
Quan la llum s’apaga, la comunitat s’activa: dinàmiques col·lectives que generen seguretat i benestar emocional davant la incertesa

L’apagada elèctrica massiva del 28 d’abril de 2025, que va afectar tot l’estat espanyol i altres zones d’Europa, va posar a prova la resiliència de la societat davant una crisi sobtada i inesperada. Però enmig de la incertesa i la desconnexió, els projectes d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic van esdevenir espais de cura, creativitat col·lectiva i suport mutu, mostrant el valor fonamental de la vida comunitària.
Als projectes, l’absència de llum i connexions digitals va esdevenir una oportunitat per reconnectar amb les persones properes i activar recursos compartits. A La Xicoira, per exemple, tot va començar amb una ràdio amb piles:
“De casualitat teníem una ràdio amb piles a la sala, i unes veïnes van baixar a buscar-la i ja ens vam ajuntar unes quantes. Vam posar un fogó de càmping gas i vam cuinar i dinar juntes a la sala… Vam estar pràcticament fins al vespre fent jocs de taula, escoltant la ràdio, llegint… i passant l’estona allà. La gent anava passant, saludaven, es quedaven una estoneta… En fi, la veritat és que molt bé”, explica l’Eva Prats, veïna del projecte.


Aquest tipus de resposta col·lectiva no va ser una excepció. A Clau Mestra, la trobada espontània va néixer al voltant d’una paellera i una bombona de butà:
“Venia de Barcelona. Quan vaig arribar aquí vaig veure que moltes veïnes s’havien posat amb la paellera i la bombona de butano, i amb un transistor. Totes em van preguntar com estava. Em vaig sentir segura i acollida. És un molt bon lloc on viure i on trobar una crisi com aquesta, envoltada de gent que podem trobar moltes possibilitats juntes. Va ser un moment bonic, xerrant i compartint”, relata la sòcia Berta Argemí.
Mentrestant, al projecte dels Cirerers, l’apagada es va convertir igualment en una demostració espontània de comunitat i col·laboració. En quedar-se sense llum, totes les veïnes van sortir a la terrassa i van decidir aportar el que tenien de menjar per fer un àpat conjunt. La trobada va continuar amb un sopar comunitari aprofitant una barbacoa i una bombona de gas compartida, i socialitzant els aliments disponibles entre totes. La jornada va transcórrer col·lectivament, amb les veïnes reunides a la terrassa i les criatures jugant-hi, mantenint la companyia i el suport mutu com a resposta natural a la situació d’emergència.

Aquestes vivències il·lustren com els espais cooperatius no només ofereixen habitatge digne i assequible, sinó també una xarxa sòlida de suport emocional i logístic que esdevé essencial en situacions de crisi. La convivència, la confiança i l’autoorganització que caracteritzen els projectes de Sostre Cívic faciliten respostes col·lectives espontànies i eficaces, que no només garanteixen les necessitats bàsiques, sinó també el benestar emocional i la salut mental de les persones.
En moments inestables com el viscut el passat dilluns, queda clar que el cooperativisme no només construeix habitatge, sinó també comunitat. Una comunitat que, quan tot falla, s’activa, cuida i fa suport.
Recent Comments