Categoria: Sostre Cívic

Més de 200 sòcies a la 4a Trobada de Sostre Cívic: creixent sense conformar-se

30.04.2026

Més de 200 sòcies es van reunir el 25 d’abril a la Nau Bostik de Barcelona per debatre el present i el futur del cooperativisme d’habitatge, amb sessions que van posar sobre la taula les contradiccions del model i les eines per fer-lo accessible a tothom

La Nau Bostik va acollir dissabte passat 25 d’abril la quarta edició de la Trobada de Sòcies de Sostre Cívic, la cita anual que reuneix la base social de la cooperativa per debatre, aprendre i reforçar el vincle entre les persones que la fan possible. Amb més de 200 participants, la jornada va confirmar un creixement sostingut de la cooperativa i, alhora, la seva voluntat de no esquivar les preguntes incòmodes: es pot fer habitatge cooperatiu per a tothom? Estem reproduint, sense voler, les lògiques del mercat que diem combatre?

El cartell d’enguany, obra de l’il·lustrador valencià Elías Taño, ja donava pistes sobre el to de la jornada: figures populars pressionades per blocs d’habitatge, però emergint, amb un cargol que avança lentament, però sense aturar-se (un picada d’ull històrica al moviment zapatista). El lema, “Un sostre per a les classes populars”, lluny de ser una declaració d’intencions abstracta, era el fil conductor de la jornada.

Debats societaris: la cooperativa, des de dins

La jornada va arrencar amb tres debats interns reservats a sòcies, per treballar qüestions de govern que sovint queden fora dels òrgans de participació formals.

El primer va abordar el protocol d’impagaments: com actua la cooperativa quan una sòcia no pot fer front a les quotes? El debat va posar de manifest la tensió entre les normes internes, l’equilibri econòmic i la necessitat de respostes humanes davant situacions de vulnerabilitat. Van sorgir propostes concretes: reforçar el fons de solidaritat, activar mecanismes de detecció preventiva i no mercantilitzar les relacions internes. El consens va ser clar: un protocol d’impagaments no pot ser un procediment administratiu, sinó una eina de cohesió comunitària.

El segon debat va girar al voltant de com millorar les assemblees generals en una cooperativa on ja superem les 2.400 sòcies. Mònica Gifreu (de l’equip tècnic de Som Energia, amb 86.000 sòcies) va compartir el recorregut de la cooperativa energètica més gran d’Europa: espais preparatoris, infografies de resum, calendaris anuals i grups de treball temporals que alleugereixen l’agenda assembleària. Van sorgir idees per obrir altres espais de deliberació: debats virtuals, terminis de votació ampliats i grups de treball per temàtiques transversals, sense renunciar a la funció de sobirania de l’Assemblea.

El tercer debat va plantejar una qüestió que moltes cooperatives eviten: què passa quan una sòcia usuària té un habitatge en propietat? En una discussió oberta i fraternal, va quedar clar que la cooperativa, com a entitat de l’economia social i solidària amb vocació transformadora, no pot ser indiferent a l’ús especulatiu de la propietat privada. Però la regulació concreta genera dubtes legítims: com es defineix l’especulació, com es detecta, quines excepcions cal contemplar. Sense prendre decisions (perquè això correspon a l’Assemblea, l’únic òrgan que pot modificar els Estatuts), van sorgir propostes com cedir habitatges en propietat a la cooperativa, establir topalls de renda i oferir acompanyament legal per a la gestió d’herències. El debat continua obert, i tothom va considerar útil i necessari haver-lo fet.

El model cooperatiu a examen

Després de l’esmorzar, la Trobada es va desdoblar en tres xerrades simultànies que van concentrar bona part de la intel·ligència col·lectiva de la jornada.

Cures, col·lectivitat i individualisme, amb Javier Correa Román (Escuela de las Periferias, La Villana de Vallekas) i Mireia Parera (Fil a l’Agulla), moderats per Amaia Belastegui (tècnica de projectes de Sostre Cívic), va ser la sessió més exigent intel·lectualment. Tots els ponents van alertar que el discurs de les cures, nascut de la tradició feminista, pot acabar capturat per una lògica neoliberal i individualista. Quan “posar les persones al centre” es tradueix en satisfer demandes individuals sense qüestionar l’estructura col·lectiva, les assemblees es converteixen en espais terapèutics que esgoten en lloc d’activar. Correa va posar nom al “rendisme de les cures”, la tendència a relacionar-se amb el col·lectiu com a proveïdor de benestar personal. Parera va aportar la seva perspectiva basada en la pràctica: els col·lectius han de cuidar el projecte, no només les persones. El tancament va ser explícitament polític: les cures han de tornar a ser materials i col·lectives, no a la gestió infinita del “jo”.

Un cooperativisme d’habitatge per a tothom. Lorenzo Vidal (UOC), Eulàlia Tubau (codirectora de Sostre Cívic) i Francisco Rubio (Les Juntes, l’Hospitalet) van debatre sobre l’accessibilitat del model. Sostre Cívic ha incorporat 8 edificis i més de 87 habitatges via dret de tanteig i retracte des de 2020, reduint les aportacions inicials fins a uns 3.000 euros. Les Juntes treballa una cooperativa “dispersa” que allotja persones en risc de desnonament en habitatges extrets de fons voltor i concentrats al barri de La Florida. Vidal va indicar quins són els límits estructurals: sense control del sòl i sense polítiques públiques de desvalorització dels habitatges gestionats al mercat especulatiu, cap cooperativa pot universalitzar el model de manera aïllada. L’assequibilitat depèn, doncs, tant de l’esforç intern de les cooperatives com de polítiques públiques i d’accés a un finançament més just.

Estem reproduint la llar capitalista? Irene Sabaté (UB i Observatori DESCA), Nacho (Sotrac, Sants) i Uli Eulàlia Odina (projecte El Turrós, de Sostre Cívic a Arguelaguer, La Garrotxa) van explorar si el canvi de fórmula jurídica implica un canvi real en la manera de viure. Sotrac, amb el model clúster (38 habitatges amb zones compartides), i El Turrós (9 adults, convivència única, producció agroecològica i tasques reproductives col·lectivitzades) van exemplificar dues versions del mateix projecte: difuminar la frontera entre espai privat i comunitari com a acte polític. Sabaté va subratllar que la tinença cooperativa allibera parcialment del mercat i que els espais compartits amb el barri o el poble obren fronteres entre el comunitari i el públic.

Cooperativisme, límits i accés universal a l’habitatge

Cap al migdia, la Trobada va acollir la gravació en directe del pòdcast Com dir-t’ho, de l’Escola Guillem Agulló d’Òmnium Cultural, conduït per Jana Jubert i Laura Grau, i amb David Fernández i Paula Cardona com a convidats. La conversa va abordar sense embuts el potencial i els límits del cooperativisme d’habitatge com a eina per fer efectiu el dret a l’habitatge de manera universal: una peça imprescindible, però insuficient si no va acompanyada de transformació política estructural. El capítol es podrà recuperar aviat a les xarxes oficials de l’Escola Guillem Agulló.

La sobretaula, després del dinar comunitari, va tenir un format molt celebrat: el concurs “Cases d’algú”, amb Ana Polo, una versió del “Precio Justo” aplicada als preus de lloguer de Barcelona. Riure per no plorar davant els ‘zulos’ que el mercat anomena “habitatges”, però fer-ho juntes i amb consciència política, és també una manera de construir comunitat.

La jornada va tancar amb una sessió informativa per a sòcies expectants, orientada a explicar els itineraris que ofereix Sostre Cívic per incorporar-se a un projecte existent o impulsar-ne un de nou.

Una cooperativa que no s’hi repenja

El Consell Rector va prendre la paraula per tancar la jornada amb un discurs que va posar xifres i horitzons al debat del dia. En matèria d’assequibilitat, va recordar que les aportacions de capital social ja se situen entre 1.500 i 3.000 euros en els projectes de tanteig i retracte, i que l’objectiu és continuar reduint-les fins a fer-les assimilables a l’entrada d’un lloguer. En sòl públic, les aportacions de les sòcies ja no superen el 10% del cost total de les noves promocions. Per això Carlos Alcoba, president de la cooperativa, va subratllar que, per continuar avançant en l’assequibilitat, cal un suport públic decidit: l’habitatge cooperatiu ha de ser una eina de política pública, no un experiment, i va criticar explícitament que l’Ajuntament de Barcelona estigui cedint solars a grans promotores privades en detriment del conveni ESAL.

En clau de fites, va anunciar que enguany s’iniciarà la convivència a tres projectes clau: Cal Paler Nou a Cardedeu (36 habitatges sobre sòl privat), Terra de Mar a Palamós (34 habitatges, primer projecte d’obra nova a les comarques gironines) i Walden XXI (primer projecte cooperatiu per a gent gran), i que això vol dir que a finals d’any la cooperativa se situarà prop de les 500 sòcies en convivència, més de 600 l’any vinent. I va deixar anar un missatge que es relliga amb els debats de la jornada: “El repte no és créixer per créixer. És créixer per transformar.”

I és que si hi ha una conclusió que travessa tota la jornada és aquesta: Sostre Cívic és una cooperativa que ha decidit no instal·lar-se en la seva pròpia narrativa d’èxit. Debatre les contradiccions internes i assenyalar els límits del model és part del projecte. El camí cap a un sostre per a les classes populars és llarg, ple de friccions necessàries i dependent de transformacions que van molt més enllà de les cooperatives. Però la Nau Bostik va ser, dissabte, un bon lloc per continuar traçant-lo.

La propera gran cita serà el dissabte 13 de juny a Cardedeu, amb una visita al projecte de Cal Paler Nou, a punt d’estrenar convivència.

Guanyem el Premi Bicimpuls pel nostre sistema de bicicletes compartides en habitatge cooperatiu

9.04.2026

L’Àrea Metropolitana de Barcelona ens ha reconegut amb el Premi Bicimpuls 2025 en la categoria de foment de la bicicleta per la mobilitat quotidiana. El guardó destaca el nostre sistema de bicicletes elèctriques i cicles de càrrega compartits com una eina que connecta habitatge cooperatiu, mobilitat sostenible i vida comunitària.

Tenim una bona notícia a compartir: hem guanyat el Premi BICIMPULS 2025, en la categoria de foment de la bicicleta per la mobilitat quotidiana, pel nostre projecte VésenBici — bicicletes comunitàries a l’habitatge cooperatiu. El guardó, atorgat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i Bicibox, ens ha estat lliurat a la primera Gala de la Bicinit Metropolitana, celebrada al vestíbul de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona davant de més de 175 assistents.

Però el premi no és per a un projecte de bicicletes qualsevol. És el reconeixement a una manera d’entendre l’habitatge i la ciutat.

Moure’s en cooperatiu

A Sostre Cívic defensem que l’habitatge és molt més que habitatge. És comunitat, és salut, és dret a una vida digna. I això vol dir que quan dissenyem els nostres edificis, pensem en com s’hi viurà, però també en com s’hi mourà la gent que hi viu, com consumirà, com conviurà i com cuidarà l’entorn.

El projecte VésenBici integra bicicletes elèctriques i cicles de càrrega comunitaris com a infraestructura estable dins dels nostres edificis cooperatius en cessió d’ús. Entre 2024 i 2025 hem posat en marxa una prova pilot amb 12 bicicletes electrificades i 3 cicles de càrrega, combinada amb formació en circulació i manteniment, adequació d’aparcaments i eines de governança col·lectiva perquè cada comunitat gestioni la seva flota de manera autònoma.

La mobilitat sostenible no és un afegit ni un extra: és una peça del model. Partim d’una diagnosi clara: la dependència del vehicle privat té un cost econòmic, ambiental i espacial enorme. L’habitatge cooperatiu, en canvi, ofereix un marc idoni per mancomunar serveis i construir alternatives col·lectives reals. Quan tens governança democràtica i una mirada de llarg termini, pots prioritzar el bé comú per sobre de la lògica de mercat.

Cinc comunitats, 122 persones, un model que creix

Des de finals de 2022, el projecte s’ha implementat a les comunitats de La Balma, Cirerers, Princesa49, Clau Mestra i La Xicoira, a Barcelona, Sant Cugat del Vallès i Olesa de Montserrat. En total, 122 persones sòcies s’han beneficiat de la iniciativa, i 19 sòcies han participat activament en el seu desenvolupament.

No ens hem limitat a posar bicicletes a disposició de les comunitats. Hem fet estudis personalitzats de mobilitat, sessions formatives per garantir un ús segur i autònom, i hem dissenyat infraestructures segures d’aparcament, ancoratge i càrrega adaptades a les necessitats de cada edifici. L’objectiu és convertir la bici en una opció real per a desplaçaments curts de menys de 5 km i per connectar amb el transport públic en trajectes més llargs.

A més, estem elaborant una guia tècnica d’aparcaments segurs i electrificació que ja s’aplica a 4 noves promocions en marxa arreu del país.

Intercooperació: el que fa possibles les solucions reals

Volem agrair de manera explícita la intercooperació, perquè és el que fa possibles solucions reals. Hem comptat amb Biciclot, que ha aportat el servei tècnic i la dinamització, i amb Som Connexió en l’àmbit dels comuns digitals. La flota s’ha produït a través del projecte Rebiciclem, de Biciclot, amb criteris d’economia circular i inserció sociolaboral. Sense aquesta col·laboració i aquest coneixement compartit, el projecte no tindria la mateixa solidesa ni la mateixa capacitat de replicar-se.

No és casual que un altre dels guardons de la nit hagi anat precisament a Biciclot, premiats per Bicibarris i les Rutes Climàtiques. Quan l’economia social treballa en xarxa, els resultats es multipliquen.

Un model per exportar

No volem que això quedi en cinc edificis. Les guies de criteris d’aparcament, la metodologia d’estudi personalitzat per comunitat i el sistema de rènting amb manteniment estan dissenyats per poder-se aplicar a qualsevol promoció cooperativa o comunitat metropolitana que vulgui avançar cap a una mobilitat més sostenible i col·lectiva.

Com va dir l’Ángela García, vicepresidenta i membre del Consell Rector de Sostre Cívic, en recollir el premi: “No és només un premi a una activitat; és un premi a una manera d’entendre l’habitatge i la ciutat.”

Aquest reconeixement ens anima a continuar: més habitatge fora del mercat, més comunitats que cuiden el seu entorn, més vida cooperativa que transforma la ciutat de debò.

Ens mudem! Nova seu provisional al carrer Aragó

26.03.2026

Dotze anys al carrer Casp, més de 250 persones allotjades en habitatge cooperatiu i un equip que ha passat d’una persona a 26. Des d’avui, tot això continuarà creixent des d’una nova adreça: el carrer Aragó 141, la nostra seu provisional fins que aterrem al carrer Trafalgar.

Companyes de l’equip preparant les caixes i elements per emportar-nos

A partir d’avui, Sostre Cívic fem les maletes. Deixem l’espai físic de Casp 43 per instal·lar-nos temporalment al carrer Aragó 141, 4a planta — l’antiga seu del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya —, on estarem fins que estiguin llestes les obres del local que hem adquirit al carrer Trafalgar, la nostra futura seu compartida amb Arç Cooperativa, Som Connexió i Crític.

Però anem a pams, perquè aquesta mudança mereix una mica de context i, sobretot, un bon agraïment.

Qui som ECOS

El Grup ECOS és un grup cooperatiu format per empreses que ofereixen una alternativa al model socioeconòmic actual, basada en els valors de l’economia social i solidària. La seva missió és fer créixer el mercat social, apropant-hi més organitzacions, sectors econòmics, administracions públiques i persones, a partir de l’actuació de les organitzacions sòcies del grup, de la intercooperació entre elles i de les relacions que es fomenten amb altres agents.

El Grup ECOS es va constituir l’any 2011 i es va instal·lar al local del carrer Casp 43. Des de llavors ha crescut fins a convertir-se en un referent de l’economia social a Barcelona. Avui, som 16 les cooperatives sòcies: Arç Cooperativa, Calidoscoop, Celobert Arquitectura Enginyeria i Urbanisme, Coop de mà, Crític, Diomcoop, ETCS, iACTA Sociojuridica, iLabSo recerca social, LabCoop, L’Apòstrof, Missatgers Trèvol, Nusos Activitats Científiques i Culturals, Opcions de Consum Responsable, Quèviure i Sostre Cívic. Un ecosistema viu, divers i compromès, teixit al llarg d’anys de feina compartida i intercooperació.

Exterior i interior del local del Grup ECOS, a c. Casp 43

Seguim a ECOS, però des d’un nou espai

No marxem del Grup ECOS, continuem formant-ne part com a cooperativa sòcia: el que canvia és l’adreça, no el compromís. Funcionarem com un satèl·lit que, a partir d’avui, orbita des d’una nova seu provisional al carrer Aragó 141 fins que aterrem definitivament a la nostra futura seu del carrer Trafalgar, un espai compartit que estem construint conjuntament amb Arç Cooperativa, Som Connexió i Crític.

Val a dir que ECOS, per la seva banda, ha fet un pas molt important recentment: el passat 19 de gener el Grup ECOS va fer efectiva la compra del local del carrer Casp 43, on onze de les setze sòcies del grup hi estan allotjades des de l’any 2011. La decisió respon, entre altres raons, a la voluntat de deixar d’estar sotmeses a les dinàmiques especulatives del sector immobiliari. Una gran notícia per al conjunt del moviment cooperatiu, de la qual ens alegrem enormement!

Casp 43 ja és molt més que una adreça

Casp 43 ha estat el trampolí col·lectiu des d’on s’ha impulsat l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya. Des d’aquí hem crescut com a cooperativa: des del Yabel, que va començar tot sol a mitja jornada l’any 2015, fins a les 26 persones que avui formem part de l’equip tècnic. Però el que ha fet especial aquest espai no és només el que hem construït nosaltres sols, sinó tot allò que hem fet juntes.

A la cuina d’ECOS s’ha fet intercooperació de debò. Amb Celobert hem dissenyat edificis que avui són llars reals: Cirerers n’és l’exemple més conegut, i ara continuem plegats en el nou projecte de La Llaó. Amb l’Arç Cooperativa hem pogut assegurar les primeres obres i tots els nostres projectes d’habitatge, en uns moments en què ningú donava un duro per nosaltres. Amb L’Apòstrof i el Crític hem col·laborat per donar a conèixer el model de cessió d’ús i explicar per què l’habitatge cooperatiu és una alternativa real a la propietat i al lloguer. Amb Opcions hem treballat per incorporar el consum responsable i sostenible dins de la nostra cooperativa. I amb totes les companyes del grup, en algun moment, hem compartit un projecte, una taula, un dubte o un objectiu comú.

Tot això ha deixat una empremta profunda en la manera com treballem i ens relacionem. I el resultat és ben tangible: hi ha més de 250 persones que ara viuen en una casa que s’ha aixecat des de les parets de Casp 43. Es diu aviat!

Sessió informativa i reunió de l’equip tècnic a Casp 43

Gràcies, companyes

Voldríem aprofitar aquest comiat per expressar el nostre agraïment més sincer a totes les companyes d’ECOS per tots aquests anys de convivència, debats, dinars compartits i feina conjunta. Heu sigut —i continueu sent— una part fonamental del que som avui. La calor d’un espai no la fan les parets, sinó les persones que l’habiten, i vosaltres heu fet de Casp 43 un lloc on ha valgut molt la pena créixer.

Ens veieu aviat, des d’una nova adreça però amb les mateixes ganes i els mateixos valors.

A partir del 30 de març, ens trobareu a: Carrer Aragó 141, 4a planta, a Barcelona.

El futur espai cooperatiu del carrer Trafalgar ja pren forma: arrenca la rehabilitació

24.03.2026

Les obres, executades per La Constructiva i dissenyades per Celobert, transformaran un local de 1.400 m² en un punt de trobada per a l’economia social i solidària al centre de Barcelona.

Sostre Cívic, Arç Cooperativa, Som Connexió i Crític posem en marxa la rehabilitació del local que també esdevindrà el 2027 la seu de les quatre cooperatives.

Estat de les obres al local del carrer Trafalgar, aquest matí

Quan fa uns mesos anunciàvem la compra del local del carrer Trafalgar de Barcelona, ho fèiem amb la convicció que era un pas estratègic per consolidar el nostre projecte i el de les cooperatives germanes amb qui compartim valors i visió. Avui, aquella aposta es fa més visible que mai: les obres de rehabilitació ja han començat.

El local, de 1.400 metres quadrats i amb entrada tant pel carrer Trafalgar com pel carrer Ortigosa, es transformarà en un espai de referència per a l’economia social i solidària al centre de Barcelona, amb capacitat per a més d’un centenar de llocs de treball. Hi compartirem seu amb Arç Cooperativa, Som Connexió i Crític.

Una rehabilitació 100% cooperativa

Les obres les executa La Constructiva, la cooperativa de construcció que vam impulsar des de Sostre Cívic, i el disseny arquitectònic i la conceptualització dels espais van a càrrec de la cooperativa d’arquitectes Celobert. El projecte s’ha concebut amb criteris de sostenibilitat, eficiència energètica i flexibilitat d’usos, amb l’objectiu de crear una infraestructura compartida que faciliti noves formes de treball col·laboratiu i intercooperació.

En aquests moments, les obres es troben en fase d’enderroc per obrir nous espais de ventilació i llum natural. La gestió dels materials sobrants es fa a través d’un conveni amb SaóPrat, empresa d’inserció sociolaboral que, des del seu projecte Redó d’economia circular, recupera elements com sanitaris, lluminàries i ceràmiques per incorporar-los a noves obres.

Patrimonialitzar per resistir

Per a Sostre Cívic, que fem dècades que treballem per garantir l’accés a l’habitatge fora del mercat especulatiu, aquest projecte és coherent amb la nostra manera d’entendre l’economia: construir patrimoni col·lectiu com a eina d’estabilitat i autonomia a llarg termini. En un context de forta pressió immobiliària al centre de la ciutat, disposar d’un espai propi és una condició necessària per créixer i consolidar el projecte.

No som els únics que apostem per aquesta via. Cada vegada més cooperatives i entitats de l’economia social i solidària estan comprant les seves seus, cansades dels increments de preus dels lloguers i convençudes que generar patrimoni propi és una eina de resistència. Les xifres ho avalen: al llarg del 2025, Fiare Banca Ètica va finançar més de 20 operacions d’aquest tipus per un valor total de 13 milions d’euros. Una tendència que, com recull un recent reportatge del CRÍTIC, s’estén arreu del país, des de Mataró fins a Manresa, passant per Girona, Sabadell o Sant Cugat.

La inversió total de l’operació del local de Trafalgar —compra i rehabilitació— és de 4,5 milions d’euros, finançada amb fons propis de les quatre entitats i amb el suport de Fiare Banca Ètica i Coop57, en el que ha estat la primera col·laboració conjunta d’ambdues entitats en un finançament d’aquest tipus.

Més que oficines: un ecosistema cooperatiu

El futur espai no serà només un lloc de treball. Volem que sigui un punt de trobada per a iniciatives transformadores vinculades al cooperativisme i a l’economia social. S’hi preveu una sala d’actes oberta a activitats i un estudi de videopòdcast impulsat per Crític.

Amb aquest projecte, consolidem el que ja anomenen el triangle cooperatiu del centre de Barcelona: el Grup ECOS al carrer Casp, el Col·lectiu Ronda al carrer Trafalgar, i ara nosaltres i les cooperatives germanes, també al Trafalgar. Una concentració d’iniciatives que és, alhora, una mostra de la fortalesa de l’ecosistema cooperatiu català.

L’espai preveu obrir les portes el 2027. Fins aleshores, continuarem informant-vos de com avancen les obres.

Així quedarà l’espai després de les obres

Prop de 100 sol·licituds en un mes: sòcies que volen sumar-se als nous habitatges cooperatius

26.02.2026

Les darreres campanyes d’incorporació als projectes de Manresa, Cardedeu i Martorell han generat una resposta sense precedents: prop de 100 persones sòcies expectants han sol·licitat formar part de projectes. Repassem els processos recents, les campanyes obertes i les que arribaran aquest any.

Sòcies del grup impulsor de Terra de Mar, a Palamós, durant una visita d’obres.

L’habitatge cooperatiu ja no és només una idea de futur! Cada vegada som més les que apostem per model en en cessió d’ús com una alternativa real i necessària davant la crisi d’accés a l’habitatge. L’èxit de les primeres campanyes d’incorporació a grups impulsors de projectes que hem fet aquests primers mesos de 2026 demostra que el model genera confiança i interès creixent, i que es consolida com una eina estructural per ampliar el parc d’habitatge no especulatiu.

Prop de 100 persones sòcies expectants han sol·licitat, només en el mes de febrer, formar part de projectes en promoció o amb vacants. Quan, abans d’acabar el 2026, comencin la fase de convivència diferents projectes en fase d’obra ja molt avançada, superarem les 500 sòcies en convivència. El creixement sostingut de la base social reforça la viabilitat i l’impacte del model cooperatiu a tot el territori territori.

Balanç de les darreres campanyes: alta participació i projectes que avancen

En les darreres setmanes hem tancat tres processos d’incorporació amb una participació molt significativa.

La Bertrana (Manresa)
El segon projecte més gran de la cooperativa, amb 60 habitatges, va tancar inscripcions el 20 de febrer amb 27 persones sòcies inscrites. Si tothom compleix els requisits establerts, se sumaran a les 12 unitats de convivència que ja formen part del grup impulsor.

Actualment estem acabant de revisar les sol·licituds rebudes tot i que ja valorem molt positivament l’interès generat, que reforça l’impuls i la solidesa del projecte. Mentrestant, les obres continuen avançant i la previsió és iniciar la convivència a principis de 2027.

Cal Paler Nou (Cardedeu)
Cal Paler Nou és la primera promoció de gran dimensió construïda sobre sòl privat adquirit directament per la cooperativa. Una aposta estratègica per retirar habitatge del mercat especulatiu i incorporar-lo a la propietat gestiona de forma col·lectiva.. L’interès que ha generat és excepcional: la darrera crida per adjudicar els habitatges disponibles, que va finalitzar el 15 de febrer, ha rebut 62 sol·licituds que actualment es troben en fase de revisió.
L’edifici compta amb 36 habitatges cooperatius i es troba ja en la seva fase final de construcció. Si es mantenen els terminis previstos, les sòcies celebraran la inauguració de la convivència aquest estiu, consolidant així un dels projectes més emblemàtics de la nostra entitat.

Mur (Martorell)

Entre el 14 de gener i el 2 de febrer vam obrir una campanya per cobrir un habitatge vacant al projecte Mur, a Martorell (inaugurat el 2020). Sis persones sòcies es van presentar al procés d’incorporació i, un cop resolt, el projecte ja té nou veí! De fet, ja s’hi ha instal·lat i forma part de la vida quotidiana de les 13 unitats de convivència. Una nova incorporació que reforça la convivència i consolida aquest projecte que continua avançant i enfortint-se.

Campanyes obertes actualment

Si estàs buscant formar part d’un projecte de vida comunitària, actualment tenim diversos processos actius:

La Bastida – Pati del Gall (Vilafranca del Penedès): En aquest edifici de 24 habitatges de protecció oficial, el grup està pràcticament complet, quedant només un últim habitatge disponible. Aquest ha d’estar destinat específicament a persones menors de 35 anys que vulguin sumar-se a aquest projecte al centre de la vila.

El Cairó (Granollers): Manté la seva llista oberta de manera permanent i preveu iniciar la convivència a principis de 2027. Actualment, dels 29 habitatges de l’edifici, queda 1 habitatge disponible reservat per a joves nascudes a partir del 1992.

Can 70 (Barcelona): El primer projecte sènior sobre sòl públic té les últimes vacants disponibles per a persones d’entre 55 i 59 anys.

Walden XXI (Sant Feliu de Guíxols): Tot i que el grup està complet, és possible contactar per mostrar interès i iniciar un procés de coneixença amb el grup sènior, que preveu entrar-hi a viure a finals d’any.

Edifici d’El Cairó en construcció, a Granollers

Properament: nous projectes amb inscripcions obertes

La previsió és que aquesta primavera publicarem les campanyes per constituir els grups impulsors de:

Argentona: projecte de 20 habitatges protegits, amb preferència per a joves i persones empadronades al municipi.
Lleida (barri de Joc de la Bola): edifici d’obra nova amb 25 habitatges de protecció oficial.

Dos projectes que ampliaran la presència del model cooperatiu al territori i que obriran noves oportunitats per formar part d’un habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Si t’interessa, et recomanem fer una ullada a les pàgines dels projectes al web i subscriure’t per rebre avisos quan s’obrin les inscripcions.

Com funcionen les incorporacions a Sostre Cívic?

Els processos d’incorporació depenen de la fase en què es troba el projecte:

Projectes en promoció: Les incorporacions poden ser intermitents (crides puntuals) o permanents (revisions del formulari cada 3-4 mesos). Quan es tanca una campanya, les socies que no s’incorporen al projecte passen a formar part de la llista d’espera. Si la llista s’esgota en algun moment, i el projecte necessita incorporar més sòcies, obrim una nova convocatòria. Si no hi ha campanya activa, pots subscriure’t per rebre avisos informatius.
Projectes en convivència: Quan el grup està complet i s’inicia la convivència, s’eliminen les llistes d’espera creades en fase de promoció. Si es produeix una baixa, obrim una nova campanya entre persones sòcies expectants fins a cobrir la plaça.

En tots els casos, el criteri prioritari és l’antiguitat com a persona sòcia, juntament amb els criteris específics del projecte, com l’edat o condicions vinculades a la propietat del sòl, especialment si és pública, com estar inscrit al registre de sol·licitants d’HPO.

Grups en fase d’impuls, promoció i convivència

Si ja ets sòcia, pots gestionar inscripcions i consultar llistes d’espera a través de La Interna. I si encara no ets sòcia, pots consultar totes les vacants a l’apartat Projectes amb vacants del web, amb el dossier actualitzat i el formulari corresponent.

Et convidem a fer el pas i sumar-te a un model que blinda l’habitatge davant l’especulació i el posa al servei de les persones i les comunitats.

Sostre Cívic recapta 1,5 milions d’euros en capital social voluntari i consolida el finançament cooperatiu

5.02.2026

Amb els 500.000 € recaptats durant la darrera nova campanya d’aportacions voluntàries, consolidem el capital social voluntari com una eina clau per reforçar la solvència de la cooperativa i fer créixer el nostre model d’habitatge cooperatiu.

Visita d’obra amb el grup en el projecte El Cairó, a Granollers

Durant el darrer mes de desembre de 2025, des de Sostre Cívic vam obrir una nova campanya d’aportacions de capital social voluntari. Una campanya que ja hem tancat amb èxit, assolint 500.000 € en menys d’un mes gràcies a la participació de 79 persones, estructurada en trams de 1.000 € i amb una mitjana de prop de 6.500 € per aportació. Aquests resultats consoliden el capital social voluntari com una eina de finançament estable, accessible i alineada amb els valors del cooperativisme. La resposta obtinguda confirma l’interès creixent per formes d’estalvi que generen retorn social i impacte directe sobre el dret a l’habitatge.

Amb aquest resultat, el capital social voluntari de Sostre Cívic arriba als 1,5 milions d’euros. Aquests recursos reforcen els fons propis de la cooperativa i, tot i que no es destinen a despesa corrent ni a projectes concrets, enforteixen de manera estructural la seva capacitat econòmica, reduint la dependència del finançament extern bancari i millorant les condicions per impulsar noves inversions o projectes. En termes relatius, el capital social voluntari acumulat representa el 68 % dels ingressos anuals de 2024 (el darrer balanç tancat), una dada que posa de manifest el paper clau d’aquesta eina en l’estabilitat i el creixement de Sostre Cívic.

Condicions de l’última campanya d’aportacions

Aquesta darrera campanya s’ha impulsat després que el Consell Rector aprovés la reobertura del capital social voluntari, arran de l’entrada en vigor de novetats fiscals rellevants. Entre aquestes, destaca la possibilitat de deduir fins al 20 % de les aportacions a l’IRPF, una mesura acordada pel Parlament de Catalunya i recollida al Decret llei 5/2025, de 25 de març. La deducció s’aplica tant a les aportacions obligatòries realitzades des de l’1 de gener de 2025 com a les aportacions voluntàries, sempre que es mantinguin a la cooperativa durant un mínim de cinc anys i amb un límit de 3.000 € anuals.

➡️ Preguntes freqüents sobre la deducció a l’IRPF

Més enllà de les novetats fiscals, el Consell Rector va actualitzar la rendibilitat anual de les aportacions fins al 2 % i va introduir, per primera vegada, la possibilitat d’escollir la destinació dels diners. Les aportacions poden servir per reforçar el conjunt de la cooperativa o per impulsar Cal Paler Nou, amb 36 habitatges cooperatius a Cardedeu, un projecte estratègic per Sostre Cívic en desenvolupar-se sobre sòl privat adquirit per la cooperativa.

Obres del projecte de Cal Paler Nou, a Cardedeu

Capital social voluntari: confiança per avançar

El capital social voluntari és una eina de finançament col·lectiu pròpia del cooperativisme. Permet que les persones sòcies, tan expectants, de projecte o col·laborades, facin aportacions addicionals, voluntàries i remunerades, més enllà de les aportacions obligatòries per fer-se sòcia o per formar part d’un projecte d’habitatge. Aquestes aportacions són retornables en els termes establerts als estatuts i remunerats segons marca i actualitza anualment el Consell Rector. És a dir, és una eina d’estalvi per les sòcies i reforça un model basat en la propietat col·lectiva, la gestió democràtica i el dret a l’habitatge.

Aquesta eina col·lectiva ja ha estat utilitzada per 220 persones sòcies, han participat en les diferents campanyes de capital social voluntari de Sostre Cívic des de 2023, reforçant una base social compromesa amb un model d’habitatge amb propietat col·lectiva i gestió democràtica. Més enllà de ser una eina financera, és una expressió directa de confiança en el projecte col·lectiu que construïm entre totes. I aquest èxit és una mostra clara que, quan ens organitzem col·lectivament, podem construir alternatives reals i sostenibles.

Volem agrair la confiança de totes les persones que han fet possible aquest resultat. Quan l’estalvi es posa al servei del bé comú, demostrem que és possible fer créixer l’habitatge cooperatiu des de l’organització col·lectiva.

Seguim treballant per fer créixer l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús arreu del país!

Noves quotes de sòcia per al 2026: què canvia i quan s’aplicarà

15.01.2026

Ja ha arribat el 2026! I amb el nou any entra en vigor l’actualització del sistema de quotes de sòcia que va aprovar l’Assemblea General Ordinària de juny de 2025.

Assemblea General Ordinària del 14 de juny de 2025, al Bloc4BCN de Sants-Montjuïc (Barcelona)

A Sostre Cívic, l’entrada a viure no és el final del camí, sinó l’inici d’una nova etapa. Quan un projecte d’habitatge cooperatiu comença la convivència, la cooperativa continua present: acompanyant, cuidant i sostenint els projectes perquè puguin funcionar bé en el dia a dia i a llarg termini. Aquest acompanyament tècnic i col·lectiu és una de les claus del nostre model i un dels seus grans valors diferencials.

📅 El primer cobrament amb els imports actualitzats es farà a finals del primer trimestre, és a dir, a finals de març. El cobrament que es va passar a principis de gener corresponia a la quota de l’últim trimestre de 2025.

A continuació, t’expliquem els principals canvis amb més detall:

Quines són les noves quotes? Actualitzem i simplifiquem

L’actualització respon a l’IPC acumulat dels darrers quatre anys (19,8%) i va acompanyada d’una simplificació del sistema de quotes. A partir d’ara, hi haurà tres úniques tipologies:

Quota estàndard: 36 € trimestrals.
Quota reduïda: 6 € trimestrals.
Quota solidària: voluntària, per un import superior als 36 € trimestrals.

Et recordem que et pots desgravar a Hisenda l’import de totes les tipologies de quotes fins a un 80%, el límit màxim legal.

Aquest nou model vol reforçar una cooperativa sostenible, transparent i compromesa amb la diversitat de realitats de les seves sòcies.

Quins canvis s’apliquen respecte a l’anterior sistema?

S’amplia el llindar econòmic per accedir a la quota reduïda
La quota reduïda està pensada per garantir l’accessibilitat a la cooperativa. S’hi poden acollir:
1. Persones en situació d’atur
2. Menors de 30 anys
3. Unitats de convivència amb ingressos inferiors a 18.000 € bruts anuals. Aquest límit d’ingressos s’ha ampliat respecte a l’anterior sistema, que era de 15.000 €.
S’elimina la quota compensada
Amb el nou model, s’elimina la quota compensada, que deixa d’existir tant per a les noves sòcies com per a les actuals. El sistema de quotes queda així més clar, amb menys excepcions i tipologies.
Novetat per a les sòcies en convivència
Amb aquest canvi, totes les sòcies passen a tenir el mateix sistema de quotes, incloses les sòcies en convivència. Això vol dir que les sòcies en convivència poden optar tant per la quota estàndard com per la quota reduïda, en funció de si compleixen o no els requisits establerts.

Més informació i acompanyament

Si tens una situació específica o necessites aclariments sobre quina quota et correspon, pots escriure’ns a info@sostrecivic.cat o trucar-nos al 93 399 69 60.

👉 Consulta aquí la crònica de l’Assemblea General de juny de 2025

Ja pots consultar el Balanç Social 2025 de Sostre Cívic

2.01.2026

Hem publicat el Balanç Social 2025, l’eina de la XES que cada any ens permet mesurar, explicar i fer transparents els impactes socials, econòmics i ambientals de la cooperativa. Un exercici d’autoavaluació imprescindible per saber on som, què estem fent bé i en què tenim marge de millora.

Balanç Social XES de Sostre Cívic. INFOGRAFIA DE RESULTATS Baixa

El Balanç Social és una eina de rendició de comptes promoguda per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. Aquest 2025 Sostre Cívic ha obtingut una puntuació global de 6,55 sobre 10, per sobre de la mitjana del sector d’habitatge (5,60) i de la nota global del Balanç Social 2025 (5,47).

El Balanç Social avalua sis grans àmbits —economia i política de lucre, equitat i democràcia, gènere, sostenibilitat ambiental, compromís social i cooperació, i qualitat del treball— i ens ajuda a explicar amb dades com gestionem l’activitat i quin impacte generem. Aquest any, els resultats més sòlids se centren en l’economia i la política de lucre (100%), l’equitat i la democràcia (77%) i la qualitat del treball (78%).

Un any d’impuls i creixement cooperatiu

El 2025 ha estat l’any d’impuls més gran de la història de la cooperativa. Aquest Balanç Social es contextualitza en un any amb fites tan rellevants com l’inici d’obres de tres nous projectes d’habitatge cooperatiu (Cal Paler Nou, Terra de Mar i Walden XXI), la inauguració del primer projecte de Sostre Cívic a Lleida (La Voliana) i l’obtenció d’un crèdit històric de 31 milions d’euros del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, que ens permetrà construir fins a 350 nous habitatges en sòl públic. Avui ja sumem més de 2.200 persones sòcies, amb 190 habitatges en convivència, i 285 persones convivint-hi en 14 projectes diferents. La previsió el 2027 serà tenir en convivència 532 habitatges en 25 projectes, que seran aproximadament unes 800 persones.

Tot plegat, aquest salt d’escala el fem mantenint l’equilibri econòmic: les dades econòmiques de tancament de 2024 (les darreres auditades i, per tant, presentades al Balanç Social) Sostre Cívic ha tingut ingressos per valor de 2,5 M€ i despeses de 2,4 M€, amb el 100% dels excedents destinats a reserves, coherent amb el nostre objecte social sense ànim de lucre. A més, un dels àmbits més ben valorats de l’informe és el d’economia i política de lucre, amb un resultat excel·lent i destacant la baixa dependència de subvencions (22% dels ingressos), i l’aposta clara per les finances ètiques, amb més del 90% dels recursos dipositats en entitats de banca ètica.

Aquest resultat ens reforça una idea clau: el creixement només té sentit si el fem amb més democràcia interna, més coherència ecològica i més capacitat d’incidència col·lectiva per treure l’habitatge del mercat. El 2026 prioritzarem mesures per millorar la sostenibilitat i el compromís social —i per reforçar la perspectiva de gènere i les cures en la governança—, amb accions concretes en compres, mobilitat, aliances i participació comunitària.

2026, un any clau per consolidar l’habitatge cooperatiu a Catalunya

29.12.2025

El 2026 s’obre com un any clau per a Sostre Cívic, amb nous projectes d’habitatge cooperatiu, l’entrada a viure de diverses promocions i el reforç dels espais de participació. Un any que coincideix amb un moment polític determinant per consolidar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a alternativa real davant la crisi d’accés a l’habitatge.

Nous projectes en marxa i grups impulsors en creixement

Durant el primer trimestre de l’any activarem diverses campanyes per impulsar nous projectes d’habitatge cooperatiu o completar els grups impulsors d’alguns projectes ja en marxa. Per l’ordre previst, seran:

La Bertrana (Manresa), obre inscripcions a partir del 22 de gener.
Aquest projecte ubicat en sòl municipal cedit a Manresa serà, amb 60 habitatges, el segon projecte cooperatiu en cessió d’ús més gran de Catalunya i de l’Estat, només per darrere de Sant Andreu a Barcelona. Les obres estan plantejades per allargar-se fins a finals de 2026, amb la previsió d’entrada en convivència el 2027.

Cal Paler Nou (Cardedeu), obre inscripcions a partir del 26 de gener.
Aquest projecte pioner (la primera promoció de gran dimensió que es construirà sobre sòl privat) es troba ja en la seva fase final i preveu obrir inscripcions per acabar d’omplir el grup impulsor i adjudicar els habitatges que queden disponibles.

Al març, iniciem una campanya per constituir un nou projecte d’habitatge cooperatiu a Lleida.
Es preveu construir un edifici de 25 habitatges, amb superfícies que oscil·laran entre els 45 m² dels estudis; els 54 m² dels habitatges d’un dormitori o dos; fins als de tres dormitoris que tindran una superfície de 82 m².

A l’abril, es preveu iniciar la campanya per impulsar un nou grup a Argentona.
El Ple de desembre de l’Ajuntament d’Argentona (Maresme) ha aprovat la constitució del dret de superfície a favor de la nostra cooperativa per a desenvolupar un projecte de 20 habitatges cooperatius en règim de cessió d’ús en la finca municipal de Ca Serra Lladó

Al llarg del 2026 també està previst l’inici d’obres del projecte La Corrala, al barri del Poble-sec de Barcelona, que va culminar el 2025 la seva aprovació com a projecte d’habitatge cooperatiu després d’anys de treball com a grup llavor. El desenvolupament arquitectònic participatiu està en marxa amb l’equip d’arquitectes de UMMA, i s’està trametent el dret de superfície sobre el solar municipal cedit per 99 anys per l’Ajuntament de Barcelona. A més, confiem que aquest sigui l’any en què puguem anunciar l’impuls de nous projectes a la ciutat de Barcelona, amb la reactivació del conveni ESAL i una aposta clara per la col·laboració público-cooperativa.

Paral·lelament, projectes com Pati del Gall, El Cairó, Walden XXI i Can 70 mantenen la llista oberta de manera permanent per a les persones interessades a incorporar-se als seus grups impulsors.

Més projectes inicien la seva convivència

El 2026 serà especialment rellevant per l’entrada en convivència de diversos projectes arreu del territori. A l’abril està prevista la inauguració de la convivència a D’Avall (La Cellera de Ter), un projecte de petita escala amb un fort arrelament local.

I al juny hi haurà dues fites destacades: l’entrada a viure de Cal Paler Nou, a Cardedeu, i de Terra de Mar, a Palamós, dos projectes que exemplifiquen la diversitat de situacions (sòl privat i sòl públic) i la capacitat del model per retirar habitatge del mercat especulatiu.

A la recta final de l’any culminaran dos projectes de gran importància. Al novembre està prevista la inauguració de Walden XXI, a Sant Feliu de Guíxols, i al desembre de El Cairó, a Granollers. Amb aquestes noves convivències, centenars de sòcies de Sostre Cívic accediran a un habitatge estable, assequible i gestionat col·lectivament, i la cooperativa ja s’aproparà a les prop de 500 sòcies en convivència a finals d’any.

Participació i vida cooperativa

El 2026 també reforçarem els espais de governança i participació de la cooperativa:

El 18 d’abril celebrarem una nova Trobada de sòcies, de nou a la Nau Bostik, un espai clau per compartir experiències, generar debat i enfortir el sentit de comunitat entre projectes.
El dissabte 13 de juny tindrà lloc l’Assemblea General Ordinària (AGO), on rendirem comptes, definirem les línies estratègiques i prendrem decisions col·lectives sobre el futur de Sostre Cívic.

Apunta’t les dates!

Un any clau en l’àmbit polític

Finalment, el 2026 ha de ser l’any de l’aprovació de la nova Llei de cooperatives al Parlament de Catalunya, previsiblement durant el primer trimestre. Aquesta reforma legislativa és una reivindicació històrica del sector i ha de permetre reconèixer i blindar millor l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a eina estructural de la política d’habitatge.

Per a Sostre Cívic, aquest avenç normatiu és imprescindible per escalar el model, garantir-ne la seguretat jurídica i reforçar la col·laboració públic-comunitària com a via per ampliar el parc d’habitatge no especulatiu.

Les sòcies dels projectes de Sostre Cívic et desitgen un bon any 2026!

Encetem el 2026 amb la convicció que l’habitatge cooperatiu és una alternativa real i necessària davant la crisi d’accés a l’habitatge. Amb nous projectes, més convivències i un marc legal més fort, continuem treballant per fer del dret a l’habitatge una realitat per a cada vegada més persones.

T’animem a seguir de prop aquests esdeveniments, i a participar-hi: Pots subscriure al nostre butlletí perquè t’enviem totes les novetats i notícies directament al teu correu, i no t’hi perdis res!

Grups llavor i sòcies de projectes: impulsem Sostre Cívic amb participació i autoorganització

16.12.2025

El mes de desembre vam celebrar simultàniament una trobada de grups llavor i una sessió del Consell de Projectes. Dos espais complementaris que reforcen la governança cooperativa i el paper actiu de les sòcies en totes les etapes dels projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Aquest mes de desembre, el dia 10, el mateix dia i a la mateixa hora, es van celebrar dos espais clau de la vida interna de la cooperativa, adreçats a moments diferents del recorregut dels projectes. D’una banda, una nova reunió de grups llavor, adreçada a les persones sòcies que impulsen projectes en fase inicial. De l’altra, una sessió del Consell de Projectes, que articula la participació dels projectes que ja es troben en convivència. Aquesta coincidència posa en relleu la continuïtat del model cooperatiu, des dels primers passos fins a la gestió quotidiana dels edificis.

Reunió de grups llavor

La trobada de grups llavor, celebrada al Grup ECOS, la nostra seu a Barcelona, alhora que vam facilitar la participació en línia, va reunir sòcies de 14 grups llavors diferents. Els grups llavors són grups sense projecte assignat que es preparen col·lectivament per impulsar futurs habitatges cooperatius.

Aquests espais, que se celebren mensualment, permeten treballar la cohesió del grup, la definició del projecte de vida en comú i l’anàlisi d’oportunitats de sòl o edificis. En aquesta sessió vam estrenar un nou format mensual, pensat per aprofundir en casos concrets i reforçar l’acompanyament mutu. Es va treballar, entre altres qüestions, la viabilitat d’adquisició de noves finques per a impulsar projectes i es va compartir la feina d’elaboració de la visió compartida d’algun grup.

També es va informar dels pròxims cursos de formació per a sòcies: el de “Primers passos” (5 sessions al gener i febrer) i el d’“Impuls de projectes” (6 sessions del febrer al març).

Consell de Projectes

Al mateix temps, a la sala polivalent de La Balma, vam celebrar una nova sessió del Consell de Projectes, un òrgan previst als estatuts de la cooperativa que reuneix les juntes dels projectes en etapa de convivència. Aquest espai té una funció consultiva i propositiva, i facilita l’intercanvi d’experiències i l’establiment de criteris comuns entre projectes.

La sessió es va centrar en l’acompanyament tècnic en incidències, manteniment i millores dels edificis, amb la presentació dels protocols vigents i el paper de les comissions de manteniment, les sòcies i l’equip tècnic de Sostre Cívic.

Consell de Projectes a la sala polivalent de La Balma, al Poblenou, de Barcelona.

La celebració simultània d’aquests dos espais evidencia una de les fortaleses del nostre model: una cooperativa que es construeix des de la base i amb una participació activa de les sòcies en totes les fases del projecte. Des de la gestació dels grups fins a la vida en convivència, la presa de decisions compartida i l’autoorganització col·lectiva són claus per garantir un model d’habitatge estable, democràtic i fora del mercat.