Categoria: Sense categoria

L’informe, impulsat per Habicoop amb la participació de Sostre Cívic, analitza per primer cop els beneficis socials, econòmics i ambientals del model cooperatiu en cessió d’ús comparant-ho amb el lloguer privat. 

Les persones que hi viuen gaudeixen de més estabilitat, menys despesa i més benestar emocional que les que viuen de lloguer al mercat privat.

Aquest dimarts 30 de setembre s’ha presentat al BLOC4BCN, a Barcelona, el primer Estudi d’impacte de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, elaborat per la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya (Habicoop) amb la col·laboració de Sostre Cívic i altres entitats del sector. L’informe avalua, per primer cop amb dades contrastades, els efectes d’aquest model en tres àmbits: social, econòmic i ambiental.

L’estudi està coordinat per Alma Porta (Andaira) i Laura Camprubí (El Risell), i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. Aplica un mètode innovador basat en l’avaluació de l’impacte net i la teoria del canvi, amb perspectiva de gènere i enfocament col·laboratiu. La recerca s’ha basat en una enquesta a més de 300 persones i l’anàlisi de 19 projectes d’habitatge cooperatiu en convivència arreu de Catalunya, amb l’objectiu de mesurar-ne l’impacte social, econòmic i ambiental. Aquesta metodologia permet comparar la situació de les persones que viuen en habitatges cooperatius amb les persones que viuen de lloguer al mercat privat, controlant factors com l’edat, el gènere o els ingressos.

Més estabilitat, millor salut i més estalvi

Els resultats són clars: les persones que viuen en habitatges cooperatius en cessió d’ús tenen 6,6 vegades més probabilitats de poder-hi viure tota la vida i 8,3 vegades més probabilitats d’estar satisfetes amb el seu habitatge que les que viuen de lloguer. També mostren un nivell de satisfacció amb la vida 1,3 punts més alt (en una escala de 0 a 10) i manifesten més confiança, suport mutu i benestar emocional.

Segons l’informe, el 75% de les persones cooperativistes passen temps amb el veïnat als espais comuns i gaudeixen d’una percepció de seguretat un 31% més alta. El sentiment de comunitat i la participació són especialment destacats: tres de cada quatre sòcies participen regularment a assemblees i gairebé el 25% ho fan setmanalment.

Durant la presentació, Eulàlia Tubau, co-coordinadora de Sostre Cívic i membre de la comissió gestora de l’estudi, va destacar que “aquest informe demostra amb dades el que ja vivim cada dia: que el cooperativisme d’habitatge millora la vida de les persones i genera comunitat, confiança i arrelament”.

Assequible i econòmicament resilient

El model també és més sostenible econòmicament. El cost mitjà d’un habitatge cooperatiu és 3,66 €/m² inferior al del lloguer privat, i quatre vegades més persones aconsegueixen dedicar menys del 30 % dels seus ingressos a l’habitatge. A més, les persones cooperativistes tenen 11 vegades més probabilitats d’arribar a final de mes amb facilitat i la meitat declara que pot estalviar més que abans d’entrar a la cooperativa.

La viabilitat dels projectes és igualment positiva: el 84 % dels edificis presenten un balanç econòmic positiu, i la pràctica totalitat disposa de mecanismes de solidaritat interna per donar suport a les persones amb dificultats puntuals. En paraules de David Guàrdia, vicepresident d’Habicoop i co-coordinador de Sostre Cívic, “aquest model demostra que és una alternativa econòmicament viable, capaç d’oferir habitatges estables sense ànim de lucre i amb una gestió comunitària”.

Impacte ambiental i sostenibilitat

En l’àmbit ambiental, les dades mostren que el model cooperatiu redueix de manera significativa l’impacte ecològic de l’habitatge. Els edificis estudiats tenen un consum energètic un 55 % inferior a la mitjana de Catalunya, i el 90 % de l’energia que fan servir és renovable. A més, un 70 % dels projectes disposa de sistemes de monitoratge energètic, i gairebé el 60 % ofereix aparcaments per a bicicletes o vehicles compartits.

També s’hi constata un augment de l’ús d’aliments ecològics i de proximitat, i un canvi d’hàbits cap a una mobilitat més sostenible, amb menys ús del cotxe privat i més desplaçaments a peu, en bici o amb transport públic.

“La sostenibilitat és inherent al model”, va subratllar Laura Camprubí, de la cooperativa El Risell. “Construïm edificis eficients i comunitats que cuiden l’entorn, i això té un impacte directe en la reducció d’emissions i en el benestar de les persones.”

Una porta d’entrada a l’Economia Social i Solidària

A més dels beneficis econòmics, socials i ambientals, l’estudi també revela un altre impacte clau del model cooperatiu: la seva capacitat per apropar noves persones a l’Economia Social i Solidària (ESS). Per tant, això vol dir que és socialment molt transversal i genera vincles entre trajectòries molt diverses. L’habitatge cooperatiu actua com una porta d’entrada a l’ESS, ja que facilita la incorporació de persones sense experiència prèvia i afavoreix la participació en iniciatives col·lectives.

Segons les dades de l’informe, gairebé una de cada cinc persones residents (17,6 %) no tenia cap relació prèvia amb l’ESS, i aquest percentatge s’enfila fins al 48,5 % entre aquelles que coneixien el model però no hi havien participat abans. Això confirma que viure en cooperativa no només transforma la manera d’habitar, sinó que obre camins cap a altres formes de consum, treball i organització més democràtiques i solidàries.

Reconeixement institucional i reptes de futur

L’acte ha reunit més d’una cinquantena de persones i ha comptat amb la presència del secretari de Treball de la Generalitat, Paco Ramos, i del comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Ramon Riera. Tots dos han coincidit a destacar el paper estratègic del cooperativisme d’habitatge per ampliar el parc assequible i garantir el dret a l’habitatge. “Cal utilitzar tots els recursos que tenim en un moment tan difícil”, ha remarcat Ramos, mentre que Riera ha subratllat la necessitat de “donar un salt d’escala” i consolidar un sistema d’habitatge mixt amb protagonisme del sector social.

Des de Sostre Cívic, hi coincidim plenament: l’estudi evidencia que el model de cessió d’ús funciona i és una eina real per garantir el dret a l’habitatge. Actualment, gestionem gairebé la meitat dels projectes cooperatius de Catalunya, amb més de 2.100 persones sòcies i 550 habitatges en convivència o en promoció.

L’estudi de Habicoop representa un pas decisiu per al reconeixement del cooperativisme d’habitatge com a pilar de les polítiques públiques d’habitatge. Els resultats reforcen el que moltes comunitats d’habitatge cooperatiu han demostrat sobre el terreny: que és possible garantir habitatges dignes, estables i assequibles fora del mercat especulatiu.

📎 Consulta l’estudi complet: habicoop.cat/estudi-impacte

El curs ha estat finançat pel Ministeri de Treball i Economia Social, amb fons de la Unió Europea – NextGenerationEU.

Sostre Cívic, en coordinació amb l’Aula Empresocial de la Universitat de València (UV), oferim el curs en línia massiu i obert (MOOC) titulat «Introducció a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús». Aquesta formació permanent està dissenyada per a proporcionar els coneixements bàsics i pràctics necessaris per a impulsar, gestionar i constituir projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Continguts clau del programa

L’objectiu principal de la formació és fomentar maneres d’habitar més col·lectives, assequibles i compromeses amb el benestar comú. El programa s’estructura en sis mòduls detallats, amb una durada total que inclou mòduls de 5 hores fins a 9 hores:

1. Què són les cooperatives d’habitatges en cessió d’ús? Aquest mòdul introdueix el concepte, diferenciant-lo de les cooperatives d’habitatges en propietat i ubicant-lo en l’àmbit de l’Economia social. També s’aborden els models i tipologies, incloent-hi les modalitats sènior, júnior i intergeneracional, i els beneficis del model. El programa inclou la Unitat 2, sobre les característiques constitutives i estructurals de la cooperativa d’habitatge en cessió d’ús.
2. Gestió del grup cooperatiu. L’objectiu és introduir a l’alumne en la realitat de la gestió, tant des del punt de vista econòmic del projecte i la promoció, com la gestió del grup humà i l’abordatge de les qüestions de convivència.
3. Constitució i règim jurídic. S’introdueix el marc normatiu regulador a l’Estat i les diferents comunitats autònomes, la tramitació necessària per a la constitució, i el règim jurídic, incloent-hi els drets i obligacions de la cooperativa i els socis.
4. Règim fiscal. Es tracta el tractament fiscal de les cooperatives d’habitatges en cessió d’ús, incloent-hi la seva consideració com a cooperatives protegides o especialment protegides, i les especialitats en l’Impost de societats. A més, s’analitza la imposició indirecta (IVA i ITPAJD) i els beneficis tributaris en la imposició local.
5. Finançament. Aquest mòdul aborda la dimensió econòmica i financera dels projectes, atenent les subvencions i ajudes públiques, el finançament bancari (pública i privada), i altres formes de finançament com el capital social voluntari i els títols participatius.
6. Experiències. Es presenten diferents estudis de casos d’habitatges cooperatius en cessió d’ús a través de l’experiència dels seus impulsors. Es veuran exemples de projectes en l’àmbit rural (El Turrós), per a gent gran (Can 70), i en una comunitat inclusiva (Ca l’ordit).

Els continguts es podran seguir a través de vídeos i documentació. Els vídeos tenen àudio en castellà i subtítols en valencià.

Professorat d’excel·lència

El curs està dirigit per María Pilar Alguacil Marí, catedràtica de Dret Financer i Tributari en UV.

A més, compta amb la participació de membres de Sostre Cívic, com Eva Ortigosa (tècnica de projectes i membre del Consell Rector), David Guàrdia (Co-director) i Amaia Belastegui (tècnica de projectes), juntament amb altres figures acadèmiques i legals, com Antonia Sajardo Moreno i Cristina R. Grau López.

No et quedis sense la teva formació!

Aquest curs suposa una valuosa oportunitat per a activistes, membres d’associacions, tècnics, estudiants o qualsevol persona interessada en alternatives d’habitatge que combinen el social, el comunitari i el sostenible.

Com a MOOC gratuït i lliure, representa una eina formativa essencial per a aquells que desitgin aprofundir en el model de cessió d’ús fàcilment, ja que l‘accés als continguts es podrà realitzar a través de Youtube.

Cohabitatge Sènior Per una Vellesa Autogestionada SCCL, amb el suport de Sostre Cívic, impulsa el projecte Walden XXI, que integra el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a gent gran amb una comunitat energètica per garantir habitatge assequible, sostenible i gestionat de manera comunitària.

La intervenció consisteix en la rehabilitació d’un edifici (l’antic hotel Jecsalis de Sant Feliu de Guíxols, a Girona) per generar nous habitatges cooperatius en cessió d’ús i instal·lar equips i serveis per a la producció i gestió d’energia verda. Les mesures principals inclouen la rehabilitació energètica de l’envolupant, la implantació d’un sistema d’aerotèrmia, un sistema de monitorització i gestió de la demanda i l’assessorament en eficiència energètica per a les persones usuàries.

Intervencions tècniques principals

La fase d’obres inclou, entre altres intervencions, les següents mesures:

• Rehabilitació tèrmica de l’envolupant (aïllament de façanes, substitució/adequació d’obertures i millores d’estanquitat) per reduir la demanda energètica.
• Instal·lació d’aerotèrmia com a font calorífica i per a la producció d’aigua calenta sanitària, amb criteris d’eficiència
• Instal·lacions elèctriques i mecanismes de connexió per a autoconsum i integració d’equips de generació renovable i estacions d’emmagatzematge si s’escau.
• Equipament per a monitorització i gestió de la demanda (sensors, mesuradors i software) per optimitzar consums i facilitar la gestió comunitària de l’energia.
• Serveis d’assessorament i formació en eficiència energètica dirigits a les persones usuàries per a l’ús eficient de la instal·lació i la gestió compartida.

Resultats i impacte esperat

Tècnicament, l’actuació busca reduir la demanda i les pèrdues de l’edifici, augmentar l’eficiència de la calefacció i l’aigua calenta i permetre una gestió més autosuficient del consum elèctric. A escala comunitària i social, Walden XXI:

• Contribueix a l’assequibilitat de l’habitatge i de l’energia per a col·lectius en situació de fragilitat (amb especial atenció a les persones grans).
• Promou governança horitzontal i participació directa en la gestió dels serveis comuns.
• Fomenta la presència d’empreses de l’economia social en la cadena de valor (construcció sostenible, enginyeria energètica, monitoratge, consultoria, finances ètiques).
• Incorpora una perspectiva de gènere transversal per garantir l’accés, la participació i mesures formatives que mitiguen desigualtats en l’àmbit energètic i comunitari.

L’objectiu tècnic és reduir la demanda energètica i les emissions, augmentar l’autoconsum i la resiliència energètica de la comunitat i disminuir la factura elèctrica de les persones residents. A nivell de model, Walden XXI articula habitatge i energia per treure aquests béns de les lògiques especulatives del mercat i orientar-los cap a la garantia de drets, l’assequibilitat i la sostenibilitat.

L’impacte social previst combina suport a col·lectius en situació de fragilitat —amb especial atenció a les persones grans—, promoció d’unes relacions comunitàries i serveis comuns vinculats a les cures, i governança horitzontal amb participació directa de les persones usuàries. El projecte incorpora una perspectiva de gènere transversal per garantir representació, accés i polítiques formatives que evitin discriminacions i afavoreixin més equitat en la presa de decisions.

Finalment, la cadena de valor del projecte aposta per proveïdors de l’economia social i solidària i per empreses locals. Això permet que l’activitat econòmica generada tingui un retorn en entitats i pimes del territori, potenciant ocupació vinculada a la construcció, la instal·lació, la monitorització, la consultoria i la gestió del nou model energètic.

El projecte ha rebut una subvenció del Programa CE IMPLEMENTA (IDAE), amb un import concedit de 306.341,20 €, cofinançat per la Unió Europea dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (NextGenerationEU).

Aquest projecte ha rebut finançament de la Unió Europea a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència — NextGenerationEU. L’ajut s’ha concedit en el marc del Programa CE IMPLEMENTA (IDAE), convocatòria PR-PILOTO-04-2023-000161. Import concedit: 306.341,20 €.

Com podem fer que el consum energètic dels nostres edificis sigui més eficient, just i sostenible? Aquesta és la pregunta que va guiar la jornada virtual sobre flexibilitat energètica organitzada per Sostre Cívic el passat 20 de juny.

El divendres 20 de juny vam celebrar una jornada telemàtica sobre flexibilitat de la demanda energètica, una eina clau per avançar cap a un model energètic renovable, eficient i gestionat des de les mateixes comunitats. Amb 45 persones inscrites, la sessió va generar molt d’interès i va posar de manifest la rellevància creixent d’aquest debat en l’àmbit de l’habitatge cooperatiu i la transició ecosocial.

La xerrada va obrir espais de reflexió i coneixement compartit sobre com aplicar aquesta flexibilitat als projectes d’habitatge cooperatiu, especialment aquells amb instal·lacions energètiques centralitzades, on la gestió col·lectiva dels consums pot tenir un impacte significatiu.

L’acte va comptar amb les intervencions de l’Àlex Verdú (Sostre Cívic), Guillem Hernández i Xavier Velázquez (Azimut 360), i Anna Corona i Angelo Zinni (Arkenova), que van presentar les conclusions de l’informe elaborat conjuntament entre les entitats i amb el suport del programa Singulars de la Generalitat de Catalunya. Aquest document analitza el potencial real de flexibilització del consum energètic en aquest tipus d’habitatges, i planteja camins concrets per posar-ho en pràctica.

Què és la flexibilitat de la demanda?

La flexibilitat de la demanda és la capacitat d’adaptar el moment en què consumim (o generem) energia, sense que això suposi una pèrdua de confort. El repte? Desplaçar consums cap a hores en què l’energia és més barata, neta o abundant —com quan fa sol i tenim excedents fotovoltaics.

Durant la sessió, Anna Corona (Arkenova) va explicar les dues grans tipologies:

• Flexibilitat implícita: s’orienta a l’estalvi a la factura elèctrica.
• Flexibilitat explícita: busca participar en mercats elèctrics de flexibilitat, a través de la gestió col·lectiva de consums i potències.

Però, quins actius poden ser flexibles? De quins aparells podem desplaçar el consum a hores més estratègiques? En el context de l’habitatge cooperatiu, diversos actius poden incorporar estratègies de flexibilitat, com: sistemes de climatització centralitzats, rentadores comunitàries, vehicles elèctrics compartits, bateries i acumuladors tèrmics, o instal·lacions fotovoltaiques compartides.

És especialment en entorns amb instal·lacions centralitzades, on la gestió col·lectiva d’aquests actius pot generar un estalvi econòmic i una optimització de recursos molt significativa.

Eines innovadores desenvolupades amb intercooperació

Un dels aspectes més innovadors del projecte ha estat la creació d’un model d’intel·ligència artificial que permet anticipar consums, generació i preus elèctrics. Aquest sistema s’ha testat a tres projectes pilots de Sostre Cívic: Clau Mestra, Cirerers i El Turrós, amb aplicacions diverses de gestió i emmagatzematge d’energia generada per la Fotovoltaica en moments clau  (escalfar dipòsits d’inèrcia  mitjançant resistències o d’aerotèrmia com dipòsits tèrmics o ús de bateries elèctriques  amb sistemes de suport).

El projecte també ha desenvolupat una eina de prediagnòstic que permet, a partir de dades bàsiques, estimar l’estalvi potencial d’un edifici si s’hi apliquen mesures de flexibilitat energètica, amb sistemes d’emmagatzematge o sense. Aquesta eina s’ha aplicat a 14 projectes d’habitatge cooperatiu i constitueix una base molt útil per planificar possibles intervencions futures.

I ara, què?

La jornada va concloure amb una roda de preguntes molt participativa i propostes de col·laboració futura amb altres iniciatives del sector, com Som Energia. Malgrat que avui dia la flexibilitat és més viable en edificis amb consums elevats i sistemes centralitzats, es preveu que en el futur s’estengui a tota mena d’habitatge a mesura que els equips digitals siguin més assequibles i interconnectats.

🙋‍♀️ Si formes part d’un projecte d’habitatge cooperatiu i tens dubtes sobre com aplicar la flexibilitat, posa’t en contacte amb l’equip tècnic de Sostre Cívic.

📌 Pots consultar [la presentació de diapositives], descarregar [l’informe complet] o [la infografia resum que veus a continuació] i mirar [el vídeo de la jornada aquí].

L’acte institucional d’inici d’obres de La Bertrana ha reunit administracions, cooperativistes i agents socials per celebrar l’impuls del segon edifici cooperatiu més gran de Catalunya, que preveu acollir 60 llars en cessió d’ús a Manresa, amb criteris de sostenibilitat, comunitat i innovació arquitectònica.

Aquest divendres hem celebrat a Manresa l’acte institucional d’inici d’obres de La Bertrana, un edifici d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que acollirà 60 llars amb criteris de sostenibilitat, comunitat i innovació arquitectònica. Es tracta del segon projecte més gran de Catalunya d’aquest tipus, només superat per Ca l’Ordit, i suposa una fita clau en el canvi d’escala del model.

L’edifici s’aixecarà sobre un solar municipal cedit per l’Ajuntament de Manresa per 75 anys en dret de superfície. El pressupost total és de 12,4 milions d’euros, finançat amb fons europeus Next Generation (2,5 M€), un crèdit del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, i les aportacions de les futures sòcies (entre el 10-12% del total).

L’arquitectura ha estat dissenyada per la cooperativa d’arquitectes LaCol i es construirà amb sistemes industrialitzats en fusta CLT i façanes de fusta i suro, amb disseny passiu i criteris ambientals. L’edifici disposarà de més de 300 m² d’espais comunitaris, incloent-hi bugaderia, sales polivalents, aparcament per a bicicletes i vehicles, terrasses i zones enjardinades. Preveiem finalitzar les obres el juny de 2026 i començar la convivència l’any 2027.

Administracions i agents socials ens acompanyen

L’acte ha comptat amb la participació de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, així com representants del món cooperatiu i social.

La consellera ha reivindicat el paper del cooperativisme com a agent transformador i ha afirmat que cal donar-li protagonisme en les polítiques públiques d’habitatge. L’alcalde Aloy ha subratllat que Manresa ja havia apostat per aquest model, col·laborant en projectes com El Rusc (12 habitatges) i La Raval (18 habitatges). Avui, Manresa és la segona ciutat del país amb més promocions d’habitatge cooperatiu, després de Barcelona.

El projecte, una llavor de transformació

La nostra representant al Consell Rector, Carme Vega, ha recordat que aquest edifici no és només una promoció: és una aposta per garantir el dret a l’habitatge fora del mercat, i un exemple de col·laboració entre entitats sense ànim de lucre i institucions públiques.

Des de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, Laura Muixí ha destacat el lideratge de les persones sòcies i el valor d’un model basat en el respecte ambiental, l’empoderament i el suport mutu.

També hem escoltat dues veus del grup impulsor, Verònica Zerpa i Armonia Bas, que han posat paraules a l’emoció col·lectiva: “Avui posem la primera pedra, que no només és física sinó també simbòlica del nostre futur habitatge i la nostra comunitat. No volem només sostre, volem fer xarxa, vincles i suport mutu. Aquest projecte és també una resposta emocional, una manera de tornar a confiar i de construir vida compartida.” També van llegir un text col·lectiu on expressaven el desig que La Bertrana sigui “un niu, un refugi i una llavor de canvi” per transformar el concepte d’habitatge i fer-lo més humà, amable i sostenible.

Actualment, el projecte ja compta amb 14 unitats de convivència formades per unes 25 persones, sorgides de la campanya d’inscripcions oberta durant els mesos de març i abril d’enguany. Dels actuals membres del grup impulsor de La Bertrana, més de la meitat tenen menys de 40 anys i són provinents de Manresa, tot i que també hi ha gent arreu de Catalunya. Aquesta dada reforça l’atractiu del projecte entre les generacions més joves. Durant la darrera campanya es van interessar més de 25 famílies, i preveiem obrir una nova campanya d’inscripcions a la tardor per completar les 60 llars.

Per accedir al projecte, cal ser sòcia de la cooperativa, complir els requisits per optar a un habitatge protegit (HPO) i acreditar capacitat econòmica per afrontar les quotes mensuals.

Continuem fent créixer l’habitatge cooperatiu

Amb més de 2.000 sòcies i 25 projectes arreu de Catalunya, a Sostre Cívic seguim demostrant que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús no només és viable, sinó imprescindible. Apostem per una alternativa real a la compra i al lloguer, que evita l’especulació i posa al centre la vida comunitària, la sostenibilitat i l’autogestió.

A Sostre Cívic, seguim fent créixer el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús arreu del territori. Aquesta vegada, ho fem de la mà de l’Ajuntament d’Argentona, amb qui acabem de signar un conveni de col·laboració per explorar la viabilitat d’un nou projecte al municipi.

Per què Argentona?

El context ho fa especialment rellevant: el municipi ha viscut un creixement demogràfic del 7,7% en la darrera dècada, però actualment només disposa de 84 habitatges protegits i ha tingut una producció molt limitada d’habitatge social en els darrers anys. A més, el preu del lloguer s’ha encarit un 9,3% i escassegen les alternatives assequibles. Des del consistori, també s’han impulsat activitats per apropar el model cooperatiu a la ciutadania, amb molt bona acollida.

Com serà el projecte?

L’edifici se situaria al carrer Josep Domingo Bellalta, en una parcel·la amb més de 2.000 m² de sostre edificable. L’encaix arquitectònic proposat planteja una promoció amb 18-20 habitatges, espais comuns, aparcament compartit i tipologies diverses que poden anar des d’1 fins a 4 habitacions. Tot plegat amb un disseny pensat per afavorir la vida comunitària i una gestió democràtica, posant el focus en l’eficiència energètica i la sostenibilitat.

El projecte es troba en fase d’estudi, però ja compta amb una proposta d’encaix i una anàlisi econòmica detallada que confirma que, amb les condicions adequades, és viable fer-ho realitat amb quotes assequibles i ajustades al model de promoció a preu de cost.

El nostre model: una alternativa que arrela

Com a cooperativa, a Sostre Cívic ja gestionem més de 25 projectes a tot Catalunya, 14 d’ells ja en fase de convivència, a municipis com Barcelona, Manresa, Lleida, Terrassa, Granollers, Sant Cugat, Vilafranca o Palamós. L’habitatge en cessió d’ús és un model que evita l’especulació, fomenta la vida en comunitat i assegura estabilitat a llarg termini. A Argentona, aquest projecte serà pioner, però esperem que no sigui l’últim.

Estem convençudes que aquesta col·laboració amb el municipi no només farà créixer el parc d’habitatge assequible, sinó que també generarà una nova comunitat arrelada, activa i cohesionada, amb capacitat de transformar l’entorn.

I ara, què?

Aquest acord ens permet començar la redacció d’un pla de viabilitat per estudiar a fons si el projecte és tècnicament, jurídicament i econòmicament factible. Si els resultats són positius, la nostra intenció és començar les obres entre el 2026 i el 2028.

Amb Argentona, ja són més de 30 els ajuntaments que aposten per col·laborar amb nosaltres per fer realitat una altra manera d’habitar. Només des de la col·laboració entre l’administració pública i l’economia social podem construir una alternativa real i estructural al dret a l’habitatge.

L’assemblea general de Sostre Cívic, celebrada el dissabte 14 de juny amb la participació de més de 200 sòcies, va aprovar per àmplia majoria reformes estatutàries, l’estratègia antiracista de la cooperativa i un nou projecte d’habitatge al barri del Poble Sec de Barcelona. La trobada consolida el creixement d’un model que ja agrupa més de 2.000 persones sòcies i 550 habitatges en marxa arreu de Catalunya.

El passat dissabte 14 de juny, Sostre Cívic vam celebrar la nostra Assemblea General Ordinària al Bloc4BCN de Sants-Montjuïc (Barcelona), en format híbrid (presencial i en línia). La trobada va reunir 214 sòcies amb dret a vot i va servir per aprovar diversos canvis rellevants en la governança, el funcionament intern i l’estructura jurídica de la cooperativa, amb percentatges molt elevats de suport en tots els punts.

Activitats prèvies a l’assemblea: experiències transformadores i estratègia col·lectiva

Abans de l’inici de l’Assemblea General Ordinària, es van celebrar dues activitats prèvies que van evidenciar la vitalitat i la voluntat transformadora del projecte cooperatiu.

La primera va ser una sessió dedicada a l’estratègia conjunta de Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres per a la cooperativització de blocs en lluita, una proposta ambiciosa que busca donar resposta estructural a la vulnerabilitat residencial a través de l’adquisició col·lectiva d’habitatges en risc de desnonament. Durant la sessió es van explicar que, fins ara, Sostre Cívic ha aconseguit cooperativitzar set edificis ja construits del mercat privat, que sumen més de 70 habitatges. Una estratègia feta a Martorell, Palafrugell, Sant Joan de Vilatorrada, Lleida, Valls o Manresa, projectes impulsats mitjançant el dret de tanteig i retracte i finançats principalment amb suport de l’ICF, que es podrien replicar en una estratègia per cooperativitzar blocs de llogateres en lluita. Durnat la sessió es va aprofitar per posar en context el cas del Juanjo, activista històric de Nou Barris, en procés de ser desnonat. Sostre Cívic està tramitant la compra del seu pis mitjançant el conveni del Sindicat de Llogateres com a operació pilot de cooperativització de blocs i governança conjunta amb el Sindicat. L’habitatge, de 55 m², se situaria en cessió d’ús després d’una rehabilitació estructural, i representa un precedent important per replicar aquesta línia d’acció en altres contextos similars.

La segona activitat va estar centrada en l’evolució dels projectes en promoció. Es va compartir l’estat actual de 12 promocions en marxa a tot Catalunya, 8 d’elles ja amb obres iniciades, i es va posar en valor l’aposta decidida per ampliar el parc d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a través de l’accés a sòl públic i privat, la diversificació tipològica i la incorporació de col·lectius diversos. A més, es van compartir reptes comuns, com la gestió de comunitats grans, la sostenibilitat econòmica i la necessitat d’innovar en els processos participatius per adaptar-se al creixement sostingut de la base social.

Creixement econòmic i consolidació del model

Els comptes anuals de 2024 van ser aprovats amb un 99% dels vots favorables. La suma d’ingressos de la cooperativa i l’associació durant el 2024 va ser de 2.475.664 €, amb un increment del 48% respecte a l’any anterior. Aquests provenen, bàsicament, de la gestió de promoció (39%), i de les quotes mensuals d’habitatge (34%), a més de les subvencions d’activitat general (19,2%) i de serveis que ofereix la cooperativa en formacions, assessoraments i serveis (3,4%). L’associació hi va contribuir amb 223.415 €, provinents principalment de les quotes de la base social, subvencions i altres serveis.

Pel que fa a les despeses totals, van ascendir a 2.364.277 €. Sumant conceptes principals, els salaris (cooperativa + associació) van representar 879.223 €, és a dir, un 37,2% del total, amb un increment del 7,8% respecte a l’any anterior. Les despeses professionals externes representen un 14%, mentre que les despeses financeres són un 13,6%. Altres partides rellevants són les amortitzacions (10%), els manteniments i subministraments (8,4%) i la comunicació i activitats divulgatives (3%). L’excedent cooperatiu de gairebé 90.000 € es destina al fons de reserva obligatori i a reserves voluntàries, mantenint la solvència de la nostra entitat que ha vist augmentar el seu actiu un 26%.

Pots consultar aquestes i altres xifres a l’apartat de transparència de la nostra web.

Aquest conjunt econòmic mostra un esforç significatiu en recursos humans i estructura tècnica, alhora que reflecteix una orientació clara a projectes i activitats comunitàries. El balanç general reflecteix una estructura robusta i en creixement, amb un model de finançament diversificat i orientat a la consolidació dels projectes i l’ampliació de la base social de la cooperativa. Això reflecteix una estructura econòmica equilibrada i orientada a l’expansió, que permet sostenir el creixement de projectes i la base social de la cooperativa, que aquest any ha superat les 2.000 persones sòcies.

Canvis de quotes i estatutaris per adaptar-se al creixement

Amb un suport també pràcticament unànime, l’assemblea va aprovar una actualització de les quotes per al 2026 segons l’IPC acumulat (19,8%) i una simplificació en tres tipologies: quota estàndard (36 €/trimestre), quota reduïda (6 €/trimestre) per a col·lectius amb ingressos inferiors a 18.000 € i altres situacions, i la quota solidària (voluntària, superior als 36 €).

També es van impulsar canvis als Estatuts de la cooperativa. Les modificacions tenen l’objectiu d’adaptar els Estatuts al creixement i diversificació de la cooperativa, facilitar una millor gestió dels projectes i garantir una estructura de governança més clara, flexible i democràtica:

• Excedències de sòcies usuàries en projectes d’habitatge cooperatiu: es regula la possibilitat d’absències justificades de fins a 9 mesos, mantenint el dret d’ús i permetent cessions temporals a altres sòcies.
• Intercanvi i transmissió parcial del dret d’ús: es podrà fer intercanvi d’habitatges dins del mateix projecte amb validació de l’assemblea de cada projecte, i en alguns casos transmetre parcialment drets entre habitatges contigus.
• Limitació de mandats del Consell Rector: es fixa un màxim de 8 anys consecutius en el càrrec per garantir renovació i pluralitat.

Nou projecte d’habitatge i estratègia antiracista

L’assemblea va aprovar per gairebé unanimitat la constitució d’un nou projecte d’habitatge cooperatiu anomenat ‘La Corrala’, situat en un sòl municipal del barri del Poble Sec, cedit per l’Ajuntament de Barcelona en el marc del conveni ESAL, per a la cessió de sòl a entitats sense ànim de lucre. El projecte contempla la construcció d’un edifici d’obra nova de fins a 8 habitatges, i està promogut per un grup llavor de Sostre Cívic veïnes del barri del Poble Sec, que des del 2015 ha impulsat aquesta iniciativa per fer front a la gentrificació i mantenir-se arrelat al barri. 

També es va validar el posicionament i estratègia antiracista de la cooperativa, que s’implementarà de manera transversal en els mesos vinents. Aquest posicionament, que es va començar a treballar durant la trobada de sòcies del mes d’abril, parteix del reconeixement que el racisme no és un fenomen puntual, sinó estructural, i que travessa de ple el dret a l’habitatge. L’estratègia inclou mesures per garantir l’accés efectiu a persones migrades i racialitzades, revisió de protocols interns, formació de la base social en convivència intercultural, i accions per detectar i combatre la discriminació. També contempla el foment de projectes amb mirada decolonial, promoure la participació activa dels i les sòcies d’origen divers en el dia a dia de la cooperativa i el compromís d’incorporar aquesta perspectiva en el discurs, la pràctica i la governança cooperativa.

Renovació del Consell Rector

Durant l’assemblea també es van elegir nous representants del Consell Rector de Sostre Cívic a la vegada que es van renovar d’alguns que encara no tenen mandat caducat. El Consell Rector és l’òrgan de govern i direcció estratègica de la cooperativa. Les seves responsabilitats inclouen la planificació i supervisió dels projectes i la gestió ordinària, l’execució de les decisions preses per l’Assemblea General i la representació legal de la cooperativa.

Entre les sòcies que es van sotmetre a la votació de l’Assemblea, hi van sortir escollides:

• Sòcies expectants: Mercedes Estébanez (nova incorporació), Carlos Alcoba (l’actual president que surt renovat com a membre del Consell Rector).
• Sòcies de projectes: entren de nou Gigi Guizzo (sòcia del projecte de Cal Paler Nou a Cardedeu), i renoven Ángela García (actual vicepresidenta i sòcia de Cirerers a Barcelona) i Benjamí Aguilar (soci de El Cairó, a Granollers).
• Sòcies de treball: renoven Eva Ortigosa i Yabel Pérez, directora de projectes i tècnic responsable de creixement, respectivament.

Totes elles formaran part del principal òrgan de govern de la cooperativa, juntament amb Àngel Estévez (com a soci de treball) i Carme Vega (sòcia expectant).  

Una cloenda amb mirada estratègica

En la cloenda de l’assemblea van intervenir els codirectors de Sostre Cívic, Eulàlia Tubau i David Guàrdia; el nostre president, Carlos Alcoba; i, com a convidat, el director general d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme de la Generalitat, David Bonvehí.

Tots quatre van fer una lectura estratègica del moment actual de la cooperativa, posant en valor el creixement sostingut dels darrers anys amb la coherència amb la missió i valors de Sostre Cívic. Eulàlia Tubau va identificar els principals reptes de futur fruit d’aquest creixement: millorar les eines de participació i gestió interna, seguir aprofundint en la millora de les condicions laborals, reforçar l’atenció i l’acompanyament a les sòcies i projectes, i avançar en la transició ecosocial mitjançant mesures com l’autoconsum o la mobilitat sostenible.

David Guàrdia va destacar les darreres fites assolides en l’àmbit de la incidència política que ajuden a consolidar el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, com l’exempció del 100% de l’Impost de Transmissions Patrimonials, les deduccions d’IRPF per les aportacions al capital social o la possible inclusió del model a la convocatòria dels Projectes Singulars del departament d’economia social de la Generalitat. També, però, va demanar més ambició pressupostària, modificacions legals que blindin el model de cessió d’ús, i mesures que facilitin l’accés al finançament per part de l’Institut Català de Finances.

Per la seva banda, David Bonvehí, representant el Govern de la Generalitat, va agrair la tasca del cooperativisme d’habitatge, que va qualificar de “punta de llança de l’economia social a Catalunya”, i va anunciar que s’estan ultimant els tràmits per reformar la Llei de cooperatives amb l’objectiu d’incloure-hi específicament el model de cessió d’ús. Finalment, Carlos Alcoba va oferir una mirada política i emocional al tancament, recordant que en un context global de pessimisme, Sostre Cívic representa «una alternativa real, arrelada i viable». Va subratllar la diversitat creixent del projecte —tant en perfils com en territoris—, l’impacte real que té en la vida de les persones i el compromís per cuidar la convivència i la democràcia interna. Amb aquesta assemblea, la cooperativa referma el seu creixement, la seva democràcia interna i la seva aposta per una transformació social fonamentada en la participació col·lectiva.

Cal formalitzar la venda del seu habitatge per garantir una solució definitiva mitjançant la fórmula cooperativa

• Aquest matí, 28 de maig, s’ha aturat per segona vegada el desnonament de Juanjo, veí de Ciutat Meridiana i membre del Sindicat de Llogateres. La suspensió ha estat possible gràcies a l’organització del Sindicat, a la mobilització veïnal i a la presència de desenes de persones que han fet pinya davant del seu domicili.
• Fa setmanes que la propietat va plantejar la venda de l’habitatge com a sortida viable per evitar el desnonament. Des de Sostre Cívic vam recollir la proposta i hi hem donat resposta presentant una oferta formal de compra en les condicions demandades per la propietat.
• A dia d’avui, ja hem inspeccionat l’habitatge, tenim redactat un projecte per a les adequacions necessàries, disposem del finançament acordat per l’Institut Català de Finances i hem lliurat tota la documentació requerida des de fa setmanes. Només resta la signatura de la propietat per formalitzar la venda i evitar un nou desnonament.
• Aquesta operació s’inscriu en l’estratègia de Sostre Cívic per mobilitzar patrimoni privat i posar-lo en mans col·lectives, mitjançant fórmules com el tanteig i retracte o la compra directa amb suport d’eines públiques. En aquest cas concret, s’emmarca també en una col·laboració entre el Sindicat de Llogateres i la nostra cooperativa per explorar la cooperativització de blocs en lluita, amb l’objectiu de protegir els llogaters de les lògiques i pressions del mercat per garantir-los habitatges estables, dignes i assequibles.
• Avui Sostre Cívic gestiona 550 habitatges en diferents fases, amb prop de 200 ja habitats en 14 edificis. D’aquests, gairebé 90 han estat mobilitzats del mercat privat cap a la propietat col·lectiva, consolidant un model d’habitatge cooperatiu que ha demostrat que funciona.
• Fem una crida a la propietat a fer el pas final i signar la venda. Hi ha una proposta consensuada, viable i preparada per executar-se. Cal evitar que aquest procés acabi, un cop més, en un desnonament que es pot evitar.

A Sostre Cívic continuem apostant per un model d’habitatge assequible, estable i comunitari. Per això, obrim inscripcions per a tres nous projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: La Bertrana a Manresa, Terra de Mar a Palamós i El Cairó a Granollers.

Les inscripcions per formar part dels grups impulsors ja estan obertes i es poden fer a través la pàgina de cada projece.

Tres projectes, un mateix objectiu: habitatge digne i accessible

Els tres projectes es desenvolupen mitjançant col·laboracions público-cooperatives i ofereixen habitatges de protecció oficial en sòls municipals que ens han estat cedits en dret de superfície. Això garanteix que aquests habitatges quedin fora de l’especulació immobiliària i es preservin per a les futures generacions.

📍 La Bertrana (Manresa)

Un nou edifici d’habitatge cooperatiu amb 60 habitatges de protecció oficial i més de 300 m² d’espais col·lectius per fomentar la vida comunitària. La ubicació, al carrer Pilar Bertran Vallès, entre els barris de Viladordis i la Balconada, forma part d’un pla de desenvolupament urbà impulsat per l’Ajuntament de Manresa.

El projecte sorgeix de la col·laboració público-cooperativa, ja que el consistori ens ha cedit el sòl en dret de superfície per 75 anys prorrogables. A més, una part del finançament prové dels fons europeus Next Generation, així com d’un crèdit del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB) destinat a la promoció d’habitatge social.

L’edifici es construirà amb materials sostenibles i tècniques d’eficiència energètica, incloent-hi aerotèrmia, plaques solars i sistemes de recuperació d’aigües. L’entrada a viure està prevista per a 2027.

📆 Inscripcions obertes fins al 6 d’abril
🔗 Més informació: labertrana.sostrecivic.cat

​

📍 Terra de Mar (Palamós)

El primer projecte d’habitatge cooperatiu a Palamós, al Baix Empordà, que oferirà 34 habitatges de protecció oficial de 39 a 67 m², i més de 200 m² d’espais col·lectius. L’edifici, dissenyat per UMMA Arquitectes, seguirà estàndards d’alta eficiència energètica i obtindrà el segell VERDE del Green Building Council España.

El projecte es desenvolupa en un terreny de 1.000 m² a l’avinguda Catalunya, cedit per l’Ajuntament de Palamós en dret de superfície per 75 anys. Aquesta col·laboració busca ampliar el parc d’habitatge assequible en un municipi amb una forta pressió immobiliària pel turisme, oferint una alternativa no especulativa.Un 25% dels habitatges es reserven per a col·lectius vulnerables, com joves fins a 35 anys, famílies monoparentals i persones majors de 65 anys. Les quotes mensuals previstes oscil·len entre 490 i 750 €, segons la mida de l’habitatge, i l’aportació inicial de capital retornable serà d’entre 13.000 i 17.000 €.

📆 Inscripcions obertes fins a l’11 d’abril
🔗 Més informació: terrademar.sostrecivic.cat

​

📍 El Cairó (Granollers)

Un projecte pioner al municipi, situat al carrer Rosselló, 97, que constarà de 29 habitatges d’entre 47 i 69 m², amb diversos espais comuns com una sala polivalent, aparcament per a bicicletes i cotxes compartits, bugaderia i un espai comunitari a la coberta.

Una part important del projecte és la seva aposta per la inclusió social: un 25% dels habitatges es reservaran per a persones empadronades a Granollers des de fa almenys dos anys, vuit habitatges es destinaran a joves de fins a 35 anys i vuit més a col·lectius vulnerables, com famílies monoparentals i persones amb discapacitat. Les quotes mensuals dels habitatges disponibles (els de dues i tres habitacions) oscil·laran entre 886 i 986 €, incloent-hi despeses comunitàries, i l’aportació inicial de capital serà d’entre 20.994 i 23.353 €, segons la mida de l’habitatge.

📆 Inscripcions obertes fins al 21 d’abril
🔗 Més informació: elcairo.sostrecivic.cat

​

Com participar-hi?

Per inscriure’t a qualsevol dels projectes, cal ser sòcia de Sostre Cívic i complir els requisits del Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial.

Durant els períodes d’inscripció, oferirem diverses sessions informatives per explicar cada projecte i resoldre dubtes:

🔹 Manresa – La Bertrana
📅 12 de març, 17.30 h – Espai Joan Amades (Manresa)
📅 25 de març, 18.30 h – Sessió en línia

🔹 Palamós – Terra de Mar
📅 20 de març, 18.00 h – Sessió en línia
📅 1 d’abril, 17.00 h – Galeries Carme (Palamós)

🔹 Granollers – El Cairó
📅 2 d’abril, 18.00 h – Centre Cívic Nord (Granollers)
📅 9 d’abril, 15.00 h – Sessió en línia

👉 Si vols formar part d’una comunitat cooperativa i viure en un habitatge digne i estable, ara és el moment!

🔗 Consulta totes les vacants disponibles aquí