Mes: novembre de 2020

Es pot construir habitatge assequible i de baix impacte amb sistemes prefabricats?

El passat 25 de novembre es va presentar els resultats d’un estudi comparatiu entre diverses alternatives de sistemes prefabricats o convencionals segons una anàlisi quantitativa i qualitativa de l’impacte ambiental i el seu cost, proposats per a la construcció de l’edifici d’habitatges cooperatius Cal Paler Nou (Cardedeu).


A la nostre cooperativa, des de la seva fundació, no hem deixat de treballar per una transició energética que veiem no només desitjable sino inevitable. Està en l’ADN de l’entitat, en la seva massa social, en els seus estatuts, i és clar, en els seus projectes. La cooperativa incorpora en tots els seus edificis materials sostenibles i sistemes que consumeixen només energies renovables, participa en el programa de reducció d’emissions de la Generalitat, en la xarxa Bcn+sostenible, en la Taula d’emergència climàtica de Bcn, i en el projecte europeu Houseful d’edificació sostenible, entre d’altres.

El passat 25 de novembre vam presentar un estudi, en una xerrada via on-line on es van inscriure més de 100 persones, que forma part d’aquest compromís inequívoc amb la sostenibilitat ambiental i social de l’entitat. Es una investigació que neix d’una inquietud compartida per molts dels actors, tant tècnics com socies usuàries, que participan en el desenvolupament dels projectes d’habitatge cooperatiu: com podem construir amb un menor impacte ambiental i alhora amb un cost assumible per l’habitatge social?

En aquest sentit, a Sostre Cívic ens vam preguntar també, quin és el model de construcció que podria respondre millor a aquesta pregunta, la construcció prefabricada o la tradicional (o convencional)? I vam pensar que la millor manera de respondre a aquestes preguntes es d’una perspectiva pràctica, en un context real d’un projecte real, per defugir del debat acadèmic i aterrar les conclusions a la nostre pràctica aquí i ara. Per això es va escollir el projecte de Cal Paler Nou, un edifici de 39 habitatges que es construirà a Cardedeu, i que actualment està en fase de desenvolupament. 

La investigació ha estat liderada per Societat Orgànica, encarregada de coordinar la informació i d’analitzar els impactes ambientals, recolzada per Labaula Arquitectes i STEM Arquitectes, redactors del Projecte Executiu de Cal Paler Nou i encarregats de contrastar la possible implementació dels sistemes proposats, i finalment completada per La Constructiva, que ha estudiat les repercussions pressupostàries i de posada en obra dels sistemes plantejats.


Parlen les autores de l’estudi

La xerrada la va conduir el nostre company Àngel Estévez, coordinador de projectes i de l’àrea de Sostenibilitat Ambiental de Sostre Cívic. En la seva presentació destaca que a l’estudiar un cas concret d’un edifici amb una forma, un programa i un emplaçament reals, el número de sistemes que poden ser implementats, és a dir possibles, és limitat. Al contrari del que podria semblar a priori, aquest condicionant de partida ha ajudat a respondre les hipòtesis plantejades de manera més assertiva, assentada en el mercat de construcció real i ajustada a la realitat legal i normativa del país.

Inés de Rivera, de l’equip redactor del projecte Cal Paler Nou de Labaula Arquitectes i STEM Arquitectes, explica el projecte executiu de l’edifici de Cardedeu. Es van tenir en compte des dels sistemes convencionals instaurats fins ara (obra in situ i humida) fins a altres prefabricats basats en fusta i, complementàriament, també en acer. També es va considerar l’ús que s’assigna a cada espai de l’edifici. Aquest factor és rellevant perquè les exigències normatives són diferents segons els usos i, per tant, les prestacions tècniques dels tancaments canvien. Per exemple l’aïllament acústic per als usos habitatge, local comercial o aparcament són diferents. 

Gerardo Wadel, arquitecte Especialista en ACV, materials i tecnologies de la consultora ambiental Societat Orgànica, esmenta els aspectes més relacionats amb l’impacte mediambiental de l’estudi segons els diferents sistemes analitzats. Materials, energia consumida, tractament dels residus, etc. Entre els resultats destaca que els sistemes industrialitzats amb facilitat de desmuntatge tenen una major possibilitat de tancar cicles, generar menys residus i, per tant, ser més eficients ecològicament.

Per finalitzar, Eugenia Ruiz, tècnica de contractació i compres de La Constructiva (primera gestora de construcció cooperativa del país) resumeix la valoració econòmica i l’estimació dels temps dels diferents sistemes constructius analitzats. Els resultats pressupostats, pendents de confirmació al llarg d’un procés real d’obra, marquen una tendència econòmicament favorable a la introducció de sistemes constructius amb més nivell d’industrialització. Això, apunta, en un sector onara mateix predomina la construcció convencional i on manca mà d’obra especialitzada. També destaca, tot i que creu que el sistema de construcció prefabricat és el futur, el fet que encara hi hagi molt poca competència, fa que els preus s’encareixin.


Consulta l’estudi complet i la taula resum

Un altre dels objectius d’aquest estudi era extreure conclusions que poguessin servir per a altres projectes constructius més enllà del de Cardedeu. Per això els autors i autores d’aquest van decidir que tingués un alt component pedagògic. En aquest sentit podeu trobar a la nostra web una taula-resum de conclusions. Una eina visual de consulta, fàcil d’entendre que funciona a diferents nivells: a primera ullada (amb semàfors), perquè qualsevol persona no qualificada pugui entendre la comparativa entre els diferents sistemes constructius; i, per qui vulgui més detalls, una valoració numèrica segons sistema constructiu, impacte mediambiental, mà d’obra, etc. I si encara alguna persona volgués aprofundir més, es pot visualitzar l’estudi complet aquí

Per últim, cal destacar que aquest estudi a pogut ser una realitat gràcies al suport de la Generalitat a través del programa de projectes Singulars per fomentar l’economia social i el cooperativisme.

També podeu recuperar la xerrada en vídeo aquí:

Les cases dels mestres de Sant Cugat ja són cooperatives


Aquest projecte d’habitatge cooperatiu a Sant Cugat del Vallès ja està una mica més a prop de fer-se realitat! Avui, després de no pocs entrebancs, hem rebut definitivament la possessió dels edificis de les Cases dels Mestres, situades al barri de La Floresta.

Comença un projecte pioner a Sant Cugat, que per mitjà de la col·laboració público-cooperativa pot oferir habitatge social a cost assequible, molt per sota dels topalls de l’habitatge protegit. Per fer realitat aquest projecte, l’Ajuntament ha constituït un dret de superfície en favor de Sostre Cívic per 75 anys. Durant aquest temps, rehabilitarem i ampliarem l’immoble per permetre l’accés a tots els habitatges i incrementar la superfície habitable. Volem fer realitat un projecte d’habitatge cooperatiu que impulsi la vida en comunitat dins de l’edifici i fora d’ell: així doncs, el projecte neix de la acció veïnal i participa activament en la xarxa veïnal per impactar positivament en l’entorn. 

L’acte de la signatura ha comptat amb la presència de l’alcaldessa del municipi, Mireia Ingla; el tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge, Francesc Duch; el gerent de Promusa, Jordi Núñez; i vàries persones del grup impulsor de Clau Mestra i altres representants de la nostra cooperativa.


Sis anys de lluita veïnal, gestions i treball col·lectiu

Les Cases dels Mestres, que havien estat abandonades anys abans, han estat protagonistes de la lluita veïnal pel dret a l’habitatge a la Floresta des de fa temps. Després d’un seguit d’ocupacions, el juny de 2014, davant l’estat de deteriorament general que presentava l’immoble, van ser ocupades de nou pel col·lectiu 6 Claus (que després va esdevenir Clau Mestra).

Al llarg del següent any es va donar un procés de negociació a on Sostre Cívic vam actuar com a agent mediador entre el col·lectiu i l’Ajuntament. L’ocupació finalitza el març del 2015, en el moment que es va arribar a un acord entre les parts i es van signar les condicions per a la constitució d’un futur dret de superfície de l’edifici en favor de la cooperativa per promoure habitatges d’HPO en règim de cessió d’ús. L’acord inclou la participació de les usuàries en una part de la construcció i la col·laboració de l’ajuntament per assolir un cost inferior a l‘habitual dels habitatges de protecció oficial.

Des de llavors, ens hem trobat amb diversos problemes burocràtics i administratius (cerca de la propietat i compra del solar d’accés al vial, aprovació de les llicències de parcel·lació, inscripció registral, acord d’ampliacions de capital a la junta general d’accionistes de Promusa, etc.) que van endarrerir el lliurament de la possessió del projecte fins a dia d’avui.


I ara… quins són els propers passos?

Clau Mestra ja compta amb un projecte arquitectònic visat, per a la rehabilitació i ampliació de 11 habitatges i un espai col·lectiu, i amb una llicència d’obres. També estem a punt de tancar el finançament amb l’Institut Català de Finances aprofundint aprofundint en el model de col·laboració público-cooperativa.

Pel que fa a l’inici d’obres, La Constructiva SCCL ja està treballant en els preparatius: es tracta de la primera gestora de la construcció cooperativa i sense ànim de lucre del país, i que ja està construint els edificis d’altres dels nostres projectes, com a La Balma i Cirerers. També es preveu, com consigna el conveni signat amb Promusa, que les sòcies que hi aniran a viure participaran en algunes de les tasques de rehabilitació en forma d’autoconstrucció assistida, per rebaixar costos i com a eina d’apoderament del grup.

A més, molt aviat s’obrirà el procés d’inscripció per les places vacants que actualment té el grup impulsor del projecte. L’inici d’aquest procés es comunicarà a les més de 900 persones sòcies de l’entitat via correu electrònic i, com s’indica en el Estatuts Socials de la cooperativa, el criteri d’accés als habitatges serà per ordre d’antiguitat de soci. No obstant, per les característiques del projecte, també serà imprescindible que les adjudicatàries estiguin degudament inscrites al registre de sol·licitants d’HPO de Sant Cugat i, per tant, empadronades al municipi.

Si t’interessa el projecte i encara no ets persona sòcia de la nostra cooperativa, pots associar-t’hi omplint aquest formulari!