Representants de l’ajuntament de Palamós i de Sostre Cívic a l’inici d’obres
L’obra es desenvoluparà sobre sòl municipal i tindrà un pressupost de prop de 5 milions d’euros finançats per l’ICO i amb una subvenció de la Generalitat
L’edifici de 34 habitatges tindrà un 25% dels habitatges destinat a col·lectius vulnerables i les primeres persones sòcies entraran a viure al 2026
Sostre Cívic, en col·laboració amb l’Ajuntament de Palamós, hem començat les primeres accions de les obres del nostre projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús al municipi. Avui, davant del solar on es construirà l’edifici, l’alcalde de Palamós i representants de la cooperativa hem explicat els detalls dels inicis de les obres i del projecte en el seu conjunt. Aquest nou projecte s’emmarca en el nostre compromís amb la creació d’un model d’habitatge cooperatiu innovador, sostenible i socialment responsable. Serà el primerprojecte d’aquestes característiques a terres gironines.
Terra de Mar es construirà sobre un solar públic de 1000 m² cedit pel consistori, a l’Avinguda Catalunya. Constarà de 34 habitatges, qualificats de protecció oficial. Dissenyat per UMMA arquitectes, els habitatges seran d’entre 39 i 67 metres quadrats, d’una a tres habitacions, i també hi haurà espais col·lectius pensats per viure en comunitat. A més, serà construït amb els estàndards més alts d’eficiència energètica i sostenibilitat ambiental. Comptem amb una certificació energètica A, i serà el primer edifici d’aquest model innovador d’accés a l’habitatge que obtindrà la certificació construcció sostenible VERDE (del Green Building Council España). La durada de les obres es preveu fins a finals de 2025 perquè les sòcies puguin entrar a viure a inicis de 2026.
Una col·laboració público-cooperativa
El projecte ha estat finançat principalment per l’Institut de Crèdit Oficial, i també comptem amb una subvenció de la Generalitat. A més, fruit de la col·laboració amb l’Ajuntament de Palamós, hem reservat un 25% dels habitatges de la promoció per a veïnes de Palamós i comarca majors de 65 anys, joves fins a 35 i famílies monoparentals. D’aquesta manera ‘Terra de Mar’ exemplifica la col·laboració fructífera entre el sector públic i les entitats sense ànim de lucre per abordar les necessitats de parc social d’habitatge a preu estable i assequible. Els contractes de cessió d’ús són de per vida, les quotes mensuals (homologables al lloguer) seran d’entre 490 i 780 € (segons la mida dels habitatges) i per entrar-hi a viure caldrà fer una aportació de capital (retornable sempre que es vulgui abandonar l’habitatge) d’entre 12.000 i 19.000 €.
Inscripcions obertes al grup impulsor
El nou projecte, com tots els que gestionem a Sostre Cívic, té un gran vessant comunitari. Per això és important que les persones interessades a viure-hi s’incorporin ja al grup impulsor. La campanya d’inscripcions està oberta fins al 12 de maig. Per formar-ne part cal fer-se soci de la cooperativa, complir els criteris de protecció oficial del municipi de Palamós, i poder respondre econòmicament a les primeres aportacions de capital del projecte. Mentre duri la campanya d’inscripcions, tant l’ajuntament com Sostre Cívic informarem la ciutadania de les característiques del projecte a través de diferents sessions informatives. També en podeu consultar tota la informació al dossier del projecte.
Les cooperatives d’habitatge poden actuar com a potencial i important motor per impulsar la mobilitat sostenible, en el marc de la seva voluntat transformadora fora dels marges del mercat residencial capitalista.
Davant els reptes ambientals i socials actuals, la promoció d’una mobilitat més sostenible sorgeix com una necessitat urgent. Aquesta transformació no només impulsa la sostenibilitat ambiental, sinó que també fomenta la justícia social en garantir un transport accessible i assequible que contribueix a crear municipis més igualitaris i inclusius, i millora la qualitat de vida de totes les persones que viuen al territori.
En aquest context, les cooperatives d’habitatge poden actuar com a potencial i important motor per impulsar la mobilitat sostenible, en el marc de la seva voluntat transformadora fora dels marges del mercat residencial capitalista. El llistat de raons per les quals aquests projectes podrien ser un catalitzador d’aquest canvi és ampli: incorporant infraestructures de càrrega, facilitant flotes de vehicles compartits, organitzant accions internes i externes de formació i sensibilització, etc.
A principis de 2023 a Sostre Cívic ens vam proposar que l’any que començava seria la millor oportunitat per impulsar i instaurar la mobilitat sostenible als nostres projectes d’habitatge cooperatiu en fase de convivència i promoció. L’empenta per fer-ho l’hem tingut gràcies al Projecte SingularsNoves infraestructures i serveis per la construcció de comunitats sostenibles, liderat per Sostre Cívic, juntament amb les entitats Biciclot i Som Connexió com agrupades i Som Mobilitat i Granollers Pedala com a col·laboradores.
Imatges de les sessions participatives fetes amb els projectes d’habitatge cooperatiu
Apostem per la bicicleta com a element primordial de la mobilitat urbana
A Sostre Cívic creiem que el futur de la mobilitat passa per l’impuls de les bicicletes i cotxes elèctrics compartits, tant com a resposta directa als desafiaments ambientals, com per crear comunitats més justes, accessibles i saludables.
Durant 2023 hem dut a terme diverses accions específiques amb l’objectiu de promocionar la bicicleta com a mitjà de transport sostenible als projectes d’habitatge cooperatiu, entre les quals destaquen:
Formació en l’ús de la bicicleta: Amb l’objectiu de fomentar un ús responsable i segur de les bicicletes, s’han realitzat formacions a les sòcies usuàries sobre circulació urbana i manteniment de les bicicletes. A més, per promoure l’autogestió comunitària de les bicicletes per fomentar la seva utilització i manteniment, s’ha inclòs la dotació d’aparcaments segurs i formació en mecànica bàsica.
Estudis de mobilitat: Hem realitzat estudis de mobilitat que han consistit en identificar el context i condicionants de cada projecte (ubicació i context urbà, comerç i equipaments, pendents existents i serveis de mobilitat existents), les dinàmiques de mobilitat quotidiana de cada comunitat (dispersió de moviments segons feina, consum, cures i lleure) i el cost econòmic mensual de la mobilitat actual. Aquest anàlisis global ha permès identificar les necessitats reals de les usuàries i proposar les bicicletes més adients per als seus desplaçaments i fer ajustaments de la flota existent per millorar-ne l’ús.
Creació d’aparcaments segurs: S’han definit els criteris tècnics a incorporar per disposar d’aparcaments segurs per vehicles de mobilitat elèctrica als projectes d’habitatge cooperatiu en promoció. En els projectes en fase de convivència, hem estudiat i adaptat els espais ja existents.
Cessió de bicicletes: S’han cedit 12 bicicletes elèctriques i 3 cicles de càrrega als projectes d’habitatge cooperatiu per fomentar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport sostenible. Això ha permès als residents dels projectes desplaçar-se de forma més sostenible i reduir l’ús dels vehicles privats. Les bicicletes han estat proporcionades per Biciclot, i es tracta de bicicletes recuperades posades de nou en circulació amb l’objectiu de sensibilitzar sobre la reutilització i el reciclatge. Les avantatges de ser autoreproduïdes és que és més fàcil d’adaptar-les a les necessitats dels projectes on han de ser utilitzades i a la vegada s’unifiquen els components estàndards, per millorar el manteniment i la reparació.
Una de les 12 bicicletes de la flota proporcionada per Biciclot
Una mobilitat sostenible basada en mobilitat elèctrica compartida
Pel que fa a la promoció de l’ús del cotxe elèctric compartit, i de la mà de la cooperativa Som Mobilitat, s’ha posat en marxa un nou vehicle al projecte d’habitatge cooperatiu de La Sala, a Calonge. El cotxe s’ubica a l’aparcament de l’edifici i està a disposició de les veïnes i veïns del bloc i també compartit amb tota la ciutadania.
A Barcelona, s’han dut a terme accions de difusió als veïns i veïnes dels projectes de Cirerers i La Balma per tal de donar a conèixer els serveis de mobilitat elèctrica compartida que ja estan en marxa ben a prop de cadascun dels edificis per començar a treballar en aquest model de mobilitat.
Una altra de les línies de treball ha estat la promoció de l’ús del transport públic entre les residents dels projectes d’habitatge cooperatiu. Això s’ha fet a través de la difusió d’informació sobre les línies de transport públic disponibles a la zona, la promoció de la mobilitat activa en combinació amb aquestes, i propostes de possible aplicació pràctica individualitzades per a cada projecte d’habitatge cooperatiu, per a incorporar-los com a línies pròpies en el disseny dels projectes i l’organització del grup.
El passat divendres a Olesa vam inaugurar La Xicoira, en un acte encapçalat pel president de la Generalitat Pere Aragonès, que va reivindicar l’habitatge cooperatiu com eina imprescindible per a fer créixer el parc d’habitatge assequible.
Recupera l’acte inaugural en vídeo
Divendres passat, 6 d’octubre, a la tarda, vam entregar les claus de La Xicoira, el nostre projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Olesa de Montserrat (Baix Llobregat). L’acte d’inauguració va constar d’una visita institucional a l’edifici, situat a ple centre de l’Eixample nou d’Olesa, encapçalada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia i l’alcalde d’Olesa de Montserrat, Jordi Parent. Després de la visita, l’acte inaugural va tenir el protagonisme de les 30 sòcies i veïnes de La Xicoira, amb l’entrega de la clau simbòlica de mans de les autoritats.
Durant la visita es van visitar alguns dels 25 habitatges de La Xicoira, de diferents característiques entre 42 i 75 m², tots equipats completament, i els amplis espais col·lectius complementaris. És el primer habitatge d’aquestes característiques del municipi i el segon del Baix Llobregat. També és el projecte d’aquestes característiques més gran del país, fora de Barcelona.
Però el projecte de La Xicoira no només és singular per la seva dimensió, sinó perquè recupera un edifici en desús des de l’esclat de la bombolla immobiliària el 2008, només amb estructura, soterranis i parets exteriors ja construïdes, que s’ha acabat l’obra per construir habitatges assequibles fora del mercat especulatiu. El març de 2022 es van iniciar les obres, que han durat 15 mesos. Els treballs s’han centrat a millorar l’edificació ja construïda amb millors distribucions dels habitatges i accessibilitat, també l’eficiència energètica i l’augment d’aïllaments, instal·lacions centralitzades, i plaques fotovoltaiques, i el treball en els acabats dels habitatges per l’entrada a viure.
Un exemple de col·laboració público-cooperativa
Tots els habitatges de La Xicoira estan qualificats de Protecció Oficial (HPO) i, gràcies al suport de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, s’han prioritzat gent jove menors de 35 i gent gran major de 65 anys empadronades al municipi. La col·laboració i el suport de la Generalitat també han estat fonamentals. El finançament d’aquesta operació ha comptat amb l’Institut Català de Finances, la banca pública de promoció de Catalunya, a través de la seva línia ICF Habitatge Social Promoció que està destinada a impulsar la construcció d’HPO de lloguer social. Aquesta línia compta amb una bonificació del cost financer per part de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. La consellera delegada de l’ICF, Vanessa Servera, present a l’acte d’inauguració, ha destacat que “l’accés al finançament per a projectes d’habitatge social és una de les nostres prioritats estratègiques que contribueix, amb altres actors, a què famílies vulnerables puguin accedir a un habitatge digne”. Durant el 2022, l’ICF va destinar 65,4 milions d’euros a finançar iniciatives de construcció d’habitatge de lloguer social.
“Des del Govern volem fer 10.000 habitatges de lloguer social en deu anys i les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, com Sostre Cívic, són unes còmplices per fer-ho possible”
Pere Aragonès, president de la Generalitat
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va aprofitar la seva intervenció al tancament de l’acte inaugural per agrair als veïns i veïnes de La Xicoira que “ens hàgiu obert casa vostra” i s’ha dirigit a ells per afirmar que“les institucions aquí presents són casa vostra per poder tirar endavant projectes per fer un país millor”. Després de declarar que cal “treure l’habitatge de la pura lògica del mercat si volem garantir drets”, va anunciar que el Govern està compromès a impulsar 10.000 habitatges de lloguer social en deu anys. Per aquest objectiu, les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, com Sostre Cívic, “són unes còmplices per fer-ho possible”. En paraules del president, La Xicoira “serà un exemple més d’una nova manera no només d’entendre l’habitatge, sinó d’entendre la societat, on volem recuperar espais de vida col·lectiva per la gent sense que ens ho marqui el mercat sempre”.
Vida comunitària i obert al municipi
“Aquesta és una bona mostra de com els serveis públics es poden gestionar de moltes maneres diferents. El cooperativisme és un exemple de gestió pública i comunitària que podem extrapolar a tot el país“
Guillem Llorens, president de l’Associació de l’Economia Social Catalunya
Més enllà dels parlaments institucionals, durant l’acte inaugural van participar també Guillem Llorens, de l’Associació per l’Economia Social de Catalunya (entitat que agrupa la XES i les principals federacions de cooperatives i mutualitats de Catalunya), que va fer valdre tots els agents i col·laboradors de l’economia social que han fet possible La Xicoira: des de les obres, en mans de La Constructiva, el disseny dels arquitectes La Baula i STEM, el servei d’aigua de la Comunitat Minera Olesa, entre d’altres. “Aquesta és una bona mostra de com els serveis públics es poden gestionar de moltes maneres diferents. El cooperativisme és un exemple de gestió pública i comunitària que podem extrapolar a tot el país”, va declarar Llorens.
“Recuperem sòl privat, desenvolupem projectes rurals, fem inclusió social, criteris mediambientals, polítiques de gènere i feministes al voltant de l’habitatge. Estem preparades per poder fer un salt d’escala i formar part de la solució per garantir el dret a l’habitatge”
Eva Ortigosa, membre del Consell Rector de Sostre Cívic
Entomant aquesta darrera idea va insistir-hi, representant el Consell Rector de Sostre Cívic, Eva Ortigosa, que va reivindicar la cooperativa com “un instrument més que vàlid per contribuir a una política pública forta d’habitatge al nostre país”. Amb La Xicoira, ja són 12 els projectes en convivència a Sostre Cívic, que sumen més de 170 habitatges. En 3 anys, pretenem sumar 18 projectes i un total de prop de 500 habitatges. Una tercera part d’aquests projectes es desenvolupen sobre patrimoni cooperatiu. “Hem recuperat sòl privat, també desenvolupem projectes en entorns rurals, incorporem criteris vinculats a la inclusió social, criteris mediambientals, polítiques de gènere i feminismes al voltant de l’habitatge”, va resumir la representant de Sostre Cívic, abans de proclamar que la des de la cooperativa “estem preparades per poder fer un salt d’escala i, per tant, formar part de la solució per garantir el dret a l’habitatge amb totes vosaltres”, dirigint-se a entitats, sòcies i administracions.
“Rebutgem un sistema capitalista que vol aïllar-nos a les nostres llars, que tinguem por de les veïnes i del demà. Hem decidit recuperar els vincles de comunitat veïnal que s’han trencat durant les darreres dècades”
Isabel Caparrós, sòcia i veïna de La Xicoira
En acabar, les sòcies de La Xicoira van llegir un escrit fet de manera conjunta i llegit per la veïna Isabel Caparrós. Vam explicar que La Xicoira neix per “formar part d’un model d’habitatge que estigui fora de les lògiques especulatives del mercat, tant per nosaltres com per a les següents generacions”, i que les seves impulsores s’hi va apropar “fugint de lloguers abusius als quals ningú posa fre. Per això apostem per la cessió d’ús i la propietat cooperativa, no només per motius econòmics, també relacionals”. I és que aquesta, la vida comunitària, és un factor important per les noves veïnes:“Rebutgem un sistema capitalista que vol aïllar-nos a les nostres llars, que tinguem por de les veïnes i del demà. Hem decidit recuperar els vincles de comunitat veïnal que s’han trencat durant les darreres dècades”. L’edifici de La Xicoira té, a més dels espais destinats a la vida comunitària, dos locals en planta baixa d’ús polivalent que la comunitat de sòcies vol posar a disposició del teixit associatiu del municipi.
Unim esforços amb ‘La Raval’ per impulsar l’habitatge cooperatiu a Manresa.
El nou projecte ‘El Rusc’ té 12 habitatges destinats per gent jove i gent gran.Les inscripcions per entrar-hi a viure estan obertes des del 20 de juny fins al 23 de juliol.
Impulsem un nou projecte a Manresa. Aquest cop, ha estat una rehabilitació d’un edifici en desús propietat d’una entitat bancària i, per tant, rescatat de l’especulació per passar de forma permanent a propietat col·lectiva. Avui, conjuntament amb ‘La Raval’ (un altre projecte d’habitatge cooperatiu de Manresa acompanyat per ‘La Dinamo’) hem anunciat l’obertura del període d’inscripcions per ‘El Rusc’, el nostre nou projecte de dotze habitatges cooperatius, destinats preferentment a joves i gent gran.
‘El Rusc’, s’ubica en un edifici fins ara en desús i propietat d’una entitat financera. L’immoble va ser adquirit el 2021 per Sostre Cívic, consta de 12 habitatges cooperatius d’entre 30 i 35 m2, i s’ha rehabilitat per recuperar les seves condicions d’habitabilitat dotant-se, a la vegada, d’instal·lacions comunitàries ampliant enormement la seva eficiència energètica.
La rehabilitació de l’edifici va comptar amb el suport econòmic de l’Ajuntament de Manresa, que va aportar 50.000 €. La col·laboració público-cooperativa es va formalitzar mitjançant la signatura d’un conveni que ha permès al consistori incidir en la definició dels perfils dels futurs usuaris dels habitatges.
D’aquesta manera, els habitatges es destinaran preferentment a joves menors de 30 anys i gent gran major de 65 anys, amb l’objectiu de respondre a la dificultat per accedir a l’habitatge d’aquests col·lectius específics. Es tindrà en compte, a més, a les persones del municipi ja organitzades per difondre aquest nou model d’habitatge cooperatiu, donant-los prioritat d’accés.
Totes les persones que hi entrin a viure hauran de complir requisits de protecció oficial i ser membres de Sostre Cívic. A més, han de poder assumir les aportacions econòmiques del projecte: unes quotes mensuals estables d’entre 335 i 385 €, i una aportació única inicial (retornable en cas de baixa del projecte) que oscil·la entre els 1.900 € i 2.400 € depèn de les característiques de l’habitatge.
El període d’inscripcions al projecte s’obre des d’avui 20 de juny fins al 23 de juliol. Durant la campanya pública d’inscripcions, es realitzaran tres sessions informatives i dues visites a l’edifici. Es preveu que l’entrada a viure als habitatges sigui entre setembre i l’octubre.
Per aquest projecte hem volgut sumar forces al territori per impulsar l’habitatge cooperatiu. Hem presentat ‘El Rusc’ al costat de ‘La Raval’, el projecte de 18 habitatges acompanyat per ‘La Dinamo’ que ja s’està construint sobre sòl públic municipal i que encara té places vacants per sumar-s’hi. La presentació d’ambdós projectes l’hem fet amb el suport de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, que s’encarrega de donar suport i assessorar projectes d’aquestes característiques. A banda dels projectes de la Raval i Sostre Cívic, des de l’Ateneu han avançat que estan acompanyant dues altres iniciatives de grups que ja estan constituïts i que estarien interessats a fer una compra privada.
El solar municipal ubicat al Passeig de Torres i Bages, que ha estat adjudicat a la nostra cooperativa, forma part del Conveni ESAL, que promou l’habitatge cooperatiu a Barcelona
Amb 75 habitatges serà la promoció cooperativa en cessió d’ús més gran de Catalunya i l’estat
El projecte inclou una comunitat inclusiva acompanyada pel Grup cooperatiu TEB de fins a 24 persones amb discapacitat intel·lectual
L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació, ha signat aquest matí l’escriptura de constitució del dret de superfície sobre el solar situat al Passeig Torres i Bages 126-128, al barri de Sant Andreu, a favor de la cooperativa Sostre Cívic. L’objectiu, que la cooperativa hi desenvolupi el projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús més gran de Catalunya i l’estat, a més de comptar amb una comunitat inclusiva al seu si per a persones amb discapacitat intel·lectual. La cessió del sòl municipal forma part del Conveni ESAL, que promou l’habitatge cooperatiu a la ciutat.
En termes pràctics, la signatura oficialitzada a l’Ajuntament de Barcelona permet a Sostre Cívic tenir el dret d’utilitzar el terreny durant 99 anys, assumint el cost de construcció de l’edifici. Aquest terreny està qualificat d’Habitatge de Protecció Oficial, la qual cosa permet establir límits màxims de renda per a cada unitat de convivència.
La signatura d’aquest acord segueix el mateix camí dels primers drets de superfície signats per l’Ajuntament en el marc del Conveni ESAL, com ara el cas del solar de Sarrià per al projecte Can 70, que serà el primer habitatge cooperatiu específic per a persones grans a Barcelona.
Desenvolupament del Conveni ESAL
El Conveni ESAL, signat el 2020 entre l’Ajuntament de Barcelona i les principals federacions de cooperatives i fundacions d’habitatge social, és un mecanisme innovador de col·laboració pública per a augmentar el parc social d’habitatges. A través d’aquest conveni, se cedeixen solars públics a entitats sense ànim de lucre per a la construcció i rehabilitació d’habitatges de protecció oficial destinats al lloguer i a la cessió del dret d’ús mitjançant la constitució de drets de superfície. Aquesta iniciativa fomenta tant el creixement del parc públic d’habitatges com la diversificació dels agents involucrats en aquest àmbit.
Un acord pioner entre el cooperativisme d’habitatge i d’inclusió
El futur edifici d’habitatges cooperatius de Sant Andreu de Barcelona és també un projecte pioner d’intercooperació i inclusió. Impulsada pel Grup cooperatiu TEB, l’edifici inclourà una comunitat inclusiva per a persones amb discapacitat intel·lectual, brindant-los suport en tots els aspectes del projecte. És el primer acord d’intercooperació entre TEB i Sostre Cívic, amb l’objectiu de solucionar l’accés a l’habitatge assequible i fomentar la inclusió social. La comunitat inclusiva disposarà d’espais adaptats i s’estima que acollirà aproximadament 25 persones amb discapacitat intel·lectual, juntament amb altres residents compromesos amb la visió inclusiva.
Tot i que la construcció dels habitatges està programada per al 2024 i la seva finalització no es preveu fins al 2026, el projecte ja està en marxa des de març, amb la formació d’una comissió de participació integrada per membres de Sostre Cívic i el Grup TEB. Aquesta comissió està treballant en col·laboració amb els arquitectes per establir els aspectes generals del projecte i definir el projecte necessari.
A partir dels mesos de setembre i octubre de 2023, s’obriran les inscripcions per unir-se al grup impulsor del projecte, que seran els futurs veïns i veïnes de l’edifici. El grup impulsor participarà en la presa de decisions relacionades amb el pla executiu, l’adjudicació de contractes i construcció, el pla financer i la definició de la visió del projecte. Per a formar part d’aquest grup, serà necessari ser soci de Sostre Cívic(les sol·licituds s’ordenaran segons l’antiguitat com a soci), estar empadronat a Barcelona i estar inscrit en el registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial.
El grup impulsor, format per veïnes de Granollers, ha presentat un projecte amb un ampli suport local d’entitats de l’economia social i solidària, i amb perspectiva social, sostenible i arrelada a l’entorn
Render del projecte presentat al concurs
Sostre Cívic ha resultat l’adjudicatària del concurs convocat per l’Ajuntament de Granollers per a construir i gestionar el primer projecte d’habitatge cooperatiu al municipi del Vallès. El concurs, convocat al març per unanimitat del ple, preveu l’edificació al solar municipal de 800 m² del carrer Rosselló 97, al barri de Lledoner. La cessió serà mitjançant un dret de superfície de 75 anys. Un cop extingit tornarà a titularitat pública.
L’informe del jurat es va aprovar aquesta setmana al Ple municipal. Aquest destaca la solvència econòmica del projecte presentat per Sostre Cívic, amb l’aportació de recursos propis i l’experiència professional justificada. Es valora molt positivament els protocols i mecanismes de gestió d’impagaments i d’adjudicació dels habitatges, i es destaca el pla de mobilitat compartida proposat, a base de bicicletes i cotxes elèctrics compartits. “Sostre Cívic destina totalment la planta baixa a usos comunitaris i d’activitat, de manera que enforteix la vocació urbana del projecte”, diu l’informe municipal, que també menciona el disseny arquitectònic proposat que té en compte minimitzar el manteniment i millorar-ne l’estat de conservació.
El projecte guanyador es valora amb un total de 5,2 milions d’euros, i compta amb finançament de 900.000 € de Fons Next Generation. Les persones que hi vulguin viure hauran de complir els requisits de demandants d’habitatge de protecció oficial, estar empadronades a Granollers i fer-se sòcies de Sostre Cívic (les sol·licituds s’ordenaran per antiguitat de soci). Per tal de col·laborar amb el finançament del projecte, es calcula que les sòcies hauran d’aportar (com a mínim) el 20% del finançament total. Això vol dir que les sòcies que hi vulguin entrar a viure hauran de fer una aportació de capital inicial mitjana de 15.000 euros, retornables si les sòcies en algun moment decideixen marxar de l’edifici. Les quotes mensuals, no retornables i equiparables a un lloguer, aniran destinades a anar liquidant el deute financer i pagar el manteniment i serveis comuns de l’edifici, i es preveuen aproximadament entre els 430 i els 660 € al mes, dependent de la mida del pis. Tots aquests càlculs dependran del projecte arquitectònic i pressupost final d’obra.
Per tal de facilitar la inclusió, se cedirà la gestió d’un dels 29 habitatges a l’Ajuntament perquè pugui assignar a col·lectius vulnerables. Aquest pis estarà exempt d’aportar el capital social inicial.
Ampli recorregut i suport local
El projecte, anomenat El Cairó, constarà de 29 habitatges en planta baixa i 3 alçades, amb amplis espais comunitaris compartits. Des d’una terrassa amb bugaderia col·lectiva fins a una sala polivalent situada a planta baixa, oberta a l’exterior, pensada per a ser compartida a usos veïnals.
El projecte està impulsat per una desena de sòcies de Sostre Cívic veïnes de Granollers. Des de 2019 desenvolupen accions al municipi per donar a conèixer el model del cooperativisme d’habitatge. Participant en fires fins o fent diferents xerrades divulgatives. Amb l’ajuntament s’han fet també diferents estudis per estudiar la viabilitat de desenvolupar projectes a diferents solars municipals o a finques per rehabilitar.
Benjamí Aguilar, veí de Granollers i membre del Consell Rector de la cooperativa i del grup impulsor d’El Cairó, ha declarat que la seva satisfacció amb el fet que, finalment, després d’anys de feina un projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús arribi a la ciutat com “una alternativa d’accés a l’habitatge a la compra i el lloguer, que lluita contra l’especulació immobiliària, garantint la propietat col·lectiva i amb gestió democràtica”.
Un edifici sostenible amb mobilitat compartida
El projecte arquitectònic ha estat redactat conjuntament pels despatxos Ravetllat i Zaga. Tots dos tenen àmplia experiència en projectes d’habitatge social i cooperatiu. Ravetllat dissenyarà els habitatges de lloguer municipal a la Font Verda de Granollers, i Zaga ha estat responsable del pioner projecte d’habitatge cooperatiu Clau Mestra a Sant Cugat, gestionat també per Sostre Cívic.
La construcció es farà amb materials de baixa petjada ecològica com la fusta, que es farà servir per a l’estructura. L’edifici es dotarà de plaques fotovoltaiques, aerotèrmia, reciclatge d’aigües grises i aigües pluvials. Les instal·lacions seran centralitzades, en coherència amb el model de propietat col·lectiva i pels avantatges que suposa en cost i eficiència energètica. El Cairó, a més, aposta per la mobilitat sostenible amb deu places de cotxe i bicicletes elèctriques col·lectives, trencant la norma d’una plaça d’aparcament per habitatge. Aquestes vehicles seran gestionats en col·laboració amb Som Mobilitat, en un acord pioner d’intercooperació entre una cooperativa d’habitatge i una altra de mobilitat compartida.
Un cop Sostre Cívic ja és adjudicatària del solar per a desenvolupar la promoció, li tocarà tancar el projecte arquitectònic i el finançament abans de començar la campanya per incorporar a les persones interessades que vulguin sumar-se a l’actual grup impulsor, prevista per la tardor d’enguany. Les obres començaran a l’estiu del 2024, i les sòcies entraran el 2026.
El pressupost total de la promoció és de gairebé 13,5 milions d’euros i prop de 2,5 milions arribaran dels fons Next Generation.
Aquest mes d’abril l’Ajuntament cedirà el sòl a la cooperativa i està previst que les obres comenincin a principis del 2024.
Sostre Cívic, la principal cooperativa d’habitatges en cessió d’ús de Catalunya, construirà una promoció d’un mínim de 60 habitatges de protecció oficial a la Carretera del Pont de Vilomara número 121 de Manresa (Bages) en uns terrenys de titularitat municipal. L’objectiu del projecte és generar nous habitatges protegits a preus inferiors als del mercat lliure de lloguer i impulsar una oferta d’habitatge estable i assequible. Així ho han explicat aquest matí, en una visita al solar on s’aixecarà la promoció, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia i Yabel Pérez Moreno, tècnic d’impuls de projectes i membre del Consell Rector de Sostre Cívic.
Amb 60 habitatges, serà la segona promoció d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús més gran de Catalunya, després del projecte inclusiu de Sant Andreu a Barcelona amb 80 habitatges.
El nou edifici tindrà una superfície construïda de 7.818,9 metres quadrats, amb quatre espais col·lectius i dos locals comercials, a més de places d’aparcament. La construcció seguirà criteris de sostenibilitat energètica, de consum quasi zero (nZEB), amb producció d’energia de fonts renovables, construcció amb materials i sistemes constructius de baix impacte, a més d’una mínima generació de residus i reutilització de materials. El disseny de l’edifici, realitzat als estudis previs per l’estudi d’arquitectes BTA, contempla àmplies zones comunitàries pensades per la vida compartida entre tots els veïns i veïnes, els usos de les quals els decidiran les futures persones sòcies. Serà el segon habitatge més gran de Catalunya i l’Estat en model cooperatiu en cessió d’ús, després d’una promoció que també treballa Sostre Cívic al barri de Sant Andreu de Barcelona amb 80 habitatges.
Tots els habitatges, que seran gestionats per Sostre Cívic, seguiran el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Es tracta d’una alternativa no especulativa i de gestió col·lectiva i democràtica, un model a cavall entre la propietat i el lloguer, en què la tinença de l’immoble pertany a la cooperativa i els veïns i veïnes que en són sòcies participen i gaudeixen d’un dret d’ús indefinit, transmissible i a un preu estable. Les persones que hi vulguin viure hauran de ser sòcies de la cooperativa i fer una aportació de capital inicial (que en el cas del projecte de Manresa serà entre 10 i 15 mil euros) que serà retornable si mai deixen l’immoble. Les quotes mensuals encara estan per definir, però estan subjectes als límits dels habitatges de protecció oficial i seran estables (mai poden augmentar) i per sota de preus de mercat.
Fons Next Generation
Segons ha detallat l’alcalde Aloy, el projecte manresà ha estat un dels seleccionats a la convocatòria de subvencions del ‘Programa d’ajuts a la construcció d’habitatges en arrendament social en edificis energèticament eficients’ del ‘Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR)’, finançat amb els fons Next Generation de la Unió Europea.
El pressupost total de l’actuació s’estima en 13.479.575,11 euros i l’aportació dels fons Next Generation en un màxim de 2.494.867,50 euros. La resta de finançament es completarà amb l’aportació dels socis usuaris de Sostre Cívic i amb finançament bancari extern. L’Ajuntament de Manresa està tramitant el dret de superfície a favor de la cooperativa, que és previst que s’aprovi aquest mes d’abril. El consistori rebrà un dels dos locals que es preveuen a l’edifici, de 500 metres quadrats, per a futurs equipaments municipals.
La campanya d’inscripcions s’obrirà a finals de 2023 i caldrà estar empadronat a Manresa i inscrit al registre d’HPO, a més de ser soci de Sostre Cívic. Entrar a viure està previst per al 2026.
Pel que fa al calendari, és previst que la redacció del projecte s’efectuï al llarg del 2023. Un cop enllestit, començarà la campanya d’inscripcions per a persones interessades del municipi, entre finals de 2023 i inici de 2024. Tothom que vulgui impulsar el projecte i viure-hi haurà d’estar empadronat a Manresa, estar inscrit al registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial i fer-se sòcia de Sostre Cívic. Les demandes s’ordenaran objectivament segons l’antiguitat de soci, tal com marquen els estatuts de la cooperativa. Les obres es podran iniciar a mitjans de 2024, amb la previsió de poder inaugurar el nou edifici el 2026.
Dos projectes d’habitatge cooperatiu a Manresa
Aquest no serà l’únic projecte que Sostre Cívic està impulsant a Manresa. També està treballant en la rehabilitació d’un edifici de 13 habitatges prop del centre del municipi, adquirit via l’ús del dret de tanteig i retracte. La cooperativa ha rescatat un immoble antic del mercat privat per a transformar-lo en un edifici sostenible i assequible. La campanya d’informació i inscripcions al projecte es preveu fer, conjuntament a la de la promoció amb l’Ajuntament, a finals de 2023.
Inaugurem Clau Mestra, un projecte que serveix d’exemple de col·laboració publico-cooperativa per donar lloc a solucions a la crisi habitacional
La rehabilitació de les antigues ‘Cases dels Mestres’ es materialitza nou anys després de les primeres reivindicacions, i s’ha fet en bona part amb autoconstrucció de les mateixes veïnes.
L’acte d’entrega de claus és la materialització final d’un acord innovador entre agents socials i administració local que ha fet possible 11 habitatges cooperatius d’entre 60 i 38 m², a més d’un espai col·lectiu, en règim d’habitatge protegit (HPO) a preu assequible: les quotes mensuals són entre 300 € i 500€, i les sòcies per entrar a viure han hagut de fer una aportació de capital (retornable si decideixen marxar del projecte) entre els 6.000 € i els 9.000 €, segons la superfície de l’habitatge.
Una solució pionera a través de la cooperació pública
El projecte, anomenat com Clau Mestra, és un exemple de com la cooperació entre l’administració pública i la societat civil pot donar lloc a projectes d’habitatge assequible i sostenible, en un context de crisi habitacional i social com el que viu Catalunya i, especialment, Sant Cugat del Vallès.
El 2014, davant l’estat de deteriorament general que presentava l’immoble de les Cases dels Mestres, van ser ocupades com una acció política de pressió per forçar l’Ajuntament a donar un ús d’habitatge social a l’edifici. Un procés de negociació, amb Sostre Cívic com a agent mediador entre el col·lectiu i l’Ajuntament, va desembocar en la signatura d’un conveni entre les parts per promoure habitatges d’HPO en règim de cessió d’ús. Va ser, llavors, el primer acord a l’estat espanyol amb una administració pública per impulsar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
Però no va ser fins al 2020 que l’Ajuntament supera totes les traves burocràtiques i signa el dret de superfície de l’immoble municipal a la cooperativa Sostre Cívic per poder començar les obres de rehabilitació, a més d’una subvenció retornable (un cop acabat el préstec hipotecari) de 301.395,85 €, incorporada al conveni signat entre ambdós agents l’any 2018. Francesc Duch, tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge, ha assegurat que “avui es dona compliment a un desig veïnal que va començar fa molt de temps: es fa realitat la primera promoció d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús del municipi, un model que ens creiem molt i que volem desenvolupar.”
Francesc Duch, Tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge de l’Ajuntament de Sant CugatAntoni Vallès, director de negoci de l’ICFRoser Hernández, subdirectora d’Economia Social i Solidària i les Cooperatives de la Generalitat
L’assequibilitat del projecte ha estat possible gràcies a un préstec hipotecari de l’Institut Català de Finances d’1,1 milions d’euros, amb unes condicions avantatjoses dintre de la política de suport a l’habitatge protegit d’aquest organisme financer públic de la Generalitat. El seu director de negoci, Antoni Vallès, també ha participat de l’acte avui a La Floresta i ha manifestat que “quan es fa l’estudi d’un projecte, de vegades oblidem quin és el resultat: veure i tocar el que s’ha pogut fer gràcies al finançament atorgat fa especial il·lusió”.
La Generalitat també ha donat suport al projecte a través de l’Agència Catalana de l’Habitatge. La subdirectora d’Economia Social i Solidària i les Cooperatives de la Generalitat, Roser Hernández, present avui a l’inici de la convivència de Clau Mestra ha remarcat que “si apliquem els valors de l’economia social i solidària a l’habitatge, es pot transformar la realitat. Aquest tipus d’habitatge crea comunitat, però també mercat social. És una potent forma de reactivació econòmica del sector”.
Una rehabilitació comunitària i sostenible
El disseny dels nous habitatges és de Zaga arquitectura i Som Hàbitat, i les obres han anat a càrrec de La Constructiva SCCL: la primera gestora de la construcció cooperativa i sense ànim de lucre del país, i que ja ha construït edificis cooperatius com La Balma i Cirerers a Barcelona. La rehabilitació integral de l’immoble i la seva ampliació ha permès accedir a tots els habitatges i incrementar la superfície habitable. Durant les obres s’hi van utilitzar sistemes i materials de bioconstrucció, com la fusta, així com instal·lacions passives i actives altament eficients. El resultat final és un edifici que serveix d’exemple per demostrar que un sistema de construcció permet un consum més sostenible que els mètodes convencionals.
A més, el grup de sòcies i des d’avui veïnes de Clau Mestra van participar en algunes de les tasques de rehabilitació en forma d’autoconstrucció assistida. Aquest model innovador en la construcció d’habitatge cooperatiu persegueixel doble objectiu de rebaixar costos però també de servir com una potent eina d’apoderament del grup de convivents.
Eva Ortigosa, membre del Consell Rector de Sostre Cívic ha celebrat avui durant l’acte que per fi es pugui inaugurar el projecte després de tants anys de feina i d’espera. Un projecte que ha fet aterrar a Sant Cugat per fi l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com “una alternativa d’accés a l’habitatge a la compra i el lloguer, que lluita contra l’especulació immobiliària, garantint la propietat col·lectiva i amb gestió democràtica”.
Avui s’ha fet el lliurament de claus dels primers habitatges del projecte impulsat per la cooperativa Sostre Cívic, amb la col·laboració de l’Ajuntament.
S’inicia ara una segona fase d’inscripcions oberta a totes les persones residents en municipis de Catalunya que compleixin els requisits d’HPO.
El projecte, que es va presentar públicament el 5 d’octubre de l’any passat, és un immoble fins ara en desús i propietat d’una entitat financera que Sostre Cívic vam adquirir per oferir accés a l’habitatge digne i a preu de cost. L’edifici consta de 15 habitatges, 13 dels quals són habitatges cooperatius d’entre 39 i 86 m2 en règim de cessió d’ús i qualificats de protecció oficial. La resta i l’escala B pertanyen a l’ajuntament de Valls i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
Els habitatges assignats formen part del 5 destinats preferentment als col·lectius més vulnerables que el mercat immobiliari deixa fora (persones menors de 35 anys, famílies monoparentals i majors de 65 anys). En aquesta línia, Jordi Cartanyà Benet, primer tinent d’alcalde i regidor d’Habitatge i d’Acció Comunitària, Participació i Igualtat de l’Ajuntament de Valls ha volgut destacar el caràcter social del projecte i ha afirmat que “en una situació com l’actual del mercat immobiliari complexa, és important per la ciutat disposar d’aquesta tipologia de vivendes, a preus raonables i estables en el temps per facilitar l’accés a l’habitatge de la ciutadania”.
Una alternativa d’accés a l’habitatge que ja és una realitat
El projecte és el primer de Sostre Cívic a Camp de Tarragona, però el desè que comença la convivència des que ho va fer en 2018 Princesa49 (la iniciativa d’habitatge cooperatiu pionera a Barcelona), sumant actualment més de 130 habitatges cooperatius en total.
En aquests cinc anys Sostre Cívic ens hem convertit en una de les entitats de referència en aquest model de tinença amb més de 1.100 socis i sòcies arreu del territori i l’impuls de 26 projectes. La nostra trajectòria s’ha vist recentment reconeguda internacionalment amb dos dels guardons més importants a escala mundial: el premi Plata d’habitatge de les Nacions Unides i el Premi d’Innovació Social de la Comissió Europea. Tots els habitatges que gestionem segueixen el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, una alternativa no especulativa i de gestió col·lectiva i democràtica. Un model a cavall entre la propietat i el lloguer, en què la tinença de l’immoble pertany a la cooperativa i les veïnes que en són sòcies participen i gaudeixen d’un dret d’ús indefinit, transmissible i a un preu estable.
En el cas del projecte de Valls, les quotes d’ús dels habitatges són aproximadament d’entre 230 i 550 €, i les sòcies han de fer una aportació inicial parcialment retornable de màxim 4.200 €.
Avui s’inicia també unasegona fase d’inscripcions al projecte de Valls oberta a totes les persones residents en municipis de Catalunya que compleixin els requisits d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO) i que vulguin entrar a viure en algun dels 10 habitatges disponibles. Les persones empadronades al municipi de Valls tindran prioritat d’accés en el cas de coincidir diverses inscripcions a la vegada. Per a tots els habitatges, les usuàries hauran de complir requisits de protecció oficial.
El dijous 30 de març hi ha prevista una sessió informativa i posterior visita a l’edifici amb l’objectiu que totes les persones interessades puguin conèixer els habitatges i resoldre els possibles dubtes sobre el projecte. Serà el dia 30 a les 17h30 al Centre Cívic de Valls, i en aquesta pàgina es poden trobar tots els detalls i el formulari d’inscripcions.
La trobada també va comptar amb una manifestació de prop de 400 persones pel centre de Barcelona reclamant suport públic a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús
Barcelona va acollir el darrer cap de setmana una trobada de més de mig miler de sòcies de diferents grups i projectes d’habitatge cooperatiu de Catalunya i tot l’estat
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i Juli Fernàndez, Conseller de Territori, lideren la signatura de l’anomenada ‘Declaració de Barcelona’, un manifest de suport a la col·laboració público-cooperativa que ha recollit el suport de diferents administracions i entitats de tot l’estat
El primer Fòrum per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús va tenir lloc aquest cap de setmana 26 i 27 de novembre a Barcelona al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Amb el lema “La via cooperativa pel dret a l’habitatge”, es va plantejar com un espai per conèixer experiències, mostrar bones pràctiques, abordar reptes de finançament, normatius i d’accés a sòl dels projectes. Durant els més de tres dies, per les diferents activitats hi van passar més de 600 persones de grups i projectes d’habitatge cooperatiu de tota Catalunya i de diferents llocs de l’estat espanyol, així com equips tècnics d’acompanyament i persones de perfil tècnic i polític de diferents administracions públiques.
Les tres jornades van consistir en diferents tallers, xerrades, debats per enfortir les xarxes del moviment. Dirigida a projectes, entitats tècniques i administracions públiques, la trobada estava organitzada per la sectorial d’habitatge cooperatiu de la XES (Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya), Habicoop (la Federació de Cooperatives d’habitatge de Catalunya) el Grup d’Habitatge de REAS Xarxa de Xarxes d’Economia Alternativa i Solidària, amb suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
Acte inaugural del Fòrum amb diferents dones representants entitats, moviments i administracions que treballen pel dret a l’habitatge.
Inauguració amb veu de dona defensant el dret a l’habitatge
Dijous, un dia abans del seu inici, a la tarda, el Fòrum va ser inaugurant al Palau Robert amb una taula rodona on van ser presents diferents entitats i administracions aportant la seva mirada i debatent sobre l’encaix general de les diferents vies que treballen per assegurar el dret a l’habitatge, els seus reptes i oportunitats d’enfortiment mutu. En un cartell malauradament inusual, totes les representants van ser dones: Carme Arcarazo del Sindicat de Llogateres de Catalunya, Martiza Buitrago de Coop57 i membre del moviment de les cooperatives d’habitatge, Carme Trilla presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, Lucía Martín, Regidora d’habitatge i rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona i Doris González, Secretària Executiva de Condominis del Ministeri d’Habitatge i Urbanisme de Xile.
L’acte inaugural ha estat el primer debat públic entre cooperativisme d’habitatge, moviments socials, el tercer sector i l’administració local. Totes les intervinents van estar d’acord en intensificar els acords de col·laboració, reconeixent totes les vies com a vàlides: el lloguer públic, el lloguer protegir i el cooperativisme en cessió d’ús. A més, van reclamar nous pactes multisectorials per a ampliar el parc social d’habitatges i avançar en polítiques de desmercantilització del sòl.
Signatura de la Declaració de Barcelona
La de divendres va ser la primera jornada del Fòrum especialment destinada a tècnics i càrrecs d’administracions públiques, amb presència de més de 150 persones que van escoltar a representants de l’Ajuntament de Barcelona, el departament d’Economia Social de la Generalitat de Catalunya, l’Agència Catalana de l’habitatge i la Direcció General d’Economia Social del Ministeri de Treball. A més, també van compartir la seva experiència concreta ajuntaments com el de Manresa, Calonge i Santa Maria de Palautordera.
Les diferents taules van ser un interessant exercici de diàleg entre administracions i entre els diferents departament d’habitatge i de promoció de l’economia social. Es va compartir com s’ha arribat a experiències pioneres que han resultat exitoses i un model a seguir, com el conveni de cessió de sòl a entitats promotores sense ànim de lucre de l’Ajuntament de Barcelona (que preveu aixecar o rehabilitar 1000 pisos socials en els propers anys) o els ajuts directes a les aportacions de capital de la Generalitat per a noves promocions d’habitatge cooperatiu (amb un pressupost de 2 milions d’euros el darrer any). Álvaro Porro, Comissionat d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona, i Josep Vidal, Director General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, van posar en valor aquestes polítiques públiques per l’impuls que han suposat al cooperativisme d’habitatge dels darrers anys, a la vegada que han posat en valor el factor humà i interès públic de les promocions d’habitatge cooperatiu.
Atres càrrecs que van participar van ser Sílvia Grau, la recent nomenada directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, que va anunciar que en la seva nova etapa promourà una política integral amb el departament d’Economia Social. I, per part del govern espanyol, Maravillas Espín, Directora General del Ministeri de Treball i Economia Social, va introduir l’escala estatal, posant en valor els nous fons europeus com estratègies per impulsar la col·laboració público-cooperativa en sectors tractors i transformadors com és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
Com a conclusió de la jornada, que tenia com objectiu impulsar la col·laboració pública per a tirar endavant més projectes d’habitatge cooperatiu, es va acabar amb la signatura d’una declaració que recull una sèrie de mesures a impulsar per diferents administracions locals, autonòmiques i estatal. L’acte de signatura el va acollir el projecte d’habitatge cooperatiu La Xarxaire, al seu edifici al barri de la Barceloneta, construït sobre sòl municipal cedit per l’Ajuntament de Barcelona. El Conseller de Territori de la Generalitat de Catalunya, Juli Fernández, i Ada Colau, l’alcaldessa de Barcelona i presidenta de la Xarxa de Municipis de l’Economia Social i Solidària (associació municipalista que representa 50 municipis catalans) van encapçalar la signatura de la declaració.
El contingut s’inspira en la resolució del Parlament de Catalunya de suport al model de l’habitatge cooperatiu, aprovada per un ampli consens dels partits catalans. Les administracions signants de la declaració es comprometen i insten la resta d’administracions amb competències a treballar, entre d’altres, pels objectius següents:
Desenvolupar polítiques públiques específiques per al cooperativisme en cessió d’ús.
Impulsar modificacions legals per blindar el model de manera permanent.
Cedir sòl i patrimoni públic i impulsar la captació de sòl i patrimoni.
Promoure línies de finançament i establir bonificacions fiscals.
Crear línies de garantia per facilitar l’accés al finançament privat, especialment per a la banca ètica o cooperativa.
També van assistir a l’acte i van rubricar el seu compromís amb les mesures descrites Pedro Javier Jauregui, viceconseller d’habitatge del Govern Basc; Elena Azcárraga Monzonís, Vicepresidència Segona i Directora General d’Habitatge i Regeneració Urbana del Govern de la Generalitat Valenciana; Cristina Gómez Estévez, Consellera d’Ocupació, Habitatge i Cooperació Local del Consell Insular de Menorca; i Gemma M. Martínez Soliño, viceconsellera de Drets Socials del Govern de Canàries.
Manifestació i concentració per l’habitatge cooperatiu
El matí de dissabte 26 els diferents grups d’habitatge cooperatiu de Catalunya i arreu de l’estat van estrenar la jornada amb una manifestació per reclamar el suport públic al model que va acollir més de 400 persones. La manifestació va marxar des del Parc de la Ciutadella, prop del Campus de la UPF de Ciutadella on es va continuar desenvolupant la trobada durant el cap de setmana, i va arribar fins a Plaça Sant Jaume de Barcelona, on va finalitzar l’acció reivindicativa amb la lectura d’un manifest. Sota el lema “Guanyem terreny a l’especulació!” es va reclamar una sèrie de mesures dirigides a administracions tant locals, autonòmiques i d’àmbit estatal:
Suport directe per adquirir sòl privat per desenvolupar-hi projectes.
Desenvolupar una regulació pròpia que blindi l’interès general i la propietat col·lectiva de forma permanent.
Bonificacions fiscals, accés a finançament, avals públics i ajuts directes per a les aportacions inicials de capital.
El feminisme, la inclusió i el dret a l’habitatge, al centre dels debats
Dissabte 26 a la tarda i Diumenge 27 al matí es van realitzar més de 20 sessions tècniques al voltant de diferents temes com el finançament, les cures i la creació de comunitat, l’articulació amb els moviments socials pel dret a l’habitatge i la transició ecològica, entre d’altres. De les prop de 500 persones que hi van participar en les diferents sessions, va haver-hi consens absolut en reclamar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una via real d’accés a l’habitatge digne i en ampliar el parc d’habitatge desmercantilitzat, en aliança amb moviments en defensa del dret a l’habitatge i les diferents administracions públiques.
Les xerrades sobre finançament, amb la presència de Juan Garibi, director de Fiare Banca Ètica, i Raimon Gassiot, coordinador de la cooperativa de crèdit Coop57 (dues de les entitats que més suport històric han donat al model), van ser les que més interès van suscitar. Totes dues entitats van reflexionar sobre el futur financer del cooperativisme d’habitatge, i explorar nous instruments d’avals i garanties públiques i col·lectives per assegurar els projectes. A més, van apostar per aliances necessàries amb més actors per al seu necessari salt d’escala per fer-ho més assequible a sectors populars.
Però més enllà dels temes financers, la gestió de les cures i l’aportació de moviments transversals com el feminisme i l’antiracisme també van atraure l’atenció de la majoria de participants. Van prendre protagonisme les experiències dels projectes d’habitatges cooperatius feministes per dones i col·lectiu LGTBI com La Renegà (a Santa Maria de Palautordera) o La Morada (al barri de Roquetes de Barcelona), o exclusius per a gent gran per viure la vellesa de manera autogestionada com alternativa al model de residències privades com Can 70 (a Sarrià, Barcelona), Walden XXI (Sant Feliu de Guíxols) o Trabensol (Madrid), entre d’altres. En la vessant més inclusiva però també anti-racista i anti-capacitista, entitats com TEB, que treballen acompanyant persones en risc d’exclusió com són la discapacitat intel·lectual, Punt de Referència o la Fundació Nazareth, que treballen amb joves ex-menors tutelats, van compartir com el cooperativisme d’habitatge facilita la inclusió social de les persones que acompanyen.
Però també l’arquitectura en la seva vessant més social, des de la perspectiva de les persones i les comunitats, va tenir el seu espai. Diferents despatxos cooperatius d’arquitectura com Lacol, Celobert, Voltes, o Arqbag van reflexionar sobre els nous models de convivència que s’experimenten en diferents projectes que han tingut l’oportunitat de dissenyar. A la vegada, habitatges cooperatius ja amb àmplia experiència en convivència com Cal Cases (Santa Maria d’Oló, Bages), La Borda, Cirerers i La Balma (Barcelona) van compartir la seva experiència en el disseny dels espais comuns.
I en la seva vessant més tècnica però també amb perspectiva de transició ecològica i energètica, entitats referents del cooperativisme com Som Energia o Som Mobilitat van difondre les seves experiències dins de l’habitatge cooperatiu. I els projectes d’habitatge situats en entorns rurals com El Turrós (Garrotxa, Girona) o Arterra Bizimodu (Navarra) van auto-reivindicar un model que també es desenvolupa fora de les grans ciutats i àrees metropolitanes.
Com a vector principal que transitava entre les diferents activitats hi havia l’anomenada “via cooperativa” pel dret a l’habitatge, com una opció preparada i madura per fer el salt d’escala, però que necessita el suport de l’administració, tant per a garantir i ampliar la seva assequibilitat com per blindar-se de l’especulació. El model de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús necessita suport públic per una consolidació legal de la seva capacitat transformadora i resolució de múltiples necessitats i problemes socials.
També es va aprofitar el Fòrum per presentar els mapes que situen els diferents projectes iniciatives d’habitatges cooperatius pel territori. Inspirat en el mapa Llargavista.coop, produït per l’Observatori de l’habitatge cooperatiu impulsado per Sostre Cívic a Catalunya, es va presentar el mapa estatal d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, fruit de l’esforç conjunt entre REAS i l’equip d’investigació Alterhabitat. Aquests mapes són d’accés lliure i informació actualitzada aportada pels grups dels diferents territoris en qualsevol de les seves fases: formació, promoció o convivència. Gràcies aquests mapes es pot dimensionar amb dades la realitat actual del model cooperatiu d’habitatge i avaluar el seu creixement. Actualment, a Catalunya, n’hi han 15 projectes en convivència i 15 en fase de promoció, que sumen prop de 600 habitatges. A l’estat espanyol, la suma puja a 28 projectes en convivència i 33 en fase de construcció. Els grups en formació que cerquen oportunitats per impulsar els seus propis projectes, en canvi, es poden comptar en diverses desenes, cosa que dimensiona l’alta demanda del model.
Twitter
Facebook
Youtube
Instagram
Telegram
Linkedin
Recent Comments