Categoria: Sense categoria

Aquest 11 de novembre, Sostre Cívic ens adherim a la vaga general pel dret a l’habitatge. Durant tota la jornada aturarem la nostra activitat i no hi haurà servei ni atenció a les oficines ni per telèfon. Reprendrem l’atenció habitual el dijous 12 de novembre.

La crisi de l’habitatge és una de les principals causes d’empobriment de les classes populars. L’encariment dels lloguers i de la compra absorbeix els ingressos de les llars, expulsa veïnes dels seus barris i municipis i condiciona decisions tan bàsiques com emancipar-se, formar una família o envellir amb autonomia. Aquesta inseguretat travessa també els centres de treball: qualsevol millora salarial perd força quan queda absorbida per l’augment del cost de l’habitatge.

Garantir el dret a l’habitatge a través de reduir el pes del mercat en la gestió del parc immobiliari és la principal motivació de Sostre Cívic. Com a cooperativa d’habitatge en cessió d’ús, treballem per construir una alternativa basada en la gestió democràtica de la propietat i l’absència de lucre. Un model que vincula les quotes al cost dels projectes i preserva l’assequibilitat al llarg del temps. Cada habitatge que traiem del mercat especulatiu amplia la capacitat col·lectiva de garantir aquest dret. El que ja estem fent des del cooperativisme, habitatge estable i assequible amb gestió comunitària i sostenible, el volem per tothom.

Sabem també que la resposta ha de tenir una dimensió molt més gran. Necessitem polítiques públiques que consolidin un parc d’habitatge públic, cooperatiu i comunitari permanentment assequible. Per això reclamem:

• Sòl i patrimoni per fer créixer el model, prioritzant la col·laboració amb les entitats sense ànim de lucre i de l’economia social que garantim l’assequibilitat a llarg termini.
• Finançament públic, avals i ajuts adaptats a la cessió d’ús, també per reduir la barrera de les aportacions inicials i facilitar que més persones hi puguin accedir.
• Una fiscalitat coherent amb l’absència de lucre, que corregeixi el greuge respecte de les societats immobiliàries, com les SOCIMI.
• Recursos estables per cooperativitzar blocs, retirar habitatges del mercat especulatiu i garantir que el veïnat hi pugui continuar vivint.

Els recursos públics han de servir per consolidar un parc d’habitatge assequible de manera permanent. Cal reconèixer i donar suport efectiu a les cooperatives i a les altres entitats que treballem amb aquesta finalitat.

L’11N fem costat al moviment sindical i als moviments per l’habitatge. Animem la nostra base social a participar en les mobilitzacions i a reforçar les aliances entre el cooperativisme, les organitzacions de treballadores i els col·lectius que defensen el dret a un sostre digne. Ens sumem al manifest d’Habicoop, la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, que dona suport a la vaga i reclama prioritzar l’economia social en les polítiques d’habitatge. 

L’11 de novembre, ens aturem i ens mobilitzem pel dret a l’habitatge.

El 4 de novembre vam rebre Matthew Baldwin, cap de la Housing Task Force de la Comissió Europea, a les obres de Ca l’Ordit, a Sant Andreu de Barcelona. Amb 62 habitatges, el projecte mostra com podem ampliar l’accés a un habitatge estable amb sòl públic, propietat col·lectiva i finançament europeu.

Durant la visita, coincidint amb la seva participació en el HOWS Housing World Summit, vam compartir amb Baldwin el creixement de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i les barreres que encara en dificulten el desplegament. Durant el recorregut, li hem exposat com les quotes a preu de cost i la propietat cooperativa permeten mantenir l’assequibilitat en el temps i assegurar que el sòl, les subvencions i els préstecs es destinin a habitatges protegits de l’especulació de manera permanent.

A Ca l’Ordit, al passeig de Torras i Bages, impulsem 62 habitatges sobre sòl municipal cedit durant 99 anys en el marc del conveni ESAL amb l’Ajuntament de Barcelona. En destinarem nou a persones amb discapacitat intel·lectual, en col·laboració amb el Grup Cooperatiu TEB, per afavorir-ne l’autonomia i la inclusió en la comunitat. Vam iniciar les obres l’estiu de 2025 i preveiem acabar-les el setembre de 2027.

Per fer possible el projecte, combinem el suport municipal, una subvenció de 2,7 milions d’euros de NextGenerationEU i finançament del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB), amb garantia de la Unió Europea a través d’InvestEU. Aquest finançament forma part del préstec de 31 milions d’euros que hem rebut del CEB per impulsar més de 350 habitatges cooperatius en diferents municipis catalans. Precisament a la vista ens va acompanyar Philipp Voswinkel, Principal Country Manager del CEB, que ha destacat: «El finançament a llarg termini en condicions concessionals permet que projectes com Ca l’Ordit es facin realitat i que l’habitatge cooperatiu arribi a més persones. Amb el suport a Sostre Cívic, el CEB contribueix a ampliar el parc d’habitatge social i assequible que combina inclusió social, sostenibilitat i comunitat.»

Sòl, fiscalitat i finançament per consolidar el model

La trobada també ha servit perquè puguem traslladar al representant europeu la nostra preocupació pel fet que les darreres polítiques públiques locals i estatals no reconeixen adequadament les entitats de l’economia social i en dificulten el creixement.

A Barcelona, durant aquest mandat s’han posat en procés d’adjudicació 1.031 habitatges per a la gestió privada, mentre que només se n’han adjudicat 72 a través del conveni ESAL. Davant d’aquest desequilibri, Sostre Cívic i la sectorial d’habitatge de la XES reclamen prioritzar la col·laboració amb entitats sense lucre, que reinverteixen els recursos i garanteixen l’assequibilitat a llarg termini.

En l’àmbit estatal, hem denunciat el greuge fiscal respecte de les SOCIMI, que gaudeixen d’un tipus general del 0% en l’impost sobre societats i han vist reforçat el seu tractament fiscal favorable amb el recent reial decret llei d’habitatge. Reclamem una fiscalitat coherent amb l’absència de lucre. Amb el mateix Baldwin hem coincidit a defensar que els proveïdors d’habitatge de l’economia social hem de rebre un tractament just i d’acord amb la nostra contribució social.

Per tot això, finalment, des de Sostre Cívic li hem demanat que el desplegament del Pla Europeu d’Habitatge Assequible, les normes d’ajudes d’Estat i els nous instruments d’inversió reconeguin explícitament els proveïdors d’habitatge sense lucre. La Comissió Europea ha d’abordar aquestes barreres amb les administracions catalanes i el govern espanyol per orientar el suport públic cap a un parc d’habitatge permanentment assequible.

El final de la rehabilitació d’un antic hotel a Sant Feliu de Guíxols acollirà una comunitat d’una quarantena de sòcies que han decidit envellir amb autonomia, suport mutu i una gestió col·lectiva de les cures

L’entrega de claus marca l’inici de la convivència d’un projecte pioner que vol ser referent d’un nou model d’habitatge i cures per a les persones grans, que manté la propietat cooperativa de l’habitatge i el preserva de l’especulació per a les generacions futures

Aquest dijous 29 d’octubre hem inaugurat Walden XXI i hem fet entrega de les claus a les sòcies que hi començaran a conviure. Després d’anys de treball compartit, posem en funcionament el primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús específic per a persones grans de Catalunya. Ho fem transformant l’antic hotel Jecsalis, al centre de Sant Feliu de Guíxols, en una casa on viure i envellir en comunitat.

Més de 200 persones, entre sòcies de la cooperativa, familiars, amistats i veïnat de Sant Feliu de Guíxols, s’han apropat a celebrar-ho. L’acte s’ha fet a peu de carrer, a la carretera de Girona, davant de l’edifici, amb els parlaments i l’entrega d’una clau simbòlica al grup impulsor. Hem tancat la celebració amb una visita als espais comunitaris i un brindis a la terrassa.

Aurora Moreno, presidenta de la Junta del projecte de Walden XXI, ha conduït l’acte i ha expressat la voluntat que aquesta experiència obri camí: “volem que aquest projecte sigui un referent per altres projectes que vindran”. També ha reivindicat el vincle amb el municipi: “aquesta casa serà oberta a tota la vila de Sant Feliu de Guíxols, per fer la vellesa més amable”.

Decidir com i amb qui volem envellir

Walden XXI acull des d’avui 31 unitats de convivència i una comunitat d’una quarantena de persones. L’edifici combina habitatges privatius amb prop de 800 m² d’espais compartits: cuina i menjador comunitari, biblioteca, bugaderia, sales polivalents, tallers i espais exteriors.

El projecte neix de la voluntat de donar resposta a la solitud no desitjada i de mantenir la capacitat de decisió sobre la pròpia vida durant la vellesa. Les persones que hi viuran han participat en el disseny dels espais i en la definició de l’organització comunitària, amb l’autogestió, les cures i el suport mutu com a eixos centrals.

Tot i que les obres de rehabilitació van començar el juny de 2024, la comunitat fa anys que construeix els vincles, els acords i les responsabilitats compartides que han de sostenir la convivència. Un treball que ha avançat en paral·lel a la compra, el finançament i la rehabilitació de l’edifici, i que ara es trasllada al dia a dia de la nova llar.

Finançament cooperatiu per fer possible el projecte

La rehabilitació de l’antic hotel ha comptat amb el cofinançament de Caixa Enginyers i Fiare Banca Ètica, que el novembre de 2024 van formalitzar una operació d’uns sis milions d’euros. La Fundació Seira també hi ha contribuït amb un aval que va facilitar la viabilitat de l’operació.

Aquesta aliança ens ha permès mobilitzar recursos per recuperar un edifici en desús i destinar-lo a habitatge estable i autogestionat. Les sòcies també han participat en el finançament, en el seguiment de les obres i en les decisions sobre els espais que ara compartiran.

Anna Saltavella, directora de negoci de Caixa Enginyers, ha representat l’entitat a l’acte i ha agraït a Sostre Cívic la feina feta “per poder combinar les demandes dels grups i les necessitats de les entitats bancàries, que a vegades no són fàcils”. Es tracta del primer crèdit d’aquestes característiques que impulsa l’entitat, al costat de Fiare Banca Ètica, que ja té una trajectòria pionera en el finançament de projectes d’habitatge cooperatiu.

Alvar Sanz, en representació de Fiare Banca Ètica, ha destacat la continuïtat d’aquesta col·laboració: amb Walden XXI, “més que tancar una operació de finançament, fem un capítol més de la nostra història al costat de Sostre Cívic”.

Suport públic per recuperar patrimoni i donar resposta a necessitats socials

A Walden XXI hem adquirit l’edifici directament del mercat i hem finançat la rehabilitació amb la banca ètica i cooperativa. Alhora, el suport públic ha estat important per fer possible el projecte.

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha tingut un paper determinant per facilitar el canvi d’ús de l’antic hotel a habitatge amb serveis per a persones grans. La Generalitat de Catalunya hi ha contribuït a través dels programes de foment de l’economia social del Departament d’Empresa i Treball i d’una convocatòria pionera del Departament de Drets Socials per a equipaments cooperatius sènior.

La comunitat energètica Walden XXI també ha rebut finançament del Ministeri per a la Transició Ecològica del govern de l’Estat, a través de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE).

La rehabilitació integral ens permet reduir el consum energètic i millorar el confort dels habitatges: l’edifici ha passat d’una qualificació energètica E a una A. Aquesta millora s’ha aconseguit combinant estratègies passives d’aïllament tèrmic amb instal·lacions eficients, com l’aerotèrmia, els sistemes de generació d’energia renovable i el monitoratge dels consums. L’edifici també incorpora un sistema de recuperació d’aigües grises.

Habitatge i cures fora del mercat, també per a les generacions futures

En el nostre model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, la propietat de l’immoble es manté en mans de la cooperativa i les persones sòcies disposen d’un dret d’ús estable a preu de cost. Així evitem la venda especulativa dels habitatges i preservem el patrimoni col·lectiu per a les persones que hi viuran en el futur.

Amb Walden XXI fem un pas més per adaptar aquest model a les necessitats residencials de les persones grans. Ja treballem en dos altres projectes sèniors en fase avançada que donaran continuïtat a aquesta primera experiència: Can70, a Barcelona, desenvolupat sobre sòl públic cedit per l’Ajuntament, i Solterra, a Sant Hilari Sacalm, on rehabilitem un antic balneari en desús que també hem adquirit directament des de la cooperativa.

Durant l’acte, Carlos Alcoba, president del Consell Rector de Sostre Cívic, ha agraït la generositat i l’impuls de les sòcies del grup impulsor després de vuit anys de feina compartida:

“Els fruits del que heu fet aquests anys els recolliran futures generacions: un nou model d’envelliment, de manera democràtica i autogestionada. Gràcies per crear nous imaginaris que permetran a la societat i al cooperativisme, i esperem que amb el suport de les administracions, crear una nova manera d’entendre la vellesa igual que estem creant una nova manera d’entendre l’habitatge”.

Josep Maria Ricart, soci impulsor del projecte, també ha adreçat un missatge a les persones assistents en un parlament emotiu i reivindicatiu:

“No us limiteu a contemplar aquesta experiència. Impliqueu-vos i aposteu decididament. No volem que les nostres necessitats de cura siguin una oportunitat de negoci per als fons d’inversió. Necessitem suport públic en forma de finançament, sòl, patrimoni i canvis legals per fer realitat més projectes com aquest”.

Walden XXI mostra una via per recuperar edificis sense activitat i convertir-los en projectes residencials comunitaris, arrelats al municipi i amb vocació de permanència. Amb l’entrega simbòlica de claus obrim una nova etapa: posar en pràctica la convivència que les mateixes sòcies han definit al llarg dels darrers anys.

Seguim ampliant l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

A Sostre Cívic ja som més de 2.700 sòcies i som la cooperativa d’habitatges més gran de Catalunya. Promovem un model alternatiu d’accés al dret a l’habitatge, situat entre la compra i el lloguer: la cooperativa és la propietària dels immobles i les sòcies gaudeixen d’un dret d’ús indefinit a preu de cost i, per tant, assequible. Una fórmula que garanteix estabilitat a les persones residents i evita l’especulació immobiliària.

Actualment, gestionem 27 projectes que sumen 550 habitatges a Catalunya, dels quals 290 ja estan habitats (17 projectes) i 250 es troben en desenvolupament. Representen més del 50% dels habitatges cooperatius de Catalunya, gràcies al model d’organització multiprojecte de Sostre Cívic que permet escalar el model cooperatiu d’habitatge en cessió d’ús.

Cohabitatge Sènior Per una Vellesa Autogestionada SCCL ha rebut una subvenció de la Unió Europea, atorgada en el marc del Programa CE IMPLEMENTA (IDAE), per al projecte Comunitat Energètica Walden XXI (exp. PR-PILOTO-04-2023-000161). L’ajut concedit és de 306.341,20 € i s’imputa principalment a l’Actuació 2: rehabilitació energètica de l’envolupant i a la posada en marxa de les instal·lacions de la comunitat energètica.
L’objectiu és millorar l’eficiència energètica de l’edifici, reduir les emissions i potenciar l’autoconsum i l’autonomia energètica de la comunitat de veïnes. La intervenció està cofinançada per la Unió Europea a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (NextGenerationEU).

Des de Sostre Cívic compartim la valoració de la Red de Vivienda Cooperativa: les mesures de protecció de les persones llogateres són necessàries, però cal corregir les barreres fiscals i de finançament que dificulten ampliar el parc d’habitatge sense ànim de lucre.

La crisi d’habitatge necessita mesures urgents de protecció i polítiques que garanteixin habitatges assequibles a llarg termini. Amb aquest criteri, la Red de Vivienda Cooperativa, la xarxa estatal que impulsem i de la qual formem part, ha fet pública la seva valoració del Reial decret llei 29/2026, aprovat pel Consell de Ministres el 6 d’octubre i pendent de convalidació parlamentària.

Des de la Red valorem positivament la protecció davant dels desnonaments i la millora de les condicions de les persones llogateres. Tanmateix, denunciem que les mesures per fomentar l’habitatge prioritzen la compra individual i les societats immobiliàries amb ànim de lucre, mentre mantenen obstacles per a les cooperatives i altres entitats de l’economia social. Ampliar el parc d’habitatge social i assequible exigeix donar suport als models que en garanteixen la propietat pública o col·lectiva i l’assequibilitat al llarg del temps.

Una fiscalitat més favorable per a les SOCIMI

Un dels principals desequilibris que assenyala la Red és el tractament fiscal de les SOCIMI, les societats cotitzades d’inversió immobiliària, moltes vinculades a grans fons com Blackstone o Cerberus. El decret manté el tipus general del 0 % d’aquestes societats en l’impost de societats i amplia els supòsits en què també queden exempts els seus beneficis. En canvi, a les cooperatives sense ànim de lucre ens mantenen un tipus del 20 %. Això passa tot i que no repartim beneficis i destinem els excedents a la nostra finalitat social.

Aquesta desigualtat repercuteix en el cost de l’habitatge i dificulta la viabilitat dels projectes cooperatius, mentre afavoreix societats que poden distribuir beneficis entre els seus accionistes.

Més suport a la compra que al lloguer social i la cessió d’ús

Des de la Red també qüestionem la prioritat que es dona a l’accés individual a la propietat. La nova línia de crèdit públic «TU CASA» destina 10.000 milions d’euros a préstecs sense interessos per comprar el primer habitatge, sense oferir cap instrument similar per impulsar projectes cooperatius i facilitar les aportacions inicials de les persones sòcies.

Aquest menyspreu al cooperativisme també es manifesta en l’IVA. Segons llegim al decret, l’ampliació del tipus superreduït del 4 % a l’habitatge protegit permanent s’aplica només a la transmissió en propietat, però no a la construcció d’habitatges destinats al lloguer social o a la cessió d’ús. Reclamem estendre aquesta reducció als models que mantenen els habitatges en mans públiques o de gestió col·lectiva i en garanteixen la funció social a llarg termini.

Les cooperatives continuen trobant barreres al finançament públic

Un altre obstacle és l’accés als instruments de l’Institut de Crèdit Oficial, l’ICO. La nova línia d’avals de fins a 2.000 milions d’euros per ampliar el parc de lloguer social o assequible no inclou el model cooperatiu en cessió d’ús.

Paral·lelament, el decret assenyala que les condicions de la línia de finançament vinculada al fons ‘España Crece’ exigeixen que les entitats beneficiàries siguin societats de capital. Aquesta exigència exclou, així, les cooperatives per la seva forma jurídica, independentment de la seva capacitat per promoure habitatge assequible (malgrat que, a Catalunya, més del 75% d’habitatges cooperatius són de protecció oficial).

Reclamem polítiques que donin suport a l’habitatge sense ànim de lucre

Des de Sostre Cívic ens sumem a les demandes de la Red de Vivienda Cooperativa al Govern i als grups parlamentaris: corregir la desigualtat fiscal, obrir el finançament públic a les cooperatives i aplicar l’IVA del 4 % a la construcció d’habitatge protegit permanent de lloguer social i en cessió d’ús.

També reclamem facilitar l’accés al sòl i mobilitzar el patrimoni públic en desús, inclòs el de Casa 47, mitjançant la col·laboració amb l’economia social.

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús manté la propietat en mans de la cooperativa i ofereix a les persones sòcies un dret d’ús estable, amb quotes a preu de cost i gestió democràtica. Donar suport a aquest model permet destinar els recursos públics a crear un parc d’habitatge que es mantingui fora del mercat especulatiu de manera permanent.

La Red de Vivienda Cooperativa articula més de 210 projectes i diverses xarxes territorials arreu de l’estat espanyol, forma part de REAS Red de Redes i és membre de ple dret de Housing Europe.

Carreteres secundàries és una sèrie documental produïda per Canal TE i La Xarxa que recorre el territori per descobrir models de vida i d’habitatge alternatius i més sostenibles.

Un sopar d’estiu compartit, collir les maduixes madures de l’hort, ruta en bici per anar a l’escola… La peça mostra de prop el dia a dia d’aquest projecte d’habitatge cooperatiu a La Floresta, a Sant Cugat del Vallès, un dels entorns amb el cost de vida més alt de l’Àrea Metropolitana. Entre natura, criatures i espais compartits, el documental retrata una petita revolució quotidiana: famílies que han recuperat el dret a viure al seu barri i que han construït, plegades, un projecte d’habitatge estable, assequible i comunitari.

Un projecte que neix de la lluita veïnal

El capítol segon de la sèrie documental Carreteres secundàries recull els orígens de Clau Mestra, un projecte que va néixer de la lluita veïnal i l’organització col·lectiva per evitar la pèrdua d’un immoble públic en desús i reivindicar-lo com a espai d’habitatge social. El 2014, les antigues Cases dels Mestres de La Floresta van ser ocupades com a acció política per denunciar el deteriorament de l’edifici i pressionar per donar-li un ús social.

A partir d’aquí, Sostre Cívic va actuar com a agent mediador entre el col·lectiu impulsor –aleshores ‘6 Claus’– i l’Ajuntament de Sant Cugat. El procés va culminar amb un acord pioner: la cessió del dret de superfície de l’immoble a Sostre Cívic per 75 anys per impulsar 11 habitatges cooperatius en règim de cessió d’ús (HPO). Va ser el primer conveni d’aquest tipus a l’Estat espanyol entre una administració pública i una cooperativa d’habitatge.

Aquest acord publico-cooperatiu ha permès mantenir amb quotes mensuals assequibles (entre 300 € i 500 €, amb serveis altres despeses incloses), molt per sota dels preus del mercat especulatiu. Les sòcies van fer una aportació inicial de capital (retornable si marxen) d’entre 6.000 € i 9.000 €, segons la superfície de l’habitatge.

Pel que fa a la construcció, el projecte ha destacat per la seva sostenibilitat i l’autoconstrucció assistida, que va representar el 13% de les obres. La rehabilitació integral es va dur a terme utilitzant sistemes i materials de bioconstrucció, com la fusta, i instal·lacions actives i passives altament eficients, servint d’exemple d’un sistema de construcció i consum més sostenible que els mètodes convencionals. El documental recull imatges dels enderrocs i dels treballs finals, així com el testimoni de l’Antonio Rivera, un dels veïns, que explica com la participació en l’obra els va fer sentir part de la transformació de l’espai.

El projecte va iniciar la convivència el març del 2023, gairebé una dècada després de les primeres reivindicacions.

Habitatge en comunitat, i per a tota la vida

L’habitatge cooperatiu ofereix una alternativa estable, assequible i desmercantilitzada a la compra i el lloguer. En Pedro, un dels membres del grup, ho resumeix amb contundència: abans vivien pendents d’un lloguer incert i a punt d’haver de marxar de La Floresta per la pressió dels preus.

“El mercat tria per tu on pots viure. Si al lloc on tu vols quedar-te hi ha algú amb més diners que pot pagar més, et toca marxar. I et fan fora del teu poble, del teu barri.”
Pedro Gómez

A més, el projecte ha transformat la manera de viure de les veïnes: més relació entre famílies, més suport mutu i un espai que convida a compartir el temps i els recursos per sostenir la vida.

El documental mostra amb naturalitat com es viu en un projecte cooperatiu: les criatures que surten a l’hort a comprovar si ja hi ha maduixes i tomàquets per collir, el joc espontani als espais exteriors, la passera i el jardí com a llocs de trobada. Els matins amb canalla són més fàcils quan es pot repartir entre les diferents famílies les tasques de cura i gestió: s’organitzen pels esmorzars i per arribar a l’escola amb les bicicletes compartides que tenen al projecte.

Un model que creix i es consolida a Catalunya

Clau Mestra és avui una referència i un punt d’inflexió per a l’habitatge cooperatiu a Sant Cugat. Sostre Cívic continua impulsant projectes d’accés assequible a l’habitatge arreu del territori, consolidant un model comunitari, estable i desmercantilitzat, que ja representa gairebé la meitat dels projectes cooperatius en marxa a Catalunya.

T’animem a veure el capítol de ‘Carreteres secundàries’ i a conèixer de primera mà la història i la vida de Clau Mestra: un projecte que demostra que quan la comunitat es mou, el dret a l’habitatge es defensa i es construeix.

▶️ Mira aquí el capítol de Clau Mestra a ‘Carretes secundàries’

Participem a la jornada d’habitatge de eldiario.es per reivindicar el cooperativisme com a eina imprescindible per solucionar el dret a l’habitatge.

Sostre Cívic va estar present a la taula “Alternatives d’èxit davant la crisi de l’habitatge” dins les jornades «El dret a l’habitatge: reptes i solucions» organitzades per eldiario.es, el passat dilluns 6 d’octubre al Palau Robert de Barcelona. La nostra directora de projectes i membre del nostre Consell Rector, Eva Ortigosa, va remarcar que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una alternativa real al mercat especulatiu basada en la propietat col·lectiva i l’estabilitat a llarg termini per a les persones sòcies. La representant de Sostre Cívic, a més, va subratllar no només el creixement exponencial del model de cessió d’ús, sinó també la seva capacitat transformadora en l’economia social i en el teixit urbà, rebent el reconeixement explícit dels representants de les administracions i del món acadèmic.

Ortigosa va presentar una visió optimista del moment que viu el cooperativisme d’habitatge i, en particular, Sostre Cívic. Va explicar que, des del primer projecte pilot el 2015, hem fet un salt d’escala notable: el 2025 comptem amb més de 25 projectes arreu del territori, que sumen prop de 600 habitatges —entre els que ja estan en convivència i els que són en promoció— i més de 2.100 persones sòcies, de les quals més de 500 ja tenen un habitatge adjudicat.

Va remarcar que el nostre model va més enllà de garantir una llar, perquè impulsa la compartició de serveis i recursos associats a l’habitatge (mobilitat, consum i cures), crea projectes adaptats a col·lectius específics —com la gent gran— i enforteix els vincles comunitaris amb els barris, contribuint a construir ciutats més resilients i cohesionades.

Segons Ortigosa, el model cooperatiu garanteix habitatge assequible sense ànim de lucre, fomenta la sostenibilitat ambiental i dinamitza l’Economia Social i Solidària, amb la participació de banca ètica, arquitectures cooperatives i empreses de construcció responsables. També va reivindicar el paper del sector com a motor de les polítiques públiques d’habitatge, celebrant el suport institucional creixent —mitjançant subvencions i cessió de sòl públic— però recordant que encara queda camí per consolidar i ampliar aquest marc de suport.

Respecte a la incidència del model en el mercat, Ortigosa va ser contundent: l’habitatge cooperatiu canvia primer el relat, demostrant que el dret a l’habitatge es pot garantir des d’actors sense lucre, i, a mesura que el sector guanyi volum, tindrà una incidència creixent en el preu de l’habitatge i en la desmercantilització del sòl.

Administracions i acadèmia reconeixen el cooperativisme en cessió d’ús com una solució indispensable

El debat va comptar amb la participació de Joan Ramon Riera, comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, que va reconèixer la necessitat de donar més “musculatura” al cooperativisme en cessió d’ús perquè pugui incrementar el parc d’habitatge assequible. Riera va destacar el Conveni Sal, que preveu la cessió de sòl per a 1.000 habitatges en 10 anys, i va anunciar la voluntat del consistori d’accelerar aquest procés per poder cedir tot el sòl previst en només cinc anys. Segons ell, cal que el tercer sector guanyi capacitat per, en el futur, poder impulsar també habitatge assequible sobre sòl privat.

Per la seva banda, Carles Martí, comissionat de barris de la Generalitat, va posar l’accent en el gran potencial del cooperativisme en la rehabilitació i regeneració urbana, àmbits en què encara hi ha molt de marge per créixer. Va subratllar la convergència d’objectius entre les polítiques públiques —com el Pla de Barris i Viles, amb 200 milions d’euros anuals— i la filosofia del cooperativisme, que aposta per projectes sense lucre i amb retorn social al territori.

Tots dos representants van coincidir en la importància d’accelerar la cessió de sòl públic i consolidar un sistema d’habitatge mixt, on el sector social tingui un paper protagonista al costat de l’administració.

El debat va incorporar també la mirada acadèmica de David Falagan, de la Càtedra de Barcelona Estudies d’Habitatge (UPC), que va situar la reflexió en clau europea. Va recordar que Espanya només disposa d’un 2,5% d’habitatge social, molt lluny del 30% dels Països Baixos o el 24% d’Àustria, i va destacar que models com el de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús poden contribuir de manera decisiva a revertir aquesta situació.

En aquest punt, Eva Ortigosa va reivindicar que Sostre Cívic ja té el múscul per fer-ho possible, i va reclamar que en grans programes estatals, com el Pla 50.000, es prioritzin els actors sense ànim de lucre i les cooperatives, situant-los “per davant d’aquells que busquen benefici econòmic” en la gestió i provisió d’habitatge social. Falagan va coincidir amb aquesta visió i va afegir que el model cooperatiu és eficaç tant a curt termini —amb accions tàctiques que eviten l’expulsió residencial— com a llarg termini, garantint l’estabilitat i la permanència de l’habitatge assequible que el sector públic, sol, sovint no pot assegurar.

Pel que fa al perfil de les persones beneficiàries, Riera va situar l’impacte principal de l’economia social en les classes mitjanes, mentre que Martí va discrepar amistosament, afirmant que les entitats sense ànim de lucre poden beneficiar el conjunt de la població i tenen un alt potencial per generar habitatge a preus assequibles. Ortigosa va tancar aquest bloc recordant que la nostra cooperativa treballa per un accés universal a l’habitatge i per afavorir la mixtura social, amb quotes adaptades a diferents situacions econòmiques —des de les classes mitjanes fins a persones en situació de precarietat, que poden accedir a quotes subvencionades.

La trobada va confirmar Sostre Cívic com un referent internacional —reconegut amb els premis World Habitat i Innovació Social de la Comissió Europea— i com un soci estratègic per construir un sistema públic i social d’habitatge a Catalunya, capaç d’articular polítiques públiques, iniciativa social i transformació urbana.