssa.
Karin Vasella-Kuhn, cap de l’oficina de la ciutat de Zuric encarregada dels habitatges sense ànim de lucre, va proporcionar una visió general de les seves polítiques per donar suport a les cooperatives, des de 1924 fins al dia d’avui. Entre les mesures, va descriure la venda o arrendament a llarg termini de terres per al desenvolupament d’habitatges sense ànim de lucre, la concessió de préstecs i la compra de certificats de participació o accions.
Entre les mesures de suport, és important destacar la Bond Issuing Cooperative for Limited Profit Housing (EGW/CCL), establerta el 1991 pel govern suís i el moviment d’habitatge cooperatiu del país. Es tracta d’una cooperativa que recapta diners directament del mercat de capitals mitjançant préstecs a llarg termini. Reparteix la quota entre els contractistes d’utilitat pública, que han de ser membres de la cooperativa EGW/CCL. El finançador subscriu una fiança coberta per un aval de la Confederació. Això limita el tipus d’interès, que es manté fix durant la durada del préstec.
Un ingredient clau en la longevitat del model suís és l’autonomia de què gaudeixen les organitzacions paraigua cooperatives: administren el procés, amb el paper del govern limitat a les garanties de préstecs i ajudes per aconseguir finançament.
Alguns cooperatives suïsses també donen suport internacional a altres cooperatives fora del país. La cooperativa d’habitatge més gran de Suïssa, Allgemeine Baugenossenschaft Zürich (ABZ), gestiona un fons de solidaritat que ha donat suport a 45 projectes a tot el món en els darrers tres anys.
Julie La Palme, secretària general de la Co-operative Housing International (CHI), va destacar que el model suís podria ser replicat. «Podem veure l’èxit de l’habitatge cooperatiu a Suïssa, especialment aquí a Zuric, amb la política d’habitatge i els mecanismes de finançament facilitats a escala regional i nacional, i aquest és un model que val la pena emular en altres parts del món”.
Sorcha Edwards, secretari general de Housing Europe, va advertir que l’augment de l’oferta per si sol no resoldrà la crisi d’habitatge del món. Es va referir als informes sobre habitatge assequible que va elaborar la seva organització al 2021, on es recullen experiències de captació de sòl, finançament i bona governança.
“Una aproximació cooperativa a l’habitatge ha de ser part de la solució a aquesta crisi global massiva”, va dir. “Però, és clar, no es pot confiar només en el poder de la gent; les estructures reguladores i el finançament adequats han d’estar disponibles per permetre que aquestes cooperatives floreixin.”
La legislació també pot ser una barrera. A Europa Oriental, el parc d’habitatges és principalment de propietat individual i hi ha una falta de marcs reguladors i institucions adequades per a promoure habitatge assequible i cooperatiu. Reconeixent que s’enfrontaven a reptes comuns, els cooperadors de Croàcia, República Txeca, Hongria, Sèrbia i Eslovènia van fundar la xarxa d’habitatge cooperatiu Moba Housing SCE el 2017.
“Els actors financers no estan disposats a assumir riscos”, va dir Zsuzsi Pósfai de Moba. “No estan disposats a donar suport a iniciatives pioneres i experimentals, i com que el sector encara no existeix, només tenim iniciatives pioneres i experimentals.” Actualment, Moba ja ha pogut crear el seu propi Fons de Desenvolupament d’Habitatge el 2021 fundat amb capital de cooperatives d’habitatge suïssa, i sembla que podran afegir algun finançament addicional aviat, a través de fons públics, que els hi permeti a curt termini donar préstecs als seus membres per poder desenvolupar els primers projectes.
Pots llegir més a la pàgina internacional coop.news
Celebrat a Hèlsinki (Finlàndia), Sostre Cívic comparteix les seves experiències d’èxit en finançament, consolidació de projectes i col·laboració pública
La pròxima edició del festival internacional se celebrarà a Barcelona durant el març de 2023
Amb l’objectiu d’ampliar el treball en xarxa i l’intercanvi de coneixements i pràctiques amb actors del cooperativisme d’habitatge d’altres països, impulsat per la recentment creada comissió internacional de Sostre Cívic, durant el 14 i 16 de juny vam participar, per primera vegada, de l’International Social Housing Festival (ISHF), que enguany es va celebrar a Hèlsinki (Finlàndia).
Una petita delegació de membres del Consell Rector i l’equip tècnic de Sostre Cívic van participar en la trobada internacional per difondre l’activitat de la nostra cooperativa. Especialment, de manera activa, a les activitats que formaven part del Collaborative Housing Day (Dia de l’Habitatge Col·laboratiu), organitzat per la xarxa Co-habitat Network el dimecres 15 de juny dins del marc del programa del Festival. Ubicat a la Biblioteca Central Oodi, un dels equipaments públics més espectaculars de Hèlsinki, durant tot el dia van tenir lloc taules rodones, discussions, tallers i dinàmiques d’enxarxament amb entitats afins.
La jornada va començar amb la intervenció de les representants d’Housing Europe, l’Ajuntament de Hèlsinki, World Habitat i Habitat International Coalition. Un cop acabades les presentacions, Sostre Cívic va participar en la taula rodona sobre resiliència i cohabitatge, explicant com l’assequibilitat i estabilitat, la creació de comunitats fortes i la sostenibilitat i eficiència energètica fan d’entitats com Sostre Cívic, actors imprescindibles per construir una societat més resilient.
Tot seguit, la xarxa centro-sud-est-europea de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús MOBA Housing SCE, va protagonitzar una taula rodona per debatre sobre les estructures de finançament de projectes cooperatius als països de l’Europa Central i del Sud-est. Sostre Cívic vam poder compartir, com a convidats a la taula, els nostres propis mecanismes financers, generant expectació i interès per la fórmula “Tornassol” de títols participatius i la seva eficàcia a l’hora d’impulsar nous projectes.
A l’hora de dinar, els diferents membres de la delegació de Sostre Cívic vam poder intercanviar experiències en diferents taules, de manera simultània, amb altres entitats referents de l’habitatge social i col·laboratiu de Bèlgica, Finlàndia, Alemanya, Irlanda, Sèrbia, Eslovènia, Regne Unit i Catalunya. L’oportunitat ens va permetre debatre al voltant dels diferents contextos on s’estan desenvolupant projectes amb un mateix objectiu: garantir el dret a l’habitatge de manera col·lectiva, assequible i sostenible.
Aquest esperit de comunitat a Malta house també el vam veure durant les visites a altres projectes de cohabitatge de la ciutat de Hèlsinki: Kotisatama i Sumppi. Aquests, amb el de Malta House, han estat realitzats durant els darrers 10 anys i van des dels 39 a 63 unitats per edifici. El projecte de Kotisatama, a més, és un cohabitatge exclusiu per a persones grans. Tots tres han estat construïts en sòls municipals de la capital finlandesa, en forma d’arrendament durant 80 anys (l’ajuntament de Hèlsinki guarda la propietat del 75% del sòl total de la ciutat). Les persones habitants han estat involucrades en el disseny dels edificis mitjançant processos participatius, totes les decisions es prenen sota criteris democràtics horitzontals i tots els projectes comptem amb unitats habitacions petites que van dels 37 als 70 m² i àmplies zones comunes (fins a 500 m²) com biblioteques, sales polivalents, jardins i, a Finlàndia no pot faltar, saunes comunitàries!
Això sí, malgrat que totes aquestes característiques coincideixen amb el model que desenvolupem a casa nostra, allà cada projecte és propietat d’una empresa de capital social limitat, en la qual els residents compren accions equivalents al valor de mercat de les seves llars, menys el valor de la terra que es manté a la ciutat.
Barcelona serà la seu del Festival al març de 2023
Anteriorment, i tornant al programa oficial del Festival, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar públicament que la ciutat serà la seu de la pròxima edició de l’ISHF. L’esdeveniment a la capital catalana tindrà lloc del 21 al 24 de març del 2023. Javier Burón, director d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, va anunciar que la trobada catalana servirà, necessàriament, per fer de testimoni de diferents models d’habitatge emergents que en un futur pròxim s’enfrontaran als reptes del món actual. Aprofitant la cita, nombroses persones participants de diferents organitzacions catalanes vam contrastar unes primeres idees al voltant del festival barceloní, durant diferents trobades informals que vam tenir amb delegades de la Diputació de Barcelona, l’equip de l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Habitat3, entre d’altres.
El dijous 16, darrer dia de festival, Sostre Cívic vam poder participar en una darrera ponència dins un seminari organitzat conjuntament pels ajuntaments de Barcelona i Bolonya. En aquesta ocasió vam compartir les nostres experiències sobre diferents vies de col·laboracions públic-cooperatives, explicant casos d’èxit a Catalunya com La Balma, Palafrugell o Clau Mestra, identificant, pel públic internacional, els reptes que tenim endavant a Catalunya per consolidar el suport públic a la via cooperativa al dret a l’habitatge.
Un cop ja finalitzat el festival, i gràcies a les diferents trobades i feina d’enxarxament, Sostre Cívic continuarà treballant en l’àmbit internacional amb Urbamonde, Co-habitat network i MOBA Housing SCE. L’objectiu és continuar desenvolupant un projecte de col·laboració entre entitats que trenqui fronteres i faciliti un flux estable de coneixement i bones pràctiques, alhora que permeti detectar noves oportunitats de finançament per enfortir les nostres entitats.
Podeu trobar més informació sobre el Collaborative Housing Day al següent enllaç.
Intervenció d’Adriana Allen, presidenta d’Habitat International Coalition: “Why are collaborative housing models needed today?“
Després d’anys de lluita col·lectiva i difusió del model, les administracions comencen a veure l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una alternativa sòlida per garantir el dret a l’habitatge i de generar habitatge social.
Els darrers mesos de l’any 2021 es van produir alguns col·loquis i formacions on ens vam trobar el sector de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i diferents administracions de diversos nivells: municipal, autonòmic i estatal. Els recollim a continuació:
Diputació de Barcelona | Jornades “La col·laboració públic-privada-comunitària: reptes i oportunitats per a l’impuls de les polítiques locals d’habitatge”
L’Oficina d’Habitatge de la Diputació de Barcelona i l’Associació de Gestors de Polítiques Socials d’Habitatge de Catalunya (GHS) van organitzar les jornades d’habitatge La col·laboració públic-privada-comunitària: reptes i oportunitats per a l’impuls de les polítiques locals d’habitatge, quatre sessions que van tenir lloc entre els dies 30 de setembre i 21 d’octubre i que van comptar amb la participació de més de 500 persones inscrites. En les tres primeres sessions l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús va tenir un paper protagonista:
Sessió 1 [30 de setembre de 2021]
La jornada es va inaugurar presentant diferents iniciatives de la col·laboració públic-privada-comunitària en el context de les polítiques de recuperació i resiliència. En aquesta ponència va participar David Guàrdia i Mascó, membre del Consell Rector de la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya i també coordinador de Sostre Cívic. Explica com ampliar el parc públic d’habitatges que no es regeix sota règim de mercat i complint estàndards europeus enfortint els mecanismes de col·laboració públic-cooperativa:
Sessió 2 [7 d’octubre de 2021]
En aquesta sessió titulada La col·laboració públic-privada-comunitària en actuacions sobre el parc d’habitatges existent, va participar Guillermo Hervera Nadal, director de l’Empresa Municipal d’Urbanisme de Lleida, va explicar l’exemple de Lleida de col·laboració públic-cooperativa per la recuperació d’habitatges privats cap a habitatges cooperatius en cessió d’ús. El govern de la Paeria està impulsant diferents projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, tant amb Sostre Cívic (amb una cessió de sòl per construir 25 habitatges d’habitatge cooperatiu) com amb la Fundació La Dinamo. La mateixa fundació, que forma part amb nosaltres de la sectorial d’habitatge de la XES, va participar també de la jornada, a través de Glòria Rubio, coordinadora de projectes de La Dinamo, per explicar el seu projecte a la ciutat de Lleida:
Aquesta jornada del 15 de desembre de 2021 va ser organitzada pel Grup d’Habitatge de REAS Red de Redes amb l’objectiu de visibilitzar bones pràctiques en l’administració pública per al foment de projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i impulsar la col·laboració entre entitats i administracions.
A continuació tens els vídeos amb les diferents taules rodones de la jornada:
Introducció i context
Experiències de projectes i entitats
Administracions públiques
Generalitat | Jornada “Cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús: el paper de les administracions per crear un entorn favorable”
El 14 de desembre de 2021 va tenir lloc a Barcelona aquesta jornada organitzada en el marc del Programa d’Economia Social del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat.
L’objectiu va ser visibilitzar experiències de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús i identificar iniciatives de l’administració pública per promoure aquest model, aprofundint en els projectes executats o en construcció i així donar eines i poder replicar el model a diferents territoris de Catalunya.
L’observatori Llargavista va néixer el 2019 amb l’objectiu de conèixer l’estat i l’evolució de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús arreu del país. Es tracta d’un projecte d’intercooperació de Sostre Cívic, El Risell i iLabSo i la participació del sector de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
Llargavista fa una anàlisi quantitativa i qualitativa del sector de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. En aquesta nova edició i anàlisi de les dades actualitzades el 2020, s’han censat i actualitzat dades de 50 grups i projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. I com a novetat d’aquesta edició, s’ha incorporat un apartat relatiu a la generació de Mercat Social. A més, hi podreu trobar dades i informació sobre les persones i unitats de convivència, les característiques dels projectes i edificis, així com altres elements d’interès, com poden ser informació econòmica i financera, o relatius a la governança
Podeu consultar la informació recollida i analitzada al portal web www.llargvista.coop amb un mapa interactiu, en què podeu cercar les iniciatives censades d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, i conèixer informació de cada projecte.
Conulteu l’Informe Llargavista 2020, que fa una anàlisi de les dades, i que es pot descarregar des del mateix web de l’Observatori.
L’Observatori Llargavista compta amb el suport i la col·laboració de Coòpolis pel que fa a la diagnosi i difusió de dades de la ciutat de Barcelona, i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
Unes 300 persones s’han concentrat a Plaça Sant Jaume de Barcelona el 15 de maig de 2021 durant la que ha estat la primera mobilització del moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya
Demanen implicació política, fiscal i financera de les administracions públiques per fer enlairar un model de tinença alternatiu a la compra i el lloguer que impedeix que se’n pugui fer un ús especulatiu dels habitatges
La sectorial d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), conjuntament amb la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, reclama a les administracions públiques locals, nacionals i estatals mesures que facin assequible l’habitatge cooperatiu perquè tingui un paper clau en la fase de reconstrucció social dels propers mesos i anys. L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, segons la mateixa XES i la Federació, «té tot el potencial per esdevenir una veritable opció d’habitatge assequible i estable per a les classes populars del país». Per això, consideren que es fa necessari enfortir la col·laboració amb el sector públic amb ajuts econòmics específics i facilitats per accedir al finançament, entre altres mesures. Per això fa mesos van engegar una campanya que pretén que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús sigui un instrument per generar habitatge assequible a llarg termini i evitar l’especulació.
Dintre del marc de la campanya, anomenada “Fem assequible l’habitatge cooperatiu”, han celebrat una concentració reivindicativa el 15 maig al migdia a Pl. Sant Jaume (Barcelona). A més de la lectura d’un manifest, han participat representants del Sindicat de Llogaters i de l’Economia Social de Catalunya. La concentració rep especial interès donat que és la primera mobilització unitària que convoca el moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya. La data escollida, el 15M, tampoc és una casualitat. L’emergent sector de les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús també neix, en part, del moviment 15M. Segons les entitats convocants, volen ser presents al carrer “deu anys després del moviment que que va suposar un revulsiu per la cerca d’alternatives sistèmiques a la crisi social i de l’habitatge”.
Aquest moviment actualment recull aproximadament més d’un miler de persones de diferents grups al país. D’aquests, la majoria estan cercant un patrimoni on desenvolupar el seu projecte. Al 2019, eren 70 els habitatges cooperatius en cessió d’ús a Catalunya ja en fase de convivència, repartits en 6 edificis. La xifra augmentarà considerablement els propers anys, ja que actualment s’hi poden comptar més de 400 habitatges de 21 projectes desenvolupant-se en solars o edificis (públics i privats). El que demostra que l’interès és alt i va en augment.
Les mesures per l’assequibilitat
Les mesures de la campanya de la XES i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya es dirigeixen tant a administracions estatals, nacionals o locals. Per aquest motiu durant els mesos que ha durat la campanya han fet reunions amb diferents forces polítiques del Parlament sorgit de les eleccions al febrer i amb les direccions de les conselleries d’Habitatge, Finances i Economia Social. Les mesures van des dels ajuts a les cooperatives i a les persones sòcies fins a una millora de la fiscalitat a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús o del finançament, que hauria de passar per majors garanties públiques.
En concret, en matèria d’ajuts a les cooperatives, es proposa reservar una quota mínima del 25% per a habitatge cooperatiu en cessió d’ús dels ajuts estatals destinats a lloguer i cessió d’ús. També la creació d’una línia d’ajuts per part de per a la capitalització de les cooperatives, l’adquisició de sòl o edificis de titularitat privada i de règim lliure per a la seva promoció o rehabilitació. Pel que fa a la millora de la fiscalitat, proposen aplicar un tipus d’IVA superreduït, del 4%, a la promoció i construcció d’aquest model d’habitatge social cooperatiu, així com bonificacions en el pagament d’impostos en l’àmbit local com poden ser l’IBI o l’ICIO als habitatges cooperatius en cessió d’ús. La millora del finançament passaria per unes condicions més avantatjoses que les actuals en les línies de finançament públic, especialment a través de l’Institut Català de Finances, amb l’objectiu de fer més assequible les promocions. Entre altres, proposen augmentar el termini d’amortització i l’import finançat per habitatge. També demanen la implicació de les administracions públiques en la constitució d’un fons cooperatiu que faciliti la constitució d’avals financers i, a més a més, crear una línia d’avals també amb suport públic per al finançament de les promocions.
Twitter
Facebook
Youtube
Instagram
Telegram
Linkedin
Recent Comments