Categoria: Intercooperació

Impulsem un nou projecte a Manresa per a joves i gent gran llest per entrar-hi a viure

Unim esforços amb ‘La Raval’ per impulsar l’habitatge cooperatiu a Manresa.

El nou projecte ‘El Rusc’ té 12 habitatges destinats per gent jove i gent gran. Les inscripcions per entrar-hi a viure estan obertes des del 20 de juny fins al 23 de juliol.

Impulsem un nou projecte a Manresa. Aquest cop, ha estat una rehabilitació d’un edifici en desús propietat d’una entitat bancària i, per tant, rescatat de l’especulació per passar de forma permanent a propietat col·lectiva. Avui, conjuntament amb ‘La Raval’ (un altre projecte d’habitatge cooperatiu de Manresa acompanyat per ‘La Dinamo’) hem anunciat l’obertura del període d’inscripcions per ‘El Rusc’, el nostre nou projecte de dotze habitatges cooperatius, destinats preferentment a joves i gent gran.

‘El Rusc’, s’ubica en un edifici fins ara en desús i propietat d’una entitat financera. L’immoble va ser adquirit el 2021 per Sostre Cívic, consta de 12 habitatges cooperatius d’entre 30 i 35 m2, i s’ha rehabilitat per recuperar les seves condicions d’habitabilitat dotant-se, a la vegada, d’instal·lacions comunitàries ampliant enormement la seva eficiència energètica

La rehabilitació de l’edifici va comptar amb el suport econòmic de l’Ajuntament de Manresa, que va aportar 50.000 €. La col·laboració público-cooperativa es va formalitzar mitjançant la signatura d’un conveni que ha permès al consistori incidir en la definició dels perfils dels futurs usuaris dels habitatges.

D’aquesta manera, els habitatges es destinaran preferentment a joves menors de 30 anys i gent gran major de 65 anys, amb l’objectiu de respondre a la dificultat per accedir a l’habitatge d’aquests col·lectius específics. Es tindrà en compte, a més, a les persones del municipi ja organitzades per difondre aquest nou model d’habitatge cooperatiu, donant-los prioritat d’accés.

Totes les persones que hi entrin a viure hauran de complir requisits de protecció oficial i ser membres de Sostre Cívic. A més, han de poder assumir les aportacions econòmiques del projecte: unes quotes mensuals estables d’entre 335 i 385 €, i una aportació única inicial (retornable en cas de baixa del projecte) que oscil·la entre els  1.900 € i 2.400 € depèn de les característiques de l’habitatge.

El període d’inscripcions al projecte s’obre des d’avui 20 de juny fins al 23 de juliol. Durant la campanya pública d’inscripcions, es realitzaran tres sessions informatives i dues visites a l’edifici. Es preveu que l’entrada a viure als habitatges sigui entre setembre i l’octubre. 

Per a més informació, hem habilitat el web elrusc.sostrecivic.cat 

L’habitatge cooperatiu es consolida a Manresa

Per aquest projecte hem volgut sumar forces al territori per impulsar l’habitatge cooperatiu. Hem presentat ‘El Rusc’ al costat de ‘La Raval’, el projecte de 18 habitatges acompanyat per ‘La Dinamo’ que ja s’està construint sobre sòl públic municipal i que encara té places vacants per sumar-s’hi. La presentació d’ambdós projectes l’hem fet amb el suport de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, que s’encarrega de donar suport i assessorar projectes d’aquestes característiques. A banda dels projectes de la Raval i Sostre Cívic, des de l’Ateneu han avançat que estan acompanyant dues altres iniciatives de grups que ja estan constituïts i que estarien interessats a fer una compra privada.

A més, com ja vam anunciar fa uns mesos, des de Sostre Cívic construirem seixanta habitatges cooperatius en règim de protecció oficial sobre un solar municipal de la carretera del Pont de Vilomara. Aquesta seria la segona promoció d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús més gran de Catalunya, després del projecte al barri de Sant Andreu de Barcelona amb una vuitantena d’habitatges. Les obres començaran en 2024 amb la previsió d’entrar a viure el 2026. Recorda que formar part d’un projecte de Sostre Cívic no impedeix que puguis moure’t a un altre en un futur. Un dels avantatges de ser soci de la nostra cooperativa és que tindrem en compte la teva antiguitat de persona sòcia a l’hora d’ordenar les peticions per a formar part d’un nou projecte.

Signem el dret de superfície del solar de Sant Andreu per fer l’habitatge cooperatiu inclusiu més gran de Catalunya

El solar municipal ubicat al Passeig de Torres i Bages, que ha estat adjudicat a la nostra cooperativa, forma part del Conveni ESAL, que promou l’habitatge cooperatiu a Barcelona

Amb 75 habitatges serà la promoció cooperativa en cessió d’ús més gran de Catalunya i l’estat 

El projecte inclou una comunitat inclusiva acompanyada pel Grup cooperatiu TEB de fins a 24 persones amb discapacitat intel·lectual

L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació, ha signat aquest matí l’escriptura de constitució del dret de superfície sobre el solar situat al Passeig Torres i Bages 126-128, al barri de Sant Andreu, a favor de la cooperativa Sostre Cívic. L’objectiu, que la cooperativa hi desenvolupi el projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús més gran de Catalunya i l’estat, a més de comptar amb una comunitat inclusiva al seu si per a persones amb discapacitat intel·lectual. La cessió del sòl municipal forma part del Conveni ESAL, que promou l’habitatge cooperatiu a la ciutat.

En termes pràctics, la signatura oficialitzada a l’Ajuntament de Barcelona permet a Sostre Cívic tenir el dret d’utilitzar el terreny durant 99 anys, assumint el cost de construcció de l’edifici. Aquest terreny està qualificat d’Habitatge de Protecció Oficial, la qual cosa permet establir límits màxims de renda per a cada unitat de convivència.

La signatura d’aquest acord segueix el mateix camí dels primers drets de superfície signats per l’Ajuntament en el marc del Conveni ESAL, com ara el cas del solar de Sarrià per al projecte Can 70, que serà el primer habitatge cooperatiu específic per a persones grans a Barcelona.

Desenvolupament del Conveni ESAL

El Conveni ESAL, signat el 2020 entre l’Ajuntament de Barcelona i les principals federacions de cooperatives i fundacions d’habitatge social, és un mecanisme innovador de col·laboració pública per a augmentar el parc social d’habitatges. A través d’aquest conveni, se cedeixen solars públics a entitats sense ànim de lucre per a la construcció i rehabilitació d’habitatges de protecció oficial destinats al lloguer i a la cessió del dret d’ús mitjançant la constitució de drets de superfície. Aquesta iniciativa fomenta tant el creixement del parc públic d’habitatges com la diversificació dels agents involucrats en aquest àmbit.

El Conveni estableix una aliança entre l’Ajuntament de Barcelona i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (FCHC), la Coordinadora de Fundacions d’Habitatge Social (Cohabitac), l’Associació Xarxa d’Economia Solidària (XES) i l’Associació de Gestors de Polítiques Socials d’Habitatge de Catalunya (GHS). Tota la informació i activitat generada al voltant del conveni es pot consultar a la web habitatge.social/barcelona.

Un acord pioner entre el cooperativisme d’habitatge i d’inclusió

El futur edifici d’habitatges cooperatius de Sant Andreu de Barcelona és també un projecte pioner d’intercooperació i inclusió. Impulsada pel Grup cooperatiu TEB, l’edifici inclourà una comunitat inclusiva per a persones amb discapacitat intel·lectual, brindant-los suport en tots els aspectes del projecte. És el primer acord d’intercooperació entre TEB i Sostre Cívic, amb l’objectiu de solucionar l’accés a l’habitatge assequible i fomentar la inclusió social. La comunitat inclusiva disposarà d’espais adaptats i s’estima que acollirà aproximadament 25 persones amb discapacitat intel·lectual, juntament amb altres residents compromesos amb la visió inclusiva.

Tot i que la construcció dels habitatges està programada per al 2024 i la seva finalització no es preveu fins al 2026, el projecte ja està en marxa des de març, amb la formació d’una comissió de participació integrada per membres de Sostre Cívic i el Grup TEB. Aquesta comissió està treballant en col·laboració amb els arquitectes per establir els aspectes generals del projecte i definir el projecte necessari.

A partir dels mesos de setembre i octubre de 2023, s’obriran les inscripcions per unir-se al grup impulsor del projecte, que seran els futurs veïns i veïnes de l’edifici. El grup impulsor participarà en la presa de decisions relacionades amb el pla executiu, l’adjudicació de contractes i construcció, el pla financer i la definició de la visió del projecte. Per a formar part d’aquest grup, serà necessari ser soci de Sostre Cívic (les sol·licituds s’ordenaran segons l’antiguitat com a soci), estar empadronat a Barcelona i estar inscrit en el registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial.

Fundació Finances Ètiques s’incorpora com a nova sòcia col·laboradora de Sostre Cívic


L’acord suposa la inversió de 30.000 euros al capital social de la cooperativa.

Aquesta actuació forma part del fons d’impacte per a l’enfortiment de l’ESS, impulsat per Fundació Finances Ètiques i Ajuntament de Barcelona

Sostre Cívic és la primera entitat en la qual inverteix el fons d’impacte impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Finances Ètiques. Fruit d’aquesta intervenció, Fundació Finances Ètiques s’incorpora com a sòcia col·laboradora de la cooperativa d’habitatges després de l’aportació de 30.000 euros al capital social de l’entitat. Aquesta inversió permetrà col·laborar en el desenvolupament estratègic i financer de la cooperativa, donant suport, en general, al seu objectiu social.

David Guàrdia, coordinador de projectes de la cooperativa, creu que la incorporació de la Fundació permetrà “diversificar la governança de la cooperativa i augmentar els socis col·laboradors de Sostre Cívic”. D’altra banda, “aporta expertesa tècnica, ja que a Sostre Cívic tenim importants reptes en l’àmbit financer i la Fundació Finanzas Eticas podrà participar dels espais de participació i decisió en aquest àmbit. En concret, preveiem incorporar-la en la taula d’economia, que és un espai de seguiment econòmic i financer de la cooperativa

El conveni suposa l’aportació tant de capital social obligatori per a adquirir la condició de sòcia col·laboradora de la cooperativa, com l’aportació voluntària al capital social dins de la campanya “Aporta capital social i fes els nostres projectes d’habitatge cooperatiu replicables i més assequibles, llançada el 2022 per Sostre Cívic. En total, 30.000 euros que serviran per enfortir financerament la cooperativa i ajudar a desenvolupar la seva activitat diària. Per a David Guàrdia, aquest finançament en forma de capital social “són fons propis de la cooperativa i per tant enforteix el nostre balanç. Sostre Cívic té un apalancament important i enfortir els fons propis de la cooperativa ens permet créixer i tenir un balanç més sanejat”. 

El Fons d’impacte per a l’enfortiment de l’economia social i solidària de Barcelona està impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Finances Ètiques, dins de l’Estratègia de l’ESS a Barcelona 2030. Es va posar en marxa el 2022 i preveu inversions temporals en entitats del teixit de l’ESS amb l’objectiu de fer créixer i enfortir el teixit de l’ESS, per contribuir al desenvolupament socioeconòmic de la ciutat.


La Fundació Finances Ètiques és l’entitat gestora del fons. Entre els seus objectius es troba la promoció i el desenvolupament dels principis i les bones pràctiques de les finances ètiques i l’economia social, com a part del Grup Banca Etica.

Sostre Cívic és la cooperativa principal d’habitatges en cessió d’ús a Catalunya i Espanya. Recentment ha rebut el reconeixement de World Habitat i ONU-Habitat (agència del dret a l’habitatge i assentaments de les Nacions Unides) en ser guardonada amb el Premi Plata d’Habitatge dels World Habitat Award. El Jurat ha destacat els valors de transformació social i l’impacte multinivell dels projectes de la cooperativa.

El cotxe elèctric compartit arriba a Calonge i Sant Antoni

Les cooperatives Som Mobilitat i Sostre Cívic hem signat un acord d’intercooperació per impulsar l’ús de cotxes elèctrics compartits als projectes d’habitatge cooperatiu 

El primer projecte que han impulsat conjuntament és a La Sala, habitatge cooperatiu específicament enfocat a joves que es troba a Calonge.

L’objectiu és que que dos recursos cars, com els vehicles elèctrics i l’habitatge, siguin cada vegada més accessibles a totes les persones.

El darrer dijous 17 de novembre vam presentar un nou projecte d’intercooperació que uneix sinergies entre les cooperatives Som Mobilitat i Sostre Cívic. El cotxe elèctric compartit que, en un primer moment, es va cedir als usuaris i usuàries de l’edifici d’habitatge cooperatiu conegut com “La Sala”, gràcies al conveni entre les cooperatives Som Mobilitat i Sostre Cívic, s’ha posat a disposició de tots els ciutadans del municipi.

Amb l’acord signat entre les dues entitats es vol fomentar la creació de comunitats cooperatives que comparteixin serveis de vida com ho són l’habitatge i la mobilitat a partir de l’empoderament col·lectiu i l’autogestió.

Aquesta iniciativa neix també amb la missió de cobrir la necessitat de mobilitat on altres mitjans de transport sostenible no arriben, com per exemple anar en bicicleta, i posar només els cotxes elèctrics compartits estrictament necessaris.

El cotxe elèctric de Som Mobilitat estarà disponible a l’aparcament de l’edifici i estarà a disposició de les veïnes i veïns del bloc i també compartit amb tota la ciutadania. Tots els ciutadans que vulguin gaudir del servei de cotxe elèctric compartit i altres serveis, hauran de fer-se socis de Som Mobilitat a través de la seva pàgina web, sommobilitat.coop, amb una aportació única de 10 euros.

El projecte d’habitatge cooperatiu de Calonge s’emmarca en l’estratègia de la cooperativa Sostre Cívic de recuperar patrimoni privat i ja construït que estigui en desús per tornar a l’habitatge la seva funció social des d’una gestió col·lectiva, de vocació pública i no-especulativa.

Sostre Cívic participa a Zuric (Suïssa) a la trobada internacional de cooperatives d’habitatge

L’esdeveniment va analitzar les polítiques d’habitatge locals per a extreure lliçons comunes sobre la importància d’un marc regulador de suport, accés al finançament i autonomia cooperativa.

Representants de cooperatives d’habitatge d’arreu del món es van reunir a Zuric (Suïssa) el passat 22 de setembre per explorar maneres conjuntes de fomentar l’habitatge cooperatiu assequible. L’esdeveniment celebrat de manera híbrida, presencialment i en línia, va ser organitzat per WBG Zurich, la més gran de les nou associacions regionals de cooperatives d’habitatge suïsses.

La nostra sòcia i membre del projecte Cirerers, Esther Alegre, va mencionar la importància de l’existència de Sostre Cívic com a motor de l’habitatge cooperatiu a Catalunya. “La cooperativa proporciona les eines que els grups poden utilitzar per prendre les decisions dels seus propis projectes”, va dir.

Ander Zabala, membre de l’equip tècnic i administratiu de Sostre Cívic, va destacar també la importància de l’existència al nostre país de la banca ètica i cooperativa per aconseguir que el model s’instal·lés. “L’àmplia xarxa de diferents iniciatives d’economia solidària fa possible que aquests bancs ètics existeixin”, va dir. “És necessari l’existència d’un ecosistema sencer per a obtenir amplis suports. Els bancs tradicionals no confien en el model cooperatiu.” El suport de la ciutat de Barcelona i altres ens públics locals i nacionals a Catalunya, a través de la cessió de sòl i altres mesures, també ha estat crucial per a l’èxit del projecte, va afegir.

El moviment d’habitatge cooperatiu a Suïssa té una llarga trajectòria i implantació: va començar fa més de 100 anys, en resposta a la greu escassetat d’habitatge. Només a Zuric hi ha 100 cooperacions d’habitatge, amb una quota de mercat del 23% de tots els apartaments de la ciutat. A nivell nacional, hi ha 1.700 organitzacions d’habitatge de beneficis limitats a Suïssa, incloent-hi co-operacions d’habitatge. Junts, aquestes organitzacions representen el 10% del total de la població d’habitatges de Suïssa.

Karin Vasella-Kuhn, cap de l’oficina de la ciutat de Zuric encarregada dels habitatges sense ànim de lucre, va proporcionar una visió general de les seves polítiques per donar suport a les cooperatives, des de 1924 fins al dia d’avui. Entre les mesures, va descriure la venda o arrendament a llarg termini de terres per al desenvolupament d’habitatges sense ànim de lucre, la concessió de préstecs i la compra de certificats de participació o accions. 

Entre les mesures de suport, és important destacar la Bond Issuing Cooperative for Limited Profit Housing (EGW/CCL), establerta el 1991 pel govern suís i el moviment d’habitatge cooperatiu del país. Es tracta d’una cooperativa que recapta diners directament del mercat de capitals mitjançant préstecs a llarg termini. Reparteix la quota entre els contractistes d’utilitat pública, que han de ser membres de la cooperativa EGW/CCL. El finançador subscriu una fiança coberta per un aval de la Confederació. Això limita el tipus d’interès, que es manté fix durant la durada del préstec.

Un ingredient clau en la longevitat del model suís és l’autonomia de què gaudeixen les organitzacions paraigua cooperatives: administren el procés, amb el paper del govern limitat a les garanties de préstecs i ajudes per aconseguir finançament.  

Alguns cooperatives suïsses també donen suport internacional a altres cooperatives fora del país. La cooperativa d’habitatge més gran de Suïssa, Allgemeine Baugenossenschaft Zürich (ABZ), gestiona un fons de solidaritat que ha donat suport a 45 projectes a tot el món en els darrers tres anys.

Julie La Palme, secretària general de la Co-operative Housing International (CHI), va destacar que el model suís podria ser replicat.  «Podem veure l’èxit de l’habitatge cooperatiu a Suïssa, especialment aquí a Zuric, amb la política d’habitatge i els mecanismes de finançament facilitats a escala regional i nacional, i aquest és un model que val la pena emular en altres parts del món”.

Sorcha Edwards, secretari general de Housing Europe, va advertir que l’augment de l’oferta per si sol no resoldrà la crisi d’habitatge del món. Es va referir als informes sobre habitatge assequible que va elaborar la seva organització al 2021, on es recullen experiències de captació de sòl, finançament i bona governança. 

“Una aproximació cooperativa a l’habitatge ha de ser part de la solució a aquesta crisi global massiva”, va dir. “Però, és clar, no es pot confiar només en el poder de la gent; les estructures reguladores i el finançament adequats han d’estar disponibles per permetre que aquestes cooperatives floreixin.”

La legislació també pot ser una barrera. A Europa Oriental, el parc d’habitatges és principalment de propietat individual i hi ha una falta de marcs reguladors i institucions adequades per a promoure habitatge assequible i cooperatiu. Reconeixent que s’enfrontaven a reptes comuns, els cooperadors de Croàcia, República Txeca, Hongria, Sèrbia i Eslovènia van fundar la xarxa d’habitatge cooperatiu Moba Housing SCE el 2017.

“Els actors financers no estan disposats a assumir riscos”, va dir Zsuzsi Pósfai de Moba. “No estan disposats a donar suport a iniciatives pioneres  i experimentals, i com que el sector encara no existeix, només tenim iniciatives pioneres i experimentals.”  Actualment, Moba ja ha pogut crear el seu propi Fons de Desenvolupament d’Habitatge el 2021 fundat amb capital de cooperatives d’habitatge suïssa, i sembla que podran afegir algun finançament addicional aviat, a través de fons públics, que els hi permeti a curt termini donar préstecs als seus membres per poder desenvolupar els primers projectes.

Pots llegir més a la pàgina internacional coop.news

Passes importants en l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu


Nous avenços en la campanya ‘Fem assequible l’habitatge cooperatiu’ amb la línia d’ajuts HabitatCoop de la Generalitat i amb la publicació de l’estudi “Assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: diagnosi, reptes i propostes”


Garantir l’assequibilitat per a àmplies capes de població de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és actualment un dels nostres principals objectius dins de les línies de treball d’incidència política i enfortiment del sector. Des d’inicis del 2021 hem generat un espai de treball per a començar a parlar-ne amb La Dinamo Fundació, Fundació Coop 57, Goteo, Holon i COOPDEVS, amb el suport de Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de la ciutat de Barcelona, i la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu en cessió d’ús de la XES. 

També des de la XES i amb la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya vam impulsar la campanya ‘Fem assequible l’habitatge cooperatiu!’, que va realitzar una ronda de reunions amb els grups polítics del Parlament de Catalunya i els departaments d’habitatge i economia social. La campanya va arribar al seu punt més àlgid amb la primera gran mobilització reivindicativa del sector, que el darrer 15 de maig va reunir prop de 400 persones a la Plaça Sant Jaume de Barcelona


HabitatCoop: una nova línia d’ajuts a l’habitatge cooperatiu

Som plenament conscients que els mecanismes a implementar per garantir l’assequibilitat del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús hauran de comptar necessàriament amb el suport de les administracions públiques, sobretot si es vol arribar a aconseguir un impacte ampli i generalitzat. 

En aquest sentit, tota la feina i mobilització feta ha començat a donar fruits. De la negociació entre el sector de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i l’administració pública, hem aconseguit que el Govern de la Generalitat de Catalunya convoqui la primera línia d’ajuts a la promoció de les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, per a l’any 2021. El Departament d’Empresa i Treball destina 1,3 milions d’euros a aquestes subvencions, que ha anomenat “Habitatcoop”, distribuïdes entre 2021 i 2022. L’objectiu principal dels ajuts és contribuir a la reducció de les aportacions inicials dels projectes, amb uns 5.000 euros per soci/sòcia usuari o unitat de convivència, amb el límit de 125.000 euros per cooperativa. 

Tot i que les bases reguladores de la subvenció s’han publicat de manera precipitada i entenent que hi ha molt de camí a recórrer encara per millorar-la i garantir la plena eficàcia d’aquesta nova línia d’ajuts, ens hem de felicitar com a sector per aquesta principal fita que és fruit de la feina d’intercooperació i mobilització dels diferents grups i projectes. Juntes, anem consolidant l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una política pública eficaç per garantir el dret a l’habitatge.

Nota actualitzada:
El 28 de desembre de 2021 es va publicar la resolució definitiva de la subvenció HabitatCoop.
La cooperativa Sostre Cívic hem obtingut finançament pels nostres següents projectes: Cirerers (125.000€), Cal Paler Nou (125.000€), El Turrós (45.000€) i Terrassa (30.000€).


Primer informe sobre assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu

Que les aportacions de capital esdevenen actualment la principal barrera per accedir a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús no és quelcom que pressuposem. Aquesta és, precisament, la principal conclusió del primer informe “Assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: diagnosi, reptes i propostes”, redactat i publicat per les organitzacions que encapçalen la campanya per l’assequibilitat del model.

Aquest estudi realitza una diagnosi sobre l’assequibilitat dels projectes d’habitatge cooperatiu en fase de promoció i en fase de convivència a Catalunya i també recull i comparteix mecanismes i propostes de resolució col·lectiva que s’estan duent a terme per part dels projectes. En les conclusions s’evidencia que, tot i que en l’última dècada el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús ha crescut d’una manera sostinguda, les aportacions de capital esdevenen una forta barrera d’accés universal al model.

Actualment, queden excloses del model persones que no tenen capacitat d’estalvi o persones que estan en situació de major vulnerabilitat. Per aquesta raó, aconseguir la màxima assequibilitat i inclusivitat en l’accés de l’habitatge cooperatiu és el principal objectiu del sector. Tot i que som conscients que encara cal aprofundir en les reflexions i les propostes, aquest informe és un primer pas dins l’estratègia d’enfortiment del sector, que ha de permetre avançar en una visió conjunta que potenciï el desenvolupament d’eines i mecanismes col·lectius. Des d’aquesta perspectiva, el present estudi vol ser el pas previ a la creació d’eines sectorials de suport al model (caixes de resistència, fons sectorials) que facilitin l’accés als projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. 


Per saber-ne més:

La Dinamo i Sostre Cívic col·laboren per a impulsar, donar suport i estendre el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un model alternatiu d’accés a l’habitatge, un model que té molts reptes per a estendre’s en tot el territori, però som conscients que una de les principals dificultats d’accés són els requeriments econòmics i financers que recauen sobre la cooperativa, els i les sòcies, sobretot durant les primeres fases dels projectes. 

És per això que La Dinamo i Sostre Cívic treballen de manera col·laborativa per a facilitar l’impuls de nous projectes, superar les dificultats econòmiques i facilitar i democratitzar-ne l’accés.

Aquesta voluntat és la que ha portat a La Dinamo a replantejar diferents maneres de fer front a limitacions econòmiques en diferents línies, entre les quals es troba posar a disposició part dels recursos propis de la Fundació al servei de les cooperatives d’habitatge.

Així que tot i no ser una entitat financera, La Dinamo té diferents mecanismes de suport econòmic a les cooperatives. Un d’aquests mecanismes són els préstecs participatius: es tracta d’un finançament amb vocació de permanència pensada per a projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que estan iniciant l’adquisició, construcció o rehabilitació dels seus habitatges.

En aquest sentit La Dinamo i Sostre Cívic hem signat un préstec participatiu per a la promoció del projecte de Cirerers, fet que demostra la importància de la intercooperació en el sector, si volem que el model es repliqui i estengui en el territori.

El projecte Cirerers, al barri de Roquetes (Nou Barris) neix de l’adjudicació d’un dels solars públics de l’ajuntament de Barcelona el 2017, i actualment està en fase d’acabar les obres del seu edifici de 7 plantes amb 32 habitatges i espais comunitaris com un espai-taller en planta baixa, espais de bugaderia a cada planta, una sala polivalent, un espai de cotreball i diverses terrasses. A més, vetllen per la sostenibilitat i aposten per fer ús racional dels recursos i ser autosuficients aprofitant els fluxos naturals propis de l’edifici. Es preveu la seva inauguració durant el primer trimestre de 2022.

El carrer Cirerers, a més, es convertirà en un “hub” d’habitatge cooperatiu, ja que com a veïnes tenen a La Morada, un altre projecte d’habitatge cooperatiu en promoció acompanyat per La Dinamo. 


La Dinamo és una fundació que neix amb l’objectiu de fomentar i promoure la implantació del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una alternativa als models convencionals d’accés a  l’habitatge. Fomentant la intercooperació i impulsant el treball en xarxa, per tal de construir de manera col·lectiva un model alternatiu d’habitatge no especulatiu, inclusiu i sostenible i de propietat col·lectiva.



Sostre Cívic és una cooperativa d’habitatge que té per objecte social la doble vessant de difusió i promoció del model de cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús, així com la promoció de projectes d’habitatge per a la seva base social, apostant per un nou model d’accés a l’habitatge que sigui accessible econòmicament i sense entrar en el mercat especulatiu.

Iniciem el primer repte amb les empreses de la Borsa de proveïdors

Al juliol vam engegar un important procés per garantir l’equitat i la transparència en l’elecció i contractació d’arquitectes, aparelladores, i altres professionals pels nostres projectes . Així doncs, es va aprovar un “Protocol de selecció de proveïdors” i es va iniciar la formació d’una Borsa d’equips tècnics proveïdors d’arquitectura. Aquesta iniciativa te un triple objectiu: ordenar de manera equitativa la selecció dels equips, garantir-ne la solvència, i alhora impulsar l’ESS i els equips novells.   

La formació de la Borsa va concloure amb molt bons resultats: es van registrar 58 empreses, amb diferents característiques i nivell d’experiència, de les quals 49 han estat acreditades com a proveïdores de la cooperativa. Cal destacar que, de les acreditades, 19 empreses són cooperatives i 18 empreses són equips de joves d’arquitectes.
Podem dir, que la convocatòria de la Borsa ha estat tot un èxit!

Com funcionem a partir d’ara?
Segons el Protocol que vam aprovar, per cada projecte nou que requereixi la contractació de proveïdors d’arquitectura, es seguirà un procés de selecció informatitzat a través de la Borsa de proveïdors. 

Primer de tot, s’escull, en funció de les característiques del projecte, una sèrie de criteris disponibles a la Borsa i que donarà com a resultat una preselecció de 3 equips. Tot seguit, aquests equips preseleccionats participen en un concurs restringit que pot ser només de valoració del CV, o que pot ser també de concurs d’idees, depenent del volum i de les característiques de la promoció.

Tots els detalls, requisits i procediments els pots trobar a les bases de la Borsa d’equips i professionals proveïdors de serveis d’arquitectura de Sostre Cívic.


Estrenem la Borsa amb un primer concurs!
La primera selecció d’arquitectes que portarem a terme a través de la Borsa de proveïdors serà la del projecte Can 70 al barri de Sarrià, en Barcelona. Aquest és un projecte estratègic del sector, perquè serà la primera promoció d’habitatge cooperatiu sènior que es fa sobre sòl públic de Catalunya i l’Estat, i ha estat cedit a través d’un conveni entre l’Ajuntament, la Federació de cooperatives i altres organismes.

Presentació del concurs al grup del projecte Can 70

Els participants convocats per a aquest concurs restringit han estat preseleccionats d’entre tots els proveïdors acreditats de Sostre Cívic, a partir d’una sèrie de criteris/filtres escollits per part de l’equip tècnic i les sòcies del projecte Can 70, que han estat principalment relacionats amb la seva experiència en residencial per a gent gran. Els participants seran els equips de Pau Vidal Pont, Batllori & Trepat arquitectes i Peris-Toral.

Aquest procés comptarà amb dues fases: la primera en la qual es valoren de manera automàtica uns criteris relacionats amb la trajectòria, els valors i el model cooperatiu de les participants; i la segona, on hauran de proposar un avantprojecte considerant de manera preliminar tots els vessants del projecte arquitectònic. El jurat estarà format per membres del Projecte Can 70, i del consell rector i de l’equip tècnic de Sostre Cívic, i comptarà també amb la presència d’experts externs en matèria de projectes sèniors. 

El passat 4 d’octubre es va fer la presentació del concurs restringit, amb presència de totes les participants, i els equips ja han començat a treballar en la proposta… que tingueu sort!

El moviment per l’habitatge cooperatiu de Catalunya es mobilitza per demanar mesures que el facin més assequible

Unes 300 persones s’han concentrat a Plaça Sant Jaume de Barcelona el 15 de maig de 2021 durant la que ha estat la primera mobilització del moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya

Demanen implicació política, fiscal i financera de les administracions públiques per fer enlairar un model de tinença alternatiu a la compra i el lloguer que impedeix que se’n pugui fer un ús especulatiu dels habitatges 

La sectorial d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), conjuntament amb la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, reclama a les administracions públiques locals, nacionals i estatals mesures que facin assequible l’habitatge cooperatiu perquè tingui un paper clau en la fase de reconstrucció social dels propers mesos i anys. L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, segons la mateixa XES i la Federació, «té tot el potencial per esdevenir una veritable opció d’habitatge assequible i estable per a les classes populars del país». Per això, consideren que es fa necessari enfortir la col·laboració amb el sector públic amb ajuts econòmics específics i facilitats per accedir al finançament, entre altres mesures. Per això fa mesos van engegar una campanya que pretén que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús sigui un instrument per generar habitatge assequible a llarg termini i evitar l’especulació. 

Dintre del marc de la campanya, anomenada “Fem assequible l’habitatge cooperatiu”, han celebrat una concentració reivindicativa el 15 maig al migdia a Pl. Sant Jaume (Barcelona). A més de la lectura d’un manifest, han participat representants del Sindicat de Llogaters i de l’Economia Social de Catalunya. La concentració rep especial interès donat que és la primera mobilització unitària que convoca el moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya. La data escollida, el 15M, tampoc és una casualitat. L’emergent sector de les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús també neix, en part, del moviment 15M. Segons les entitats convocants, volen ser presents al carrer “deu anys després del moviment que que va suposar un revulsiu per la cerca d’alternatives sistèmiques a la crisi social i de l’habitatge”. 

Aquest moviment actualment recull aproximadament més d’un miler de persones de diferents grups al país. D’aquests, la majoria estan cercant un patrimoni on desenvolupar el seu projecte.  Al 2019, eren 70 els habitatges cooperatius en cessió d’ús a Catalunya ja en fase de convivència, repartits en 6 edificis. La xifra augmentarà considerablement els propers anys, ja que actualment s’hi poden comptar més de 400 habitatges de 21 projectes desenvolupant-se en solars o edificis (públics i privats). El que demostra que l’interès és alt i va en augment.

Les mesures per l’assequibilitat

Les mesures de la campanya de la XES i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya es dirigeixen tant a administracions estatals, nacionals o locals. Per aquest motiu durant els mesos que ha durat la campanya han fet reunions amb diferents forces polítiques del Parlament sorgit de les eleccions al febrer i amb les direccions de les conselleries d’Habitatge, Finances i Economia Social. Les mesures van des dels ajuts a les cooperatives i a les persones sòcies fins a una millora de la fiscalitat a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús o del finançament, que hauria de passar per majors garanties públiques. 

En concret, en matèria d’ajuts a les cooperatives, es proposa reservar una quota mínima del 25% per a habitatge cooperatiu en cessió d’ús dels ajuts estatals destinats a lloguer i cessió d’ús. També la creació d’una línia d’ajuts per part de per a la capitalització de les cooperatives, l’adquisició de sòl o edificis de titularitat privada i de règim lliure per a la seva promoció o rehabilitació. Pel que fa a la millora de la fiscalitat, proposen aplicar un tipus d’IVA superreduït, del 4%, a la promoció i construcció d’aquest model d’habitatge social cooperatiu, així com bonificacions en el pagament d’impostos en l’àmbit local com poden ser l’IBI o l’ICIO als habitatges cooperatius en cessió d’ús. La millora del finançament passaria per unes condicions més avantatjoses que les actuals en les línies de finançament públic, especialment a través de l’Institut Català de Finances, amb l’objectiu de fer més assequible les promocions. Entre altres, proposen augmentar el termini d’amortització i l’import finançat per habitatge. També demanen la implicació de les administracions públiques en la constitució d’un fons cooperatiu que faciliti la constitució d’avals financers i, a més a més, crear una línia d’avals també amb suport públic per al finançament de les promocions.

Webinar sobre finançament de l’habitatge cooperatiu

El dimecres 28 d’abril organitzem, conjuntament amb Vivienda en REAS Red de Redes (la xarxa estatal de l’Economia Social i Solidària), un seminari web per analitzar la situació i les perspectives del finançament de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

El seminari web durarà tot el matí, de 10 a 13h, i disposarà de diferents sessions on podrem escoltar des d’experiències concretes de projectes de Catalunya, Madrid o Asturies, fins a entitats financeres com Fiare, Coop57 o Caixa d’Enginyers.

Les sessions estan destinades a persones de projectes d’habitatge cooperatiu com per grups interessats en aquest model alternatiu d’accés a l’habitatge. A banda d’analitzar la situació actual del finançament dels projectes a tot l’estat, l’objectiu de la trobada és difondre les claus a tenir en compte en el finançament de models cooperatius de cessió d’ús autogestionats. A més a més, també cerca generar presa de consciència per part dels grups sobre les dificultats en el procés de finaçament, com entomar-les i com treballar per superar-les.

Sens dubte, una trobada imprescindible i cabdal per a la situació actual incipient del moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús .

Programa

10:00h – INTRODUCCIÓ: HABITATGE EN REAS (5min)
Presentació del Grup Estatal d’Habitatge en REAS, com a procés de creació de xarxa estatal d’iniciatives d’habitatge cooperatiu autogestionat
> Rubén Méndez, Secretaria Tècnica Habitatge REAS

10:10h – SITUACIÓ ACTUAL (30min)
Estat de la situació del finançament de projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i principals reptes de l’ecosistema.

> David Guardia, Sostre Cívic, Coordinador d’àrea de model i incidència.
> Joana Gómez, Consciència Empresarial.

10:40h – ENTITATS FINANCERES
Debat entre una entitat amb àmplia experiència en finançament de projectes i una entitat que encara no ha realitzat operacions.

> Juan Garibi, Director Comercial Espanya Fiare Banca Ética. 
Juanjo Llopis, Director Negoci de Caixa d’Enginyers. 
> Guillem Fernández, Economista Àrea de préstecs Coop57.

11:20H – MÓN COOPERATIU
Visió i experiència de finançament des dels projectes cooperatius d’habitatge en l’Estat.

> Ricardo MoríñigoEntrepatios (Intergeneracional, Madrid)
> María Asunción Perez LassaAxuntase (Intergen., Astúries)
> Jaime MorenoTrabensol (Sènior, Madrid)
> Gemma Nogués, Can Carner (Rural, Castellar del Vallés, Catalunya).

12:20H – DEBAT OBERT
Debat obert entre les persones participants i obertura de ronda de preguntes a persones de la sala de videoconferència.

13:00H – TANCAMENT JORNADA