Cohabitatge Sènior Per una Vellesa Autogestionada SCCL, amb el suport de Sostre Cívic, impulsa el projecte Walden XXI, que integra el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a gent gran amb una comunitat energètica per garantir habitatge assequible, sostenible i gestionat de manera comunitària.
La intervenció consisteix en la rehabilitació d’un edifici (l’antic hotel Jecsalis de Sant Feliu de Guíxols, a Girona) per generar nous habitatges cooperatius en cessió d’ús i instal·lar equips i serveis per a la producció i gestió d’energia verda. Les mesures principals inclouen la rehabilitació energètica de l’envolupant, la implantació d’un sistema d’aerotèrmia, un sistema de monitorització i gestió de la demanda i l’assessorament en eficiència energètica per a les persones usuàries.
Intervencions tècniques principals
La fase d’obres inclou, entre altres intervencions, les següents mesures:
Rehabilitació tèrmica de l’envolupant (aïllament de façanes, substitució/adequació d’obertures i millores d’estanquitat) per reduir la demanda energètica.
Instal·lació d’aerotèrmia com a font calorífica i per a la producció d’aigua calenta sanitària, amb criteris d’eficiència
Instal·lacions elèctriques i mecanismes de connexió per a autoconsum i integració d’equips de generació renovable i estacions d’emmagatzematge si s’escau.
Equipament per a monitorització i gestió de la demanda (sensors, mesuradors i software) per optimitzar consums i facilitar la gestió comunitària de l’energia.
Serveis d’assessorament i formació en eficiència energètica dirigits a les persones usuàries per a l’ús eficient de la instal·lació i la gestió compartida.
Resultats i impacte esperat
Tècnicament, l’actuació busca reduir la demanda i les pèrdues de l’edifici, augmentar l’eficiència de la calefacció i l’aigua calenta i permetre una gestió més autosuficient del consum elèctric. A escala comunitària i social, Walden XXI:
Contribueix a l’assequibilitat de l’habitatge i de l’energia per a col·lectius en situació de fragilitat (amb especial atenció a les persones grans).
Promou governança horitzontal i participació directa en la gestió dels serveis comuns.
Fomenta la presència d’empreses de l’economia social en la cadena de valor (construcció sostenible, enginyeria energètica, monitoratge, consultoria, finances ètiques).
Incorpora una perspectiva de gènere transversal per garantir l’accés, la participació i mesures formatives que mitiguen desigualtats en l’àmbit energètic i comunitari.
L’objectiu tècnic és reduir la demanda energètica i les emissions, augmentar l’autoconsum i la resiliència energètica de la comunitat i disminuir la factura elèctrica de les persones residents. A nivell de model, Walden XXI articula habitatge i energia per treure aquests béns de les lògiques especulatives del mercat i orientar-los cap a la garantia de drets, l’assequibilitat i la sostenibilitat.
L’impacte social previst combina suport a col·lectius en situació de fragilitat —amb especial atenció a les persones grans—, promoció d’unes relacions comunitàries i serveis comuns vinculats a les cures, i governança horitzontal amb participació directa de les persones usuàries. El projecte incorpora una perspectiva de gènere transversal per garantir representació, accés i polítiques formatives que evitin discriminacions i afavoreixin més equitat en la presa de decisions.
Finalment, la cadena de valor del projecte aposta per proveïdors de l’economia social i solidària i per empreses locals. Això permet que l’activitat econòmica generada tingui un retorn en entitats i pimes del territori, potenciant ocupació vinculada a la construcció, la instal·lació, la monitorització, la consultoria i la gestió del nou model energètic.
El projecte ha rebut una subvenció del Programa CE IMPLEMENTA (IDAE), amb un import concedit de 306.341,20 €, cofinançat per la Unió Europea dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (NextGenerationEU).
Aquest projecte ha rebut finançament de la Unió Europea a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència — NextGenerationEU. L’ajut s’ha concedit en el marc del Programa CE IMPLEMENTA (IDAE), convocatòria PR-PILOTO-04-2023-000161. Import concedit: 306.341,20 €.
Com podem fer que el consum energètic dels nostres edificis sigui més eficient, just i sostenible? Aquesta és la pregunta que va guiar la jornada virtual sobre flexibilitat energètica organitzada per Sostre Cívic el passat 20 de juny.
El divendres 20 de juny vam celebrar una jornada telemàtica sobre flexibilitat de la demanda energètica, una eina clau per avançar cap a un model energètic renovable, eficient i gestionat des de les mateixes comunitats. Amb 45 persones inscrites, la sessió va generar molt d’interès i va posar de manifest la rellevància creixent d’aquest debat en l’àmbit de l’habitatge cooperatiu i la transició ecosocial.
La xerrada va obrir espais de reflexió i coneixement compartit sobre com aplicar aquesta flexibilitat als projectes d’habitatge cooperatiu, especialment aquells amb instal·lacions energètiques centralitzades, on la gestió col·lectiva dels consums pot tenir un impacte significatiu.
L’acte va comptar amb les intervencions de l’Àlex Verdú (Sostre Cívic), Guillem Hernández i Xavier Velázquez (Azimut 360), i Anna Corona i Angelo Zinni (Arkenova), que van presentar les conclusions de l’informe elaborat conjuntament entre les entitats i amb el suport del programa Singulars de la Generalitat de Catalunya. Aquest document analitza el potencial real de flexibilització del consum energètic en aquest tipus d’habitatges, i planteja camins concrets per posar-ho en pràctica.
Què és la flexibilitat de la demanda?
La flexibilitat de la demanda és la capacitat d’adaptar el moment en què consumim (o generem) energia, sense que això suposi una pèrdua de confort. El repte? Desplaçar consums cap a hores en què l’energia és més barata, neta o abundant —com quan fa sol i tenim excedents fotovoltaics.
Durant la sessió, Anna Corona (Arkenova) va explicar les dues grans tipologies:
Flexibilitat implícita: s’orienta a l’estalvi a la factura elèctrica.
Flexibilitat explícita: busca participar en mercats elèctrics de flexibilitat, a través de la gestió col·lectiva de consums i potències.
Però, quins actius poden ser flexibles? De quins aparells podem desplaçar el consum a hores més estratègiques? En el context de l’habitatge cooperatiu, diversos actius poden incorporar estratègies de flexibilitat, com: sistemes de climatització centralitzats, rentadores comunitàries, vehicles elèctrics compartits, bateries i acumuladors tèrmics, o instal·lacions fotovoltaiques compartides.
És especialment en entorns amb instal·lacions centralitzades, on la gestió col·lectiva d’aquests actius pot generar un estalvi econòmic i una optimització de recursos molt significativa.
Eines innovadores desenvolupades amb intercooperació
Un dels aspectes més innovadors del projecte ha estat la creació d’un model d’intel·ligència artificial que permet anticipar consums, generació i preus elèctrics. Aquest sistema s’ha testat a tres projectes pilots de Sostre Cívic:Clau Mestra,Cirerers iEl Turrós, amb aplicacions diverses de gestió i emmagatzematge d’energia generada per la Fotovoltaica en moments clau (escalfar dipòsits d’inèrcia mitjançant resistències o d’aerotèrmia com dipòsits tèrmics o ús de bateries elèctriques amb sistemes de suport).
El projecte també ha desenvolupat una eina de prediagnòstic que permet, a partir de dades bàsiques, estimar l’estalvi potencial d’un edifici si s’hi apliquen mesures de flexibilitat energètica, amb sistemes d’emmagatzematge o sense. Aquesta eina s’ha aplicat a 14 projectes d’habitatge cooperatiu i constitueix una base molt útil per planificar possibles intervencions futures.
Diapositives de la presentació durant la xerrada
I ara, què?
La jornada va concloure amb una roda de preguntes molt participativa i propostes de col·laboració futura amb altres iniciatives del sector, com Som Energia. Malgrat que avui dia la flexibilitat és més viable en edificis amb consums elevats i sistemes centralitzats, es preveu que en el futur s’estengui a tota mena d’habitatge a mesura que els equips digitals siguin més assequibles i interconnectats.
🙋♀️ Si formes part d’un projecte d’habitatge cooperatiu i tens dubtes sobre com aplicar la flexibilitat, posa’t en contacte amb l’equip tècnic de Sostre Cívic.
L’acte institucional d’inici d’obres de La Bertrana ha reunit administracions, cooperativistes i agents socials per celebrar l’impuls del segon edifici cooperatiu més gran de Catalunya, que preveu acollir 60 llars en cessió d’ús a Manresa, amb criteris de sostenibilitat, comunitat i innovació arquitectònica.
Aquest divendres hem celebrat a Manresa l’acte institucional d’inici d’obres de La Bertrana, un edifici d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que acollirà 60 llars amb criteris de sostenibilitat, comunitat i innovació arquitectònica. Es tracta del segon projecte més gran de Catalunya d’aquest tipus, només superat per Ca l’Ordit, i suposa una fita clau en el canvi d’escala del model.
L’edifici s’aixecarà sobre un solar municipal cedit per l’Ajuntament de Manresa per 75 anys en dret de superfície. El pressupost total és de 12,4 milions d’euros, finançat amb fons europeus Next Generation (2,5 M€), un crèdit del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, i les aportacions de les futures sòcies (entre el 10-12% del total).
L’arquitectura ha estat dissenyada per la cooperativa d’arquitectes LaCol i es construirà amb sistemes industrialitzats en fusta CLT i façanes de fusta i suro, amb disseny passiu i criteris ambientals. L’edifici disposarà de més de 300 m² d’espais comunitaris, incloent-hi bugaderia, sales polivalents, aparcament per a bicicletes i vehicles, terrasses i zones enjardinades. Preveiem finalitzar les obres el juny de 2026 i començar la convivència l’any 2027.
Administracions i agents socials ens acompanyen
L’acte ha comptat amb la participació de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, així com representants del món cooperatiu i social.
La consellera ha reivindicat el paper del cooperativisme com a agent transformador i ha afirmat que cal donar-li protagonisme en les polítiques públiques d’habitatge. L’alcalde Aloy ha subratllat que Manresa ja havia apostat per aquest model, col·laborant en projectes com El Rusc (12 habitatges) i La Raval (18 habitatges). Avui, Manresa és la segona ciutat del país amb més promocions d’habitatge cooperatiu, després de Barcelona.
El projecte, una llavor de transformació
La nostra representant al Consell Rector, Carme Vega, ha recordat que aquest edifici no és només una promoció: és una aposta per garantir el dret a l’habitatge fora del mercat, i un exemple de col·laboració entre entitats sense ànim de lucre i institucions públiques.
Des de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, Laura Muixí ha destacat el lideratge de les persones sòcies i el valor d’un model basat en el respecte ambiental, l’empoderament i el suport mutu.
També hem escoltat dues veus del grup impulsor, Verònica Zerpa i Armonia Bas, que han posat paraules a l’emoció col·lectiva: “Avui posem la primera pedra, que no només és física sinó també simbòlica del nostre futur habitatge i la nostra comunitat. No volem només sostre, volem fer xarxa, vincles i suport mutu. Aquest projecte és també una resposta emocional, una manera de tornar a confiar i de construir vida compartida.” També van llegir un text col·lectiu on expressaven el desig que La Bertrana sigui “un niu, un refugi i una llavor de canvi” per transformar el concepte d’habitatge i fer-lo més humà, amable i sostenible.
Actualment, el projecte ja compta amb 14 unitats de convivència formades per unes 25 persones, sorgides de la campanya d’inscripcions oberta durant els mesos de març i abril d’enguany. Dels actuals membres del grup impulsor de La Bertrana, més de la meitat tenen menys de 40 anys i són provinents de Manresa, tot i que també hi ha gent arreu de Catalunya. Aquesta dada reforça l’atractiu del projecte entre les generacions més joves. Durant la darrera campanya es van interessar més de 25 famílies, i preveiem obrir una nova campanya d’inscripcions a la tardor per completar les 60 llars.
Per accedir al projecte, cal ser sòcia de la cooperativa, complir els requisits per optar a un habitatge protegit (HPO) i acreditar capacitat econòmica per afrontar les quotes mensuals.
Continuem fent créixer l’habitatge cooperatiu
Amb més de 2.000 sòcies i 25 projectes arreu de Catalunya, a Sostre Cívic seguim demostrant que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús no només és viable, sinó imprescindible. Apostem per una alternativa real a la compra i al lloguer, que evita l’especulació i posa al centre la vida comunitària, la sostenibilitat i l’autogestió.
A Sostre Cívic, seguim fent créixer el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús arreu del territori. Aquesta vegada, ho fem de la mà de l’Ajuntament d’Argentona, amb qui acabem de signar un conveni de col·laboració per explorar la viabilitat d’un nou projecte al municipi.
Per què Argentona?
El context ho fa especialment rellevant: el municipi ha viscut un creixement demogràfic del 7,7% en la darrera dècada, però actualment només disposa de 84 habitatges protegits i ha tingut una producció molt limitada d’habitatge social en els darrers anys. A més, el preu del lloguer s’ha encarit un 9,3% i escassegen les alternatives assequibles. Des del consistori, també s’han impulsat activitats per apropar el model cooperatiu a la ciutadania, amb molt bona acollida.
Com serà el projecte?
L’edifici se situaria al carrer Josep Domingo Bellalta, en una parcel·la amb més de 2.000 m² de sostre edificable. L’encaix arquitectònic proposat planteja una promoció amb 18-20 habitatges, espais comuns, aparcament compartit i tipologies diverses que poden anar des d’1 fins a 4 habitacions. Tot plegat amb un disseny pensat per afavorir la vida comunitària i una gestió democràtica, posant el focus en l’eficiència energètica i la sostenibilitat.
El projecte es troba en fase d’estudi, però ja compta amb una proposta d’encaix i una anàlisi econòmica detallada que confirma que, amb les condicions adequades, és viable fer-ho realitat amb quotes assequibles i ajustades al model de promoció a preu de cost.
El nostre model: una alternativa que arrela
Com a cooperativa, a Sostre Cívic ja gestionem més de 25 projectes a tot Catalunya, 14 d’ells ja en fase de convivència, a municipis com Barcelona, Manresa, Lleida, Terrassa, Granollers, Sant Cugat, Vilafranca o Palamós. L’habitatge en cessió d’ús és un model que evita l’especulació, fomenta la vida en comunitat i assegura estabilitat a llarg termini. A Argentona, aquest projecte serà pioner, però esperem que no sigui l’últim.
Estem convençudes que aquesta col·laboració amb el municipi no només farà créixer el parc d’habitatge assequible, sinó que també generarà una nova comunitat arrelada, activa i cohesionada, amb capacitat de transformar l’entorn.
I ara, què?
Aquest acord ens permet començar la redacció d’un pla de viabilitat per estudiar a fons si el projecte és tècnicament, jurídicament i econòmicament factible. Si els resultats són positius, la nostra intenció és començar les obres entre el 2026 i el 2028.
Amb Argentona, ja són més de 30 els ajuntaments que aposten per col·laborar amb nosaltres per fer realitat una altra manera d’habitar. Només des de la col·laboració entre l’administració pública i l’economia social podem construir una alternativa real i estructural al dret a l’habitatge.
L’assemblea general de Sostre Cívic, celebrada el dissabte 14 de juny amb la participació de més de 200 sòcies, va aprovar per àmplia majoria reformes estatutàries, l’estratègia antiracista de la cooperativa i un nou projecte d’habitatge al barri del Poble Sec de Barcelona. La trobada consolida el creixement d’un model que ja agrupa més de 2.000 persones sòcies i 550 habitatges en marxa arreu de Catalunya.
Fotografia final de les participants a l’assemblea al Bloc4BCN
El passat dissabte 14 de juny, Sostre Cívic vam celebrar la nostra Assemblea General Ordinària al Bloc4BCN de Sants-Montjuïc (Barcelona), en format híbrid (presencial i en línia). La trobada va reunir 214 sòcies amb dret a vot i va servir per aprovar diversos canvis rellevants en la governança, el funcionament intern i l’estructura jurídica de la cooperativa, amb percentatges molt elevats de suport en tots els punts.
Activitats prèvies a l’assemblea: experiències transformadores i estratègia col·lectiva
Abans de l’inici de l’Assemblea General Ordinària, es van celebrar dues activitats prèvies que van evidenciar la vitalitat i la voluntat transformadora del projecte cooperatiu.
La primera va ser una sessió dedicada a l’estratègia conjunta de Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres per a la cooperativització de blocs en lluita, una proposta ambiciosa que busca donar resposta estructural a la vulnerabilitat residencial a través de l’adquisició col·lectiva d’habitatges en risc de desnonament. Durant la sessió es van explicar que, fins ara, Sostre Cívic ha aconseguit cooperativitzar set edificis ja construits del mercat privat, que sumen més de 70 habitatges. Una estratègia feta a Martorell, Palafrugell, Sant Joan de Vilatorrada, Lleida, Valls o Manresa, projectes impulsats mitjançant el dret de tanteig i retracte i finançats principalment amb suport de l’ICF, que es podrien replicar en una estratègia per cooperativitzar blocs de llogateres en lluita. Durnat la sessió es va aprofitar per posar en context el cas del Juanjo, activista històric de Nou Barris, en procés de ser desnonat. Sostre Cívic està tramitant la compra del seu pis mitjançant el conveni del Sindicat de Llogateres com a operació pilot de cooperativització de blocs i governança conjunta amb el Sindicat. L’habitatge, de 55 m², se situaria en cessió d’ús després d’una rehabilitació estructural, i representa un precedent important per replicar aquesta línia d’acció en altres contextos similars.
La segona activitat va estar centrada en l’evolució dels projectes en promoció. Es va compartir l’estat actual de 12 promocions en marxa a tot Catalunya, 8 d’elles ja amb obres iniciades, i es va posar en valor l’aposta decidida per ampliar el parc d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a través de l’accés a sòl públic i privat, la diversificació tipològica i la incorporació de col·lectius diversos. A més, es van compartir reptes comuns, com la gestió de comunitats grans, la sostenibilitat econòmica i la necessitat d’innovar en els processos participatius per adaptar-se al creixement sostingut de la base social.
Creixement econòmic i consolidació del model
Els comptes anuals de 2024 van ser aprovats amb un 99% dels vots favorables. La suma d’ingressos de la cooperativa i l’associació durant el 2024 va ser de 2.475.664 €, amb un increment del 48% respecte a l’any anterior. Aquests provenen, bàsicament, de la gestió de promoció (39%), i de les quotes mensuals d’habitatge (34%), a més de les subvencions d’activitat general (19,2%) i de serveis que ofereix la cooperativa en formacions, assessoraments i serveis (3,4%). L’associació hi va contribuir amb 223.415 €, provinents principalment de les quotes de la base social, subvencions i altres serveis.
Pel que fa a les despeses totals, van ascendir a 2.364.277 €. Sumant conceptes principals, els salaris (cooperativa + associació) van representar 879.223 €, és a dir, un 37,2% del total, amb un increment del 7,8% respecte a l’any anterior. Les despeses professionals externes representen un 14%, mentre que les despeses financeres són un 13,6%. Altres partides rellevants són les amortitzacions (10%), els manteniments i subministraments (8,4%) i la comunicació i activitats divulgatives (3%). L’excedent cooperatiu de gairebé 90.000 € es destina al fons de reserva obligatori i a reserves voluntàries, mantenint la solvència de la nostra entitat que ha vist augmentar el seu actiu un 26%.
Aquest conjunt econòmic mostra un esforç significatiu en recursos humans i estructura tècnica, alhora que reflecteix una orientació clara a projectes i activitats comunitàries. El balanç general reflecteix una estructura robusta i en creixement, amb un model de finançament diversificat i orientat a la consolidació dels projectes i l’ampliació de la base social de la cooperativa. Això reflecteix una estructura econòmica equilibrada i orientada a l’expansió, que permet sostenir el creixement de projectes i la base social de la cooperativa, que aquest any ha superat les 2.000 persones sòcies.
Canvis de quotes i estatutaris per adaptar-se al creixement
Amb un suport també pràcticament unànime, l’assemblea va aprovar una actualització de les quotes per al 2026 segons l’IPC acumulat (19,8%) i una simplificació en tres tipologies: quota estàndard (36 €/trimestre), quota reduïda (6 €/trimestre) per a col·lectius amb ingressos inferiors a 18.000 € i altres situacions, i la quota solidària (voluntària, superior als 36 €).
També es van impulsar canvis als Estatuts de la cooperativa. Les modificacions tenen l’objectiu d’adaptar els Estatuts al creixement i diversificació de la cooperativa, facilitar una millor gestió dels projectes i garantir una estructura de governança més clara, flexible i democràtica:
Excedències de sòcies usuàries en projectes d’habitatge cooperatiu: es regula la possibilitat d’absències justificades de fins a 9 mesos, mantenint el dret d’ús i permetent cessions temporals a altres sòcies.
Intercanvi i transmissió parcial del dret d’ús: es podrà fer intercanvi d’habitatges dins del mateix projecte amb validació de l’assemblea de cada projecte, i en alguns casos transmetre parcialment drets entre habitatges contigus.
Limitació de mandats del Consell Rector: es fixa un màxim de 8 anys consecutius en el càrrec per garantir renovació i pluralitat.
Nou projecte d’habitatge i estratègia antiracista
L’assemblea va aprovar per gairebé unanimitat la constitució d’un nou projecte d’habitatge cooperatiu anomenat ‘La Corrala’, situat en un sòl municipal del barri del Poble Sec, cedit per l’Ajuntament de Barcelona en el marc del conveni ESAL, per a la cessió de sòl a entitats sense ànim de lucre. El projecte contempla la construcció d’un edifici d’obra nova de fins a 8 habitatges, i està promogut per un grup llavor de Sostre Cívic veïnes del barri del Poble Sec, que des del 2015 ha impulsat aquesta iniciativa per fer front a la gentrificació i mantenir-se arrelat al barri.
També es va validar el posicionament i estratègia antiracista de la cooperativa, que s’implementarà de manera transversal en els mesos vinents. Aquest posicionament, que es va començar a treballar durant la trobada de sòcies del mes d’abril, parteix del reconeixement que el racisme no és un fenomen puntual, sinó estructural, i que travessa de ple el dret a l’habitatge. L’estratègia inclou mesures per garantir l’accés efectiu a persones migrades i racialitzades, revisió de protocols interns, formació de la base social en convivència intercultural, i accions per detectar i combatre la discriminació. També contempla el foment de projectes amb mirada decolonial, promoure la participació activa dels i les sòcies d’origen divers en el dia a dia de la cooperativa i el compromís d’incorporar aquesta perspectiva en el discurs, la pràctica i la governança cooperativa.
Renovació del Consell Rector
Durant l’assemblea també es van elegir nous representants del Consell Rector de Sostre Cívic a la vegada que es van renovar d’alguns que encara no tenen mandat caducat. El Consell Rector és l’òrgan de govern i direcció estratègica de la cooperativa. Les seves responsabilitats inclouen la planificació i supervisió dels projectes i la gestió ordinària, l’execució de les decisions preses per l’Assemblea General i la representació legal de la cooperativa.
Entre les sòcies que es van sotmetre a la votació de l’Assemblea, hi van sortir escollides:
Sòcies expectants: Mercedes Estébanez (nova incorporació), Carlos Alcoba (l’actual president que surt renovat com a membre del Consell Rector).
Sòcies de projectes: entren de nou Gigi Guizzo (sòcia del projecte de Cal Paler Nou a Cardedeu), i renoven Ángela García (actual vicepresidenta i sòcia de Cirerers a Barcelona) i Benjamí Aguilar (soci de El Cairó, a Granollers).
Sòcies de treball: renoven Eva Ortigosa i Yabel Pérez, directora de projectes i tècnic responsable de creixement, respectivament.
Totes elles formaran part del principal òrgan de govern de la cooperativa, juntament amb Àngel Estévez (com a soci de treball) i Carme Vega (sòcia expectant).
Una cloenda amb mirada estratègica
En la cloenda de l’assemblea van intervenir els codirectors de Sostre Cívic, Eulàlia Tubau i David Guàrdia; el nostre president, Carlos Alcoba; i, com a convidat, el director general d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme de la Generalitat, David Bonvehí.
Tots quatre van fer una lectura estratègica del moment actual de la cooperativa, posant en valor el creixement sostingut dels darrers anys amb la coherència amb la missió i valors de Sostre Cívic. Eulàlia Tubau va identificar els principals reptes de futur fruit d’aquest creixement: millorar les eines de participació i gestió interna, seguir aprofundint en la millora de les condicions laborals, reforçar l’atenció i l’acompanyament a les sòcies i projectes, i avançar en la transició ecosocial mitjançant mesures com l’autoconsum o la mobilitat sostenible.
David Guàrdia va destacar les darreres fites assolides en l’àmbit de la incidència política que ajuden a consolidar el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, com l’exempció del 100% de l’Impost de Transmissions Patrimonials, les deduccions d’IRPF per les aportacions al capital social o la possible inclusió del model a la convocatòria dels Projectes Singulars del departament d’economia social de la Generalitat. També, però, va demanar més ambició pressupostària, modificacions legals que blindin el model de cessió d’ús, i mesures que facilitin l’accés al finançament per part de l’Institut Català de Finances.
Per la seva banda, David Bonvehí, representant el Govern de la Generalitat, va agrair la tasca del cooperativisme d’habitatge, que va qualificar de “punta de llança de l’economia social a Catalunya”, i va anunciar que s’estan ultimant els tràmits per reformar la Llei de cooperatives amb l’objectiu d’incloure-hi específicament el model de cessió d’ús. Finalment, Carlos Alcoba va oferir una mirada política i emocional al tancament, recordant que en un context global de pessimisme, Sostre Cívic representa «una alternativa real, arrelada i viable». Va subratllar la diversitat creixent del projecte —tant en perfils com en territoris—, l’impacte real que té en la vida de les persones i el compromís per cuidar la convivència i la democràcia interna. Amb aquesta assemblea, la cooperativa referma el seu creixement, la seva democràcia interna i la seva aposta per una transformació social fonamentada en la participació col·lectiva.
Cal formalitzar la venda del seu habitatge per garantir una solució definitiva mitjançant la fórmula cooperativa
Aquest matí, 28 de maig, s’ha aturat per segona vegada el desnonament de Juanjo, veí de Ciutat Meridiana i membre del Sindicat de Llogateres. La suspensió ha estat possible gràcies a l’organització del Sindicat, a la mobilització veïnal i a la presència de desenes de persones que han fet pinya davant del seu domicili.
Fa setmanes que la propietat va plantejar la venda de l’habitatge com a sortida viable per evitar el desnonament. Des de Sostre Cívic vam recollir la proposta i hi hem donat resposta presentant una oferta formal de compra en les condicions demandades per la propietat.
A dia d’avui, ja hem inspeccionat l’habitatge, tenim redactat un projecte per a les adequacions necessàries, disposem del finançament acordat per l’Institut Català de Finances i hem lliurat tota la documentació requerida des de fa setmanes. Només resta la signatura de la propietat per formalitzar la venda i evitar un nou desnonament.
Aquesta operació s’inscriu en l’estratègia de Sostre Cívic per mobilitzar patrimoni privat i posar-lo en mans col·lectives, mitjançant fórmules com el tanteig i retracte o la compra directa amb suport d’eines públiques. En aquest cas concret, s’emmarca també en una col·laboració entre el Sindicat de Llogateres i la nostra cooperativa per explorar la cooperativització de blocs en lluita, amb l’objectiu de protegir els llogaters de les lògiques i pressions del mercat per garantir-los habitatges estables, dignes i assequibles.
Avui Sostre Cívic gestiona 550 habitatges en diferents fases, amb prop de 200 ja habitats en 14 edificis. D’aquests, gairebé 90 han estat mobilitzats del mercat privat cap a la propietat col·lectiva, consolidant un model d’habitatge cooperatiu que ha demostrat que funciona.
Fem una crida a la propietat a fer el pas final i signar la venda. Hi ha una proposta consensuada, viable i preparada per executar-se. Cal evitar que aquest procés acabi, un cop més, en un desnonament que es pot evitar.
Divendres passat vàrem donar el tret de sortida a les obres d’El Cairó, el primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Granollers. Aquest edifici comptarà amb 29 habitatges de protecció oficial i espais comunitaris compartits, promovent un model d’accés a l’habitatge no especulatiu i estable. A més, el projecte té un finançament de 900.000 € dels Fons Next Generation.
A l’acte vam comptar amb la presència de representants de l’Ajuntament de Granollers i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Segons Sergi Fernández, regidor d’Habitatge de Granollers, El Cairó és el resultat d’una aposta municipal per l’habitatge cooperatiu i s’ha fet realitat gràcies al suport europeu i a la col·laboració amb Sostre Cívic.
Per la seva banda, el director de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Miquel Bagudanch, va subratllar la importància d’impulsar models que garanteixin el dret a l’habitatge i trenquin amb les dinàmiques del mercat especulatiu.
Un habitatge cooperatiu accessible i sostenible ambientalment
El Cairó es comença a construir ja en un solar municipal del carrer Rosselló, 97, cedit per l’Ajuntament mitjançant un dret de superfície de 75 anys prorrogables. Aquesta fórmula permet desenvolupar habitatge estable i assequible a través d’un model de col·laboració público-cooperativa.
L’edifici es projecta amb criteris d’alta eficiència energètica i sostenibilitat ambiental, incorporant plaques fotovoltaiques, aerotèrmia i sistemes de reciclatge d’aigües grises i pluvials. A més, tindrà espais comunitaris com bugaderia col·lectiva, aparcament de bicicletes i cotxes compartits, habitacions de convidades i una sala polivalent oberta al barri.
Inscripcions obertes fins al 21 d’abril
Si vols formar part d’El Cairó, cal ser sòcia de Sostre Cívic i complir els requisits del Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial. Les inscripcions estan obertes fins al 21 d’abril a través del web oficial del projecte: elcairo.sostrecivic.cat.
Per resoldre dubtes i conèixer el projecte en profunditat, organitzem sessions informatives:
A Sostre Cívic continuem apostant per un model d’habitatge assequible, estable i comunitari. Per això, obrim inscripcions per a tres nous projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: La Bertrana a Manresa, Terra de Mar a Palamós i El Cairó a Granollers.
Les inscripcions per formar part dels grups impulsors ja estan obertes i es poden fer a través la pàgina de cada projece.
Tres projectes, un mateix objectiu: habitatge digne i accessible
Els tres projectes es desenvolupen mitjançant col·laboracions público-cooperatives i ofereixen habitatges de protecció oficial en sòls municipals que ens han estat cedits en dret de superfície. Això garanteix que aquests habitatges quedin fora de l’especulació immobiliària i es preservin per a les futures generacions.
Un nou edifici d’habitatge cooperatiu amb 60 habitatges de protecció oficial i més de 300 m² d’espais col·lectius per fomentar la vida comunitària. La ubicació, al carrer Pilar Bertran Vallès, entre els barris de Viladordis i la Balconada, forma part d’un pla de desenvolupament urbà impulsat per l’Ajuntament de Manresa.
El projecte sorgeix de la col·laboració público-cooperativa, ja que el consistori ens ha cedit el sòl en dret de superfície per 75 anys prorrogables. A més, una part del finançament prové dels fons europeus Next Generation, així com d’un crèdit del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB) destinat a la promoció d’habitatge social.
L’edifici es construirà amb materials sostenibles i tècniques d’eficiència energètica, incloent-hi aerotèrmia, plaques solars i sistemes de recuperació d’aigües. L’entrada a viure està prevista per a 2027.
El primer projecte d’habitatge cooperatiu a Palamós, al Baix Empordà, que oferirà 34 habitatges de protecció oficial de 39 a 67 m², i més de 200 m² d’espais col·lectius. L’edifici, dissenyat per UMMA Arquitectes, seguirà estàndards d’alta eficiència energètica i obtindrà el segell VERDE del Green Building Council España.
El projecte es desenvolupa en un terreny de 1.000 m² a l’avinguda Catalunya, cedit per l’Ajuntament de Palamós en dret de superfície per 75 anys. Aquesta col·laboració busca ampliar el parc d’habitatge assequible en un municipi amb una forta pressió immobiliària pel turisme, oferint una alternativa no especulativa.Un 25% dels habitatges es reserven per a col·lectius vulnerables, com joves fins a 35 anys, famílies monoparentals i persones majors de 65 anys. Les quotes mensuals previstes oscil·len entre 490 i 750 €, segons la mida de l’habitatge, i l’aportació inicial de capital retornable serà d’entre 13.000 i 17.000 €.
Un projecte pioner al municipi, situat al carrer Rosselló, 97, que constarà de 29 habitatges d’entre 47 i 69 m², amb diversos espais comuns com una sala polivalent, aparcament per a bicicletes i cotxes compartits, bugaderia i un espai comunitari a la coberta.
Una part important del projecte és la seva aposta per la inclusió social: un 25% dels habitatges es reservaran per a persones empadronades a Granollers des de fa almenys dos anys, vuit habitatges es destinaran a joves de fins a 35 anys i vuit més a col·lectius vulnerables, com famílies monoparentals i persones amb discapacitat. Les quotes mensuals dels habitatges disponibles (els de dues i tres habitacions) oscil·laran entre 886 i 986 €, incloent-hi despeses comunitàries, i l’aportació inicial de capital serà d’entre 20.994 i 23.353 €, segons la mida de l’habitatge.
Per inscriure’t a qualsevol dels projectes, cal ser sòcia de Sostre Cívic i complir els requisits del Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial.
Durant els períodes d’inscripció, oferirem diverses sessions informatives per explicar cada projecte i resoldre dubtes:
El curs explorar la dimensió multidisciplinària de la promoció immobiliària cooperativa amb professorat expert
La formació serà presencial i amb reconeixement de crèdits oficials, metodologia teòrica-pràctica i visites a projectes
A Sostre Cívic seguim fent créixer el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i, per això, impulsem juntament amb la Universitat de Barcelona el Curs d’Aprofundiment de l’Habitatge Cooperatiu. Es tracta d’una formació única que et permetrà entendre a fons tots els aspectes clau d’aquest model, des de la seva viabilitat jurídica i econòmica fins a la gestió de la convivència i la sostenibilitat ambiental i social.
La formació tindrà lloc del 20 de març al 5 de juny de 2025, amb 11 sessions presencials dinàmiques de 3 hores cadascuna, on combinarem teoria, anàlisi de casos pràctics i visites immersives a projectes cooperatius reals. També oferirem materials especialitzats i tutories personalitzades en línia per acompanyar el desenvolupament dels projectes finals de les participants.
L’habitatge cooperatiu, una alternativa en creixement
L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús es consolida a Catalunya com una alternativa real per garantir el dret a l’habitatge fora del mercat especulatiu. Segons dades de l’Observatori Llargavista, actualment hi ha 67 projectes d’habitatge cooperatiu en marxa arreu del territori català. En els darrers sis anys, el model ha crescut fins als 1.190 habitatges en cessió d’ús, que ja estan en convivència o ho seran en els pròxims 2-3 anys. A més, el 74,12% d’aquests habitatges estan qualificats de protecció oficial (HPO), reforçant la vocació social i transformadora del model.
Un curs pràctic i multidisciplinari
El programa compta amb professorat expert en la promoció d’habitatge cooperatiu, que no només prové del món de l’arquitectura, sinó també del dret, la construcció, l’enginyeria, l’economia, la facilitació i la gestió cooperativa. Aquesta diversitat de perfils ens permet oferir una visió completa de tots els aspectes que intervenen en el desenvolupament d’un projecte d’habitatge cooperatiu.
A més de les sessions teòriques, l’alumnat tindrà l’oportunitat de conèixer de primera mà projectes cooperatius en funcionament a Catalunya i explorar experiències internacionals que comparteixen principis amb el nostre model d’habitatge.
Per què fer aquest curs?
Si estàs pensant a impulsar un projecte d’habitatge cooperatiu, ets professional del sector i vols aprofundir en aquest model o treballes en polítiques d’habitatge des de l’administració pública, aquest curs és per a tu. A més, la formació està reconeguda amb 3 crèdits universitaris ECTS, i el preu de matrícula és de 30 euros, gràcies al suport del programa d’Economia Social del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.
Vilafranca del Penedès comença les obres del seu primer edifici d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Situat al carrer Nord, inclou 24 habitatges i es construirà en un solar cedit per l’Ajuntament per 75 anys
Sostre Cívic i l’associació La Bastida, amb el suport de l’Ajuntament de Vilafranca, iniciem el primer projecte d’habitatge cooperatiu del municipi: La Bastida – Pati del Gall. Les obres començaran en les properes setmanes i s’allargaran fins a finals de 2026. Actualment, comptem amb 9 unitats familiars, però hem obert una campanya per incorporar-hi entre 10 i 12 més, fins a completar les 24 unitats que formaran part del projecte.
El període d’inscripcions al projecte s’obre avui, 3 de desembre, i es tancarà el 27 de gener. Durant aquest temps, organitzarem tres sessions informatives per a totes les persones interessades, amb l’objectiu de detallar el funcionament del projecte i resoldre dubtes. Les sessions seran obertes, però cal inscripció prèvia:
A més, participarem en la Fira del Gall i hem habilitat una pàgina web (patidelgall.sostrecivic.cat) i un correu electrònic (info@patidelgall.sostrecivic.cat) per atendre qualsevol consulta.
L’objectiu d’aquesta nova campanya és sumar entre 10 i 12 noves unitats de convivència, que s’incorporaran al grup impulsor i podran participar activament en la presa de decisions a mesura que avanci el projecte.
Un projecte sostenible i sense especulació
El projecte La Bastida – Pati del Gall, pioner a Vilafranca, inclou un edifici de planta baixa i tres plantes amb 24 habitatges d’entre 1 i 4 habitacions. Dissenyat per afavorir la vida comunitària, l’edifici comptarà amb espais compartits com una coberta amb zones interiors i exteriors, una bugaderia col·lectiva, habitacions de convidades, una sala polivalent amb cuina comunitària i aparcament per a vehicles i bicicletes.
Amb estructura de fusta i certificació energètica A, el projecte es construirà seguint criteris d’alta eficiència per reduir tant l’impacte ambiental com els costos energètics. Inclourà plaques fotovoltaiques, sistemes de reciclatge d’aigües grises, monitoratge de consums i una xarxa de telecomunicacions compartida. Aquestes mesures permetran un estalvi de fins al 30-40% respecte a un habitatge convencional.
El projecte és possible gràcies a la cessió del solar per part de l’Ajuntament, en dret de superfície durant 75 anys. Les persones empadronades a Vilafranca durant almenys 3 anys (o amb un mínim de 10 anys d’històric) tindran prioritat, seguides de les empadronades a la Vegueria Penedès. A més, es reservaran 6 habitatges per a joves de fins a 35 anys i 2 per a persones en situació de vulnerabilitat, tal com determinen els Serveis Socials del municipi. Per poder accedir als habitatges, cal estar inscrit al registre d’habitatges de protecció oficial, complir els requisits autonòmics i ser sòcia de Sostre Cívic.
Des de l’Ajuntament de Vilafranca, s’ha apostat per aquesta nova fórmula d’habitatge cooperatiu, fruit de la participació ciutadana en el Pla Local d’Habitatge. Aquesta iniciativa s’emmarca dins els esforços per aconseguir un total de 196 nous habitatges socials durant el període 2022-2027.
Habitatge per a tota la vida
El model d’habitatge cooperatiu que proposem elimina l’especulació gràcies a la propietat col·lectiva dels immobles, que no es poden vendre ni llogar. Les sòcies fan una aportació inicial (retornable) i paguen una quota mensual que cobreix el finançament, el manteniment i altres despeses comunitàries.
Actualment, el pla de viabilitat estableix aportacions inicials d’entre 20.000 i 35.000 euros, segons la tipologia de l’habitatge, i quotes mensuals que oscil·len entre 700 i 1.000 euros. Aquestes quotes no són comparables al lloguer tradicional, ja que inclouen el retorn del préstec, els consums comunitaris, el manteniment, l’internet, l’assegurança de l’edifici, la gestió, els tributs, i una reserva per al manteniment futur, a més d’una quota de solidaritat compartida amb la resta de sòcies.
Des de Sostre Cívic, la nostra prioritat és garantir l’assequibilitat del projecte per facilitar l’accés de totes les persones que volen formar part d’aquesta iniciativa. Tot i ser un model de promoció a preu de cost i sense ànim de lucre, continuarem buscant fórmules per assegurar que les aportacions siguin realment accessibles, tenint en compte que els habitatges estan qualificats com a protecció oficial.
Sostre Cívic, un referent en habitatge cooperatiu
Sostre Cívic és un referent en el model d’habitatge cooperatiu a Catalunya. Amb més de 1.600 sòcies, i recentment guardonada amb els Premis World Habitat de l’ONU 2023, actualment gestionem 14 projectes d’habitatge (190 habitatges) i n’impulsem 11 més, amb 376 habitatges en procés.
Aquesta gran aposta pel model cooperatiu ha estat possible gràcies a un suport internacional destacat. El Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa ha concedit a Sostre Cívic un crèdit de 31 milions d’euros per finançar nous projectes, inclòs La Bastida – Pati del Gall. Aquest és el major finançament europeu mai atorgat a una cooperativa, un aval de màximes instàncies europees que reafirma el potencial del model cooperatiu per ampliar l’habitatge assequible.
Facebook
Youtube
Instagram
Telegram
Linkedin
Recent Comments