Mes: novembre de 2022

Mig miler de persones es reuneixen a Barcelona preparant el salt d’escala de l’habitatge cooperatiu

29.11.2022

La trobada també va comptar amb una manifestació de prop de 400 persones pel centre de Barcelona reclamant suport públic a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

Barcelona va acollir el darrer cap de setmana una trobada de més de mig miler de sòcies de diferents grups i projectes d’habitatge cooperatiu de Catalunya i tot l’estat

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i Juli Fernàndez, Conseller de Territori, lideren la signatura de l’anomenada ‘Declaració de Barcelona’, un manifest de suport a la col·laboració público-cooperativa que ha recollit el suport de diferents administracions i entitats de tot l’estat

El primer Fòrum per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús va tenir lloc aquest cap de setmana 26 i 27 de novembre a Barcelona al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Amb el lema “La via cooperativa pel dret a l’habitatge”, es va plantejar com un espai per conèixer experiències, mostrar bones pràctiques, abordar reptes de finançament, normatius i d’accés a sòl dels projectes. Durant els més de tres dies, per les diferents activitats hi van passar més de 600 persones de grups i projectes d’habitatge cooperatiu de tota Catalunya i de diferents llocs de l’estat espanyol, així com equips tècnics d’acompanyament i persones de perfil tècnic i polític de diferents administracions públiques.

Les tres jornades van consistir en diferents tallers, xerrades, debats per enfortir les xarxes del moviment. Dirigida a projectes, entitats tècniques i administracions públiques, la trobada estava organitzada per la sectorial d’habitatge cooperatiu de la XES (Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya), Habicoop (la Federació de Cooperatives d’habitatge de Catalunya) el Grup d’Habitatge de REAS Xarxa de Xarxes d’Economia Alternativa i Solidària, amb suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

Acte inaugural del Fòrum amb diferents dones representants entitats, moviments i administracions que treballen pel dret a l’habitatge.

Inauguració amb veu de dona defensant el dret a l’habitatge

Dijous, un dia abans del seu inici, a la tarda, el Fòrum va ser inaugurant al Palau Robert amb una taula rodona on van ser presents diferents entitats i administracions aportant la seva mirada i debatent sobre l’encaix general de les diferents vies que treballen per assegurar el dret a l’habitatge, els seus reptes i oportunitats d’enfortiment mutu. En un cartell malauradament inusual, totes les representants van ser dones: Carme Arcarazo del Sindicat de Llogateres de Catalunya, Martiza Buitrago de Coop57 i membre del moviment de les cooperatives d’habitatge, Carme Trilla presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, Lucía Martín, Regidora d’habitatge i rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona i Doris González, Secretària Executiva de Condominis del Ministeri d’Habitatge i Urbanisme de Xile.

L’acte inaugural ha estat el primer debat públic entre cooperativisme d’habitatge, moviments socials, el tercer sector i l’administració local. Totes les intervinents van estar d’acord en intensificar els acords de col·laboració, reconeixent totes les vies com a vàlides: el lloguer públic, el lloguer protegir i el cooperativisme en cessió d’ús. A més, van reclamar nous pactes multisectorials per a ampliar el parc social d’habitatges i avançar en polítiques de desmercantilització del sòl.

Signatura de la Declaració de Barcelona

La de divendres va ser la primera jornada del Fòrum especialment destinada a tècnics i càrrecs d’administracions públiques, amb presència de més de 150 persones que van escoltar a representants de l’Ajuntament de Barcelona, el departament d’Economia Social de la Generalitat de Catalunya, l’Agència Catalana de l’habitatge i la Direcció General d’Economia Social del Ministeri de Treball. A més, també van compartir la seva experiència concreta ajuntaments com el de Manresa, Calonge i Santa Maria de Palautordera.

Les diferents taules van ser un interessant exercici de diàleg entre administracions i entre els diferents departament d’habitatge i de promoció de l’economia social. Es va compartir com s’ha arribat a experiències pioneres que han resultat exitoses i un model a seguir, com el conveni de cessió de sòl a entitats promotores sense ànim de lucre de l’Ajuntament de Barcelona (que preveu aixecar o rehabilitar 1000 pisos socials en els propers anys) o els ajuts directes a les aportacions de capital de la Generalitat per a noves promocions d’habitatge cooperatiu (amb un pressupost de 2 milions d’euros el darrer any). Álvaro Porro, Comissionat d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona, i Josep Vidal, Director General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, van posar en valor aquestes polítiques públiques per l’impuls que han suposat al cooperativisme d’habitatge dels darrers anys, a la vegada que han posat en valor el factor humà i interès públic de les promocions d’habitatge cooperatiu.

Atres càrrecs que van participar van ser Sílvia Grau, la recent nomenada directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, que va anunciar que en la seva nova etapa promourà una política integral amb el departament d’Economia Social. I, per part del govern espanyol, Maravillas Espín, Directora General del Ministeri de Treball i Economia Social, va introduir l’escala estatal, posant en valor els nous fons europeus com estratègies per impulsar la col·laboració público-cooperativa en sectors tractors i transformadors com és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Com a conclusió de la jornada, que tenia com objectiu impulsar la col·laboració pública per a tirar endavant més projectes d’habitatge cooperatiu, es va acabar amb la signatura d’una declaració que recull una sèrie de mesures a impulsar per diferents administracions locals, autonòmiques i estatal. L’acte de signatura el va acollir el projecte d’habitatge cooperatiu La Xarxaire, al seu edifici al barri de la Barceloneta, construït sobre sòl municipal cedit per l’Ajuntament de Barcelona. El Conseller de Territori de la Generalitat de Catalunya, Juli Fernández, i Ada Colau, l’alcaldessa de Barcelona i presidenta de la Xarxa de Municipis de l’Economia Social i Solidària (associació municipalista que representa 50 municipis catalans) van encapçalar la signatura de la declaració.

📄 Document de la declaració de Barcelona

El contingut s’inspira en la resolució del Parlament de Catalunya de suport al model de l’habitatge cooperatiu, aprovada per un ampli consens dels partits catalans. Les administracions signants de la declaració es comprometen i insten la resta d’administracions amb competències a treballar, entre d’altres, pels objectius següents:

Desenvolupar polítiques públiques específiques per al cooperativisme en cessió d’ús.
Impulsar modificacions legals per blindar el model de manera permanent.
Cedir sòl i patrimoni públic i impulsar la captació de sòl i patrimoni.
Promoure línies de finançament i establir bonificacions fiscals.
Crear línies de garantia per facilitar l’accés al finançament privat, especialment per a la banca ètica o cooperativa.

També van assistir a l’acte i van rubricar el seu compromís amb les mesures descrites Pedro Javier Jauregui, viceconseller d’habitatge del Govern Basc; Elena Azcárraga Monzonís, Vicepresidència Segona i Directora General d’Habitatge i Regeneració Urbana del Govern de la Generalitat Valenciana; Cristina Gómez Estévez, Consellera d’Ocupació, Habitatge i Cooperació Local del Consell Insular de Menorca; i Gemma M. Martínez Soliño, viceconsellera de Drets Socials del Govern de Canàries.

Manifestació i concentració per l’habitatge cooperatiu

El matí de dissabte 26 els diferents grups d’habitatge cooperatiu de Catalunya i arreu de l’estat van estrenar la jornada amb una manifestació per reclamar el suport públic al model que va acollir més de 400 persones. La manifestació va marxar des del Parc de la Ciutadella, prop del Campus de la UPF de Ciutadella on es va continuar desenvolupant la trobada durant el cap de setmana, i va arribar fins a Plaça Sant Jaume de Barcelona, on va finalitzar l’acció reivindicativa amb la lectura d’un manifest. Sota el lema “Guanyem terreny a l’especulació!” es va reclamar una sèrie de mesures dirigides a administracions tant locals, autonòmiques i d’àmbit estatal:

Suport directe per adquirir sòl privat per desenvolupar-hi projectes.
Desenvolupar una regulació pròpia que blindi l’interès general i la propietat col·lectiva de forma permanent.
Bonificacions fiscals, accés a finançament, avals públics i ajuts directes per a les aportacions inicials de capital.

📄 Document del manifest “Guanyem terreny a l’especulació!”

El feminisme, la inclusió i el dret a l’habitatge, al centre dels debats

Dissabte 26 a la tarda i Diumenge 27 al matí es van realitzar més de 20 sessions tècniques al voltant de diferents temes com el finançament, les cures i la creació de comunitat, l’articulació amb els moviments socials pel dret a l’habitatge i la transició ecològica, entre d’altres. De les prop de 500 persones que hi van participar en les diferents sessions, va haver-hi consens absolut en reclamar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una via real d’accés a l’habitatge digne i en ampliar el parc d’habitatge desmercantilitzat, en aliança amb moviments en defensa del dret a l’habitatge i les diferents administracions públiques.

Les xerrades sobre finançament, amb la presència de Juan Garibi, director de Fiare Banca Ètica, i Raimon Gassiot, coordinador de la cooperativa de crèdit Coop57 (dues de les entitats que més suport històric han donat al model), van ser les que més interès van suscitar. Totes dues entitats van reflexionar sobre el futur financer del cooperativisme d’habitatge, i explorar nous instruments d’avals i garanties públiques i col·lectives per assegurar els projectes. A més, van apostar per aliances necessàries amb més actors per al seu necessari salt d’escala per fer-ho més assequible a sectors populars.

Però més enllà dels temes financers, la gestió de les cures i l’aportació de moviments transversals com el feminisme i l’antiracisme també van atraure l’atenció de la majoria de participants. Van prendre protagonisme les experiències dels projectes d’habitatges cooperatius feministes per dones i col·lectiu LGTBI com La Renegà (a Santa Maria de Palautordera) o La Morada (al barri de Roquetes de Barcelona), o exclusius per a gent gran per viure la vellesa de manera autogestionada com alternativa al model de residències privades com Can 70 (a Sarrià, Barcelona), Walden XXI (Sant Feliu de Guíxols) o Trabensol (Madrid), entre d’altres. En la vessant més inclusiva però també anti-racista i anti-capacitista, entitats com TEB, que treballen acompanyant persones en risc d’exclusió com són la discapacitat intel·lectual, Punt de Referència o la Fundació Nazareth, que treballen amb joves ex-menors tutelats, van compartir com el cooperativisme d’habitatge facilita la inclusió social de les persones que acompanyen.

Però també l’arquitectura en la seva vessant més social, des de la perspectiva de les persones i les comunitats, va tenir el seu espai. Diferents despatxos cooperatius d’arquitectura com Lacol, Celobert, Voltes, o Arqbag van reflexionar sobre els nous models de convivència que s’experimenten en diferents projectes que han tingut l’oportunitat de dissenyar. A la vegada, habitatges cooperatius ja amb àmplia experiència en convivència com Cal Cases (Santa Maria d’Oló, Bages), La Borda, Cirerers i La Balma (Barcelona) van compartir la seva experiència en el disseny dels espais comuns.

I en la seva vessant més tècnica però també amb perspectiva de transició ecològica i energètica, entitats referents del cooperativisme com Som Energia o Som Mobilitat van difondre les seves experiències dins de l’habitatge cooperatiu. I els projectes d’habitatge situats en entorns rurals com El Turrós (Garrotxa, Girona) o Arterra Bizimodu (Navarra) van auto-reivindicar un model que també es desenvolupa fora de les grans ciutats i àrees metropolitanes.

Com a vector principal que transitava entre les diferents activitats hi havia l’anomenada “via cooperativa” pel dret a l’habitatge, com una opció preparada i madura per fer el salt d’escala, però que necessita el suport de l’administració, tant per a garantir i ampliar la seva assequibilitat com per blindar-se de l’especulació. El model de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús necessita suport públic per una consolidació legal de la seva capacitat transformadora i resolució de múltiples necessitats i problemes socials.

També es va aprofitar el Fòrum per presentar els mapes que situen els diferents projectes iniciatives d’habitatges cooperatius pel territori. Inspirat en el mapa Llargavista.coop, produït per l’Observatori de l’habitatge cooperatiu impulsado per Sostre Cívic a Catalunya, es va presentar el mapa estatal d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, fruit de l’esforç conjunt entre REAS i l’equip d’investigació Alterhabitat. Aquests mapes són d’accés lliure i informació actualitzada aportada pels grups dels diferents territoris en qualsevol de les seves fases: formació, promoció o convivència. Gràcies aquests mapes es pot dimensionar amb dades la realitat actual del model cooperatiu d’habitatge i avaluar el seu creixement. Actualment, a Catalunya, n’hi han 15 projectes en convivència i 15 en fase de promoció, que sumen prop de 600 habitatges. A l’estat espanyol, la suma puja a 28 projectes en convivència i 33 en fase de construcció. Els grups en formació que cerquen oportunitats per impulsar els seus propis projectes, en canvi, es poden comptar en diverses desenes, cosa que dimensiona l’alta demanda del model.

Més fotografies del Fòrum a https://flic.kr/s/aHBqjAh2Ay

Enfortim el cohabitatge social i inclusiu gràcies al projecte Singulars

28.11.2022

Volem potenciar que el cohabitatge cooperatiu incorpori persones en situació de vulnerabilitat en habitatges socials destinats, per exemple, a joves extutelades, dones víctimes de violència masclista o persones amb diversitat intel·lectual.

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús ja fa anys que s’estén a casa nostra, generant cada cop més interès i consolidant-se com una alternativa real en l’accés a l’habitatge. En l’actualitat, un dels reptes que més s’està treballant des del sector és l’impuls d’aquest model com a eina per cobrir les necessitats habitacionals i de convivència de les persones amb situació de vulnerabilitat.

Per tal de fer-ho possible, diferents entitats del sector ens hem aliat per desenvolupar un projecte transversal i pioner a tot el territori català. Aquest projecte, que porta per títol ‘Enfortim l’habitatge social i inclusiu en el cohabitatge cooperatiu’, ha rebut l’adjudicació d’un projecte Singulars de la Generalitat de Catalunya i podrà potenciar que l’habitatge cooperatiu incorpori persones en situació de vulnerabilitat en habitatges socials destinats, per exemple, a joves extutelades, dones víctimes de violència masclista o persones amb diversitat intel·lectual.

En aquest moment de creixement i impuls generalitzat de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, considerem clau assegurar el seu compromís amb els valors socials d’integració i d’acollida de la diversitat. No només per la coherència amb el propi model, sinó sobretot pel potencial efecte democratitzador i enriquidor del conjunt de la ciutadania i per la incorporació de formes d’innovació social pel que fa als models de convivència i de comunitats de veïnes.

Què farem en el marc d’aquest projecte?

Algunes de les actuacions previstes en el marc del projecte són:

La generació d’espais de reflexió i de laboratori de continguts, així com de caixa d’eines i recursos pràctics per impulsar la incorporació d’habitatges socials als projectes d’habitatge cooperatiu.
Accions de recerca i innovació per facilitar i impulsar l’habitatge cooperatiu social i inclusiu
L’aplicació dels resultats de les actuacions anteriors per a l’impuls de l’habitatge social en les cooperatives d’habitatge existents, entre d’altres.
Campanya de visibilització i difusió de l’habitatge cooperatiu social entre els agents del sector i també adreçada al públic general
Creació del grup cooperatiu per impulsar l’habitatge cooperatiu social i inclusiu

Les entitats impulsores i col.laboradores d’aquest projecte som expertes en els diferents camps necessaris per innovar i impulsar l’habitatge cooperatiu social i inclusiu, que a més permetrà generar més serveis, ampliar el mercat social i incrementar l’impacte de la seva activitat. Nosaltres som:

En concret, a Sostre Cívic, aquest projecte ens dona l’oportunitat de:

Conèixer millor la realitat socioeconòmica de les sòcies usuàries de la cooperativa
Establir circuits i processos interns per a la gestió dels habitatges destinats a la Mesa d’Emergències
Iniciar el projecte de comunitat inclusiva ubicat a Sant Andreu, posant especial focus en la dimensió d’inclusió.

Finalitza el procés participatiu de co-disseny del projecte d’habitatge cooperatiu a Palamós

23.11.2022

El passat 17 de novembre vam fer l’última reunió del procés participatiu per elaborar el projecte arquitectònic del futur habitatge cooperatiu a Palamós. Aquest procés ha durat dos mesos i ha comptat amb 4 sessions conduïdes per les arquitectes del projecte (UMMA arquitectes) i dinamitzades per l’equip tècnic de la cooperativa.

En les sessions hem pogut parlar sobre la base d’un projecte previ, de quines eren les necessitats de les usuàries respecte a la dimensió i usos dels espais, així com de la visió inicial del grup per aquest projecte de vida que iniciaran conjuntament.

Imatges d’algunes de les sessions del procés

En els tallers es van modificar alguns dels habitatges, i sobretot, la dimensió, ubicació i usos dels espais col·lectius de l’edifici, que en el nou projecte seran:

una sala polivalent gran,
una sala polivalent petita,
una habitació de convidades,
una bugaderia col·lectiva i
un espai de treball/emmagatzematge col·lectiu.

També vam poder reflexionar sobre els sistemes constructius i les instal·lacions de l’edifici, i en l’impacte ambiental i de cost d’aquests elements sobre l’economia de la promoció.

Vols formar-ne part?

Aquest es només l’inici! A partir d’aquesta el moment el grup anirà ampliant la participació en el desenvolupament del projecte alhora que s’apodera i cohesiona com a col·lectiu.

Si vols incorporar-te a aquest projecte, i tens dubtes o vols que t’ho expliquem amb tots els detalls, t’esperem a la sessió informativa que realitzarem el divendres 2 de desembre:

Divendres 2 de desembre, a les 18h.
Galeries Carme (c. Dídac Garrell 10, 1er pis. Palamós).
Inscriu-t’hi aquí!

Més informació a palamos.sostrecivic.cat

El cotxe elèctric compartit arriba a Calonge i Sant Antoni

18.11.2022

Les cooperatives Som Mobilitat i Sostre Cívic hem signat un acord d’intercooperació per impulsar l’ús de cotxes elèctrics compartits als projectes d’habitatge cooperatiu

El primer projecte que han impulsat conjuntament és a La Sala, habitatge cooperatiu específicament enfocat a joves que es troba a Calonge.

L’objectiu és que que dos recursos cars, com els vehicles elèctrics i l’habitatge, siguin cada vegada més accessibles a totes les persones.

El darrer dijous 17 de novembre vam presentar un nou projecte d’intercooperació que uneix sinergies entre les cooperatives Som Mobilitat i Sostre Cívic. El cotxe elèctric compartit que, en un primer moment, es va cedir als usuaris i usuàries de l’edifici d’habitatge cooperatiu conegut com “La Sala”, gràcies al conveni entre les cooperatives Som Mobilitat i Sostre Cívic, s’ha posat a disposició de tots els ciutadans del municipi.

Amb l’acord signat entre les dues entitats es vol fomentar la creació de comunitats cooperatives que comparteixin serveis de vida com ho són l’habitatge i la mobilitat a partir de l’empoderament col·lectiu i l’autogestió.

Aquesta iniciativa neix també amb la missió de cobrir la necessitat de mobilitat on altres mitjans de transport sostenible no arriben, com per exemple anar en bicicleta, i posar només els cotxes elèctrics compartits estrictament necessaris.

El cotxe elèctric de Som Mobilitat estarà disponible a l’aparcament de l’edifici i estarà a disposició de les veïnes i veïns del bloc i també compartit amb tota la ciutadania. Tots els ciutadans que vulguin gaudir del servei de cotxe elèctric compartit i altres serveis, hauran de fer-se socis de Som Mobilitat a través de la seva pàgina web, sommobilitat.coop, amb una aportació única de 10 euros.

El projecte d’habitatge cooperatiu de Calonge s’emmarca en l’estratègia de la cooperativa Sostre Cívic de recuperar patrimoni privat i ja construït que estigui en desús per tornar a l’habitatge la seva funció social des d’una gestió col·lectiva, de vocació pública i no-especulativa.

El primer Fòrum d’habitatge cooperatiu en cessió d´ús se celebrarà a Barcelona

14.11.2022

Les xarxes principals de l’economia social i solidària organitzen una trobada per fer visible l’anomenada “via cooperativa” per garantir el dret a l’habitatge

L’esdeveniment està destinat tant als grups d’usuaris com a tècnics i administracions públiques, amb la idea de consolidar un model que ha crescut exponencialment en els darrers anys

Al Fòrum es tractaran eixos temàtics com la col·laboració per millorar l’accessibilitat a l’habitatge, la creació de comunitats d’ajuda mútua i cura, l’eficiència energètica i la sostenibilitat

El Fòrum per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús tindrà lloc del 25 al 27 de novembre a Barcelona al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Amb el lema “La via cooperativa pel dret a l’habitatge”, serà un espai per conèixer les experiències, mostrar bones pràctiques, abordar reptes de finançament, normatius i d’accés a sòl dels projectes, fer tallers, xerrades, debats i enfortir les xarxes del sector. La trobada, dirigida a projectes, entitats tècniques i administracions públiques, compta amb l’organització de la sectorial d’habitatge cooperatiu de la XES (Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya) i el Grup d’Habitatge de REAS Xarxa de Xarxes d’Economia Alternativa i Solidària, amb suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

Aquest esdeveniment, que comptarà amb un debat previ el dijous 24, es planteja com una referència per millorar l’accessibilitat a l’habitatge per a diferents sectors socials, tant joves, com a gent gran i intergeneracionals o col·lectius específics. Tant per iniciatives per desenvolupar en entorns urbans o periurbans, com per rehabitar a zones rurals. A més, proposa la recuperació de la vida en comunitat, amb la incorporació de la propietat col·lectiva i la gestió cooperativa de l’hàbitat amb una visió democràtica i participativa, afavorint la millora de la salut, el suport mutu, les cures i l’acompanyament de les situacions de vulnerabilitat i dependència.

En resum, un nou model d’habitatge basat en l’autogestió i en mantenir l’habitatge com un dret d’ús al marge de les dinàmiques de mercat i especulació immobiliària. Tot això ja és un realitat amb una implantació destacada a Catalunya i especialment a la ciutat de Barcelona, gràcies a l’articulació d’un important sector social, d’entitats tècniques de l’Economia Solidària, i la col·laboració de les administracions públiques. A la cita hi assistiran persones de grups i projectes d’habitatge cooperatiu de tota Catalunya i la península ibèrica, així com equips tècnics d’acompanyament a diverses àrees, així com persones de perfil tècnic i polític de les administracions públiques en els seus diferents àmbits.

L’experiència més vivencial serà la possibilitat de visitar projectes en convivència com el cas de l’acabat d’estrenar Cirerers a Barcelona, o la Vidalia a Puig-reig, Ca la Fou a Vallbona d’Anoia, Cal Cases en Santa Maria d’Oló. Serà una mostra de la realitat formada per una àmplia diversitat de projectes, que responen a una necessitat social emergent per recuperar l’habitatge com a espai que permet construir una vida amb l’esperit de la cooperació, l’ajuda mútua i la solidaritat, en una dinàmica majoritària enfocada en la competitivitat, l’aïllament i la individualització de la vida.

Una alternativa per transformar el model d’accés a l’habitatge

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una fórmula amb el millor de la propietat i el lloguer: la cessió o dret d’ús, que procura estabilitat a les habitants i facilita una major accessibilitat i mobilitat sense càrregues financeres. Entre d’altres això s’aconsegueix perquè la propietat dels immobles és col·lectiva i sense ànim de lucre, i roman així indefinidament després de la construcció o rehabilitació. Tot això impedeix l’especulació i contribueix a crear un parc d’habitatge més assequible a llarg termini. Es basa en l’aportació d’un capital inicial per part de les socies del voltant d’un 20% de la promoció, retornable en cas de sortida, i un cànon mensual assimilable al lloguer, però molt per sota dels preus de mercat.

Aquest model residencial té un ampli desenvolupament internacional. En el cas català els referens son els models que sorgeixen en els anys setanta, amb la idea de vida comunitària a Dinamarca, i posteriorment va evolucionar a un model de cooperativa de cessió d’ús denominat Andel, i el model Uruguaià, que des dels anys 60 és referent amb les seves diferents modalitats que requereixen més o menys capacitat d’estalvi previ en l’aportació inicial. El model és una solució eficaç d’accés a l’habitatge amb exemples com les 1.300 Coopératives d’habitation que allotjen a 60.000 persones al Québec, les Coopératives de construction et d’habitation amb el 8% dels immobles a Suïssa, les 30.000 cooperatives que representen el 2,58% dels habitatges a l’Uruguai, els 160.000 habitatges de Cooperatives de Utilitat Pública amb el IIBW a Àustria.