Categoria: Sense categoria

L’alcalde de Sant Feliu de Guíxols visita les obres de Walden XXI i reafirma el suport municipal al projecte

L’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas i López, ha visitat aquest matí les obres de Walden XXI, el primer projecte d’habitatge cooperatiu per a persones grans de Catalunya, promogut per la cooperativa Sostre Cívic. La visita, realitzada en companyia de sòcies de la cooperativa i representants de Sostre Cívic, ha permès constatar l’estat avançat de les obres i reafirmar el suport institucional a la iniciativa.

Les obres ja han superat el 85% d’execució, amb previsió de finalització entre maig i juny, per entrar en funcionament ja abans d’acabar l’any. La comunitat de Walden XXI estarà formada per 31 unitats de convivència i 40 persones.

Walden XXI proposa un model de convivència pensat per a persones grans que volen envellir de manera autònoma i en comunitat, fora de les dinàmiques especulatives del mercat immobiliari i de les empreses de serveis de cures. El projecte es basa en l’autogestió, el suport mutu i l’estabilitat residencial, i s’ha desenvolupat en paral·lel a la consolidació d’una comunitat que fa anys que treballa els seus vincles i les bases de la convivència futura. Aurora Moreno, presidenta del grup de sòcies de Walden XXI, ha posat en valor que “Walden XXI neix de les persones que hi viurem: hem pensat conjuntament com volem conviure, cuidar-nos i sostenir una comunitat a llarg termini”. 

El suport de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha estat determinant, especialment en la fase de modificació urbanística necessària per permetre el canvi d’ús d’antics hotels en desús a habitatge social amb serveis per a gent gran. Una experiència que la cooperativa destaca com un èxit i considera replicable en altres municipis. L’alcalde de la ciutat, Carles Motas i López, ha declarat durant la visita: “Sant Feliu sempre ha vist amb bons ulls el projecte d’habitatge cooperatiu per a gent gran Walden XXI. Per aquest motiu, des del govern s’ha treballat perquè fos una realitat possible. Avui gairebé podem veure com cristal·litzen tots aquests esforços. La nostra ciutat sempre mira de ser referent i Walden XXI era un projecte punter en el seu àmbit, l’entesa era inevitable”.

Walden XXI forma part de l’aposta de Sostre Cívic per impulsar habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a alternativa als models de compra i lloguer tradicionals. En aquest model, la cooperativa és la propietària de l’immoble i les persones sòcies en tenen un dret d’ús estable a preu de cost, fet que contribueix a evitar l’especulació i garantir l’assequibilitat. En paraules de Yabel Pérez, membre del Consell Rector de Sostre Cívic i tècnic responsable del projecte, “Walden XXI demostra que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús també és una resposta útil, viable i transformadora per a les necessitats residencials de les persones grans” i ha destacat que el suport institucional “és determinant per fer possible projectes com aquest, que aporten innovació social i amplien les alternatives d’habitatge amb vocació de servei públic.”

Amb aquesta visita, Ajuntament i projecte visualitzen una aliança institucional i comunitària que pot obrir camí a noves fórmules residencials més justes, col·lectives i adaptades a les necessitats socials del present i del futur.

Promourem una nova promoció d’habitatge assequible a Solsona que combinarà cessió d’ús cooperativa i lloguer social en un mateix edifici. És el primer acord a Catalunya entre Sostre Cívic i Hàbitat3, amb sòl públic cedit per l’Ajuntament durant 75 anys.

Conjuntament amb l’Ajuntament de Solsona i la fundació Hàbitat3, promourem més de 50 habitatges protegits en un únic edifici que combinarà, per primera vegada a Catalunya, habitatge cooperatiu en cessió d’ús i lloguer social. El sòl, de titularitat municipal, es cedirà a través d’un dret de superfície de 75 anys.

El projecte s’ubicarà al carrer d’Antoni Gaudí 4 – Carles Morató 5, en un solar de 2.518 m² amb més de 6.500 m² de sostre edificable. L’Ajuntament cedirà el sòl a una societat conjunta (UTE) constituïda per les dues entitats. Un cop finalitzada la construcció, la UTE es dissoldrà i cada entitat gestionarà aproximadament la meitat dels habitatges resultants: Hàbitat3 en règim de lloguer social i Sostre Cívic en cessió d’ús cooperativa. La promoció conjunta permet optimitzar costos i garantir l’assequibilitat per a perfils diversos.

El projecte s’inscriu en el Pla 50.000 de la Generalitat i accedirà als instruments de finançament públic associats. S’ha desenvolupat durant el segon semestre del 2025 amb la regidoria d’Habitatge, Infància i Participació de l’Ajuntament, encapçalada per Pilar Viladrich.

“La col·laboració amb l’Ajuntament de Solsona i amb Hàbitat3 ens permet estendre el model cooperatiu al territori i oferir una resposta més completa a les necessitats d’habitatge, combinant dos règims no especulatius en un mateix edifici”, destaca David Guàrdia, codirector de Sostre Cívic.

És la primera vegada que una fundació i una cooperativa d’habitatge articulen conjuntament una promoció d’aquest tipus a Catalunya. El model s’inscriu en el marc de la col·laboració públic-cooperativa-comunitària: entitats sense ànim de lucre que assumeixen la provisió d’habitatge digne i assequible sense comprometre el patrimoni públic ni cedir terreny al mercat especulatiu.

En els propers mesos es redactarà l’avantprojecte i es validarà la viabilitat tècnica i econòmica. Posteriorment, es presentarà el projecte a la ciutadania de Solsona i es formalitzarà el dret de superfície. L’objectiu és que el model sigui replicable en altres municipis.

Sostre Cívic impulsa actualment 27 projectes amb més de 550 habitatges arreu de Catalunya, dels quals 190 ja estan en convivència i 350 en desenvolupament.

Carreteres secundàries és una sèrie documental produïda per Canal TE i La Xarxa que recorre el territori per descobrir models de vida i d’habitatge alternatius i més sostenibles.

Un sopar d’estiu compartit, collir les maduixes madures de l’hort, ruta en bici per anar a l’escola… La peça mostra de prop el dia a dia d’aquest projecte d’habitatge cooperatiu a La Floresta, a Sant Cugat del Vallès, un dels entorns amb el cost de vida més alt de l’Àrea Metropolitana. Entre natura, criatures i espais compartits, el documental retrata una petita revolució quotidiana: famílies que han recuperat el dret a viure al seu barri i que han construït, plegades, un projecte d’habitatge estable, assequible i comunitari.

Un projecte que neix de la lluita veïnal

El capítol segon de la sèrie documental Carreteres secundàries recull els orígens de Clau Mestra, un projecte que va néixer de la lluita veïnal i l’organització col·lectiva per evitar la pèrdua d’un immoble públic en desús i reivindicar-lo com a espai d’habitatge social. El 2014, les antigues Cases dels Mestres de La Floresta van ser ocupades com a acció política per denunciar el deteriorament de l’edifici i pressionar per donar-li un ús social.

A partir d’aquí, Sostre Cívic va actuar com a agent mediador entre el col·lectiu impulsor –aleshores ‘6 Claus’– i l’Ajuntament de Sant Cugat. El procés va culminar amb un acord pioner: la cessió del dret de superfície de l’immoble a Sostre Cívic per 75 anys per impulsar 11 habitatges cooperatius en règim de cessió d’ús (HPO). Va ser el primer conveni d’aquest tipus a l’Estat espanyol entre una administració pública i una cooperativa d’habitatge.

Aquest acord publico-cooperatiu ha permès mantenir amb quotes mensuals assequibles (entre 300 € i 500 €, amb serveis altres despeses incloses), molt per sota dels preus del mercat especulatiu. Les sòcies van fer una aportació inicial de capital (retornable si marxen) d’entre 6.000 € i 9.000 €, segons la superfície de l’habitatge.

Pel que fa a la construcció, el projecte ha destacat per la seva sostenibilitat i l’autoconstrucció assistida, que va representar el 13% de les obres. La rehabilitació integral es va dur a terme utilitzant sistemes i materials de bioconstrucció, com la fusta, i instal·lacions actives i passives altament eficients, servint d’exemple d’un sistema de construcció i consum més sostenible que els mètodes convencionals. El documental recull imatges dels enderrocs i dels treballs finals, així com el testimoni de l’Antonio Rivera, un dels veïns, que explica com la participació en l’obra els va fer sentir part de la transformació de l’espai.

El projecte va iniciar la convivència el març del 2023, gairebé una dècada després de les primeres reivindicacions.

Habitatge en comunitat, i per a tota la vida

L’habitatge cooperatiu ofereix una alternativa estable, assequible i desmercantilitzada a la compra i el lloguer. En Pedro, un dels membres del grup, ho resumeix amb contundència: abans vivien pendents d’un lloguer incert i a punt d’haver de marxar de La Floresta per la pressió dels preus.

“El mercat tria per tu on pots viure. Si al lloc on tu vols quedar-te hi ha algú amb més diners que pot pagar més, et toca marxar. I et fan fora del teu poble, del teu barri.”
Pedro Gómez

A més, el projecte ha transformat la manera de viure de les veïnes: més relació entre famílies, més suport mutu i un espai que convida a compartir el temps i els recursos per sostenir la vida.

El documental mostra amb naturalitat com es viu en un projecte cooperatiu: les criatures que surten a l’hort a comprovar si ja hi ha maduixes i tomàquets per collir, el joc espontani als espais exteriors, la passera i el jardí com a llocs de trobada. Els matins amb canalla són més fàcils quan es pot repartir entre les diferents famílies les tasques de cura i gestió: s’organitzen pels esmorzars i per arribar a l’escola amb les bicicletes compartides que tenen al projecte.

Un model que creix i es consolida a Catalunya

Clau Mestra és avui una referència i un punt d’inflexió per a l’habitatge cooperatiu a Sant Cugat. Sostre Cívic continua impulsant projectes d’accés assequible a l’habitatge arreu del territori, consolidant un model comunitari, estable i desmercantilitzat, que ja representa gairebé la meitat dels projectes cooperatius en marxa a Catalunya.

T’animem a veure el capítol de ‘Carreteres secundàries’ i a conèixer de primera mà la història i la vida de Clau Mestra: un projecte que demostra que quan la comunitat es mou, el dret a l’habitatge es defensa i es construeix.

▶️ Mira aquí el capítol de Clau Mestra a ‘Carretes secundàries’

Participem a la jornada d’habitatge de eldiario.es per reivindicar el cooperativisme com a eina imprescindible per solucionar el dret a l’habitatge.

Sostre Cívic va estar present a la taula “Alternatives d’èxit davant la crisi de l’habitatge” dins les jornades “El dret a l’habitatge: reptes i solucions” organitzades per eldiario.es, el passat dilluns 6 d’octubre al Palau Robert de Barcelona. La nostra directora de projectes i membre del nostre Consell Rector, Eva Ortigosa, va remarcar que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una alternativa real al mercat especulatiu basada en la propietat col·lectiva i l’estabilitat a llarg termini per a les persones sòcies. La representant de Sostre Cívic, a més, va subratllar no només el creixement exponencial del model de cessió d’ús, sinó també la seva capacitat transformadora en l’economia social i en el teixit urbà, rebent el reconeixement explícit dels representants de les administracions i del món acadèmic.

Ortigosa va presentar una visió optimista del moment que viu el cooperativisme d’habitatge i, en particular, Sostre Cívic. Va explicar que, des del primer projecte pilot el 2015, hem fet un salt d’escala notable: el 2025 comptem amb més de 25 projectes arreu del territori, que sumen prop de 600 habitatges —entre els que ja estan en convivència i els que són en promoció— i més de 2.100 persones sòcies, de les quals més de 500 ja tenen un habitatge adjudicat.

Va remarcar que el nostre model va més enllà de garantir una llar, perquè impulsa la compartició de serveis i recursos associats a l’habitatge (mobilitat, consum i cures), crea projectes adaptats a col·lectius específics —com la gent gran— i enforteix els vincles comunitaris amb els barris, contribuint a construir ciutats més resilients i cohesionades.

Segons Ortigosa, el model cooperatiu garanteix habitatge assequible sense ànim de lucre, fomenta la sostenibilitat ambiental i dinamitza l’Economia Social i Solidària, amb la participació de banca ètica, arquitectures cooperatives i empreses de construcció responsables. També va reivindicar el paper del sector com a motor de les polítiques públiques d’habitatge, celebrant el suport institucional creixent —mitjançant subvencions i cessió de sòl públic— però recordant que encara queda camí per consolidar i ampliar aquest marc de suport.

Respecte a la incidència del model en el mercat, Ortigosa va ser contundent: l’habitatge cooperatiu canvia primer el relat, demostrant que el dret a l’habitatge es pot garantir des d’actors sense lucre, i, a mesura que el sector guanyi volum, tindrà una incidència creixent en el preu de l’habitatge i en la desmercantilització del sòl.

Administracions i acadèmia reconeixen el cooperativisme en cessió d’ús com una solució indispensable

El debat va comptar amb la participació de Joan Ramon Riera, comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, que va reconèixer la necessitat de donar més “musculatura” al cooperativisme en cessió d’ús perquè pugui incrementar el parc d’habitatge assequible. Riera va destacar el Conveni Sal, que preveu la cessió de sòl per a 1.000 habitatges en 10 anys, i va anunciar la voluntat del consistori d’accelerar aquest procés per poder cedir tot el sòl previst en només cinc anys. Segons ell, cal que el tercer sector guanyi capacitat per, en el futur, poder impulsar també habitatge assequible sobre sòl privat.

Per la seva banda, Carles Martí, comissionat de barris de la Generalitat, va posar l’accent en el gran potencial del cooperativisme en la rehabilitació i regeneració urbana, àmbits en què encara hi ha molt de marge per créixer. Va subratllar la convergència d’objectius entre les polítiques públiques —com el Pla de Barris i Viles, amb 200 milions d’euros anuals— i la filosofia del cooperativisme, que aposta per projectes sense lucre i amb retorn social al territori.

Tots dos representants van coincidir en la importància d’accelerar la cessió de sòl públic i consolidar un sistema d’habitatge mixt, on el sector social tingui un paper protagonista al costat de l’administració.

El debat va incorporar també la mirada acadèmica de David Falagan, de la Càtedra de Barcelona Estudies d’Habitatge (UPC), que va situar la reflexió en clau europea. Va recordar que Espanya només disposa d’un 2,5% d’habitatge social, molt lluny del 30% dels Països Baixos o el 24% d’Àustria, i va destacar que models com el de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús poden contribuir de manera decisiva a revertir aquesta situació.

En aquest punt, Eva Ortigosa va reivindicar que Sostre Cívic ja té el múscul per fer-ho possible, i va reclamar que en grans programes estatals, com el Pla 50.000, es prioritzin els actors sense ànim de lucre i les cooperatives, situant-los “per davant d’aquells que busquen benefici econòmic” en la gestió i provisió d’habitatge social. Falagan va coincidir amb aquesta visió i va afegir que el model cooperatiu és eficaç tant a curt termini —amb accions tàctiques que eviten l’expulsió residencial— com a llarg termini, garantint l’estabilitat i la permanència de l’habitatge assequible que el sector públic, sol, sovint no pot assegurar.

Pel que fa al perfil de les persones beneficiàries, Riera va situar l’impacte principal de l’economia social en les classes mitjanes, mentre que Martí va discrepar amistosament, afirmant que les entitats sense ànim de lucre poden beneficiar el conjunt de la població i tenen un alt potencial per generar habitatge a preus assequibles. Ortigosa va tancar aquest bloc recordant que la nostra cooperativa treballa per un accés universal a l’habitatge i per afavorir la mixtura social, amb quotes adaptades a diferents situacions econòmiques —des de les classes mitjanes fins a persones en situació de precarietat, que poden accedir a quotes subvencionades.

La trobada va confirmar Sostre Cívic com un referent internacional —reconegut amb els premis World Habitat i Innovació Social de la Comissió Europea— i com un soci estratègic per construir un sistema públic i social d’habitatge a Catalunya, capaç d’articular polítiques públiques, iniciativa social i transformació urbana.

L’informe, impulsat per Habicoop amb la participació de Sostre Cívic, analitza per primer cop els beneficis socials, econòmics i ambientals del model cooperatiu en cessió d’ús comparant-ho amb el lloguer privat. 

Les persones que hi viuen gaudeixen de més estabilitat, menys despesa i més benestar emocional que les que viuen de lloguer al mercat privat.

Aquest dimarts 30 de setembre s’ha presentat al BLOC4BCN, a Barcelona, el primer Estudi d’impacte de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, elaborat per la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya (Habicoop) amb la col·laboració de Sostre Cívic i altres entitats del sector. L’informe avalua, per primer cop amb dades contrastades, els efectes d’aquest model en tres àmbits: social, econòmic i ambiental.

L’estudi està coordinat per Alma Porta (Andaira) i Laura Camprubí (El Risell), i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. Aplica un mètode innovador basat en l’avaluació de l’impacte net i la teoria del canvi, amb perspectiva de gènere i enfocament col·laboratiu. La recerca s’ha basat en una enquesta a més de 300 persones i l’anàlisi de 19 projectes d’habitatge cooperatiu en convivència arreu de Catalunya, amb l’objectiu de mesurar-ne l’impacte social, econòmic i ambiental. Aquesta metodologia permet comparar la situació de les persones que viuen en habitatges cooperatius amb les persones que viuen de lloguer al mercat privat, controlant factors com l’edat, el gènere o els ingressos.

Més estabilitat, millor salut i més estalvi

Els resultats són clars: les persones que viuen en habitatges cooperatius en cessió d’ús tenen 6,6 vegades més probabilitats de poder-hi viure tota la vida i 8,3 vegades més probabilitats d’estar satisfetes amb el seu habitatge que les que viuen de lloguer. També mostren un nivell de satisfacció amb la vida 1,3 punts més alt (en una escala de 0 a 10) i manifesten més confiança, suport mutu i benestar emocional.

Segons l’informe, el 75% de les persones cooperativistes passen temps amb el veïnat als espais comuns i gaudeixen d’una percepció de seguretat un 31% més alta. El sentiment de comunitat i la participació són especialment destacats: tres de cada quatre sòcies participen regularment a assemblees i gairebé el 25% ho fan setmanalment.

Durant la presentació, Eulàlia Tubau, co-coordinadora de Sostre Cívic i membre de la comissió gestora de l’estudi, va destacar que “aquest informe demostra amb dades el que ja vivim cada dia: que el cooperativisme d’habitatge millora la vida de les persones i genera comunitat, confiança i arrelament”.

Assequible i econòmicament resilient

El model també és més sostenible econòmicament. El cost mitjà d’un habitatge cooperatiu és 3,66 €/m² inferior al del lloguer privat, i quatre vegades més persones aconsegueixen dedicar menys del 30 % dels seus ingressos a l’habitatge. A més, les persones cooperativistes tenen 11 vegades més probabilitats d’arribar a final de mes amb facilitat i la meitat declara que pot estalviar més que abans d’entrar a la cooperativa.

La viabilitat dels projectes és igualment positiva: el 84 % dels edificis presenten un balanç econòmic positiu, i la pràctica totalitat disposa de mecanismes de solidaritat interna per donar suport a les persones amb dificultats puntuals. En paraules de David Guàrdia, vicepresident d’Habicoop i co-coordinador de Sostre Cívic, “aquest model demostra que és una alternativa econòmicament viable, capaç d’oferir habitatges estables sense ànim de lucre i amb una gestió comunitària”.

Impacte ambiental i sostenibilitat

En l’àmbit ambiental, les dades mostren que el model cooperatiu redueix de manera significativa l’impacte ecològic de l’habitatge. Els edificis estudiats tenen un consum energètic un 55 % inferior a la mitjana de Catalunya, i el 90 % de l’energia que fan servir és renovable. A més, un 70 % dels projectes disposa de sistemes de monitoratge energètic, i gairebé el 60 % ofereix aparcaments per a bicicletes o vehicles compartits.

També s’hi constata un augment de l’ús d’aliments ecològics i de proximitat, i un canvi d’hàbits cap a una mobilitat més sostenible, amb menys ús del cotxe privat i més desplaçaments a peu, en bici o amb transport públic.

“La sostenibilitat és inherent al model”, va subratllar Laura Camprubí, de la cooperativa El Risell. “Construïm edificis eficients i comunitats que cuiden l’entorn, i això té un impacte directe en la reducció d’emissions i en el benestar de les persones.”

Una porta d’entrada a l’Economia Social i Solidària

A més dels beneficis econòmics, socials i ambientals, l’estudi també revela un altre impacte clau del model cooperatiu: la seva capacitat per apropar noves persones a l’Economia Social i Solidària (ESS). Per tant, això vol dir que és socialment molt transversal i genera vincles entre trajectòries molt diverses. L’habitatge cooperatiu actua com una porta d’entrada a l’ESS, ja que facilita la incorporació de persones sense experiència prèvia i afavoreix la participació en iniciatives col·lectives.

Segons les dades de l’informe, gairebé una de cada cinc persones residents (17,6 %) no tenia cap relació prèvia amb l’ESS, i aquest percentatge s’enfila fins al 48,5 % entre aquelles que coneixien el model però no hi havien participat abans. Això confirma que viure en cooperativa no només transforma la manera d’habitar, sinó que obre camins cap a altres formes de consum, treball i organització més democràtiques i solidàries.

Reconeixement institucional i reptes de futur

L’acte ha reunit més d’una cinquantena de persones i ha comptat amb la presència del secretari de Treball de la Generalitat, Paco Ramos, i del comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Ramon Riera. Tots dos han coincidit a destacar el paper estratègic del cooperativisme d’habitatge per ampliar el parc assequible i garantir el dret a l’habitatge. “Cal utilitzar tots els recursos que tenim en un moment tan difícil”, ha remarcat Ramos, mentre que Riera ha subratllat la necessitat de “donar un salt d’escala” i consolidar un sistema d’habitatge mixt amb protagonisme del sector social.

Des de Sostre Cívic, hi coincidim plenament: l’estudi evidencia que el model de cessió d’ús funciona i és una eina real per garantir el dret a l’habitatge. Actualment, gestionem gairebé la meitat dels projectes cooperatius de Catalunya, amb més de 2.100 persones sòcies i 550 habitatges en convivència o en promoció.

L’estudi de Habicoop representa un pas decisiu per al reconeixement del cooperativisme d’habitatge com a pilar de les polítiques públiques d’habitatge. Els resultats reforcen el que moltes comunitats d’habitatge cooperatiu han demostrat sobre el terreny: que és possible garantir habitatges dignes, estables i assequibles fora del mercat especulatiu.

📎 Consulta l’estudi complet: habicoop.cat/estudi-impacte

El curs ha estat finançat pel Ministeri de Treball i Economia Social, amb fons de la Unió Europea – NextGenerationEU.

Sostre Cívic, en coordinació amb l’Aula Empresocial de la Universitat de València (UV), oferim el curs en línia massiu i obert (MOOC) titulat “Introducció a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús”. Aquesta formació permanent està dissenyada per a proporcionar els coneixements bàsics i pràctics necessaris per a impulsar, gestionar i constituir projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Continguts clau del programa

L’objectiu principal de la formació és fomentar maneres d’habitar més col·lectives, assequibles i compromeses amb el benestar comú. El programa s’estructura en sis mòduls detallats, amb una durada total que inclou mòduls de 5 hores fins a 9 hores:

1. Què són les cooperatives d’habitatges en cessió d’ús? Aquest mòdul introdueix el concepte, diferenciant-lo de les cooperatives d’habitatges en propietat i ubicant-lo en l’àmbit de l’Economia social. També s’aborden els models i tipologies, incloent-hi les modalitats sènior, júnior i intergeneracional, i els beneficis del model. El programa inclou la Unitat 2, sobre les característiques constitutives i estructurals de la cooperativa d’habitatge en cessió d’ús.
2. Gestió del grup cooperatiu. L’objectiu és introduir a l’alumne en la realitat de la gestió, tant des del punt de vista econòmic del projecte i la promoció, com la gestió del grup humà i l’abordatge de les qüestions de convivència.
3. Constitució i règim jurídic. S’introdueix el marc normatiu regulador a l’Estat i les diferents comunitats autònomes, la tramitació necessària per a la constitució, i el règim jurídic, incloent-hi els drets i obligacions de la cooperativa i els socis.
4. Règim fiscal. Es tracta el tractament fiscal de les cooperatives d’habitatges en cessió d’ús, incloent-hi la seva consideració com a cooperatives protegides o especialment protegides, i les especialitats en l’Impost de societats. A més, s’analitza la imposició indirecta (IVA i ITPAJD) i els beneficis tributaris en la imposició local.
5. Finançament. Aquest mòdul aborda la dimensió econòmica i financera dels projectes, atenent les subvencions i ajudes públiques, el finançament bancari (pública i privada), i altres formes de finançament com el capital social voluntari i els títols participatius.
6. Experiències. Es presenten diferents estudis de casos d’habitatges cooperatius en cessió d’ús a través de l’experiència dels seus impulsors. Es veuran exemples de projectes en l’àmbit rural (El Turrós), per a gent gran (Can 70), i en una comunitat inclusiva (Ca l’ordit).

Els continguts es podran seguir a través de vídeos i documentació. Els vídeos tenen àudio en castellà i subtítols en valencià.

Professorat d’excel·lència

El curs està dirigit per María Pilar Alguacil Marí, catedràtica de Dret Financer i Tributari en UV.

A més, compta amb la participació de membres de Sostre Cívic, com Eva Ortigosa (tècnica de projectes i membre del Consell Rector), David Guàrdia (Co-director) i Amaia Belastegui (tècnica de projectes), juntament amb altres figures acadèmiques i legals, com Antonia Sajardo Moreno i Cristina R. Grau López.

No et quedis sense la teva formació!

Aquest curs suposa una valuosa oportunitat per a activistes, membres d’associacions, tècnics, estudiants o qualsevol persona interessada en alternatives d’habitatge que combinen el social, el comunitari i el sostenible.

Com a MOOC gratuït i lliure, representa una eina formativa essencial per a aquells que desitgin aprofundir en el model de cessió d’ús fàcilment, ja que l‘accés als continguts es podrà realitzar a través de Youtube.

Cohabitatge Sènior Per una Vellesa Autogestionada SCCL, amb el suport de Sostre Cívic, impulsa el projecte Walden XXI, que integra el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a gent gran amb una comunitat energètica per garantir habitatge assequible, sostenible i gestionat de manera comunitària.

La intervenció consisteix en la rehabilitació d’un edifici (l’antic hotel Jecsalis de Sant Feliu de Guíxols, a Girona) per generar nous habitatges cooperatius en cessió d’ús i instal·lar equips i serveis per a la producció i gestió d’energia verda. Les mesures principals inclouen la rehabilitació energètica de l’envolupant, la implantació d’un sistema d’aerotèrmia, un sistema de monitorització i gestió de la demanda i l’assessorament en eficiència energètica per a les persones usuàries.

Intervencions tècniques principals

La fase d’obres inclou, entre altres intervencions, les següents mesures:

• Rehabilitació tèrmica de l’envolupant (aïllament de façanes, substitució/adequació d’obertures i millores d’estanquitat) per reduir la demanda energètica.
• Instal·lació d’aerotèrmia com a font calorífica i per a la producció d’aigua calenta sanitària, amb criteris d’eficiència
• Instal·lacions elèctriques i mecanismes de connexió per a autoconsum i integració d’equips de generació renovable i estacions d’emmagatzematge si s’escau.
• Equipament per a monitorització i gestió de la demanda (sensors, mesuradors i software) per optimitzar consums i facilitar la gestió comunitària de l’energia.
• Serveis d’assessorament i formació en eficiència energètica dirigits a les persones usuàries per a l’ús eficient de la instal·lació i la gestió compartida.

Resultats i impacte esperat

Tècnicament, l’actuació busca reduir la demanda i les pèrdues de l’edifici, augmentar l’eficiència de la calefacció i l’aigua calenta i permetre una gestió més autosuficient del consum elèctric. A escala comunitària i social, Walden XXI:

• Contribueix a l’assequibilitat de l’habitatge i de l’energia per a col·lectius en situació de fragilitat (amb especial atenció a les persones grans).
• Promou governança horitzontal i participació directa en la gestió dels serveis comuns.
• Fomenta la presència d’empreses de l’economia social en la cadena de valor (construcció sostenible, enginyeria energètica, monitoratge, consultoria, finances ètiques).
• Incorpora una perspectiva de gènere transversal per garantir l’accés, la participació i mesures formatives que mitiguen desigualtats en l’àmbit energètic i comunitari.

L’objectiu tècnic és reduir la demanda energètica i les emissions, augmentar l’autoconsum i la resiliència energètica de la comunitat i disminuir la factura elèctrica de les persones residents. A nivell de model, Walden XXI articula habitatge i energia per treure aquests béns de les lògiques especulatives del mercat i orientar-los cap a la garantia de drets, l’assequibilitat i la sostenibilitat.

L’impacte social previst combina suport a col·lectius en situació de fragilitat —amb especial atenció a les persones grans—, promoció d’unes relacions comunitàries i serveis comuns vinculats a les cures, i governança horitzontal amb participació directa de les persones usuàries. El projecte incorpora una perspectiva de gènere transversal per garantir representació, accés i polítiques formatives que evitin discriminacions i afavoreixin més equitat en la presa de decisions.

Finalment, la cadena de valor del projecte aposta per proveïdors de l’economia social i solidària i per empreses locals. Això permet que l’activitat econòmica generada tingui un retorn en entitats i pimes del territori, potenciant ocupació vinculada a la construcció, la instal·lació, la monitorització, la consultoria i la gestió del nou model energètic.

El projecte ha rebut una subvenció del Programa CE IMPLEMENTA (IDAE), amb un import concedit de 306.341,20 €, cofinançat per la Unió Europea dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (NextGenerationEU).

Aquest projecte ha rebut finançament de la Unió Europea a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència — NextGenerationEU. L’ajut s’ha concedit en el marc del Programa CE IMPLEMENTA (IDAE), convocatòria PR-PILOTO-04-2023-000161. Import concedit: 306.341,20 €.

Com podem fer que el consum energètic dels nostres edificis sigui més eficient, just i sostenible? Aquesta és la pregunta que va guiar la jornada virtual sobre flexibilitat energètica organitzada per Sostre Cívic el passat 20 de juny.

El divendres 20 de juny vam celebrar una jornada telemàtica sobre flexibilitat de la demanda energètica, una eina clau per avançar cap a un model energètic renovable, eficient i gestionat des de les mateixes comunitats. Amb 45 persones inscrites, la sessió va generar molt d’interès i va posar de manifest la rellevància creixent d’aquest debat en l’àmbit de l’habitatge cooperatiu i la transició ecosocial.

La xerrada va obrir espais de reflexió i coneixement compartit sobre com aplicar aquesta flexibilitat als projectes d’habitatge cooperatiu, especialment aquells amb instal·lacions energètiques centralitzades, on la gestió col·lectiva dels consums pot tenir un impacte significatiu.

L’acte va comptar amb les intervencions de l’Àlex Verdú (Sostre Cívic), Guillem Hernández i Xavier Velázquez (Azimut 360), i Anna Corona i Angelo Zinni (Arkenova), que van presentar les conclusions de l’informe elaborat conjuntament entre les entitats i amb el suport del programa Singulars de la Generalitat de Catalunya. Aquest document analitza el potencial real de flexibilització del consum energètic en aquest tipus d’habitatges, i planteja camins concrets per posar-ho en pràctica.

Què és la flexibilitat de la demanda?

La flexibilitat de la demanda és la capacitat d’adaptar el moment en què consumim (o generem) energia, sense que això suposi una pèrdua de confort. El repte? Desplaçar consums cap a hores en què l’energia és més barata, neta o abundant —com quan fa sol i tenim excedents fotovoltaics.

Durant la sessió, Anna Corona (Arkenova) va explicar les dues grans tipologies:

• Flexibilitat implícita: s’orienta a l’estalvi a la factura elèctrica.
• Flexibilitat explícita: busca participar en mercats elèctrics de flexibilitat, a través de la gestió col·lectiva de consums i potències.

Però, quins actius poden ser flexibles? De quins aparells podem desplaçar el consum a hores més estratègiques? En el context de l’habitatge cooperatiu, diversos actius poden incorporar estratègies de flexibilitat, com: sistemes de climatització centralitzats, rentadores comunitàries, vehicles elèctrics compartits, bateries i acumuladors tèrmics, o instal·lacions fotovoltaiques compartides.

És especialment en entorns amb instal·lacions centralitzades, on la gestió col·lectiva d’aquests actius pot generar un estalvi econòmic i una optimització de recursos molt significativa.

Eines innovadores desenvolupades amb intercooperació

Un dels aspectes més innovadors del projecte ha estat la creació d’un model d’intel·ligència artificial que permet anticipar consums, generació i preus elèctrics. Aquest sistema s’ha testat a tres projectes pilots de Sostre Cívic: Clau Mestra, Cirerers i El Turrós, amb aplicacions diverses de gestió i emmagatzematge d’energia generada per la Fotovoltaica en moments clau  (escalfar dipòsits d’inèrcia  mitjançant resistències o d’aerotèrmia com dipòsits tèrmics o ús de bateries elèctriques  amb sistemes de suport).

El projecte també ha desenvolupat una eina de prediagnòstic que permet, a partir de dades bàsiques, estimar l’estalvi potencial d’un edifici si s’hi apliquen mesures de flexibilitat energètica, amb sistemes d’emmagatzematge o sense. Aquesta eina s’ha aplicat a 14 projectes d’habitatge cooperatiu i constitueix una base molt útil per planificar possibles intervencions futures.

I ara, què?

La jornada va concloure amb una roda de preguntes molt participativa i propostes de col·laboració futura amb altres iniciatives del sector, com Som Energia. Malgrat que avui dia la flexibilitat és més viable en edificis amb consums elevats i sistemes centralitzats, es preveu que en el futur s’estengui a tota mena d’habitatge a mesura que els equips digitals siguin més assequibles i interconnectats.

🙋‍♀️ Si formes part d’un projecte d’habitatge cooperatiu i tens dubtes sobre com aplicar la flexibilitat, posa’t en contacte amb l’equip tècnic de Sostre Cívic.

📌 Pots consultar [la presentació de diapositives], descarregar [l’informe complet] o [la infografia resum que veus a continuació] i mirar [el vídeo de la jornada aquí].

L’acte institucional d’inici d’obres de La Bertrana ha reunit administracions, cooperativistes i agents socials per celebrar l’impuls del segon edifici cooperatiu més gran de Catalunya, que preveu acollir 60 llars en cessió d’ús a Manresa, amb criteris de sostenibilitat, comunitat i innovació arquitectònica.

Aquest divendres hem celebrat a Manresa l’acte institucional d’inici d’obres de La Bertrana, un edifici d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que acollirà 60 llars amb criteris de sostenibilitat, comunitat i innovació arquitectònica. Es tracta del segon projecte més gran de Catalunya d’aquest tipus, només superat per Ca l’Ordit, i suposa una fita clau en el canvi d’escala del model.

L’edifici s’aixecarà sobre un solar municipal cedit per l’Ajuntament de Manresa per 75 anys en dret de superfície. El pressupost total és de 12,4 milions d’euros, finançat amb fons europeus Next Generation (2,5 M€), un crèdit del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, i les aportacions de les futures sòcies (entre el 10-12% del total).

L’arquitectura ha estat dissenyada per la cooperativa d’arquitectes LaCol i es construirà amb sistemes industrialitzats en fusta CLT i façanes de fusta i suro, amb disseny passiu i criteris ambientals. L’edifici disposarà de més de 300 m² d’espais comunitaris, incloent-hi bugaderia, sales polivalents, aparcament per a bicicletes i vehicles, terrasses i zones enjardinades. Preveiem finalitzar les obres el juny de 2026 i començar la convivència l’any 2027.

Administracions i agents socials ens acompanyen

L’acte ha comptat amb la participació de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, així com representants del món cooperatiu i social.

La consellera ha reivindicat el paper del cooperativisme com a agent transformador i ha afirmat que cal donar-li protagonisme en les polítiques públiques d’habitatge. L’alcalde Aloy ha subratllat que Manresa ja havia apostat per aquest model, col·laborant en projectes com El Rusc (12 habitatges) i La Raval (18 habitatges). Avui, Manresa és la segona ciutat del país amb més promocions d’habitatge cooperatiu, després de Barcelona.

El projecte, una llavor de transformació

La nostra representant al Consell Rector, Carme Vega, ha recordat que aquest edifici no és només una promoció: és una aposta per garantir el dret a l’habitatge fora del mercat, i un exemple de col·laboració entre entitats sense ànim de lucre i institucions públiques.

Des de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, Laura Muixí ha destacat el lideratge de les persones sòcies i el valor d’un model basat en el respecte ambiental, l’empoderament i el suport mutu.

També hem escoltat dues veus del grup impulsor, Verònica Zerpa i Armonia Bas, que han posat paraules a l’emoció col·lectiva: “Avui posem la primera pedra, que no només és física sinó també simbòlica del nostre futur habitatge i la nostra comunitat. No volem només sostre, volem fer xarxa, vincles i suport mutu. Aquest projecte és també una resposta emocional, una manera de tornar a confiar i de construir vida compartida.” També van llegir un text col·lectiu on expressaven el desig que La Bertrana sigui “un niu, un refugi i una llavor de canvi” per transformar el concepte d’habitatge i fer-lo més humà, amable i sostenible.

Actualment, el projecte ja compta amb 14 unitats de convivència formades per unes 25 persones, sorgides de la campanya d’inscripcions oberta durant els mesos de març i abril d’enguany. Dels actuals membres del grup impulsor de La Bertrana, més de la meitat tenen menys de 40 anys i són provinents de Manresa, tot i que també hi ha gent arreu de Catalunya. Aquesta dada reforça l’atractiu del projecte entre les generacions més joves. Durant la darrera campanya es van interessar més de 25 famílies, i preveiem obrir una nova campanya d’inscripcions a la tardor per completar les 60 llars.

Per accedir al projecte, cal ser sòcia de la cooperativa, complir els requisits per optar a un habitatge protegit (HPO) i acreditar capacitat econòmica per afrontar les quotes mensuals.

Continuem fent créixer l’habitatge cooperatiu

Amb més de 2.000 sòcies i 25 projectes arreu de Catalunya, a Sostre Cívic seguim demostrant que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús no només és viable, sinó imprescindible. Apostem per una alternativa real a la compra i al lloguer, que evita l’especulació i posa al centre la vida comunitària, la sostenibilitat i l’autogestió.