Categoria: Col·laboració públic-cooperativa

Presentem La Llaó, el primer habitatge cooperatiu de nova construcció en sòl municipal a Lleida

28.05.2026

Obrim les inscripcions per incorporar-se a La Llaó, un projecte de 25 habitatges cooperatius en cessió d’ús al barri del Joc de la Bola. Les persones interessades podran inscriure-s’hi fins al 22 de juny i participar en una proposta d’habitatge assequible, estable i arrelada a la ciutat.

Hem presentat a Lleida La Llaó, el primer projecte d’habitatge cooperatiu de nova construcció en sòl municipal de la ciutat i de les Terres de Ponent. L’acte ha tingut lloc davant l’edifici en construcció, al carrer Enric Roca Peralta, 10, al barri del Joc de la Bola, amb la participació de l’Ajuntament de Lleida, Sostre Cívic i Celobert, la cooperativa d’arquitectura que ha dissenyat l’edifici.

La promoció comptarà amb 25 habitatges de protecció oficial d’una, dues i tres habitacions, amb superfícies d’entre 43 i 74 m². El projecte és possible gràcies a la cessió d’un solar municipal de 2.681 m² per part de l’Ajuntament de Lleida, a través de l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMAU), mitjançant un dret de superfície de 75 anys. Aquesta fórmula permet mantenir la titularitat pública del sòl i destinar-lo a habitatge assequible i no especulatiu a llarg termini.

El pressupost total del projecte és de 4 milions d’euros. La Llaó compta amb 1,2 milions d’euros de subvenció Next Generation, gestionada per la Generalitat de Catalunya, i la resta del finançament es cobrirà amb finançament extern i les aportacions de les persones sòcies. Aquest esquema permetrà oferir quotes estables i per sota del preu de mercat de l’obra nova a Lleida.

L’edifici ha estat dissenyat per Celobert amb criteris de consum energètic gairebé nul, producció d’energia renovable, materials de baix impacte ambiental i reutilització de residus de construcció. Segons Diego Carrillo, arquitecte de Celobert, el projecte s’articula al voltant de tres eixos: “fer ciutat, fer comunitat i sostenibilitat”. Carrillo ha explicat que La Llaó serà “un edifici obert al barri del Joc de la Bola, pensat per generar suport mutu entre les persones que hi viuran, i construït amb fusta i sistema industrialitzat per minimitzar la demanda energètica tant en l’ús com en el procés de fabricació”.

La Llaó també disposarà de 268 m² d’espais comunitaris, amb vestíbul interior, menjador compartit, sales polivalents i habitacions de convidats. A la planta baixa hi haurà un local comercial de 300 m² que el projecte vol destinar de manera prioritària a iniciatives i entitats de l’economia social i solidària. Les obres van començar el novembre de 2025 i l’entrada a viure està prevista per a mitjan 2027.

Durant la presentació, l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha destacat que “el model habitacional està canviant” i ha subratllat que els espais comuns són cada vegada més importants per crear comunitat. També ha afirmat que l’objectiu del govern municipal és avançar en habitatge assequible a la ciutat.

Inscripcions obertes fins al 22 de juny

Des del 28 de maig i fins al 22 de juny de 2026, obrim el procés d’incorporació de noves persones sòcies al grup impulsor de La Llaó. El projecte prioritzarà les persones empadronades a Lleida que compleixin els requisits d’accés a habitatge de protecció oficial i que tinguin capacitat econòmica per assumir les quotes mensuals previstes.

Durant la campanya d’inscripcions organitzarem tres xerrades informatives obertes a tothom: el 2, el 12 i el 17 de juny. Tota la informació del projecte, el formulari d’inscripció i el dossier informatiu estan disponibles a lallao.sostrecivic.cat

Habitatge estable, assequible i fora de l’especulació

La Llaó és una resposta concreta a les dificultats creixents d’accés a l’habitatge. El projecte combina sòl públic, gestió cooperativa sense ànim de lucre, finançament assequible i criteris de sostenibilitat. Aquesta aliança entre administració pública i cooperativisme permet generar habitatge nou a preus per sota del mercat i garantir-ne l’ús social durant dècades.

Com ha explicat avui Clara Bricullé, coordinadora del projecte de La Llaó a Sostre Cívic, “aquest model no és només una qüestió de convivència i de col·lectiu, sinó que també serveix per treure sòls del mercat i de l’especulació”. També ha remarcat que, com que les persones sòcies no poden vendre l’habitatge, La Llaó serà “estable per a elles, però també per a tota Lleida: per sempre hi haurà habitatge amb un preu restringit, en aquest cas pel model cooperatiu”.

Amb aquest projecte, reforcem el paper de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una política estructural per ampliar el parc d’habitatge assequible. La Llaó és el nostre segon projecte a Lleida, després de La Voliana, i consolida la presència de Sostre Cívic a les Terres de Ponent.

Aliances público-cooperatives i sòl fora del mercat: Sostre Cívic porta el model català a Europa

29.04.2026

Sostre Cívic ha participat a Guimarães (Portugal) en el seminari Affordable Housing Initiative Days, organitzat per Housing Europe, una jornada europea centrada en dues qüestions clau per al futur de l’habitatge assequible: la contractació pública i la construcció d’aliances estables entre administracions, promotors i comunitats.

La trobada va reunir representants de la Comissió Europea, Housing Europe, administracions locals, entitats d’habitatge social, cooperatives i agents financers i tècnics d’arreu del continent, entre els quals Edit Lakatos, de la Housing Task Force de la Comissió Europea, i Marco Corradi, president de Housing Europe.

En la jornada inaugural, José Téllez, responsable de comunicació, incidència política i nous projectes de Sostre Cívic, va compartir taula amb Fernanda Rodrigues, de l’empresa pública d’habitatge de Matosinhos (Porto), i Maria Chiara Cela, de la cooperativa DAR=CASA de Milà. Des de tres països i tres organitzacions diferents, el debat va explorar com es construeixen les aliances necessàries per fer habitatge assequible a escala: amb quins temps, amb quines tensions i per què la participació dels residents és sovint el factor que converteix un projecte tècnicament solvent en un projecte realment reeixit. Téllez va subratllar que els resultats duradors depenen de tractar les residents com a co-creadores dels projectes, i no com a simples usuàries finals.

Durant la seva intervenció, Sostre Cívic va defensar que el model cooperatiu en cessió d’ús només pot consolidar-se amb una col·laboració pública estable, basada en l’accés a sòl, la seguretat jurídica i el finançament de llarg termini. La cooperativa va assenyalar que aquest és un dels principals aprenentatges del cas català: els projectes no avancen només per la iniciativa cooperativa o comunitària, sinó quan les administracions assumeixen un paper actiu per ampliar un parc d’habitatge assequible i permanentment fora del mercat.

La participació a Guimarães reforça el paper de Sostre Cívic com a referent europeu en habitatge cooperatiu en cessió d’ús i en la defensa d’una idea cada cop més compartida: que garantir el dret a l’habitatge no és qüestió de construir més, sinó de construir millor, amb aliances público-cooperatives sòlides i un parc d’habitatge estable, sense ànim de lucre i fora de la lògica del mercat.

La Bertrana a Manresa avança i manté les portes obertes a noves incorporacions

22.04.2026

Les obres de La Bertrana, la promoció de 60 habitatges cooperatius en cessió d’ús de Sostre Cívic a Manresa, han assolit el 45% d’execució i es preveu entrar a viure d’aquí a un any, a la primavera del 2027

22 unitats de convivència formen part ja del grup impulsor, que ja han fet les primeres visites als seus futurs habitatges. A partir d’ara, el procés d’incorporació queda permanentment obert

Les obres de La Bertrana, la promoció de 60 habitatges cooperatius en cessió d’ús que Sostre Cívic construeix a Manresa sobre sòl municipal cedit per l’Ajuntament, han assolit el 45% d’execució. La previsió és acabar els treballs entre finals d’estiu i principis de setembre, i que les famílies puguin entrar a viure-hi la primavera del 2027, just d’aquí a un any.

El grup impulsor del projecte ja està format per 22 unitats de convivència d’una trentena de persones, que dissabte passat ja van fer la primera visita d’obres als que seran els seus futurs habitatges: una ocasió per veure l’avanç constructiu i per conèixer-se com a futura comunitat. Un 25% dels habitatges es reserva per a persones de menys de 35 anys, sis dels quals ja estan adjudicats. Pel que fa a la resta, el perfil és variat, amb famílies amb canalla i sense, i amb persones grans. Hi ha veïns de Manresa, de la comarca i també de fora del Bages, com ara Balaguer i Barcelona.

Aquest dimarts, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, també van visitar les obres acompanyats de responsables tècnics d’urbanisme municipal i representants de la cooperativa.

L’edifici, dissenyat per Lacol —cooperativa d’arquitectes autora de La Borda i La Balma a Barcelona—, oferirà tipologies d’una a tres habitacions, d’entre 38 i 82 m², adaptades a diferents unitats de convivència. Les distribucions són compactes, sense passadissos, amb ventilació creuada i sistemes integrats de climatització.

Espais comunitaris i vida veïnal

La Bertrana inclou 336 m² d’espais comunitaris pensats per a la trobada, les cures i la gestió col·lectiva, completats amb terrasses i zones enjardinades. L’accés únic i les passeres exteriors afavoreixen la relació entre veïnes i veïns i defineixen un model d’habitatge orientat a la vida en comunitat. També hi haurà un aparcament soterrat de 22 places de cotxe, a més de desenes d’aparcaments per bicicletes.

Eficiència energètica

L’edifici obtindrà certificació energètica A i respondrà als estàndards europeus de consum quasi zero. Incorpora aerotèrmia, fins a 111 plaques fotovoltaiques per a producció d’energia renovable i sistemes de recuperació d’aigües. Aquests elements comporten un estalvi econòmic significatiu per als residents, a més de reduir l’impacte ambiental de l’edifici.

La construcció industrialitzada —amb estructura de formigó prefabricat i façanes de fusta amb entramat lleuger fabricades per una empresa de la comarca— ha permès accelerar els terminis i assegurar el control de qualitat.

Incorporació permanent

Fins ara, la recepció de sol·licituds es feia per tongades. A partir d’ara, el procés queda permanentment obert. «La petició és alta», ha informat Clara Bricullé, tècnica de projectes de Sostre Cívic i coordinadora d’aquesta promoció.

Si estàs buscant un habitatge estable, assequible i fora del mercat especulatiu, pots contactar amb nosaltres a través de labertrana.sostrecivic.cat.

Un model de col·laboració público-cooperativa

La Bertrana és possible gràcies a un acord de dret de superfície amb l’Ajuntament de Manresa, que cedeix el sòl municipal i en manté la titularitat pública. Marc Aloy ha elogiat el model i ha apuntat que l’Ajuntament està buscant nous solars per replicar-lo amb Sostre Cívic. Manresa és, després de Barcelona, la ciutat catalana amb més habitatges cooperatius en cessió d’ús, amb quatre projectes en marxa (dos d’ells de Sostre Cívic, el 2023 ja va impulsar El Rusc, amb 12 habitatges en un edifici en desús recuperat d’una entitat bancària) d’aproximadament 100 habitatges.

Entitats i moviments socials denuncien que l’Ajuntament de Barcelona afavoreix el lucre amb l’habitatge protegit

21.04.2026

Les organitzacions fan públics les recents adjudicacions de l’Ajuntament de Barcelona, que ha encarregat la construcció i gestió de 1000 habitatges protegits a promotores privades mentre abandona alternatives sense ànim de lucre

Aquesta tarda diverses entitats i moviments socials en defensa del dret a l’habitatge s’han concentrat davant el solar del Carrer Llull cantonada amb Selva de Mar a Barcelona per denunciar la privatització d’aquest solar, així com d’altres recentment adjudicats per l’Ajuntament de Barcelona, en benefici d’empreses amb ànim de lucre com Built 4 Speed S.L., filial de la constructora Corp.

Aquesta denúncia arriba en un context d’emergència habitacional greu a la ciutat, el mateix dia que l’Incasòl publica que el forat dels lloguers de temporada ha provocat que el preu del lloguer a Barcelona sumi cinc trimestres a l’alça i superi els 17 euros/m². Entre les entitats convocants es troben Habicoop –Federació de cooperatives catalanes d’habitatge– la sectorial d’habitatge de la Xarxa d’Economia Social de Catalunya (XES), el Sindicat de Llogateres, l’Observatori DESCA, la Favb, la PAH de Barcelona, així com les organitzacions juvenils Consell de Joventut de Barcelona, Avalot (UGT) i Acció Jove (CCOO). Les organitzacions denuncien que les últimes concessions de sòl públic del consistori estan afavorint els interessos de la patronal immobiliària, assegurant-los beneficis econòmics astronòmics amb taxes de rendibilitat d’entre el 9 i el 10% anual, que en termes absoluts i en el cas del solar de Llull, es tradueix en més de 600 milions d’euros de benefici, entre altres raons perquè la construcció d’habitatge protegit compta amb subvencions públiques i amb finançament públic de l’Institut Català de Finances (ICF) per cobrir el 100% del cost dels edificis, segons les previsions del mateix Ajuntament.

Per altra banda, el consistori està obviant el fet que a la ciutat en els últims anys s’ha desenvolupat un fort teixit de cooperatives d’habitatge sense ànim de lucre, una alternativa sòlida per generar parc d’habitatge protegit Segons David Guàrdia, vicepresident d’Habicoop: “Les bases del concurs afavoreixen societats mercantils i impliquen la cessió de sòl públic a una empresa privada perquè construeixi i gestioni els edificis entre 75 i 99 anys. No s’hi han incorporat mecanismes per reforçar la funció social de l’habitatge, com prioritzar entitats sense ànim de lucre o exigir la reinversió dels beneficis en habitatge social. Tampoc es té en compte el model cooperatiu en cessió d’ús, que és no especulatiu i promou la comunitat, l’eficiència energètica i l’economia social”. Per la seva banda, Javier Calvo, membre de la permanent de la XES, denuncia que el govern de Collboni en aquest mandat ja ha adjudicat 1000 habitatges en sòl públic sense diàleg amb el sector sense ànim de lucre: “això contrasta amb els 200 habitatges que, de moment i encara sense formalitzar, el govern municipal ha anunciat que adjudicarà a través del conveni ESAL”.

Per la seva banda, Enric Aragonès membre del Sindicat de Llogateres, ha recordat que confiar la promoció d’habitatge públic a operadors privats ha perjudicat els drets de les llogateres, posant d’exemple el que va passar amb La Caixa. Si bé des del 2019 tots els habitatges de promoció pública ja mantenen la protecció de forma indefinida, “els operadors privats encara poden trobar maneres de maximitzar els beneficis, com la inclusió de clàusules abusives als contractes o bé la desinversió en manteniment”. “Cada metre quadrat privatitzat és un metre quadrat menys per garantir el dret a l’habitatge de les famílies més vulnerabilitzades” ha afegit Juanjo Ramón, portaveu de la PAH de Barcelona. “La millor manera d’assegurar la construcció i gestió de l’habitatge públic és que estigui en mans de cooperatives sense ànim de lucre perquè asseguraran un retorn social adequat” ha expressat.

Com a resposta, les organitzacions exigeixen al govern de Collboni que aturi els concursos actualment oberts –alhora, anuncien que presentaran recursos i al·legacions als diferents concursos– i que es destini aquest sòl a entitats sense ànim de lucre en el marc del conveni ESAL. També estan en diàleg amb diferents grups municipals per pactar una proposició que es presentarà al Ple Municipal aquest divendres. Per altra banda, exigeixen que s’incrementi el parc d’habitatge públic impulsat i gestionat per operadors públics i que es fomenti la col·laboració público-comunitària, posant en valor el seu impacte social, ambiental i comunitari: “es tracta d’un canvi de paradigma: deixar d’utilitzar l’habitatge com a esquer per a la iniciativa privada i es posi en el centre la funció social de l’habitatge: en definitiva, la solució a l’actual crisi habitacional passa per desmercantilitzar l’habitatge» ha conclòs Irene Escorihuela, directora de l’Observatori DESCA.

Front social contra la política de l’Ajuntament de Barcelona per cedir 1.000 habitatges socials a mans privades

19.03.2026

Cooperatives, fundacions, sindicats i entitats veïnals i transversals alerten de la cessió de sòl públic a operadors privats amb lucre amb beneficis milionaris en detriment d’entitats socials

Un ampli front d’organitzacions socials, cooperatives i sindicals ha presentat un manifest conjunt per denunciar l’orientació de les polítiques municipals d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona cap a la gestió privada amb ànim de lucre, i reclamem un gir estratègic perquè reforci l’habitatge públic, social i cooperatiu.

El manifest està impulsat per la Xarxa d’Economia Solidària (XES), la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, el Sindicat de Llogateres, la PAH Barcelona, l’Observatori DESCA, així com les organitzacions juvenils sindicals Avalot (UGT) i Acció Jove (CCOO).

El manifest se centra en l’adjudicació d’un concurs públic, el mes de novembre passat, a una societat mercantil construir més de 400 habitatges de lloguer sobre sòl públic a tres solars municipals al districte de Sants i Sant Martí (carrers Acer, Ascó i Llull). Aquest licitació va estar adjudicat majoritàriament a una societat mercantil vinculada a la gran promotora immobiliària Corp.

Les entitats alerten que aquest model implica cedir sòl públic durant dècades a operadors privats, els quals obtindran importants beneficis durant molts anys, ja que podran accedir a subvencions públiques i a finançament públic de l’ICF per cobrir el 100% del cost dels edificis.

De fet, segons els mateixos estudis de viabilitat econòmica que formen part del plec del primer concurs de l’Ajuntament, aquestes promocions no només són viables sinó molt rendibles per a operadors privats, amb taxes de rendibilitat entre el 9 i el 10%. Els mateixos estudis projecten fluxos de capital acumulats molt elevats al llarg del període de concessió que, en un dels solars al carrer Llull, poden superar els 600 milions d’euros, evidenciant una capacitat de captació de valor molt significativa sobre sòl públic, fins i tot superior respecte quan operen en mercat lliure.

Nous concursos per a operadors privats

Les organitzacions signants denuncien que aquest dimecres 18 de març, a la Comissió d’Economia de l’Ajuntament de Barcelona, el govern municipal ha presentat dos nous concursos oberts a operadors privats que amplien aquesta deriva privatitzadora:

Dos sòls destinats a allotjament dotacional, a l’avinguda Diagonal, 59-63, i al carrer Veneçuela, 30-50.
Tres solars per a habitatge convencional, als carrers Motors, 111-113; Motors, 115-117, i Torras i Bages, 129-133.

Tots aquests projectes es plantegen en règim d’habitatge de protecció oficial (HPO) de lloguer.

En conjunt, aquests concursos sumen aproximadament 625 habitatges, que s’afegeixen als més de 400 habitatges del concurs anterior per a operadors privats, la qual cosa fa un total de més de 1.000 habitatges adjudicats, o en procés d’adjudicació, sota aquest model.

Aquesta xifra contrasta amb les polítiques de cessió de sòl per entitats sense ànim de lucre, mitjançant el Conveni ESAL, durant aquest mandat: de moment, el govern municipal ha anunciat la previsió de promoure només 200 habitatges en règim cooperatiu en cessió d’ús, sense que fins ara s’hagi formalitzat la cessió de cap solar. Els operadors sense lucre van rebre en total, mitjançant el conveni ESAL (cooperatives, però també fundacions de lloguer social), durant 2021-2023 un total de 616 habitatges en 16 solars, lluny de la promesa dels 1.000 habitatges promesos quan el conveni es va signar.

Un model privatitzador que desplaça la funció social de l’habitatge

Segons les entitats signants, aquest model:

Prioritza criteris econòmics per sobre de l’impacte social i la qualitat dels projectes.
No incorpora mecanismes efectius per garantir la funció social de l’habitatge.
Exclou models no especulatius com el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús.
Suposa una transferència de valor públic cap a actors privats durant períodes de fins a 99 anys.

També alerten que aquesta estratègia s’està desplegant sense diàleg amb l’economia social i solidària, malgrat l’existència d’instruments com el conveni ESAL, que permeten la col·laboració de l’Ajuntament amb entitats sense ànim de lucre que, aquestes sí, garanteixen un retorn social.

Reivindicacions clau

El manifest reclama:

Incrementar el parc d’habitatge públic i reforçar la col·laboració publico-comunitària amb entitats sense ànim de lucre per davant d’altres models.
Aturar els nous concursos oberts a empreses privades i destinar aquest sòl a entitats sense ànim de lucre en el marc del conveni ESAL.
No excloure l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de polítiques d’habitatge social de l’Ajuntament, sinó potenciar-lo i posar en valor el seu impacte social, ambiental i comunitari.

Les entitats recorden que el model cooperatiu d’habitatge en cessió d’ús i de les fundacions de lloguer social garanteix la reinversió dels excedents, la no especulació i la generació de valor social i comunitari. Així mateix, aquest model cooperatiu actualment disposa de capacitat operativa i financera per escalar el parc d’habitatges assequibles a la ciutat.

En aquest context, les organitzacions signants fan un crit d’alerta: “Barcelona no es pot permetre consolidar un model d’habitatge basat a transferir sòl públic a operadors privats i amb ànim de lucre. Cal prioritzar decididament un parc d’habitatge fora del mercat, sota control públic i comunitari, que garanteixi el dret a l’habitatge a llarg termini i no la rendibilitat privada”. També assenyalen que les decisions actuals comprometen la capacitat futura de la ciutat per desplegar polítiques estructurals que facin efectiu el dret a l’habitatge i reclamen un canvi immediat de rumb en la política municipal sobre aquest tema que tant preocupa la ciutadania i el diàleg permanent amb totes les entitats socials.

Organitzacions signants

CJB – Consell de la Joventut de Barcelona
Xarxa d’Economia Solidària (XES)
Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya
Sindicat de Llogateres
PAH Barcelona
Observatori DESCA
Avalot – UGT
Acció Jove – CCOO
FAVB (Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona)

La llei sobre l’habitatge cooperatiu arriba al Ple del Parlament i supera el primer tràmit parlamentari

4.12.2025

El Ple del Parlament ha rebutjat l’esmena a la totalitat presentada per Vox a la reforma de la Llei de cooperatives, que per primera vegada porta l’habitatge cooperatiu a debat plenari

La proposició de llei presentada al juliol supera el seu primer tràmit parlamentari, i avança per a crear un marc legal específic per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

A la seva darrera sessió del 3 de desembre, el Parlament va confirmar el suport ampli al model de cessió d’ús en rebutjar l’esmena a la totalitat presentada per Vox a la proposició de modificació de la Llei 12/2015 de cooperatives, que crea per primera vegada un marc específic per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Amb 105 vots en contra, 26 a favor i 2 abstencions, la cambra va avalar que la iniciativa continuï la tramitació parlamentària per avançar en el blindatge legal d’un model que ja suma una seixantena de projectes i més de 1.200 habitatges arreu del país.

Fora d’altres ocasions en què s’ha discutit el model a comissions parlamentàries, és la primera vegada que l’habitatge cooperatiu forma part d’un debat central a una sessió al Ple del Parlament de Catalunya. Els grups parlamentaris proposants (PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP) van destacar que la crisi d’accés a l’habitatge exigeix ampliar fórmules fora del mercat i protegir la titularitat col·lectiva. Van subratllar que el cooperativisme en cessió d’ús garanteix estabilitat, assequibilitat i protecció del parc davant l’especulació.

Des de la tribuna, els diputats de cada grup van recordar que a Catalunya ja hi ha una seixantena de projectes en marxa i al voltant de 1.200 habitatges en diferents fases, tal com el recull l’observatori Llargavista, amb potencial per arribar a més d’un miler de persones. També van destacar l’empenta i compromís públic del sector cooperatiu que el que demana és, precisament, seguretat jurídica i regulació clara per evitar usos especulatius del model.

Segons la proposta, la reforma de la Llei de cooperatives incorpora per primera vegada una subsecció específica per a les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús. El text defineix aquest model com una fórmula de tinença cooperativa amb finalitat social i en blinda la no transmissió: es prohibeix la venda o privatització dels habitatges, fins i tot en cas de dissolució, i es garanteix que es mantinguin sempre dins del circuit cooperatiu. La reforma també regula els drets i deures de les persones sòcies, vincula quotes i aportacions al cost real dels habitatges i impedeix el repartiment de fons econòmics entre les sòcies, per evitar qualsevol lucre i assegurar la replicabilitat del model. Un altre element rellevant és l’equiparació de la cessió d’ús al lloguer social, que permet que les administracions públiques el puguin fomentar amb els mateixos instruments. Aquest punt és especialment important per als projectes actuals i futurs, perquè dona a ajuntaments i Generalitat un marc segur per cedir sòl, signar convenis i destinar recursos al desenvolupament de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Reconeixement explícit al sector i a Sostre Cívic

Totes les intervencions van destacar la trajectòria del cooperativisme d’habitatge a Catalunya i el paper de les entitats que n’han estat motors principals, com la Federació de Cooperatives d’Habitatge (Habicoop) i la Xarxa d’Economia Solidària (XES), de les quals Sostre Cívic és impulsora i membre activa. Els portaveus parlamentaris van esmentar repetidament la nostra entitat com un dels actors que han sostingut el desenvolupament del model, han generat coneixement tècnic i han consolidat pràctiques de governança comunitària.

En el cas de Sostre Cívic, es va posar en relleu la seva implantació territorial —present ja en més de 27 municipis i en ciutats com Manresa, Lleida, Granollers, Vilafranca, Palamós o Valls—, així com el salt d’escala assolit en els darrers anys. També es va destacar l’impuls de projectes diversos i l’aval internacional que suposa el recent crèdit milionari del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa.

Els grups contraris (Vox, PP i Aliança Catalana) van qüestionar el model des de posicions molt ideològiques de defensa estricta de la propietat privada. Tot i això, la majoria parlamentària que impulsa la reforma va remarcar que el cooperativisme en cessió d’ús no pretén substituir altres formes de tinença, sinó complementar-les. Van defensar que és una eina imprescindible per diversificar el parc d’habitatge assequible i per retirar una part significativa del sòl i dels habitatges de la lògica especulativa que marca el mercat convencional.

Properes passes

Amb la derrota de l’esmena a la totalitat, la proposició de modificació de la Llei de cooperatives entra ara en la fase de tramitació en ponència dins la Comissió de Drets Socials, que inclourà compareixences d’experts i d’entitats proposades pels diferents grups parlamentaris. En aquest procés, el moviment cooperatiu d’habitatge continuarem fent incidència perquè el text que en resulti mantingui l’esperit de la proposta original: consolidar el blindatge antiespeculatiu i reforçar la col·laboració públic-cooperativa en la cessió de sòl i en el finançament del model.

Des de Sostre Cívic, valorem aquest pas com un avenç polític rellevant per al reconeixement del model de cessió d’ús i com una oportunitat per continuar ampliant el parc d’habitatge cooperatiu, comunitari i fora del mercat a tot el territori.

El Conveni ESAL assoleix els 1000 habitatges, però reclamem que Barcelona prioritzi el model cooperatiu

21.11.2025

L’Ajuntament de Barcelona activa les dues últimes fases del Conveni ESAL i assoleix, per fi, els 1.054 habitatges protegits gestionats per entitats sense ànim de lucre.

Tot i això, des de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) advertim que obrir nous concursos a operadors privats amb lucre posa en risc el desplegament del model cooperatiu i social d’habitatge assequible a la ciutat.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha confirmat aquest dilluns 17 de novembre en una reunió amb tots els agents del Conveni ESAL l’activació de les fases V i VI d’aquest, que permetran superar els 1.000 habitatges protegits en sòl municipal cedit a cooperatives i fundacions socials. Les tres primeres fases ja sumen 611 habitatges en 17 promocions, la fase IV n’afegeix 99, i les fases V i VI aportaran prop de 344 habitatges més fins a arribar als 1.054 habitatges en dret de superfície. Aquest conveni ha fet possible projectes d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic com el nou edifici de Ca l’Ordit a Sant Andreu, o el projecte sènior de Can70, posant el sòl públic i la gestió comunitària al centre de la política d’habitatge.

Des de Sostre Cívic ens reafirmem que el Conveni ESAL és una peça clau de la col·laboració públic-comunitària a Barcelona: manté la titularitat pública del sòl, garanteix quotes assequibles i assegura retorn social a llarg termini. És la direcció correcta si volem treure habitatge del mercat i consolidar un parc estable de lloguer social i cooperatiu. El dret de superfície i la no venda del sòl públic són eines estratègiques que cal reforçar, no complementar amb fórmules que reobrin la porta al rentisme i al negoci immobiliari a partir de recursos públics.

Al mateix temps, compartim la preocupació expressada per la XES davant la decisió municipal d’obrir nous concursos d’habitatge protegit a promotors privats amb ànim de lucre. Aquesta via desplaça l’economia social i solidària, tot i que el model cooperatiu i de fundacions de lloguer social compleix l’assequibilitat de preus i, a més, genera externalitats positives, com ho demostren estudis recents, en termes de cohesió social, arrelament veïnal, participació democràtica i reducció de l’impacte ambiental. A Catalunya hi ha un sector d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús amb capacitat de creixement –Sostre Cívic sola ja impulsem prop de la meitat dels projectes cooperatius del país– que continua infrautilitzat mentre s’obren nous espais a operadors mercantils.

Defensem que Barcelona no necessita més habitatge gestionat per mans privades, si no més habitatge fora del mercat, gestionat per cooperatives i entitats socials amb vocació de llarg termini. Si els principals grups municipals coincideixen que cal protegir l’habitatge de l’especulació, la conseqüència lògica és concentrar els esforços polítics, tècnics i pressupostaris en ampliar i accelerar instruments com el Conveni ESAL, i no en obrir una finestra paral·lela perquè el lucre privat torni a guanyar pes en l’habitatge protegit.

Per tot això, instem el govern municipal a reforçar el Conveni ESAL, activar al màxim els sòls disponibles per a cooperatives i entitats socials, i revisar la línia de concursos oberts a privats amb lucre. Ens posem a disposició de l’Ajuntament per ampliar la col·laboració públic-cooperativa i planificar noves operacions que permetin augmentar de manera significativa el parc d’habitatge protegit sota lògica no mercantil a Barcelona, amb les persones i les comunitats al centre de la política d’habitatge.

L’habitatge cooperatiu fa un nou pas endavant amb Ca l’Ordit

15.11.2025

Ca l’Ordit serà, amb 62 habitatges, el projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús més gran que s’ha impulsat mai a Catalunya i a l’Estat: una fita històrica per a Sostre Cívic i per al conjunt del cooperativisme d’habitatge, que consolida el salt d’escala dels darrers anys.

Grup impulsor del projecte de Ca l’Ordit

Aquest 15 de novembre hem celebrat l’acte d’inici d’obres de Ca l’Ordit, un edifici de deu plantes sobre sòl municipal al Passeig Torras i Bages de Sant Andreu. L’acte ha comptat amb la presència de les principals autoritats del país, com el president de la Generalitat Salvador Illa i l’alcalde de Barcelona Jaume Collboni, entre altres entitats i institucions col·laboradores. Però el protagonisme va ser, sens dubte, de les sòcies del grup impulsor del projecte, que es van acompanyar de familiars, amics i entitats del barri en una festa popular que va concloure la jornada.

Ca l’Ordit és molt més que un edifici: simbolitza un punt d’inflexió per al model cooperatiu d’habitatge, que viu un moment de creixement sense precedents. Actualment, Sostre Cívic impulsem deu projectes de més de 350 habitatges arreu del país gràcies, en part, al finançament europeu i al suport públic, però també a l’impuls del cooperativisme i a la força de les sòcies, que consoliden el model com una alternativa real i estructural a l’especulació immobiliària.

El finançament europeu, clau del salt d’escala

El projecte de Ca l’Ordit té un cost total de 15 milions d’euros, dels quals només el 8% prové de l’aportació inicial de capital social de les persones sòcies. La resta del finançament combina el préstec del CEB, una subvenció dels fons europeus Next Generation per valors de 2,7 milions d’euros, gestionats per la Generalitat de Catalunya, i una subvenció retornable de l’Ajuntament de Barcelona.

El finançament del CEB, que ascendeix a 31 milions d’euros, és el més gran mai atorgat a una cooperativa d’habitatge a Europa. Com ha afirmat la Maria Sigüenza, responsable de país del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB) durant l’acte, “creiem fermament que l’habitatge digne és un dret humà fonamental, i projectes com aquest són una resposta esperançadora al desafiament residencial que enfronten tantes persones a Europa”. Per concloure que “el que realment importa són les vides que canviaran aquí: famílies joves, persones majors i persones amb discapacitat, que trobaran no sols un habitatge, sinó una llar i una comunitat.”

El cooperativisme d’habitatge creix i es consolida

Amb tots els projectes en marxa arreu del país, estem consolidant un creixement del 255% del parc d’habitatges, passant de 178 a 632, i desplegant més de 440 nous habitatges cooperatius en 12 municipis. Això ens situa com una de les principals promotores cooperatives d’habitatge social a Catalunya, però sobretot confirma una idea: el cooperativisme d’habitatge és capaç d’escalar i reivindicar-se com una solució estructural, sobretot si hi ha voluntat política i finançament alineat amb els valors cooperatius.

Des de la Confederació de Cooperatives de Catalunya (CoopCat), la seva presidenta Laia Bonastra va reivindicar el cooperativisme que, segons dades demoscòpiques de la mateixa confederació “són més 3 de milions catalans que formen part de diferents cooperatives, i més del 80% de la població considera que el cooperativisme ha de tenir més pes a l’economia catalana.”

Precisament, la cessió del solar s’emmarca dins la segona fase del conveni ESAL, on l’Ajuntament ha cedit el sòl en dret de superfície per 99 anys. El conveni ESAL suma ja quatre fases amb 17 futures promocions que sumen un total de 611 habitatges protegits. Actualment, hi ha 434 d’aquests habitatges en obres a la ciutat. L’alcalde de Barcelona ha celebrat l’inici d’obres de Ca l’Ordit destacant que iniciatives com aquesta, en el moment de crisi de l’habitatge que vivim “suposen fer realitat la Barcelona que volem per al futur, diversa i inclusiva. Necessitem un sector cooperatiu fort i robust que ens permet contrarestar la força i el corrent del mercat per tirar endavant un model d’habitatge que no expulsi als ciutadans dels seus barris”.

Els parlaments institucionals han finalitzat amb les paraules del president de la Generalitat Salvador Illa, qui ha remarcat que “el Govern de Catalunya dona suport a aquestes fórmules d’habitatge, i tant com siguem capaços de fer-ho, hi anem amb tot”. El president Illa ha destacat que Ca l’Ordit és “una fórmula que proporciona estabilitat, té cura de l’entorn i té totes les virtuts que el Govern de Catalunya ha de defensar”, i ha remarcat que “aquí no només es construeix un edifici, sinó que es construeix comunitat”.

Sòcies del projecte expliquen la maqueta del futur edifici

Habitar des de la diversitat, les cures i la gestió col·lectiva

Ca l’Ordit és un projecte pioner que incorpora un ambiciós programa d’inclusió i intercooperació amb el Grup Cooperatiu TEB. 9 dels 62 habitatges es destinaran a persones amb discapacitat intel·lectual, amb espais accessibles físicament i cognitivament i una proposta de convivència que promou el suport mutu i la vida independent.

Les portaveus del grup —Gabriel, Pepa i Joan— van compartir durant l’acte el sentit polític i comunitari del projecte: la defensa del dret a un habitatge digne, la voluntat de construir una comunitat radicalment democràtica i la idea de “fer ordit i fer trama”, teixint vincles entre veïnes i amb el barri.

De fet, la comunitat de Ca l’Ordit porta més d’un any i mig treballant conjuntament en l’elaboració del model de convivència, el disseny de l’edifici i l’estructura de governança. Les unitats de convivència són diverses (famílies, llars individuals, parelles, convivències intergeneracionals) i provenen de fins a deu districtes de Barcelona, amb una forta presència de veïnes de Sant Andreu.

Dinar popular celebrat després de l’acte institucional

La feina s’ha organitzat en dos cercles de decisió i diverses comissions de treball (comunitat i cures, economia, arquitectura i obra, comunicació i entorn). A més, des del primer moment hem treballat mà a mà amb el Grup TEB i amb l’equip d’arquitectura de Pau Vidal i Yaiza Terré per assegurar que l’edifici incorpora criteris d’accessibilitat i inclusió des de l’arrel.

Aquest procés ha donat com a resultat una comunitat preparada per autogestionar el projecte, practicar la democràcia directa i construir un model de convivència basat en les cures i el suport mutu.

Ca l’Ordit és una peça clau en la nostra estratègia col·lectiva per transformar el model d’habitatge al país. Continuarem treballant perquè més municipis, institucions i comunitats s’hi sumin.

Fem ordit, fem trama i fem créixer el cooperativisme d’habitatge!

Iniciem les obres de Can 70, el primer habitatge cooperatiu per a gent gran de Barcelona

26.09.2025

Aquest divendres hem viscut un moment molt especial: hem posat la primera pedra de Can70, el primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans sobre sòl públic de Barcelona i de Catalunya. Ho hem celebrat al solar municipal de la Via Augusta, a Sarrià, acompanyades de sòcies, veïnes, autoritats i col·laboradors.

Un somni que vam començar el 2015

Can70 neix de la iniciativa d’un grup de sòcies de Sostre Cívic, d’entre 55 i 70 anys, que l’any 2015 vam decidir repensar com volíem envellir: no en soledat, sinó en comunitat. Des de llavors hem organitzat tallers, debats i trobades sobre arquitectura, cures, convivència i sostenibilitat. Tot aquest treball col·lectiu ha fet possible arribar fins aquí.

L’any 2021, l’Ajuntament de Barcelona ens va cedir el solar en dret de superfície per 99 anys, dins el conveni amb entitats socials (ESAL). Gràcies a aquest pas, Can70 es va convertir en el primer projecte d’habitatge cooperatiu sènior sobre sòl públic, no només a Barcelona, sinó també a Catalunya i a l’Estat. Les sòcies hi viuran amb un dret d’ús indefinit, com un lloguer vitalici a preu de cost, mentre que la cooperativa en mantindrà la propietat durant tot el temps que duri la cessió municipal.

Un projecte col·lectiu amb suport institucional

A l’acte d’inici d’obres hi van intervenir representants de l’Ajuntament i de la Generalitat. Jordi Valls, quart tinent d’alcaldia, va destacar que les polítiques d’habitatge no poden dependre només de les institucions, sinó que cal sumar la col·laboració amb cooperatives i entitats socials. Per la seva banda, Raúl Moreno, secretari general de Drets Socials, va expressar el suport del Govern català i va anunciar una nova línia de subvencions per a projectes com aquest que ensenyen el camí cap a una nova idea de gestionar la cura de la gent gran, fomentant l’autogestió i la desinstitucionalització.

Des de Sostre Cívic, el president del nostre Consell Rector, Carlos Alcoba, va agrair el suport rebut i va remarcar el valor d’atrevir-nos a innovar en un camp tan clau com les cures. Com va dir: “Innovar vol dir arriscar, i ho fem amb convicció perquè sabem que cal transformar el sistema de cures del nostre país.”

El projecte, a més, és finançat pel Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, dintre del crèdit de 31 milions d’euros que va concedir a Sostre Cívic per a desenvolupar més de 350 habitatges en diferents projectes durant els pròxims anys. El finançament caldrà completar-lo amb altra entitat financera que s’anunciarà pròximament.

Com serà Can70

El projecte comptarà amb 39 unitats d’ús: 10 habitatges convencionals i 29 en unitats agregades, els quals combinaran espais privats i cuines compartides amb veïnes de la mateixa planta. La promoció està dissenyada per l’equip d’arquitectes Peris+Toral, qui va guanyar el primer concurs d’idees impulsat per la cooperativa Sostre Cívic.

Destaca l’arquitectura innovadora i sostenible amb ús de formigó de terra compactada, forjats prefabricats, una galeria orientada al sud per aprofitar el sol hivernal i altra orientada al nord per reforçar ventilació a l’estiu, així com sistemes d’aerotèrmia i plaques fotovoltaiques per optimitzar consum energètic. Els edificis estaran interconnectats pel semisoterrani, que albergarà els espais comunitaris, amb la voluntat d’obrir-les al barri.

El grup impulsor actual està format per 31 persones, majoritàriament dones d’entre 57 i 75 anys. Queden encara 8 places disponibles per a persones d’entre 55 i 60 anys, i ja hem començat a fer sessions informatives per sumar noves sòcies.

En el seu emotiu parlament final, una representació de les sòcies del grup impulsor han destacat la voluntat de “construir espais de cura i comunitat, on ningú hagi d’afrontar sola l’envelliment”, i han reclamat a les institucions canvis urgents en el model de cures. Han recordat que el 2050 les persones majors de 65 anys seran el 30% de la població, i una quarta part d’aquestes tindrà més de 85 anys.

Des del 2021 les sòcies del grup ja participen activament al teixit social Sarrià, a través de la Comunalitat i d’altres iniciatives veïnals, perquè volen que Can70 sigui un espai obert i vinculat al barri. De fet, durant els parlaments, també va participar Mireia Vergés, de La Drecera–Comunalitat de Sarrià, que ha agraït la implicació de les sòcies de Can70 en el teixit veïnal participant en reivindicacions socials i comunitàries del barri.

Un compromís amb el futur

Durant l’acte, vam enterrar una càpsula del temps amb objectes i documents que simbolitzen el nostre compromís amb les generacions futures. El projecte ja està en marxa, i si tot va bé, a finals de 2027 les primeres sòcies podran començar a viure a Can70.

El repte que tenim al davant és gran: el 2050, un 30% de la població tindrà més de 65 anys, i una de cada quatre persones superarà els 85. Per això diem alt i clar que cal canviar el model de cures i que iniciatives com Can70 són part de la solució.

Cal recordar que, a més de Can70, Sostre Cívic impulsa altres projectes d’habitatge cooperatiu per a gent gran, com Walden XXI (a Sant Feliu de Guíxols) i Solterra (a Sant Hilari Sacalm). Walden XXI ja està en una fase molt avançada de les obres de rehabilitació de l’antic hotel de Sant Feliu de Guíxols que vam comprar com a cooperativa i, a finals de l’any vinent, serà el primer habitatge cooperatiu per a gent gran en posar-se en marxa a Catalunya.

L’alcalde de Vilafranca visita les obres de La Bastida-Pati del Gall

23.09.2025

El projecte de Pati del Gall tindrà 24 habitatges cooperatius sostenibles i de protecció oficial, amb espais comunitaris. Les obres finalitzaran el 2026

Aquest 23 de setembre, l’alcalde de Vilafranca, Francisco Romero, i la regidora d’habitatge, Lourdes Sánchez, han visitat les obres del Pati del Gall – La Bastida, situat al barri de l’Espirall. Es tracta del primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús al Penedès, impulsat per Sostre Cívic i l’entitat local La Bastida, amb el suport de l’Ajuntament, que ha cedit el solar per 75 anys i ha facilitat l’accés a fons europeus Next Generation.

Habitatges sostenibles i comunitaris

El Pati del Gall comptarà amb 24 habitatges en règim de cessió d’ús entre 43 m² i 90 m², construïts amb criteris d’eficiència energètica, sostenibilitat mediambiental i foment de la vida comunitària. L’edifici es construirà amb estructura de fusta, un sistema més sostenible i ràpid d’executar que redueix de manera significativa la petjada ecològica de la construcció.

Fina Urpí, sòcia i arquitecta del projecte (estudi Vaivera) ha destacat que un dels elements més innovadors serà l’atri bioclimàtic: un pati cobert que permet regular la ventilació creuada i minimitzar la dependència de sistemes actius de calefacció i refrigeració. Aquesta solució ja ha estat aplicada en altres projectes cooperatius de referència, com La Borda (Sants, Barcelona) o Cal Paler Nou (Cardedeu, també gestionat per Sostre Cívic). A més, l’edifici també disposarà d’una preinstal·lació per al reciclatge d’aigües grises, una inversió de futur que podria reduir fins a un 40% el consum domèstic d’aigua.

Paral·lelament, l’arquitectura està pensada per afavorir la vida en comunitat, amb espais compartits com sales polivalents, bugaderia, terrat comunitari i opcions de mobilitat compartida. En aquest sentit, el grup impulsor va aconseguir una modificació del planejament urbanístic que els ha permès evitar la construcció d’una plaça d’aparcament per habitatge. En lloc d’això, s’ha optat per un sistema col·lectiu amb unes 12 places compartides, que reforça l’aposta per un model de mobilitat més sostenible.

Pel que fa al finançament, la inversió total és de 4.975.534,61 €, finançat principalment amb 619.170 € d’aportacions de capital de les persones sòcies, un milió d’euros dels fons Next Generation i un crèdit atorgat a Sostre Cívic pel Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB).

Un grup de sòcies divers i actiu

Durant la visita institucional també ha participat Àlex Muñoz representant del grup impulsor de sòcies. Format per 15 unitats de convivència, es tracta d’un grup molt heterogeni format majoritàriament per gent de Vilafranca i de la comarca, amb edats molt transversals i gent que viu sola, però també famílies nuclears i monoparentals. A tots els ha atret, principalment, la possibilitat d’accedir a un habitatge estable fora de les dinàmiques del mercat especulatiu, i una vida en comunitat arrelada al municipi.

Tot i que encara no hi viuen, el grup impulsor de sòcies avança feina dissenyant la gestió de l’ús i manteniment del futur edifici, prenent les darreres decisions arquitectòniques i fent seguiment de les obres.

Encara hi ha 9 habitatges disponibles: 2 per a col·lectius vulnerables (definits per l’Ajuntament), 3 per a menors de 35 anys i 4 lliures. Per accedir-hi cal ser soci de la cooperativa i complir els requisits de demandant d’un habitatge de protecció oficial. Pel que fa a les aportacions, totes les unitats de convivència han de fer una aportació inicial de 20.000 a 35.000 € segons la mida del seu habitatge, i pagar una quota mensual de 590 a 900 €, que cobreix el retorn del crèdit i les despeses de la cooperativa. Les incorporacions es fan tres cops l’any; la propera serà el 30 de setembre. Més informació: sostrecivic.coop/projectes/pati-del-gall.

Un model en creixement

Amb el Pati del Gall, Vilafranca se suma a més de 40 municipis que aposten pel cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús. Actualment, hi ha més de 1.200 habitatges cooperatius en promoció o convivència arreu del país. El projecte forma part del salt d’escala de Sostre Cívic, que amb un crèdit de 31 milions d’euros del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB) construirà en dos anys més de 350 nous habitatges cooperatius i socials, consolidant el model cooperatiu com una alternativa real i sostenible a la crisi habitacional.

	«Aquesta proposta genera per primera vegada un marc legal clar i específic per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Un model que evita l’especulació, que garanteix estabilitat i que, sobretot, posa l’habitatge al marge del mercat blindant-lo com a bé d’ús i no com a actiu financer» Jordi Riba i Colom, PSC

	«El que proposem no és substituir ni imposar res, sinó una alternativa més potent que conviu amb els altres models, que respecta plenament la propietat privada i que s’inspira en la millor tradició europea. No és només un model econòmic o d’habitatge, és una resposta col·lectiva davant de les dificultats» Glòria Freixa i Vilardell, Junts per Catalunya

	«Les cooperatives d’habitatge fa anys que són una eina de transformació i necessiten un marc jurídic clar per donar seguretat jurídica a un model que funciona i per evitar interpretacions o buits legals que en podrien desvirtuar el sentit. La llei no inventa res: ordena, posa límits, dona garanties i protegeix un model sòlid que volem que continuï creixent com a país.» Mar Besses i Casanovas, Esquerra Republicana de Catalunya

	«Les cooperatives ens demanen regularitzar la seva activitat per garantir el bé comú. La llei, però, ha d’anar acompanyada de polítiques públiques per fomentar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, especialment en sòl públic. Per això reclamem que es reservi un 20 % dels nous sòls a aquest model.» Susanna Segovia Sánchez, Comuns

	«Les cooperatives demostren sortides col·lectives quan se’ns empeny a pensar només en nosaltres. La llei reivindica un sentit comú que hauria de ser compartit: moltes generacions passaran de veure la propietat com a única sortida a reconèixer en el cooperativisme d’habitatge una alternativa desitjable en la joventut, en la maduresa i també en l’etapa de la vellesa.» Laure Vega, Candidatura d’Unitat Popular