Etiqueta: Projectes

Walden XXI supera el 85% de les obres i preveu finalitzar-les abans d’estiu

L’alcalde de Sant Feliu de Guíxols visita les obres de Walden XXI i reafirma el suport municipal al projecte

L’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas i López, ha visitat aquest matí les obres de Walden XXI, el primer projecte d’habitatge cooperatiu per a persones grans de Catalunya, promogut per la cooperativa Sostre Cívic. La visita, realitzada en companyia de sòcies de la cooperativa i representants de Sostre Cívic, ha permès constatar l’estat avançat de les obres i reafirmar el suport institucional a la iniciativa.

Les obres ja han superat el 85% d’execució, amb previsió de finalització entre maig i juny, per entrar en funcionament ja abans d’acabar l’any. La comunitat de Walden XXI estarà formada per 31 unitats de convivència i 40 persones.

Walden XXI proposa un model de convivència pensat per a persones grans que volen envellir de manera autònoma i en comunitat, fora de les dinàmiques especulatives del mercat immobiliari i de les empreses de serveis de cures. El projecte es basa en l’autogestió, el suport mutu i l’estabilitat residencial, i s’ha desenvolupat en paral·lel a la consolidació d’una comunitat que fa anys que treballa els seus vincles i les bases de la convivència futura. Aurora Moreno, presidenta del grup de sòcies de Walden XXI, ha posat en valor que “Walden XXI neix de les persones que hi viurem: hem pensat conjuntament com volem conviure, cuidar-nos i sostenir una comunitat a llarg termini”

El suport de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha estat determinant, especialment en la fase de modificació urbanística necessària per permetre el canvi d’ús d’antics hotels en desús a habitatge social amb serveis per a gent gran. Una experiència que la cooperativa destaca com un èxit i considera replicable en altres municipis. L’alcalde de la ciutat, Carles Motas i López, ha declarat durant la visita: “Sant Feliu sempre ha vist amb bons ulls el projecte d’habitatge cooperatiu per a gent gran Walden XXI. Per aquest motiu, des del govern s’ha treballat perquè fos una realitat possible. Avui gairebé podem veure com cristal·litzen tots aquests esforços. La nostra ciutat sempre mira de ser referent i Walden XXI era un projecte punter en el seu àmbit, l’entesa era inevitable”.

Walden XXI forma part de l’aposta de Sostre Cívic per impulsar habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a alternativa als models de compra i lloguer tradicionals. En aquest model, la cooperativa és la propietària de l’immoble i les persones sòcies en tenen un dret d’ús estable a preu de cost, fet que contribueix a evitar l’especulació i garantir l’assequibilitat. En paraules de Yabel Pérez, membre del Consell Rector de Sostre Cívic i tècnic responsable del projecte, “Walden XXI demostra que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús també és una resposta útil, viable i transformadora per a les necessitats residencials de les persones grans” i ha destacat que el suport institucional “és determinant per fer possible projectes com aquest, que aporten innovació social i amplien les alternatives d’habitatge amb vocació de servei públic.”

Amb aquesta visita, Ajuntament i projecte visualitzen una aliança institucional i comunitària que pot obrir camí a noves fórmules residencials més justes, col·lectives i adaptades a les necessitats socials del present i del futur.

La Bertrana a Manresa avança i manté les portes obertes a noves incorporacions

Les obres de La Bertrana, la promoció de 60 habitatges cooperatius en cessió d’ús de Sostre Cívic a Manresa, han assolit el 45% d’execució i es preveu entrar a viure d’aquí a un any, a la primavera del 2027

22 unitats de convivència formen part ja del grup impulsor, que ja han fet les primeres visites als seus futurs habitatges. A partir d’ara, el procés d’incorporació queda permanentment obert

Les obres de La Bertrana, la promoció de 60 habitatges cooperatius en cessió d’ús que Sostre Cívic construeix a Manresa sobre sòl municipal cedit per l’Ajuntament, han assolit el 45% d’execució. La previsió és acabar els treballs entre finals d’estiu i principis de setembre, i que les famílies puguin entrar a viure-hi la primavera del 2027, just d’aquí a un any.

El grup impulsor del projecte ja està format per 22 unitats de convivència d’una trentena de persones, que dissabte passat ja van fer la primera visita d’obres als que seran els seus futurs habitatges: una ocasió per veure l’avanç constructiu i per conèixer-se com a futura comunitat. Un 25% dels habitatges es reserva per a persones de menys de 35 anys, sis dels quals ja estan adjudicats. Pel que fa a la resta, el perfil és variat, amb famílies amb canalla i sense, i amb persones grans. Hi ha veïns de Manresa, de la comarca i també de fora del Bages, com ara Balaguer i Barcelona.

Aquest dimarts, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, també van visitar les obres acompanyats de responsables tècnics d’urbanisme municipal i representants de la cooperativa.

L’edifici, dissenyat per Lacol —cooperativa d’arquitectes autora de La Borda i La Balma a Barcelona—, oferirà tipologies d’una a tres habitacions, d’entre 38 i 82 m², adaptades a diferents unitats de convivència. Les distribucions són compactes, sense passadissos, amb ventilació creuada i sistemes integrats de climatització.

Espais comunitaris i vida veïnal

La Bertrana inclou 336 m² d’espais comunitaris pensats per a la trobada, les cures i la gestió col·lectiva, completats amb terrasses i zones enjardinades. L’accés únic i les passeres exteriors afavoreixen la relació entre veïnes i veïns i defineixen un model d’habitatge orientat a la vida en comunitat. També hi haurà un aparcament soterrat de 22 places de cotxe, a més de desenes d’aparcaments per bicicletes.

Eficiència energètica

L’edifici obtindrà certificació energètica A i respondrà als estàndards europeus de consum quasi zero. Incorpora aerotèrmia, fins a 111 plaques fotovoltaiques per a producció d’energia renovable i sistemes de recuperació d’aigües. Aquests elements comporten un estalvi econòmic significatiu per als residents, a més de reduir l’impacte ambiental de l’edifici.

La construcció industrialitzada —amb estructura de formigó prefabricat i façanes de fusta amb entramat lleuger fabricades per una empresa de la comarca— ha permès accelerar els terminis i assegurar el control de qualitat.

Incorporació permanent

Fins ara, la recepció de sol·licituds es feia per tongades. A partir d’ara, el procés queda permanentment obert. “La petició és alta”, ha informat Clara Bricullé, tècnica de projectes de Sostre Cívic i coordinadora d’aquesta promoció.

Si estàs buscant un habitatge estable, assequible i fora del mercat especulatiu, pots contactar amb nosaltres a través de labertrana.sostrecivic.cat.

Un model de col·laboració público-cooperativa

La Bertrana és possible gràcies a un acord de dret de superfície amb l’Ajuntament de Manresa, que cedeix el sòl municipal i en manté la titularitat pública. Marc Aloy ha elogiat el model i ha apuntat que l’Ajuntament està buscant nous solars per replicar-lo amb Sostre Cívic. Manresa és, després de Barcelona, la ciutat catalana amb més habitatges cooperatius en cessió d’ús, amb quatre projectes en marxa (dos d’ells de Sostre Cívic, el 2023 ja va impulsar El Rusc, amb 12 habitatges en un edifici en desús recuperat d’una entitat bancària) d’aproximadament 100 habitatges.

Impulsem a Solsona amb Hàbitat3 la primera promoció mixta de cessió d’ús i lloguer social a Catalunya

Promourem una nova promoció d’habitatge assequible a Solsona que combinarà cessió d’ús cooperativa i lloguer social en un mateix edifici. És el primer acord a Catalunya entre Sostre Cívic i Hàbitat3, amb sòl públic cedit per l’Ajuntament durant 75 anys.

Conjuntament amb l’Ajuntament de Solsona i la fundació Hàbitat3, promourem més de 50 habitatges protegits en un únic edifici que combinarà, per primera vegada a Catalunya, habitatge cooperatiu en cessió d’ús i lloguer social. El sòl, de titularitat municipal, es cedirà a través d’un dret de superfície de 75 anys.

El projecte s’ubicarà al carrer d’Antoni Gaudí 4 – Carles Morató 5, en un solar de 2.518 m² amb més de 6.500 m² de sostre edificable. L’Ajuntament cedirà el sòl a una societat conjunta (UTE) constituïda per les dues entitats. Un cop finalitzada la construcció, la UTE es dissoldrà i cada entitat gestionarà aproximadament la meitat dels habitatges resultants: Hàbitat3 en règim de lloguer social i Sostre Cívic en cessió d’ús cooperativa. La promoció conjunta permet optimitzar costos i garantir l’assequibilitat per a perfils diversos.

El projecte s’inscriu en el Pla 50.000 de la Generalitat i accedirà als instruments de finançament públic associats. S’ha desenvolupat durant el segon semestre del 2025 amb la regidoria d’Habitatge, Infància i Participació de l’Ajuntament, encapçalada per Pilar Viladrich.

“La col·laboració amb l’Ajuntament de Solsona i amb Hàbitat3 ens permet estendre el model cooperatiu al territori i oferir una resposta més completa a les necessitats d’habitatge, combinant dos règims no especulatius en un mateix edifici”, destaca David Guàrdia, codirector de Sostre Cívic.

És la primera vegada que una fundació i una cooperativa d’habitatge articulen conjuntament una promoció d’aquest tipus a Catalunya. El model s’inscriu en el marc de la col·laboració públic-cooperativa-comunitària: entitats sense ànim de lucre que assumeixen la provisió d’habitatge digne i assequible sense comprometre el patrimoni públic ni cedir terreny al mercat especulatiu.

En els propers mesos es redactarà l’avantprojecte i es validarà la viabilitat tècnica i econòmica. Posteriorment, es presentarà el projecte a la ciutadania de Solsona i es formalitzarà el dret de superfície. L’objectiu és que el model sigui replicable en altres municipis.

Sostre Cívic impulsa actualment 27 projectes amb més de 550 habitatges arreu de Catalunya, dels quals 190 ja estan en convivència i 350 en desenvolupament.

Can 70 tanca el seu finançament amb LABORAL Kutxa per convertir-se en el primer projecte sènior de Barcelona

És la primera vegada que LABORAL Kutxa finança un projecte d’habitatge cooperatiu, reforçant el paper de la banca cooperativa en el desplegament d’aquest model alternatiu d’accés a l’habitatge.

Sòcies de Can 70 amb l’Arturo Pombo, director de Negoci Promotor i Actius Immobiliaris a LABORAL Kutxa

A Sostre Cívic hem tancat el finançament del projecte Can 70 amb la incorporació de LABORAL Kutxa com a nova entitat finançadora, una fita important tant per al projecte com per al conjunt del sector.

És la primera vegada que aquesta banca cooperativa finança un projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, un pas que consolida el paper de les finances cooperatives en el desplegament d’un model d’habitatge no especulatiu. Així doncs, les obres de Can 70 segueixen segons el que es preveu per a alçar-se, en 2027, com el primer habitatge cooperatiu per a gent gran de Barcelona i el primer sobre sòl públic a tot l’estat.


Una nova aliança per fer créixer l’habitatge cooperatiu

En concret, LABORAL Kutxa ha formalitzat un préstec promotor de 2,5 milions d’euros per al desenvolupament de Can 70, sumant-se a un esquema de finançament que combina banca cooperativa i finançament públic. Per a nosaltres, aquesta entrada és una mostra clara de confiança en l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a model sòlid, viable i amb impacte social real.

Aquest finançament se suma al del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB), dins del crèdit global de 31 milions d’euros concedit a Sostre Cívic, el més gran atorgat fins ara a una cooperativa d’habitatge a Europa. Aquesta combinació ens permet garantir estabilitat a llarg termini als projectes i continuar ampliant el parc d’habitatge fora del mercat especulatiu.


Can 70: envellir amb autonomia, cures compartides i comunitat

Can 70 és un projecte pioner d’habitatge cooperatiu per a persones grans, impulsat des de 2015 per un grup de sòcies d’entre 55 i 70 anys que volien repensar com envellir: amb autonomia, suport mutu i vida comunitària, fugint de models assistencialistes o individualistes.

El projecte s’està construint en sòl municipal al barri de Sarrià, cedit per l’Ajuntament de Barcelona en dret de superfície per 99 anys, dins del marc del conveni ESAL. L’edifici comptarà amb 39 habitatges en quatre plantes, amb una proposta arquitectònica de Peris+Toral que combina espais privats amb serveis i espais comunitaris, pensats per fomentar els cures compartides i prevenir la soledat no desitjada.

Les obres van començar el setembre de 2025 i avancen segons el calendari previst. Si tot va com està planificat, el primer trimestre de 2027 Can 70 es convertirà en la primera cooperativa d’habitatge per a gent gran de Barcelona, i també la primera d’aquest tipus sobre sòl públic a tot l’Estat.


Finances cooperatives i sector públic: una aliança imprescindible

La incorporació de LABORAL Kutxa se suma a la xarxa d’entitats que ja donen suport als projectes de Sostre Cívic, com Fiare Banca Ètica, Coop57 o Caixa Enginyers, demostrant que el sector financer cooperatiu té capacitat real per acompanyar projectes d’habitatge estructurals i no especulatius.

Aquesta aposta es complementa amb la col·laboració amb entitats públiques com l’ICF i l’ICO, clau per consolidar un model de provisió d’habitatge que garanteixi estabilitat residencial, assequibilitat i arrelament comunitari.

En aquest sentit, des de Sostre Cívic ho tenim clar: la incorporació de LABORAL Kutxa a Can 70 no és només una bona notícia per al projecte, sinó també per al conjunt del sector. Reforça la confiança en l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una eina eficaç per garantir el dret a l’habitatge, la sostenibilitat i la vida en comunitat, i consolida l’aliança entre finances cooperatives i institucions públiques per fer créixer aquest model.

Walden XXI avança a bon ritme i preveu l’entrada a viure el 2026

Les obres ja superen el 65% d’execució i es mantenen els terminis previstos. Amb el grup complet i el projecte entrant a la seva recta final, el 2026 marcarà un moment clau: l’inici de la convivència del primer projecte d’habitatge cooperatiu sènior de Sostre Cívic i un projecte pioner a Catalunya.

Visita d’obra amb el grup, el desembre de 2025

El projecte Walden XXI ja és plenament una realitat en construcció. Al llarg del 2025, les obres han avançat de manera sostinguda i la comunitat que hi viurà s’ha consolidat. Si tot segueix com fins ara, la previsió és finalitzar les obres entre els mesos de maig i juny i iniciar la convivència abans que acabi l’any.


Les obres avancen sense desviacions i el projecte pren forma

A finals de 2025, Walden XXI ha superat el 65% d’obra certificada i ha mantingut així el calendari previst, sense desviacions rellevants. Aquest bon ritme permet encarar amb confiança la recta final del projecte.

Des de l’inici, s’ha fet una feina constant de seguiment i millora per donar resposta a les necessitats pròpies de l’obra. Una feina sovint poc visible, però clau, que s’ha dut a terme amb una coordinació estreta entre la comissió i el grup, l’equip tècnic, la direcció facultativa i la constructora. Aquest treball compartit és el que garanteix un resultat final sòlid, coherent i pensat per durar.

El seguiment de les obres en 2025 també ha tingut moments per celebrar. El grup ha fet dues visites d’obra, al maig i al desembre, que han permès veure de prop com l’edifici va agafant forma i compartir la il·lusió d’entrar en el tram final del projecte.


Una comunitat completa que es prepara per començar a conviure

Walden XXI no és només un edifici: és una comunitat que ja es prepara per iniciar la vida en comú. Actualment, el grup està complet, amb 31 unitats de convivència i 40 persones. Durant el 2025 hi ha hagut el relleu d’una unitat a causa d’una defunció, i el projecte continua despertant interès: hi ha una persona en borsa d’espera i cinc persones més en procés de coneixença.

En paral·lel, s’han continuat reforçant les bases de la vida col·lectiva. Aquest any s’ha treballat la visió i l’ideari del projecte, i el 2026 es reprendrà l’acompanyament amb Fil a l’Agulla

També s’ha produït el relleu del Consell Rector: l’equip que va impulsar el projecte en les fases de compra, definició i finançament ha traspassat el testimoni a un nou Consell Rector, amb l’encàrrec de culminar les obres amb èxit i preparar l’inici de la convivència.


Walden XXI es construeix amb bigues i maons, però també amb confiança, compromís i comunitat. El 2026 serà un any decisiu per al projecte: un any per acabar l’obra i començar a viure-la!

Engeguem un nou projecte d’habitatge cooperatiu a Argentona

El Ple del municipi ha aprovat la constitució del dret de superfície a favor de Sostre Cívic per desenvolupar un projecte de 20 habitatges cooperatius en règim de cessió d’ús en una finca municipal de Can Serra Lladó.

Ubicació del solar cedit per l’Ajuntament.

Sostre Cívic i l’Ajuntament d’Argentona han fet un pas clau per fer realitat un nou projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús al municipi. El Ple de l’Ajuntament ha aprovat la cessió del sòl municipal al barri de Can Serra Lladó, un acord que farà possible un projecte que preveu la construcció d’una vintena d’habitatges protegits, amb espais col·lectius i un fort component comunitari, i consolida la col·laboració entre Sostre Cívic i l’Ajuntament d’Argentona per ampliar el parc d’habitatge no especulatiu.


Un projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

El projecte es desenvoluparà en règim d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, un model que garanteix l’accés a l’habitatge a llarg termini a preu de cost. Les persones que hi viuran no compren ni lloguen l’habitatge, sinó que en tenen el dret d’ús de manera indefinida, amb quotes estables i desvinculades del mercat immobiliari.

Aquest model, impulsat per Sostre Cívic des de fa més de vint anys, blinda l’habitatge davant l’especulació i posa al centre les necessitats de les persones, fomentant alhora la participació, la vida comunitària i l’arrelament al territori.


Habitatge assequible i arrelat a Argentona

El solar cedit per l’Ajuntament està qualificat d’Habitatge amb Protecció Oficial (HPO) i el projecte preveu criteris de preferència d’accés definits pel consistori, amb especial atenció a les persones joves i a les persones empadronades al municipi.

L’edifici serà de nova construcció i incorporarà criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, així com espais comuns pensats per afavorir les relacions veïnals i la vida comunitària més enllà de l’habitatge privat.

Moment de l’aprovació a favor de la cessió del dret de superfície al Ple de l’ajuntament d’Argentona (©argentona.cat)


Un projecte que es construeix col·lectivament

Com tots els projectes de Sostre Cívic, el d’Argentona es construirà de manera col·lectiva. Les futures usuàries s’incorporaran en una fase inicial i participaran activament en la definició del projecte arquitectònic, els espais comuns i el model de convivència, sempre dins dels condicionants normatius i de viabilitat econòmica.

La previsió és obrir el primer procés d’incorporació durant la primavera de 2026, un pas clau per començar a generar el grup i la comunitat que farà possible el projecte.


Calendari orientatiu i properes passes

Si els tràmits avancen segons el previst, durant el 2026 es treballarà en la constitució del grup i el desenvolupament del projecte arquitectònic. L’inici de les obres es preveu per al 2027, amb l’objectiu que les primeres persones puguin entrar a viure cap a l’any 2030.

Per explicar el projecte i resoldre dubtes, celebrarem amb l’Ajuntament d’Argentona un acte públic el pròxim 14 de gener de 2026 a les 19 h al Saló de Pedra. La sessió està oberta a totes les persones interessades a conèixer el projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que s’impulsarà al municipi.

Si vols més informació, pots consultar:

2026, un any clau per consolidar l’habitatge cooperatiu a Catalunya

El 2026 s’obre com un any clau per a Sostre Cívic, amb nous projectes d’habitatge cooperatiu, l’entrada a viure de diverses promocions i el reforç dels espais de participació. Un any que coincideix amb un moment polític determinant per consolidar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a alternativa real davant la crisi d’accés a l’habitatge.


Nous projectes en marxa i grups impulsors en creixement

Durant el primer trimestre de l’any activarem diverses campanyes per impulsar nous projectes d’habitatge cooperatiu o completar els grups impulsors d’alguns projectes ja en marxa. Per l’ordre previst, seran:

La Bertrana (Manresa), obre inscripcions a partir del 22 de gener.
Aquest projecte ubicat en sòl municipal cedit a Manresa serà, amb 60 habitatges, el segon projecte cooperatiu en cessió d’ús més gran de Catalunya i de l’Estat, només per darrere de Sant Andreu a Barcelona. Les obres estan plantejades per allargar-se fins a finals de 2026, amb la previsió d’entrada en convivència el 2027.

Cal Paler Nou (Cardedeu), obre inscripcions a partir del 26 de gener.
Aquest projecte pioner (la primera promoció de gran dimensió que es construirà sobre sòl privat) es troba ja en la seva fase final i preveu obrir inscripcions per acabar d’omplir el grup impulsor i adjudicar els habitatges que queden disponibles.

Al març, iniciem una campanya per constituir un nou projecte d’habitatge cooperatiu a Lleida.
Es preveu construir un edifici de 25 habitatges, amb superfícies que oscil·laran entre els 45 m² dels estudis; els 54 m² dels habitatges d’un dormitori o dos; fins als de tres dormitoris que tindran una superfície de 82 m².

A l’abril, es preveu iniciar la campanya per impulsar un nou grup a Argentona.
El Ple de desembre de l’Ajuntament d’Argentona (Maresme) ha aprovat la constitució del dret de superfície a favor de la nostra cooperativa per a desenvolupar un projecte de 20 habitatges cooperatius en règim de cessió d’ús en la finca municipal de Ca Serra Lladó

Al llarg del 2026 també està previst l’inici d’obres del projecte La Corrala, al barri del Poble-sec de Barcelona, que va culminar el 2025 la seva aprovació com a projecte d’habitatge cooperatiu després d’anys de treball com a grup llavor. El desenvolupament arquitectònic participatiu està en marxa amb l’equip d’arquitectes de UMMA, i s’està trametent el dret de superfície sobre el solar municipal cedit per 99 anys per l’Ajuntament de Barcelona. A més, confiem que aquest sigui l’any en què puguem anunciar l’impuls de nous projectes a la ciutat de Barcelona, amb la reactivació del conveni ESAL i una aposta clara per la col·laboració público-cooperativa.

Paral·lelament, projectes com Pati del Gall, El Cairó, Walden XXI i Can 70 mantenen la llista oberta de manera permanent per a les persones interessades a incorporar-se als seus grups impulsors.


Més projectes inicien la seva convivència

El 2026 serà especialment rellevant per l’entrada en convivència de diversos projectes arreu del territori. A l’abril està prevista la inauguració de la convivència a D’Avall (La Cellera de Ter), un projecte de petita escala amb un fort arrelament local.

I al juny hi haurà dues fites destacades: l’entrada a viure de Cal Paler Nou, a Cardedeu, i de Terra de Mar, a Palamós, dos projectes que exemplifiquen la diversitat de situacions (sòl privat i sòl públic) i la capacitat del model per retirar habitatge del mercat especulatiu.


A la recta final de l’any culminaran dos projectes de gran importància. Al novembre està prevista la inauguració de Walden XXI, a Sant Feliu de Guíxols, i al desembre de El Cairó, a Granollers. Amb aquestes noves convivències, centenars de sòcies de Sostre Cívic accediran a un habitatge estable, assequible i gestionat col·lectivament, i la cooperativa ja s’aproparà a les prop de 500 sòcies en convivència a finals d’any.


Participació i vida cooperativa

El 2026 també reforçarem els espais de governança i participació de la cooperativa:

  • El 18 d’abril celebrarem una nova Trobada de sòcies, de nou a la Nau Bostik, un espai clau per compartir experiències, generar debat i enfortir el sentit de comunitat entre projectes.
  • El dissabte 13 de juny tindrà lloc l’Assemblea General Ordinària (AGO), on rendirem comptes, definirem les línies estratègiques i prendrem decisions col·lectives sobre el futur de Sostre Cívic.

Apunta’t les dates!


Un any clau en l’àmbit polític

Finalment, el 2026 ha de ser l’any de l’aprovació de la nova Llei de cooperatives al Parlament de Catalunya, previsiblement durant el primer trimestre. Aquesta reforma legislativa és una reivindicació històrica del sector i ha de permetre reconèixer i blindar millor l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a eina estructural de la política d’habitatge.

Per a Sostre Cívic, aquest avenç normatiu és imprescindible per escalar el model, garantir-ne la seguretat jurídica i reforçar la col·laboració públic-comunitària com a via per ampliar el parc d’habitatge no especulatiu.



Les sòcies dels projectes de Sostre Cívic et desitgen un bon any 2026!


Encetem el 2026 amb la convicció que l’habitatge cooperatiu és una alternativa real i necessària davant la crisi d’accés a l’habitatge. Amb nous projectes, més convivències i un marc legal més fort, continuem treballant per fer del dret a l’habitatge una realitat per a cada vegada més persones.

T’animem a seguir de prop aquests esdeveniments, i a participar-hi: Pots subscriure al nostre butlletí perquè t’enviem totes les novetats i notícies directament al teu correu, i no t’hi perdis res!

Cal Paler Nou avança a bon ritme: un projecte cooperatiu i participatiu a Cardedeu


El projecte Cal Paler Nou, situat a Cardedeu, continua avançant amb pas ferm. Es tracta d’una promoció de 36 habitatges cooperatius en cessió d’ús i un 20% de superfície destinada a espais col·lectius, sobre un solar privat que vam adquirir gràcies a una campanya de títols participatius en 2018.

Aquesta iniciativa també ha estat fortament arrelada al territori: ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Cardedeu, entitats socials del municipi i nombroses complicitats amb el moviment cooperatiu. El projecte ha estat declarat obra d’especial interès municipal, ha rebut ajuts d’administracions públiques (com la Generalitat i l’Estat) i ha estat reconegut com a exemple de promoció social de l’habitatge per la seva capacitat de generar impacte econòmic, ecològic i comunitari.


Com avancen les obres de Cal Paler Nou?


Després d’anys de treball col·lectiu, a finals de 2023 es van iniciar les obres de construcció. L’entrada a viure està prevista per mitjans 2026, quan les sòcies convertiran l’espai dissenyat en un veritable projecte de vida compartida.

Actualment, el projecte presenta un 74% d’execució d’obra! Durant els últims mesos s’ha avançat significativament en el revestiment de façana i coberta, així com en el muntatge de fusteries exteriors per completar l’envolvent de l’edifici. A l’interior, s’han finalitzat els enrajolats i les instal·lacions als habitatges i espais comuns. També s’ha treballat en la xarxa subterrània de sanejament al vial Camí de la Serreta, connectant-la a la xarxa municipal.

Però més enllà de construir habitatge, als projectes de Sostre Cívic posem en pràctica un model de promoció i gestió radicalment participatiu, que implica les persones sòcies en totes les fases del procés.


La participació del grup en el procés de promoció


A Sostre Cívic posem èmfasi en la cogestió integral del projecte per part del grup impulsor i l’equip tècnic. Des de les etapes inicials, la participació del grup és fonamental:

  • Definició del Projecte: El grup participa activament en la definició del projecte arquitectònic, econòmic i de convivència. Això inclou un procés participatiu per a la definició del projecte, tallers per a la definició del Projecte Bàsic, i la validació tant del Projecte Bàsic com del Projecte Executiu.
  • Validació Econòmica: El grup participa en la validació dels plans de viabilitat econòmica en diferents etapes del projecte, des de l’avantprojecte fins al final de les obres. També valida el pressupost de l’obra i acorda el calendari de les aportacions de capital social.
  • Fase de Construcció: Durant la fase de construcció, el grup té un paper actiu a través de visites d’obra programades que coincideixen amb fites importants, com l’estructura, l’envolvent o els acabats. El Grup Impulsor participa del procés de contractació de la constructora i valida la proposta d’adjudicació, especialment si el cost supera un llindar o afecta parts estructurals de l’edifici.
  • Post-Obra: Un cop finalitzades les obres, la participació del grup continua amb l’acte de lliurament de claus, la coneixença i cohesió del grup, la governança i el Reglament de Règim Intern, la gestió de la comunicació interna i externa, la definició de la visió i l’ideari, els processos d’entrada i sortida de sòcies, la selecció i adjudicació d’habitatges, i el model de cures i gestió del conflicte.


I per què apostem per aquest model participatiu?


El model participatiu de Sostre Cívic aporta una sèrie de beneficis que van molt més enllà de l’accés a l’habitatge. En primer lloc, posa al centre l’autogestió i l’apoderament de les persones sòcies, que no només habiten els edificis, sinó que lideren tot el procés de promoció, presa de decisions i governança. Aquesta implicació fomenta una corresponsabilitat col·lectiva que enforteix la cohesió del grup i afavoreix una gestió més justa i adaptada a les necessitats reals. L’estabilitat que ofereix el dret d’ús, sumada a la participació activa, genera un fort arrelament al territori, consolidant vincles amb l’entorn i la comunitat local.

A nivell ambiental, la capacitat de decisió col·lectiva permet apostar per criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, amb solucions que sovint serien inassumibles individualment, com ara sistemes de reutilització d’aigües o instal·lacions fotovoltaiques. Tot plegat es tradueix en habitatges més confortables i eficients, amb un menor impacte ecològic. A més, la propietat col·lectiva i el cohabitatge faciliten la creació d’espais compartits i dinàmiques de suport mutu, que afavoreixen la convivència, l’adaptació als canvis vitals i la reducció de costos del dia a dia.

Finalment, cal destacar l’estalvi econòmic estructural que suposa aquest model: evitar els marges de beneficis de les promotores privades, optar per processos d’autoconstrucció o acabats “perfectibles”, i accedir a sòl públic, permet reduir significativament la inversió inicial i garantir un accés més equitatiu a l’habitatge.

Visita d’obra del grup impulsor a Cal Paler Nou


Cal Paler Nou és un exemple viu de com el cooperativisme en cessió d’ús pot generar alternatives d’habitatge assequibles, estables i transformadores. Un model que empodera, connecta i construeix comunitat a través de la participació real de les seves protagonistes.

Terra de Mar es consolida: setze noves unitats s’incorporen al projecte d’habitatge cooperatiu de Palamós

Visita d’obres del grup impulsor de Terra de Mar

A Palamós, el nostre projecte Terra de Mar avança amb força i bones notícies! A la darrera campanya d’incorporacions, hem sumat 16 noves unitats de convivència al grup cooperatiu. Amb aquestes noves incorporacions, ja són 29 unitats actives de les 34 previstes, i preveiem cobrir les places restants amb les persones que ja formen part de la llista d’espera.

Aquestes xifres no fan més que reforçar el que ja sabíem: hi ha una necessitat molt real d’alternatives viables per accedir a un habitatge digne, estable i lliure d’especulació al territori. De fet, fins ara, ja s’han inscrit 341 persones com a interessades en formar part del projecte.

Una resposta entusiasta del territori

La resposta a les sessions informatives ha estat espectacular. La del 20 de març va reunir més de 100 persones, i la del 1 d’abril, 46. Ens fa molta il·lusió veure com cada cop més persones aposten per formes d’habitar més comunitàries, accessibles i sostenibles. Ens sentim part d’un teixit social compromès i amb ganes de fer les coses d’una altra manera.

El projecte pren forma!

Les obres, que van començar a finals de 2023, avancen a bon ritme. Ja hem col·locat els mòduls de fusta i hem començat els treballs de pavimentació interior. També hem acabat l’escala principal de l’edifici! Tot plegat ens permet començar a imaginar com serà viure a Terra de Mar, un edifici pensat per ser un referent d’habitatge cooperatiu, sostenible i comunitari a les comarques gironines.

Els habitatges, dissenyats per UMMA arquitectes, tindran entre 1 i 4 habitacions i entre 39 i 67 m², amb alts estàndards d’eficiència energètica i el segell VERDE del Green Building Council España. Si tot va com està previst, les sòcies podran entrar-hi a viure durant el 2026!

Amb vocació transformadora

Reunió d’acollida de les noves incorporacions

Terra de Mar no és només un edifici. És una aposta vital per una altra manera de viure i conviure. Amb la incorporació de noves unitats, estem treballant en la consolidació del grup i en la dinamització de les comissions internes, pensant ja en l’entrada a viure i en la construcció activa de la comunitat a partir del setembre.

Com explica Josep Fourcade, un dels socis del grup inicial amb més trajectòria dins el projecte, “és una gran alegria poder consolidar el grup amb les darreres incorporacions, multiplicar les veus i les emocions ens fa sentir encara més a prop aquesta nova experiència”.

Amb habitatges de diferents mides i quotes assequibles, Terra de Mar vol acollir perfils diversos i fomentar el suport mutu, l’arrelament i la sostenibilitat.

📌 Coneix més el projecte
📄 Consulta el dossier informatiu

L’habitatge cooperatiu: un recer segur davant l’apagada


Quan la llum s’apaga, la comunitat s’activa: dinàmiques col·lectives que generen seguretat i benestar emocional davant la incertesa

Veins i veines de La Xicoira, durant l’apagada massiva del 28 d’abril

L’apagada elèctrica massiva del 28 d’abril de 2025, que va afectar tot l’estat espanyol i altres zones d’Europa, va posar a prova la resiliència de la societat davant una crisi sobtada i inesperada. Però enmig de la incertesa i la desconnexió, els projectes d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic van esdevenir espais de cura, creativitat col·lectiva i suport mutu, mostrant el valor fonamental de la vida comunitària.

Als projectes, l’absència de llum i connexions digitals va esdevenir una oportunitat per reconnectar amb les persones properes i activar recursos compartits. A La Xicoira, per exemple, tot va començar amb una ràdio amb piles:

“De casualitat teníem una ràdio amb piles a la sala, i unes veïnes van baixar a buscar-la i ja ens vam ajuntar unes quantes. Vam posar un fogó de càmping gas i vam cuinar i dinar juntes a la sala… Vam estar pràcticament fins al vespre fent jocs de taula, escoltant la ràdio, llegint… i passant l’estona allà. La gent anava passant, saludaven, es quedaven una estoneta… En fi, la veritat és que molt bé”, explica l’Eva Prats, veïna del projecte.

Aquest tipus de resposta col·lectiva no va ser una excepció. A Clau Mestra, la trobada espontània va néixer al voltant d’una paellera i una bombona de butà:

“Venia de Barcelona. Quan vaig arribar aquí vaig veure que moltes veïnes s’havien posat amb la paellera i la bombona de butano, i amb un transistor. Totes em van preguntar com estava. Em vaig sentir segura i acollida. És un molt bon lloc on viure i on trobar una crisi com aquesta, envoltada de gent que podem trobar moltes possibilitats juntes. Va ser un moment bonic, xerrant i compartint”, relata la sòcia Berta Argemí.

Mentrestant, al projecte dels Cirerers, l’apagada es va convertir igualment en una demostració espontània de comunitat i col·laboració. En quedar-se sense llum, totes les veïnes van sortir a la terrassa i van decidir aportar el que tenien de menjar per fer un àpat conjunt. La trobada va continuar amb un sopar comunitari aprofitant una barbacoa i una bombona de gas compartida, i socialitzant els aliments disponibles entre totes. La jornada va transcórrer col·lectivament, amb les veïnes reunides a la terrassa i les criatures jugant-hi, mantenint la companyia i el suport mutu com a resposta natural a la situació d’emergència.

Arrossada celebrada al terrat del projecte Cirerers el dilluns 28 d’abril


Aquestes vivències il·lustren com els espais cooperatius no només ofereixen habitatge digne i assequible, sinó també una xarxa sòlida de suport emocional i logístic que esdevé essencial en situacions de crisi. La convivència, la confiança i l’autoorganització que caracteritzen els projectes de Sostre Cívic faciliten respostes col·lectives espontànies i eficaces, que no només garanteixen les necessitats bàsiques, sinó també el benestar emocional i la salut mental de les persones.

En moments inestables com el viscut el passat dilluns, queda clar que el cooperativisme no només construeix habitatge, sinó també comunitat. Una comunitat que, quan tot falla, s’activa, cuida i fa suport.