Categoria: Sostre Cívic

Les sòcies impulsen Sostre Cívic cap al salt d’escala de l’habitatge cooperatiu

La crisi de la sequera, la gestió comunitària de les cures, i la regulació dels lloguers van centrar els temes de les sessions formatives

Un estudi exhaustiu sobre els 180 habitatges actius revela la diversitat i el benestar dels membres en convivència

El passat dissabte 20 d’abril, Sostre Cívic va celebrar la seva segona trobada anual de sòcies, un esdeveniment que és el gran espai de trobada entre les prop de 1500 sòcies de la cooperativa. De nou a l’espai de la Nau Bostik de Sant Andreu (Barcelona), prop de 200 persones van participar en les diferents sessions de formacions, debats i, sobretot, els espais de trobada. Generar aquests espais és un dels principals objectius de la trobada, necessaris per a generar nous grups d’afinitat i millorar la gestió i promoció de nous projectes d’habitatge cooperatiu.

Tres sessions formatives, celebrades de manera simultània, van obrir la jornada tractant tres temes que, tot i no relacionats directament a l’habitatge cooperatiu, són tangencials i impacten directament a la feina que fem com a cooperativa.

Formacions amb reptes globals i locals

Tres sessions formatives simultànies van obrir la jornada, tractant temes clau que, tot i ser tangencials, impacten directament en la nostra tasca com a cooperativa:

  • La gestió de la sequera i l’habitatge: amb Albert Sagrera (Societat Orgànica), Samuel Reyes (director de l’Agència Catalana de l’Aigua), i Isabel Palomera (Aigua És Vida), es va discutir com l’habitatge cooperatiu pot integrar estratègies per reduir l’ús l’aigua, adaptant-se a la realitat del canvi climàtic, de la mateixa manera que s’ha fet amb l’energia o la mobilitat. No és cap tema menor: el 90% del consum d’aigua a Barcelona prové de l’ús domèstic. Des de tres àmbits ben diferents, els ponents van coincidir en la importància de la gestió eficient, la reducció del consum i la recirculació, així com en el manteniment de l’ecosistema i la qualitat de l’aigua. 
  • Les cures al centre de l’habitatge cooperatiu: Sílvia Bofill Poch, de la UB i la Xarxa pel Dret a Cura, i Blanca Valdivia del Col·lectiu Punt 6 van proposar una revalorització de les cures i una major corresponsabilitat en el seu reconeixement social i econòmic. Amb més de 100 persones, sent la sessió amb més èxit de públic, van posar en relleu la necessitat de polítiques públiques més robustes i de models d’habitatge que integrin la cura com a element central. Això implica repensar els espais per facilitar la vida comunitària i el suport mutu, essencial per a una societat més inclusiva i equitativa.
  • La nova llei d’habitatge i la lluita per abaixar el preu del lloguer: presentada per Joana Rodríguez, del Sindicat de Llogateres, que va abordar la nova regulació i com afecta els drets de la majoria de sòcies expectants que també són afiliades al Sindicat des del passat mes de setembre gràcies a un conveni de col·laboració. Es va deixar molt clar que la nova llei prohibeix incrementar el preu de tots els lloguers (sigui qui sigui el propietari) en la renovació de contractes i obliga els grans tenidors a reduir els lloguers que superin l’índex de preus establert. 

Debats cooperatius per preparar el salt d’escala

Amb prop de 1500 sòcies actuals, 180 habitatges actius en 12 edificis diferents, i 12 projectes addicionals en marxa, la necessitat d’evolucionar l’estructura organitzativa de Sostre Cívic és evident. Només aquest any començaran obres de fins a 9 nous projectes a Cardedeu, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Lleida, Vilafranca del Penedès, Granollers i Barcelona. Això suposarà que Sostre Cívic gestionarà més de 500 habitatges cooperatius el 2026. Tenint present aquest creixement, la trobada va incloure una sèrie de debats autocrítics enfocats a preparar la cooperativa per a un futur pròxim de salt d’escala. Els debats es van organitzar en quatre grups temàtics, cada un abordant diferents aspectes vitals del model d’habitatge cooperatiu:

  • Tipologies de sòcies i participació: Aquest grup va explorar com definir i clarificar les tipologies de les sòcies, incloent-hi els drets i deures de cadascuna: qui pot participar en les assemblees, signar els contractes de cessió d’ús, i responsabilitats econòmiques associades. Es van esbossar algunes polítiques més inclusives que reconeguin diversos nivells de compromís i responsabilitat dins de la cooperativa.
  • Traspàs de dret d’ús: Centrant-se quan i com es pot fer efectiu el traspàs del dret d’ús dels habitatges, aquest grup va debatre la creació d’un procés clar que prioritzi els socis segons la seva antiguitat però també la implicació en projectes existents. Es va proposar un sistema més flexible que permeti adaptar-se a les necessitats canviants de les sòcies i dels projectes.
  • Quota de replicabilitat: L’aposta del model (recollit per la XES i també en els acords societaris de Sostre Cívic) és que es pagui sempre per l’ús de l’habitatge. Els nostres estatuts recullen actualment una quota de replicabilitat mínima per garantir la sostenibilitat i fomentar nous projectes a futur. El grup va discutir sobre com reflectir els esforços dels socis pioners i adaptar-se a l’evolució dels costos futurs de l’habitatge, equilibrant el foment de nou habitatge cooperatiu sense sobrecarregar econòmicament els socis.
  • Actualització del capital social: L’últim grup va debatre sobre la introducció de mètodes d’actualització del capital social, posant sobre la taula si convindria actualitzar (amb l’IPC o altres índexs) econòmicament el capital social dipositat per les sòcies en un projecte al llarg dels anys, reflectint així l’augment del cost de la vida però mantenint l’assequibilitat per a futures sòcies. 

Les conclusions i propostes generades en aquests grups de debat van ser recollides pel Consell Rector per a estudiar la seva implementació i aprovació en pròximes Assemblees Generals. Aquesta és una part fonamental del nostre compromís per assegurar que el nostre model d’habitatge cooperatiu no només creixi en quantitat, sinó també en eficàcia i d’acord amb els nostres valors, garantint així un futur sòlid i sostenible per a la cooperativa.

Coneixent les sòcies en convivència

Un dels moments culminants de la trobada va ser la presentació de l’estudi realitzat per la cooperativa El Risell sobre les prop de 200 sòcies en convivència de Sostre Cívic, on es va analitzar detalladament el seu perfil demogràfic, econòmic i social.

Els resultats de l’estudi destaquen que la major part dels residents té entre 25 i 44 anys i són majoritàriament dones (un 57%). Un 79% és nascut a Catalunya o a l’estat espanyol, i un 21% és nascut a l’estranger. Majoritàriament, han completat estudis superiors, i treballen en sectors d’oficina i educació, tot i que un percentatge significatiu no treballa o està a l’atur. Pel que fa als ingressos mensuals, la gran majoria obté entre 1.000 i 2.000 € mensuals, i un 9% està per sota dels 1.000 €.

Qualitativament, un 78% dels enquestats reporta una millora en la qualitat de vida proporcionada per l’habitatge cooperatiu, a més de la millora en les relacions veïnals i una reducció en els costos de subministraments. Gairebé la meitat dels habitatges almenys una persona forma part d’una entitat de caràcter social o comunitari, reflectint un fort compromís amb l’activisme i el suport mutu. 

Aquest estudi evidencia com el model cooperatiu de Sostre Cívic ofereix una alternativa d’habitatge més estable i enriquidora comparada amb les opcions tradicionals de l’habitatge.

Un espai autogestionat cabdal per al futur

Després d’un dinar comunitari, les sessions de la tarda van ser autogestionades pels mateixos participants. Van incloure una dinàmica per a la creació de nous grups llavor per a futurs projectes d’habitatge, i un espai dedicat a les sòcies interessades en l’habitatge cooperatiu per a gent gran. A més, es van compartir experiències internacionals de la mà del professor i gestor públic Gustavo Machado, qui va compartir experteses del model d’habitatge cooperatiu a l’Uruguai.

La 2a Trobada de Sòcies de Sostre Cívic ha reafirmat el compromís de la base social amb els valors de l’autogestió, l’assemblearisme, l’ecologisme i el feminisme. Ha definit clarament la direcció futura de la cooperativa cap a un salt d’escala, perfilant-se cap a la gestió de més de 500 habitatges en convivència en els pròxims tres anys. Aquesta cita anual és ja un pilar fonamental de la comunitat sent un espai principal de participació, anticipant l’Assemblea General d’enguany. Aquesta està prevista per al 29 de juny, a l’Ateneu Popular de Nou Barris, i serà el pròxim esdeveniment cabdal per continuar construint el nostre model d’habitatge cooperatiu com l’alternativa necessària per garantir el dret a una vida digne.

Trobada de Sòcies de Sostre Cívic: una jornada de formació i treball cabdal per al salt d’escala

Les cures comunitàries, els reptes de la sequera i la nova regulació de lloguers seran els eixos que obriran la jornada

Les sòcies abordaran debats centrals de Sostre Cívic per preparar un canvi d’estatuts que s’adaptin a un futur salt d’escala del model d’habitatge cooperatiu

El pròxim dissabte 20 d’abril, de 10 a 17 h, la Nau Bostik de Barcelona serà l’escenari de la segona trobada de sòcies de Sostre Cívic, un esdeveniment que promet ser una jornada plena d’inspiració, aprenentatge i acció per a les més de 1400 sòcies que formen part de la nostra cooperativa i que estan compromeses amb el nostre model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Amb un programa ric i variat, la jornada s’iniciarà amb sessions formatives sobre els models de cures a projectes d’habitatge comunitari, abordant els reptes i horitzons d’un model en crisi, i explorant el repte de l’aigua en l’habitatge cooperatiu, tot això amb ponents de renom com Sílvia Bofill (professora d’antropologia social a la Universitat de Barcelona i participant de la Xarxa pel Dret a Cura) i Blanca Valdivia, del Col·lectiu Punt 6. També, en plena situació d’emergència per sequera al país, abordarem els reptes de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per implementar estratègies i sistemes de gestió de l’aigua que puguin donar resposta. Comptarem amb la presència d’activistes del dret a l’aigua com Isabel Palomera (Aigua És Vida), cooperativistes com Albert Sagrera (Societat Orgànica) i Samuel Reyes (director de l’Agència Catalana de l’Aigua). També hi haurà espai per al dret a l’habitatge, amb la Joana Rodríguez del Sindicat de Llogateres, qui detallarà els aspectes més interessants de la nova regulació i parlarem del futur de la lluita pel dret a l’habitatge.

A mig matí, les sòcies tindran l’oportunitat de participar en debats cooperatius sobre propostes de canvi d’estatuts, reflexionant sobre aspectes clau del funcionament del model d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic i treballant en propostes concretes per a futures Assemblees Generals. Drets i deures de cada tipologia de soci, l’ordre de prelació en el traspàs de dret d’ús, criteris d’aplicació de la quota de replicabilitat i la possibilitat d’establir una actualització del capital social obligatori. Debats de present i futur que comencen a dibuixar l’estratègia del model d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic pensant en un futur salt d’escala.

Abans del dinar comunitari, la jornada continuarà amb una anàlisi socioeconòmica dels més de 150 habitatges en una dotzena de projectes que ja hi compta Sostre Cívic i que estan convivint des de fa alguns anys. Per conèixer el seu perfil, la cooperativa El Risell ha fet una anàlisi sociodemogràfica dels habitants dels diferents projectes de Sostre Cívic per aspectes demogràfics, econòmics, laborals, formatius, relacionals i comunitaris. L’informe que presentarem breument a la sessió mostrarà els resultats obtinguts a partir de les respostes dels seus habitants.

La jornada culminarà amb un espai d’Open Space, amb sessions simultànies que inclouen un enfocament en l’experiència internacional d’habitatge cooperatiu a l’Uruguai, una trobada de projectes sènior i un taller de generació de grups per aquells que encara busquen iniciar un projecte d’habitatge cooperatiu.

Aquesta segona trobada de sòcies de Sostre Cívic promet ser una oportunitat única per connectar, aprendre i col·laborar en la construcció d’un futur més just i sostenible a través de l’habitatge cooperatiu. Us esperem a tots el 20 d’abril a la Nau Bostik de Barcelona! Totes les sòcies que vulguin podran inscriure’s a través de La Interna.

Comença l’obra de l’habitatge cooperatiu de Palamós, Terra de Mar

Sostre Cívic i l'ajuntament donen el tret de sortida de Terra de Mar, habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Palamós
Representants de l’ajuntament de Palamós i de Sostre Cívic a l’inici d’obres

L’obra es desenvoluparà sobre sòl municipal i tindrà un pressupost de prop de 5 milions d’euros finançats per l’ICO i amb una subvenció de la Generalitat

L’edifici de 34 habitatges tindrà un 25% dels habitatges destinat a col·lectius vulnerables i les primeres persones sòcies entraran a viure al 2026

Sostre Cívic, en col·laboració amb l’Ajuntament de Palamós, hem començat les primeres accions de les obres del nostre projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús al municipi. Avui, davant del solar on es construirà l’edifici, l’alcalde de Palamós i representants de la cooperativa hem explicat els detalls dels inicis de les obres i del projecte en el seu conjunt. Aquest nou projecte s’emmarca en el nostre compromís amb la creació d’un model d’habitatge cooperatiu innovador, sostenible i socialment responsable. Serà el primer projecte d’aquestes característiques a terres gironines.

Els representants de la cooperativa i de l'ajuntament s'han reunit avui al solar de Terra de Mar, habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Palamós
El solar ja està preparat per les obres de Terra de Mar, habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Palamós

Terra de Mar es construirà sobre un solar públic de 1000 m² cedit pel consistori, a l’Avinguda Catalunya. Constarà de 34 habitatges, qualificats de protecció oficial. Dissenyat per UMMA arquitectes, els habitatges seran d’entre 39 i 67 metres quadrats, d’una a tres habitacions, i també hi haurà espais col·lectius pensats per viure en comunitat. A més, serà construït amb els estàndards més alts d’eficiència energètica i sostenibilitat ambiental. Comptem amb una certificació energètica A, i serà el primer edifici d’aquest model innovador d’accés a l’habitatge que obtindrà la certificació construcció sostenible VERDE (del Green Building Council España). La durada de les obres es preveu fins a finals de 2025 perquè les sòcies puguin entrar a viure a inicis de 2026.

Galeria interna de l'edifici de Terra de Mar, habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Palamós
Vista de l'interior d'un dels habitatges de Terra de Mar, habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Palamós

Una col·laboració público-cooperativa

El projecte ha estat finançat principalment per l’Institut de Crèdit Oficial, i també comptem amb una subvenció de la Generalitat. A més, fruit de la col·laboració amb l’Ajuntament de Palamós, hem reservat un 25% dels habitatges de la promoció per a veïnes de Palamós i comarca majors de 65 anys, joves fins a 35 i famílies monoparentals. D’aquesta manera ‘Terra de Mar’ exemplifica la col·laboració fructífera entre el sector públic i les entitats sense ànim de lucre per abordar les necessitats de parc social d’habitatge a preu estable i assequible. Els contractes de cessió d’ús són de per vida, les quotes mensuals (homologables al lloguer) seran d’entre 490 i 780 € (segons la mida dels habitatges) i per entrar-hi a viure caldrà fer una aportació de capital (retornable sempre que es vulgui abandonar l’habitatge) d’entre 12.000 i 19.000 €.

Imatge renderitzada de com serà l'edifici de Terra de Mar, habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Palamós

Inscripcions obertes al grup impulsor

El nou projecte, com tots els que gestionem a Sostre Cívic, té un gran vessant comunitari. Per això és important que les persones interessades a viure-hi s’incorporin ja al grup impulsor. La campanya d’inscripcions està oberta fins al 12 de maig. Per formar-ne part cal fer-se soci de la cooperativa, complir els criteris de protecció oficial del municipi de Palamós, i poder respondre econòmicament a les primeres aportacions de capital del projecte. Mentre duri la campanya d’inscripcions, tant l’ajuntament com Sostre Cívic informarem la ciutadania de les característiques del projecte a través de diferents sessions informatives. També en podeu consultar tota la informació al dossier del projecte.

Solar on es construirà Terra de Mar

Sostre Cívic defensa l’habitatge cooperatiu per a la gent gran al Parlament

Sòcies de la Taula de Gent Gran de Sostre Cívic presenten a la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya una sèrie de propostes per a facilitar el desenvolupament de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a gent gran, que ofereix una alternativa a les residències tradicionals.

El passat dimecres 28 de febrer Sostre Cívic va comparèixer a la ponència de la Proposició de llei de la gent gran, dins la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya, per a defensar la seva visió sobre l’envelliment actiu i la necessitat de promoure models d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans. La participació de la cooperativa va anar a càrrec de Carme Vega, membre del seu Consell Rector; Josep Maria Ricart, del grup impulsor de Walden XXI, el primer habitatge cooperatiu per gent gran que es desenvolupa a Catalunya; i Jaume Elias, del grup impulsor de Can70, el primer habitatge cooperatiu per gent gran que es desenvolupa a la ciutat de Barcelona. Tots tres són socis de Sostre Cívic i participen de la Taula de Gent Gran de la cooperativa, l’espai de participació que aglutina tots els projectes i grups de sòcies que desenvolupen projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús específics per a la gent gran.

Durant la seva compareixença, les sòcies representants de Sostre Cívic van exposar la seva visió sobre la necessitat de superar la concepció de l’envelliment com una etapa de deteriorament inevitable. “Cal un nou enfocament que deixa enrere la vellesa com un deteriorament físic i mental inevitable i irreversible, passant a ser un procés dinàmic, actiu i amb oportunitats” va reivindicar Carme Vega davant els diputats i diputades de tots els grups polítics del Parlament presents a la sessió. Va defensar incorporar al text de la futura Llei una aposta clara per la desinstitucionalització de les cures i l’atenció a les persones grans, amb l’objectiu de promoure un model que permeti l’estada a casa i que els serveis d’atenció i sanitaris s’adaptin a aquesta realitat. En aquest sentit, van presentar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a una opció viable per a garantir una vida digna i autònoma en la vellesa. Aquest model sense ànim de lucre ofereix a les persones grans un espai de vida comunitari que combina independència, suport mutu i serveis de cura, tot promovent la governança democràtica i l’autogestió per part dels usuaris.

La intervenció de les representants de Sostre Cívic va ser acompanyada per una sèrie de propostes concretes dirigides a ser incorporades al cos de la futura Llei de Gent Gran que prepara el Parlament, amb l’objectiu de facilitar el desenvolupament de l’habitatge cooperatiu per a la gent gran. Entre aquestes propostes es troben:

  • El reconeixement de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a tipologia de servei d’atenció.
  • L’accés a finançament preferencial, subvencions i avals públics.
  • Incorporació en la Cartera de serveis de les cures que es proporcionen dins de les cooperatives, incloent-hi requisits de qualitat i formació per al personal.
  • L’establiment d’incentius fiscals per a cooperatives i persones que hi contribueixin.
  • L’accés a terrenys i edificis per a la construcció d’habitatges cooperatius.

Amb aquesta iniciativa, Sostre Cívic busca impulsar un canvi de paradigma en la manera d’abordar l’envelliment de la població. La cooperativa considera que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús pot esdevenir una peça clau per a construir un futur on les persones grans puguin gaudir d’una vida plena i activa, participant activament de la societat.

No és el primer cop que la Comissió de Drets Socials debat al voltant de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i, en concret, del model específic per a la gent gran. El 18 de maig de 2022 aquesta mateixa Comissió va aprovar ​ la resolució 374/XIV que reconeixia el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús també per a la gent gran, i la importància de dotar-los de recursos i incloure’ls a la cartera de serveis.

Podeu veure les aportacions de Sostre Cívic al Parlament en aquest vídeo:

2023: cap a un salt d’escala necessari


L’any 2023 ha significat per Sostre Cívic una etapa de conquerir reptes, establir aliances i consolidar compromisos amb l’habitatge cooperatiu. Ja som més de 1400 sòcies (hem crescut en 300 només enguany!) i 180 ja viuen al seu propi habitatge cooperatiu. Els reconeixements internacionals del gener han marcat un punt d’inflexió. Des d’aleshores, cada mes ha significat un avanç fonamental, establint les bases per a un salt d’escala de l’habitatge cooperatiu. Un salt necessari per a consolidar-se com una alternativa sòlida d’accés a l’habitatge per a àmplies capes de població del país.

Reconeixements internacionals que obren una nova etapa


Al gener a Sostre Cívic vam rebre dos reconeixements internacionals, de la Comissió Europa i les Nacions Unides, els més importants de la nostra trajectòria. Per una banda, el Premi Plata d’Habitatge atorgat per les Nacions Unides, el premis més prestigiosos d’habitatge a escala internacional; i, per altra, vam ser guanyadors del Concurs Europeu d’Innovació Social (EUSIC), atorgats per la Comissió Europea i el Consell Europeu d’Innovació i l’Agència Executiva de les Pimes (EISMEA).

Ja al febrer, un acte festiu amb prop de 200 persones a la Nau Bostik, sota el títol d’“Un Nou Sostre”, va servir tant per celebrar aquests dos recents reconeixements internacionals i obrir una nova etapa, com per presentar una nova sèrie de pòdcasts amb Crític per difondre l’habitatge cooperatiu.

Nou projecte referent a Barcelona


Presentem un nou projecte a Sant Andreu (Barcelona) que albergarà una comunitat inclusiva. Serà un dels projectes que serviran de referent per al sector de l’habitatge cooperatiu i per la cooperativa. No només per la seva dimensió (serà el més gran del país amb 60 habitatges) sinó pel que suposa de col·laboració pública (es construirà sobre un solar municipal de l’Ajuntament de Barcelona cedit a través del conveni ESAL) i d’intercooperació en inclusivitat (la comunitat inclusiva serà gestionada pel grup cooperatiu TEB).

Nous projectes en convivència a La Floresta (Sant Cugat), Terrassa, i Valls


El 2023 ja hem arribat a la xifra de 180 sòcies convivint en projectes d’habitatge cooperatiu. Enguany, al mes de març, vam estrenar tres. A ‘Clau Mestra’, a La Floresta, van iniciar l’etapa de convivència després de prop de 10 anys lluitant per rehabilitar les antigues cases dels mestres del municipi (fins i tot han fet autoconstrucció!). També al mes de març, a Valls i Terrassa vam inaugurar ‘La Redolta’ i ‘La Mola’, respectivament. Tots dos projectes s’han fet sobre edificis ja construïts que hem rehabilitat per oferir habitatge digne i assequible al municipi.

Nous projectes de nova construcció al costat d’ajuntaments a Manresa, Granollers i, més tard, a Vilafranca


A l’abril vam donar a conèixer dos nous projectes cooperatius de nova construcció que sorgeixen de la col·laboració amb ajuntaments que cedeixen sòl públic per facilitar l’assequibilitat dels habitatges. A Manresa construirem un dels projectes més grans de Catalunya (amb el de Sant Andreu de Barcelona) amb 60 habitatges, i a Granollers vam guanyar el concurs municipal per a construir 29 habitatges més en un edifici sostenible i obert al teixit social local. Un altre projecte, presentat ja al novembre, de nova construcció amb característiques similars serà a Vilafranca: 24 habitatges sobre sòl municipal en col·laboració amb l’Ajuntament i l’associació local La Bastida.

Èxit de la primera trobada de sòcies


Tanquem l’any superant les 1400 persones sòcies. Aquest creixement suposa un repte de participació que obre nous espais de trobada. Amb aquest esperit al maig vam celebrar la 1a trobada de sòcies a la Nau Bostik. Amb un èxit de participació amb més de 100 sòcies i un clima festiu, va ser un espai de formació sobre cooperativisme, canvi climàtic i feminisme, alhora que va servir perquè es trobessin sòcies expectants i de projectes, per facilitar nous vincles que enforteixen la nostra organització.

El principal congrés internacional d’habitatge social es fa a Barcelona i ens hi bolquem per reivindicar el cooperativisme


Sostre Cívic es va bolcar a l’International Social Housing Festival (ISHF) celebrat a Barcelona els passats 7-9 de juny. El congrés d’habitatge social més important d’Europa va reunir a la seva edició a Barcelona més de 2000 persones d’arreu del món, i Sostre Cívic va participar en més de 10 activitats, organitzant i col·laborant en jornades i seminaris rellevants. Vam aprofitar aquesta trobada internacional per mostrar el nostre model d’habitatge cooperatiu, reivindicar la via cooperativa catalana com a referència internacional per accedir al dret a l’habitatge de manera integral i sostenible, optimitzant l’eficiència energètica i fent front als reptes socials, econòmics i mediambientals.

150 sòcies participen en l’Assemblea General decidint el futur immediat de Sostre Cívic


El passat divendres 30 de juny, a la tarda, vam celebrar l’Assemblea General Ordinària de Sostre Cívic a la seu del Hub Social de Barcelona. És el nostre esdeveniment societari anual més important i la base del nostre funcionament com a cooperativa, on estan cridades a participar totes les sòcies sense excepció. Va ser tot un èxit de participació amb prop de 150 persones participant de manera presencial i virtual per fer passos endavant importants per consolidar el nostre model d’habitatge cooperatiu.

Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres s’uneixen pel dret a l’habitatge


L’inici de curs el vam estrenar presentant un acord pioner que uneix la nostra base social amb la de les afiliades del Sindicat de Llogateres. És el primer acord a casa nostra entre el cooperativisme i el sindicalisme d’habitatge, que ha de servir per impulsar les lluites i alternatives amb l’objectiu comú de defensar el dret a l’habitatge per a tothom i construir una alternativa a la propietat immobiliària.

Inaugurem La Xicoira a Olesa: un projecte singular del qual n’estem orgulloses


Acabem l’any amb un nou gran projecte que inicia la seva etapa de convivència. La Xicoira, a Olesa de Montserrat, és un dels nostres projectes més singulars pel que suposa: vam adquirir una obra a mig acabar fruit de la crisi immobiliària del 2008 per terminar la seva construcció en 25 habitatges cooperatius. A més, ho vam fer gràcies al suport públic financer de la Generalitat de Catalunya a través d’un crèdit tou de l’Institut Català de Finances. La visita del President Pere Aragonès el dia de la inauguració demostra que l’habitatge cooperatiu ja té un espai important en el mapa de les polítiques públiques d’habitatge al país.

Despleguem el nostre protocol contra les violències masclistes i LGBTIQ-fòbiques


El 2023 també ha estat l’any en què s’ha acabat de redactar, aprovar i desplegar el Pla i primer Protocol per a la prevenció i l’abordatge de les violències masclistes i LGTBIQ-fòbiques de Sostre Cívic. Amb motiu del 25N, dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, des de Sostre Cívic vam reivindicar el nostre pla i protocol com un pas més cap a noves dinàmiques de convivència i una nova manera de relacionar-nos més respectuosa, basada en valors de la cooperativa com el respecte mutu, la inclusió de la diversitat i sobretot el rebuig a les violències masclistes i LGTBI-fòbiques.

Tanquem l’any de la mobilitat a Sostre Cívic


Aquest 2023 ha estat, gràcies a Projectes Singulars juntament amb Biciclot, Som Connexió, Som Mobilitat i Granollers Pedala, l’any que hem impulsat i instaurat la mobilitat sostenible als nostres projectes d’habitatge cooperatiu en convivència. Durant tot l’any hem dut a terme diverses accions específiques amb l’objectiu de promocionar la bicicleta com a mitjà de transport sostenible entre les nostres sòcies de convivència: formació, estudis de mobilitat als projectes, creació d’aparcaments segurs i un sistema de cessió de bicicletes. Encara et preguntes què té a veure l’habitatge amb la mobilitat?


Les sòcies de Sostre Cívic et desitgen un feliç 2024!!

Despleguem el nostre Protocol contra les violències masclistes i LGBTIQ-fòbiques

Amb motiu del 25N, Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, des de Sostre Cívic volem mostrar el nostre rebuig a les violències masclistes i LGBTIQ-fòbiques, i reafirmar-nos en el nostre compromís per erradicar-les.

D’acord amb aquest objectiu, a l’Assemblea General Ordinària del passat 30 de juny de 2023 vam aprovar el Pla i primer Protocol per a la prevenció i l’abordatge de les violències masclistes i LGTBIQ-fòbiques de Sostre Cívic. Entenem l’aprovació d’aquest pla i protocol com un pas més cap a noves dinàmiques de convivència i una nova manera de relacionar-nos més respectuosa, basada en valors de la cooperativa com el respecte mutu, la inclusió de la diversitat i sobretot el rebuig a les violències masclistes i LGTBI-fòbiques.

La nostra organització se sustenta a base de relacions de poder i privilegis que posicionen els homes blancs, cis i heterosexuals per sobre de tota la resta. Aquesta situació es plasma de diverses maneres i una és en el fet que les violències masclistes siguin estructurals i que ho hàgim normalitzat. Tant és així que el 79,3% de les dones residents a Catalunya han patit alguna forma de violència masclista al llarg de la seva vida i que ni la llar ni l’entorn laboral se n’escapin. Al contrari: el 52,2% de les dones manifesten haver patit violència psicològica dins l’àmbit de la parella i, per altra banda, l’entorn laboral tampoc és, per se, un espai segur, ja que un 15,2% de les dones han patit violències sexuals a la feina.1

A Sostre Cívic no som alienes a aquesta realitat. Som una cooperativa amb una base social àmplia: més de 1.400 persones sòcies, de les quals 123 són usuàries en projectes que ja estan en convivència, i un equip laboral de 24 persones i, en conseqüència, disposem de diferents espais de participació i implicació. Volem que tots els espais, siguin laborals, comunitaris o relacionals, siguin segurs per tothom.

El protocol de la cooperativa parteix d’una diagnosi prèvia, on es van identificar situacions on els masclismes i la LGBTIQ-fòbia quotidiana són presents en el nostre dia a dia. Parlem del fet que les tasques de les dones són invisibilitzades i que se les escolta més si adopten rols masculinitzats, de situacions de predomini de les veus masculines o talls de paraula, d’agressions verbals o bromes masclistes als grups de missatgeria, d’un repartiment desigual de les tasques als projectes d’habitatge cooperatiu. Alhora també som conscients que sovint la violència de gènere o les violències sexuals les cometen majoritàriament homes que tenen vincles previs amb les víctimes, i els habitatges són els espais on se’n cometen la majoria. 

El desplegament del Protocol per a la prevenció i l’abordatge de les violències masclistes i LGBTIQ-fòbiques ens ha de permetre garantir la visibilització i sensibilització, la detecció, l’atenció, la recuperació i la reparació. 

Si vols comunicar de forma escrita una situació de violència a la Comissió del Protocol, pots enviar un correu a espaisegur@sostrecivic.cat, o omplir el següent formulari. També pots comunicar-ho a qualsevol de les persones que formen part de la comissió del protocol.

Per tal de garantir que les actuacions i accions contingudes en el Protocol es portin a terme i se’n faci un seguiment i avaluació, s’ha creat una comissió permanent formada per un equip de persones sensibilitzades i formades en l’àmbit de les violències, que consta de:

  • Alicia Conejero (sòcia usuària)
  • Ester Alegre (sòcia usuària)
  • Guillem Subirachs (soci expectant)
  • Mercedes Estébanez (sòcia expectant)
  • Eva Ortigosa (sòcia de treball)
  • Mireia Masó (sòcia de treball)
  1. Dades extretes de l’Enquesta sobre les violències masclistes del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, feta el 2021 ↩︎

Pedalegem cap al futur: com impulsa l’habitatge cooperatiu la mobilitat sostenible?

Les cooperatives d’habitatge poden actuar com a potencial i important motor per impulsar la mobilitat sostenible, en el marc de la seva voluntat transformadora fora dels marges del mercat residencial capitalista.

Imatge de Fotopica

Davant els reptes ambientals i socials actuals, la promoció d’una mobilitat més sostenible sorgeix com una necessitat urgent. Aquesta transformació no només impulsa la sostenibilitat ambiental, sinó que també fomenta la justícia social en garantir un transport accessible i assequible que contribueix a crear municipis més igualitaris i inclusius, i millora la qualitat de vida de totes les persones que viuen al territori.

En aquest context, les cooperatives d’habitatge poden actuar com a potencial i important motor per impulsar la mobilitat sostenible, en el marc de la seva voluntat transformadora fora dels marges del mercat residencial capitalista. El llistat de raons per les quals aquests projectes podrien ser un catalitzador d’aquest canvi és ampli: incorporant infraestructures de càrrega, facilitant flotes de vehicles compartits, organitzant accions internes i externes de formació i sensibilització, etc.

A principis de 2023 a Sostre Cívic ens vam proposar que l’any que començava seria la millor oportunitat per impulsar i instaurar la mobilitat sostenible als nostres projectes d’habitatge cooperatiu en fase de convivència i promoció. L’empenta per fer-ho l’hem tingut gràcies al Projecte Singulars Noves infraestructures i serveis per la construcció de comunitats sostenibles, liderat per Sostre Cívic, juntament amb les entitats Biciclot i Som Connexió com agrupades i Som Mobilitat i Granollers Pedala com a col·laboradores.


Apostem per la bicicleta com a element primordial de la mobilitat urbana


A Sostre Cívic creiem que el futur de la mobilitat passa per l’impuls de les bicicletes i cotxes elèctrics compartits, tant com a resposta directa als desafiaments ambientals, com per crear comunitats més justes, accessibles i saludables.

Durant 2023 hem dut a terme diverses accions específiques amb l’objectiu de promocionar la bicicleta com a mitjà de transport sostenible als projectes d’habitatge cooperatiu, entre les quals destaquen:

  1. Formació en l’ús de la bicicleta: Amb l’objectiu de fomentar un ús responsable i segur de les bicicletes, s’han realitzat formacions a les sòcies usuàries sobre circulació urbana i manteniment de les bicicletes. A més, per promoure l’autogestió comunitària de les bicicletes per fomentar la seva utilització i manteniment, s’ha inclòs la dotació d’aparcaments segurs i formació en mecànica bàsica.

  2. Estudis de mobilitat: Hem realitzat estudis de mobilitat que han consistit en identificar el context i condicionants de cada projecte (ubicació i context urbà, comerç i equipaments, pendents existents i serveis de mobilitat existents), les dinàmiques de mobilitat quotidiana de cada comunitat (dispersió de moviments segons feina, consum, cures i lleure) i el cost econòmic mensual de la mobilitat actual. Aquest anàlisis global ha permès identificar les necessitats reals de les usuàries i proposar les bicicletes més adients per als seus desplaçaments i fer ajustaments de la flota existent per millorar-ne l’ús. 

  3. Creació d’aparcaments segurs: S’han definit els criteris tècnics a incorporar per disposar d’aparcaments segurs per vehicles de mobilitat elèctrica als projectes d’habitatge cooperatiu en promoció. En els projectes en fase de convivència, hem estudiat i adaptat els espais ja existents.

  4. Cessió de bicicletes: S’han cedit 12 bicicletes elèctriques i 3 cicles de càrrega als projectes d’habitatge cooperatiu per fomentar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport sostenible. Això ha permès als residents dels projectes desplaçar-se de forma més sostenible i reduir l’ús dels vehicles privats.
    Les bicicletes han estat proporcionades per Biciclot, i es tracta de bicicletes recuperades posades de nou en circulació amb l’objectiu de sensibilitzar sobre la reutilització i el reciclatge. Les avantatges de ser autoreproduïdes és que és més fàcil d’adaptar-les a les necessitats dels projectes on han de ser utilitzades i a la vegada s’unifiquen els components estàndards, per millorar el manteniment i la reparació.
Una de les 12 bicicletes de la flota proporcionada per Biciclot


Una mobilitat sostenible basada en mobilitat elèctrica compartida


Pel que fa a la promoció de l’ús del cotxe elèctric compartit, i de la mà de la cooperativa Som Mobilitat, s’ha posat en marxa un nou vehicle al projecte d’habitatge cooperatiu de La Sala, a Calonge. El cotxe s’ubica a l’aparcament de l’edifici i està a disposició de les veïnes i veïns del bloc i també compartit amb tota la ciutadania.

A Barcelona, s’han dut a terme accions de difusió als veïns i veïnes dels projectes de Cirerers i La Balma per tal de donar a conèixer els serveis de mobilitat elèctrica compartida que ja estan en marxa ben a prop de cadascun dels edificis per començar a treballar en aquest model de mobilitat.

Una altra de les línies de treball ha estat la promoció de l’ús del transport públic entre les residents dels projectes d’habitatge cooperatiu. Això s’ha fet a través de la difusió d’informació sobre les línies de transport públic disponibles a la zona, la promoció de la mobilitat activa en combinació amb aquestes, i propostes de possible aplicació pràctica individualitzades per a cada projecte d’habitatge cooperatiu, per a incorporar-los com a línies pròpies en el disseny dels projectes i l’organització del grup.

Inaugurem La Xicoira: exemple de col·laboració pública per recuperar patrimoni en desús

El passat divendres a Olesa vam inaugurar La Xicoira, en un acte encapçalat pel president de la Generalitat Pere Aragonès, que va reivindicar l’habitatge cooperatiu com eina imprescindible per a fer créixer el parc d’habitatge assequible.

Recupera l’acte inaugural en vídeo

Divendres passat, 6 d’octubre, a la tarda, vam entregar les claus de La Xicoira, el nostre projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Olesa de Montserrat (Baix Llobregat). L’acte d’inauguració va constar d’una visita institucional a l’edifici, situat a ple centre de l’Eixample nou d’Olesa, encapçalada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia i l’alcalde d’Olesa de Montserrat, Jordi Parent. Després de la visita, l’acte inaugural va tenir el protagonisme de les 30 sòcies i veïnes de La Xicoira, amb l’entrega de la clau simbòlica de mans de les autoritats.

Durant la visita es van visitar alguns dels 25 habitatges de La Xicoira, de diferents característiques entre 42 i 75 m², tots equipats completament, i els amplis espais col·lectius complementaris. És el primer habitatge d’aquestes característiques del municipi i el segon del Baix Llobregat. També és el projecte d’aquestes característiques més gran del país, fora de Barcelona.

Però el projecte de La Xicoira no només és singular per la seva dimensió, sinó perquè recupera un edifici en desús des de l’esclat de la bombolla immobiliària el 2008, només amb estructura, soterranis i parets exteriors ja construïdes, que s’ha acabat l’obra per construir habitatges assequibles fora del mercat especulatiu. El març de 2022 es van iniciar les obres, que han durat 15 mesos. Els treballs s’han centrat a millorar l’edificació ja construïda amb millors distribucions dels habitatges i accessibilitat, també l’eficiència energètica i l’augment d’aïllaments, instal·lacions centralitzades, i plaques fotovoltaiques, i el treball en els acabats dels habitatges per l’entrada a viure.

Un exemple de col·laboració público-cooperativa

Tots els habitatges de La Xicoira estan qualificats de Protecció Oficial (HPO) i, gràcies al suport de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, s’han prioritzat gent jove menors de 35 i gent gran major de 65 anys empadronades al municipi. La col·laboració i el suport de la Generalitat també han estat fonamentals. El finançament d’aquesta operació ha comptat amb l’Institut Català de Finances, la banca pública de promoció de Catalunya, a través de la seva línia ICF Habitatge Social Promoció que està destinada a impulsar la construcció d’HPO de lloguer social. Aquesta línia compta amb una bonificació del cost financer per part de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. La consellera delegada de l’ICF, Vanessa Servera, present a l’acte d’inauguració, ha destacat que l’accés al finançament per a projectes d’habitatge social és una de les nostres prioritats estratègiques que contribueix, amb altres actors, a què famílies vulnerables puguin accedir a un habitatge digne”. Durant el 2022, l’ICF va destinar 65,4 milions d’euros a finançar iniciatives de construcció d’habitatge de lloguer social.

“Des del Govern volem fer 10.000 habitatges de lloguer social en deu anys i les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, com Sostre Cívic, són unes còmplices per fer-ho possible”

Pere Aragonès, president de la Generalitat

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va aprofitar la seva intervenció al tancament de l’acte inaugural per agrair als veïns i veïnes de La Xicoira que “ens hàgiu obert casa vostra” i s’ha dirigit a ells per afirmar que“les institucions aquí presents són casa vostra per poder tirar endavant projectes per fer un país millor”. Després de declarar que caltreure l’habitatge de la pura lògica del mercat si volem garantir drets”, va anunciar que el Govern està compromès a impulsar 10.000 habitatges de lloguer social en deu anys. Per aquest objectiu, les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, com Sostre Cívic, “són unes còmplices per fer-ho possible”. En paraules del president, La Xicoira “serà un exemple més d’una nova manera no només d’entendre l’habitatge, sinó d’entendre la societat, on volem recuperar espais de vida col·lectiva per la gent sense que ens ho marqui el mercat sempre”.

Vida comunitària i obert al municipi

“Aquesta és una bona mostra de com els serveis públics es poden gestionar de moltes maneres diferents. El cooperativisme és un exemple de gestió pública i comunitària que podem extrapolar a tot el país

Guillem Llorens, president de l’Associació de l’Economia Social Catalunya

Més enllà dels parlaments institucionals, durant l’acte inaugural van participar també Guillem Llorens, de l’Associació per l’Economia Social de Catalunya (entitat que agrupa la XES i les principals federacions de cooperatives i mutualitats de Catalunya), que va fer valdre tots els agents i col·laboradors de l’economia social que han fet possible La Xicoira: des de les obres, en mans de La Constructiva, el disseny dels arquitectes La Baula i STEM,  el servei d’aigua de la Comunitat Minera Olesa, entre d’altres. “Aquesta és una bona mostra de com els serveis públics es poden gestionar de moltes maneres diferents. El cooperativisme és un exemple de gestió pública i comunitària que podem extrapolar a tot el país”, va declarar Llorens.

“Recuperem sòl privat, desenvolupem projectes rurals, fem inclusió social, criteris mediambientals, polítiques de gènere i feministes al voltant de l’habitatge. Estem preparades per poder fer un salt d’escala i formar part de la solució per garantir el dret a l’habitatge”

Eva Ortigosa, membre del Consell Rector de Sostre Cívic

Entomant aquesta darrera idea va insistir-hi, representant el Consell Rector de Sostre Cívic, Eva Ortigosa, que va reivindicar la cooperativa com “un instrument més que vàlid per contribuir a una política pública forta d’habitatge al nostre país”. Amb La Xicoira, ja són 12 els projectes en convivència a Sostre Cívic, que sumen més de 170 habitatges. En 3 anys, pretenem sumar 18 projectes i un total de prop de 500 habitatges. Una tercera part d’aquests projectes es desenvolupen sobre patrimoni cooperatiu. “Hem recuperat sòl privat, també desenvolupem projectes en entorns rurals, incorporem criteris vinculats a la inclusió social, criteris mediambientals, polítiques de gènere i feminismes al voltant de l’habitatge”, va resumir la representant de Sostre Cívic, abans de proclamar que la des de la cooperativa “estem preparades per poder fer un salt d’escala i, per tant, formar part de la solució per garantir el dret a l’habitatge amb totes vosaltres”, dirigint-se a entitats, sòcies i administracions.

“Rebutgem un sistema capitalista que vol aïllar-nos a les nostres llars, que tinguem por de les veïnes i del demà. Hem decidit recuperar els vincles de comunitat veïnal que s’han trencat durant les darreres dècades”

Isabel Caparrós, sòcia i veïna de La Xicoira

En acabar, les sòcies de La Xicoira van llegir un escrit fet de manera conjunta i llegit per la veïna Isabel Caparrós. Vam explicar que La Xicoira neix per formar part d’un model d’habitatge que estigui fora de les lògiques especulatives del mercat, tant per nosaltres com per a les següents generacions”, i que les seves impulsores s’hi va apropar “fugint de lloguers abusius als quals ningú posa fre. Per això apostem per la cessió d’ús i la propietat cooperativa, no només per motius econòmics, també relacionals”. I és que aquesta, la vida comunitària, és un factor important per les noves veïnes: “Rebutgem un sistema capitalista que vol aïllar-nos a les nostres llars, que tinguem por de les veïnes i del demà. Hem decidit recuperar els vincles de comunitat veïnal que s’han trencat durant les darreres dècades”. L’edifici de La Xicoira té, a més dels espais destinats a la vida comunitària, dos locals en planta baixa d’ús polivalent que la comunitat de sòcies vol posar a disposició del teixit associatiu del municipi. 

Inauguració La Xicoira

Sindicalisme i cooperativisme aixequen la primera pedra d’una nova cultura del dret a l’habitatge

Podeu recuperar l’acte en vídeo a YouTube.

Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres presenten el seu acord amb l’objectiu de construir una alternativa a la propietat immobiliària.

El primer debat entre les dues entitats esbossa una agenda compartida amb l’horitzó de cooperativitzar blocs de llogateres en lluita.

El passat dijous, 28 de setembre, la seu social de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona (Reina Amàlia, 38) va acollir l’acte de presentació del primer acord entre el cooperativisme i el sindicalisme pel dret a l’habitatge. Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres van presentar el marc del seu primer acord, que uneix ambdues bases socials en una col·laboració estable destinada a consolidar la lluita per l’accés a un habitatge digne.

Aquesta aliança històrica a casa nostra entre el cooperativisme i el sindicalisme d’habitatge s’ha produït ja en altres països, que compten amb una llarga trajectòria en la defensa i promoció d’habitatge assequible. Però a Catalunya, aquest pacte ha arribat quan els dos moviments es troben en una fase relativament prematura: el Sindicat de Llogateres només compta amb 7 anys de vida i Sostre Cívic (encara que com entitat té 20 anys) només fa 8 que va impulsar el seu primer projecte d’habitatge cooperatiu. Aquesta voluntat precoç de caminar plegats s’explica per la necessitat d’aixecar una alternativa per revertir la priorització històrica (quasi monopolística) que s’ha fet a l’estat espanyol del model de propietat immobiliària. Ser propietari s’ha imposat com l’única aspiració per assolir el dret a l’habitatge. Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, va dir denunciar així que el foment d’una societat de propietaris s’ha fet a costa “d’esborrar del mapa altres imaginaris de tinença” com és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Sobre l’acord, la portaveu del Sindicat va explicar que un dels punts centrals és la figura de l’afiliat-col·laborador. Totes les sòcies de la cooperativa es comptaran, a partir d’ara, com a membres del Sindicat. Aquest augment de la representació permetrà al sindicat tenir més força davant d’organitzacions de propietaris i institucions, alhora que fomentarà l’afiliació entre els cooperativistes. Aquest model de col·laboració encaixa en la línia del Sindicat de transformar conflictes individuals en conflictes col·lectius, organitzant a llogateres per blocs o per estar subjectes a una mateixa propietat. “Una de les primeres fites que ens podem proposar a partir d’avui és estudiar la viabilitat perquè aquests blocs que ara mateix estan en lluita contra un augment de preu puguin portar la lluita un pas més enllà i s’encaminin a cooperativitzar el seu bloc”, va aclamar.

Yabel Pérez, membre del Consell Rector de Sostre Cívic, va presentar la cooperativa a les afiliades del Sindicat. Amb més de 1300 sòcies, 170 ja en convivència i prop de 400 habitatges en marxa pels pròxims anys, va fer valdre l’autoorganització sobre la base de la propietat col·lectiva com a alternativa al mercat privat, però també a les mancances de l’administració, per garantir el dret a l’habitatge. Que la gestió dels actius immobiliaris estigui en mans dels seus propis usuaris, és la manera més eficaç d’evitar l’especulació i prioritzar els interessos de la comunitat. També va afegir que la feina de la cooperativa va més enllà de fer habitatges: “es tracta de construir comunitats de suport mutu enxarxades amb els barris i l’entorn que els envolta; en aixecar habitatges de baix impacte ambiental i resilients al canvi climàtic, en projectes de mobilitat sostenible compartida i en consum conscient”. És en aquesta lògica, explica, que des de la cooperativa aposten per fer créixer les aliances amb els moviment pel dret a l’habitatge.

Què poden aportar mútuament sindicalisme i cooperativisme?

Les presentacions de les dues entitats van donar peu a la ponència de Lorenzo Vidal, investigador en polítiques públiques de la UNED i expert en cooperativisme d’habitatge, qui va introduir el debat sobre què poden aportar-se mútuament cooperativisme i dret a l’habitatge segons diferents experiències internacionals de més llarga trajectòria. 

La primera idea que, segons Vidal, cal compartir entre els dos moviments és l’horitzó de deixar de ser llogater. Sense aquest horitzó, el sindicalisme es pot acabar convertint a ser meres organitzacions defensives i corporativistes. Cal construir nous imaginaris per esborrar la propietat immobiliària de l’horitzó aspiracional del llogater. En aquest sentit, el cooperativisme pot aportar al sindicalisme la seva experiència en construir infraestructures de propietat col·lectiva i gestió popular. Va posar com a exemple el moviment cooperativista de l’Uruguai, que durant la dictadura va ser clau per aixecar espais de resistència als locals comunitaris dels seus habitatges.

Per altra banda, el sindicalisme és necessari que impregni al cooperativisme la seva cultura i pràctica militant “en un context en què les relacions dominants són les del mercat i la propietat”. I va tornar a posar d’exemple l’Uruguai, on els cooperativistes durant la seva llarga trajectòria han desenvolupat tot un repertori de protesta, des de les ocupacions de terres fins a les vagues de pagar interessos abusius, perquè les administracions cediren recursos públics a les cooperatives per facilitar la seva assequibilitat i accés a la població de baixos ingressos. Una altra contribució molt important que pot fer el sindicalisme al cooperativisme és reforçar “la subjectivitat com a usuaris d’habitatge” i evitar que la balança s’inclini cap a alguna cosa semblant a ser comunitats de propietaris, per molt col·lectiva que aquesta sigui. L’experiència, sobretot a països nòrdics, demostra que molts cops els cooperativistes acaben tractant el patrimoni cooperatiu com a exclusivament seu i no com un patrimoni comú on la resta de la societat té dret a no ser exclosa.

Més enllà de l’Uruguai, Vidal va posar també Dinamarca com a referent per emmirallar-se, on en poc menys de 30 anys el 30% de l’estoc total d’habitatges d’una capital com Copenhaguen van passar a ser cooperatives “sense necessitat d’aixecar un moviment revolucionari”. Això va ser gràcies a una agenda política de mesures compartides entre moviment pel dret a l’habitatge i el cooperativisme, que va fer que el rendisme dels propietaris no els surtis a compte i es desprenguessin de les seves propietats a un preu assequible: forta regulació dels preus, pressió per a rehabilitar immobles, dret de tanteig a llogaters de bloc, etc. D’acord amb aquesta experiència, a Catalunya “cal que el cooperativisme es faci seves les reivindicacions del sindicalisme com la regulació dels lloguers, no com a solidaritat amb el moviment, sinó per interès propi compartit” i també ser conscients que la nova construcció és una via limitada per expandir el model de cessió d’ús. Cal ampliar el dret a tanteig i retracte per rehabilitar propietats privades en desús i prohibir la divisió horitzontal de la propietat. 

Posteriorment, aquestes i altres vies es van compartir i aprofundir en un curt, però intens debat, on cooperativistes i sindicalistes van deixar constància d’un incipient entusiasme en les noves oportunitats que obria aquesta nova aliança en l’àmbit de l’habitatge. Malgrat això, encara hi ha desafiaments per superar, com ara la necessitat de més suport i reconeixement públic per garantir l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu assequible a àmplies capes de la població. En tot cas, la primera pedra d’una nova cultura pel dret a l’habitatge ja està aixecada.

L’Escola Sostre Cívic comença nou curs

Encetem el segon curs del nou pla de formació de Sostre Cívic, després de la bona acollida del primer, per continuar avançant en autogestió i participació de les sòcies.

Nou Pla de formació a Sostre Cívic

A Sostre Cívic volem garantir el dret a l’habitatge mitjançant l’autopromoció d’habitatges cooperatius en cessió d’ús. Creiem en un model d’habitatge transformador, i volem fer-ho mitjançant l’autogestió i la participació de les persones sòcies en el desenvolupament de totes les fases del procés de promoció d’un projecte d’habitatges col·lectius. Per això, és necessari socialitzar els coneixements que anem acumulant després de l’experiència de ja més de 20 projectes i empoderar les sòcies per crear comunitats més fortes, democràtiques i resilients.

Amb aquest objectius s’impulsava, a inicis de 2023, el nou Pla de formació per a sòcies. La proposta estava basada en diferents itineraris formatius segons en quina fase estigui cada sòcia: primers passos, impuls de nous projectes, desenvolupament o convivència. Cada itinerari està format per diferents sessions relacionades de manera progressiva. D’aquesta manera facilitem la participació i és una oportunitat per poder generar grups estables que comparteixen diferents activitats, generant així vincles i cohesió. Una motivació més per participar!

Èxit de participació en els primers cursos

Durant el primer semestre del nou Pla de formació es van fer 3 cursos amb 3 itineraris, amb 12 activitats formatives i un centenar de persones inscrites entre totes elles.

El Pla de formació consta de 4 itineraris, d’unes 4-5 activitats cadascun. Les sessions de cada itinerari treballen diferents matèries vinculades a una etapa concreta del desenvolupament del grup i projecte i combinen activitats teòriques, pràctiques, visites a projectes o experiències i documents de treball.

Els 4 itineraris definits al Pla són

  • #1. Curs primers passos. Curs pensat pels grups en constitució i Grups llavors i també per a les persones que arriben a la cooperativa.
    Sessions:
    • Benvinguda de nous socis
    • Garantim drets: Dret a l’habitatge i ESS
    • Generem una visió compartida
    • Governança i cures en la consolidació de grups
    • Criteris d’arquitectura i hàbitat.
  • #2. Curs Impuls. Curs destinat als grups llavor i projectes que encara no disposen de patrimoni concret.
    Sessions:
    • Aprofundiment al model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
    • Economia dels projectes d’habitatge cooperatiu. 
    • Gestió del conflicte.
    • Urbanisme i cerca de patrimoni.
    • El procés de desenvolupament d’un projecte.
  • #3. Curs Desenvolupament. Pels projectes en etapa de promoció, amb un patrimoni concret i en la redacció del projecte arquitectònic i obra.
    • Gestió de la promoció.
    • Economia de la promoció.
    • Model de convivència.
    • Criteris de Sostenibilitat.
    • Gestió de la construcció
  • #4. Curs convivència. Destinat per a les sòcies usuàries d’un habitatge en cessió d’ús
    • Monitoratge de consums: funcionament del sistema
    • Les assegurances en un projecte d’habitatge cooperatiu
    • Economia en projectes en convivència

Novetats per al curs 2023-24 

Per al nou curs 2023-24, ja hem convocat les primeres sessions de diferents itineraris, que pots veure a continuació. Pots inscriure’t a través de La Interna, la intranet exclusiva de sòcies de Sostre Cívic. Les places són limitades!


CURS 2: IMPULS (octubre – novembre 2023)

Curs destinat als grups llavor i projectes que encara no disposen de patrimoni concret.

  • Aprofundiment al model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Dilluns 9 d’octubre 18h
  • Economia dels projectes d’habitatge cooperatiu. Dilluns 16 d’octubre 18h
  • Gestió del conflicte. Dilluns 23 d’octubre 18h
  • Urbanisme i cerca de patrimoni. Dilluns 6 de novembre 18h
  • El procés de desenvolupament d’un projecte (i visita d’obres). Dilluns 13 de novembre 18h

✍️ Inscripcions obertes a La Interna (sòcies de grups llavors o de projectes sense patrimoni encara)


CURS 1: PRIMERS PASSOS (novembre 2023 – gener 2024)

Curs pensat pels grups en constitució i Grups llavors, però també per a qualsevol persona que acaba d’arribar a la cooperativa.

  • Sessió de benvinguda de nous socis i sòcies. Dimarts 21 de novembre 18h
  • Generem una visió compartida. Dimarts 28 de novembre 18h
  • Garantim drets: Dret a l’habitatge i ESS. Dimarts 12 de desembre 18h
  • Governança i cures en la consolidació de grups. Dimarts 16 de gener 18h
  • Criteris d’arquitectura i hàbitat (i visita). Dimarts 23 de gener 18h

✍️ Inscripcions obertes a La Interna (per a totes les sòcies acabades d’arribar)


CURS 4: CONVIVÈNCIA (curs 2023)

Destinat per a les sòcies usuàries (en convivència) d’un habitatge en cessió d’ús. Encara queda pendent del curs anterior la darrera sessió d’aquest itinerari, us podeu apuntar aquí:

  • Economia en projectes en convivència.  Dilluns 2 d’octubre a les 18h  

✍️ Inscripcions obertes a La Interna (sòcies en convivència)


CURS 3: DESENVOLUPAMENT (febrer – abril 2024)

Pendent de concretar dates

I si encara no ets soci… ASSOCIA-T’HI

Quins avantatges té associar-se a Sostre Cívic?

  • Treballar per un model alternatiu al lloguer i la compra, més just i accessible, que evita l’especulació i garanteix el dret a l’habitatge a llarg termini.
  • L’ordre de número de soci/a és un dels criteris de selecció dels projectes generals: quan abans t’incorporis a la cooperativa, més possibilitats tens d’accedir a un projecte!
  • Participar de les decisions de la cooperativa amb el teu vot a l’Assemblea General.
  • Comptar amb suport i acompanyament per desenvolupar el teu projecte d’habitatge cooperatiu.
  • Formar part d’una xarxa de persones que compartim inquietuds i necessitats sobre l’habitatge, i formar-te als espais formatius que organitzem periòdicament: construcció, ecologia, economia, cooperativisme…

Et recordem que si vols donar-te d’alta com a persona sòcia de la cooperativa, pots fer-ho omplint aquest formulari