El dimecres 28 d’abril organitzem, conjuntament amb Vivienda en REAS Red de Redes (la xarxa estatal de l’Economia Social i Solidària), un seminari web per analitzar la situació i les perspectives del finançament de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
El seminari web durarà tot el matí, de 10 a 13h, i disposarà de diferents sessions on podrem escoltar des d’experiències concretes de projectes de Catalunya, Madrid o Asturies, fins a entitats financeres com Fiare, Coop57 o Caixa d’Enginyers.
Les sessions estan destinades a persones de projectes d’habitatge cooperatiu com per grups interessats en aquest model alternatiu d’accés a l’habitatge. A banda d’analitzar la situació actual del finançament dels projectes a tot l’estat, l’objectiu de la trobada és difondre les claus a tenir en compte en el finançament de models cooperatius de cessió d’ús autogestionats. A més a més, també cerca generar presa de consciència per part dels grups sobre les dificultats en el procés de finaçament, com entomar-les i com treballar per superar-les.
Sens dubte, una trobada imprescindible i cabdal per a la situació actual incipient del moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús .
10:00h – INTRODUCCIÓ: HABITATGE EN REAS (5min) Presentació del Grup Estatal d’Habitatge en REAS, com a procés de creació de xarxa estatal d’iniciatives d’habitatge cooperatiu autogestionat > Rubén Méndez, Secretaria Tècnica Habitatge REAS
10:10h – SITUACIÓ ACTUAL (30min) Estat de la situació del finançament de projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i principals reptes de l’ecosistema.
> David Guardia, Sostre Cívic, Coordinador d’àrea de model i incidència. > Joana Gómez, Consciència Empresarial.
10:40h – ENTITATS FINANCERES Debat entre una entitat amb àmplia experiència en finançament de projectes i una entitat que encara no ha realitzat operacions.
> Juan Garibi, Director Comercial Espanya Fiare Banca Ética. > Juanjo Llopis, Director Negoci de Caixa d’Enginyers. > Guillem Fernández, Economista Àrea de préstecs Coop57.
11:20H – MÓN COOPERATIU Visió i experiència de finançament des dels projectes cooperatius d’habitatge en l’Estat.
> Ricardo Moríñigo, Entrepatios (Intergeneracional, Madrid) > María Asunción Perez Lassa, Axuntase (Intergen., Astúries) > Jaime Moreno, Trabensol (Sènior, Madrid) > Gemma Nogués, Can Carner (Rural, Castellar del Vallés, Catalunya).
12:20H – DEBAT OBERT Debat obert entre les persones participants i obertura de ronda de preguntes a persones de la sala de videoconferència.
La transparència ens caracteritza. Sostre Cívic, com a cooperativa membre de l’Economia Social i Solidària (ESS) cada any fem el Balanç Social que promou la Xarxa d’Economia Solidària (XES). Us preguntareu què és això del Balanç Social—valgui la redundància—, doncs és una eina de rendició de comptes que mesura l’impacte social, ambiental i de bon govern de les entitats de l’ESS, com ho som nosaltres. Per ser més concretes, avalua de forma sistemàtica, objectiva i periòdica sis grans característiques, com ara el funcionament econòmic i la política de lucre; la perspectiva de gènere; l’equitat i la democràcia interna; la sostenibilitat ambiental; el compromís social i la cooperació i la qualitat del treball. Aquest any, com no podia ser d’una altra manera, Sostre Cívic ha autoavaluat tots aquests aspectes i el resultat apunta que seguim millorant.
El Balanç Social ens és útil cada any, però en temps de pandèmia encara més perquè ens ajuda a conèixer què hem de millorar, i això ens enforteix. Observant en primer lloc en què hem millorat, veiem que en termes econòmics hem destinat el nostre resultat positiu a reserves tant obligatòries com voluntàries —de fet, com fem sempre, ja que som una cooperativa sense ànim de lucre—. Al 2020, hem augmentat la nostra activitat de manera considerable de 497.348€ a 616.095€. A més, el 31% dels préstecs que obtenim són de finances ètiques i cooperatives, i l’altra gran part són de banca pública a través de l’Institut Català de Finances (ICF), alhora que el 95% dels nostres recursos financers també estan dipositats en aquest tipus d’entitats.
Referent a la perspectiva de gènere, es manté força igual que els altres anys, com podeu veure a les infografies, tot i que aquest 2020 ha augmentat la presència femenina a la composició general de la cooperativa: el 63% de les sòcies són dones. A més, tant a nivell de projectes d’habitatge com dins el cos tècnic, ens preocupem per les cures dels grups, ja que volem prevenir i reduir conflictes potencials i abordar aquells que sorgeixin amb més consciència i recursos. Quan parlem de cures, però, també hi englobem les cures de la gent gran i la perspectiva feminista. A Sostre Cívic vetllem per l’equitat i la democràcia interna de la nostra cooperativa.
En el camp de la sostenibilitat ambiental ens mantenim igual que el 2019 amb un percentatge del 78%. A Sostre Cívic disposem d’un pla d’acció de gestió ambiental, amb el qual portem un control intern de les emissions de CO2 dels edificis; facilitem ajudes en relació amb el transport; realitzem pràctiques per a l’estalvi i l’eficiència energètica; tenim el servei elèctric amb empreses 100% renovables; incorporem criteris de consum responsable a l’hora d’adquirir productes i organitzem esdeveniments amb criteris mediambientals.En els projectes d’habitatge cooperatiu que desenvolupem, doncs, hi incorporem una vessant sostenible en els sistemes energètics de l’edificació. Per exemple, els projectes que estem construint a Barcelona com La Balma, al Poblenou i Cirerers, a Roquetes, tenen l’estructura de fusta.
A més, l’oficina de treball està ubicada en un dels locals compartits del Grup Ecos en el qual es duen a terme diverses accions sostenibles amb el medi ambient: la compra compartida de paper reciclat; l’ús d’energia provinent de fonts renovables; la implementació d’un sistema de filtració de l’aigua i l’ús de productes de neteja ecològics, entre altres. Amb això, el nostre objectiu és seguir vetllant pel medi ambient amb tot allò que tinguem a l’abast i seguir millorant dia rere dia.
Des de Sostre Cívic estem molt compromeses amb la intercooperació, començant per compartir l’espai al grup cooperatiu Ecos, format per empreses de l’economia social i solidària. En la mesura del possible, compartim coneixements, la gestió i diferents projectes. A més, destinem el 62% de les nostres compres a proveïdors del mercat social, una tasca complicada de dur a terme depenent del sector en què se situï cada empresa de l’ESS. En el nostre cas, podem treballar amb empreses del mercat social, però n’hi ha d’altres que ho tenen més difícil i per això la mitjana és del 17%.
Pel que fa a la qualitat laboral de Sostre Cívic, complim amb les mesures preventives i/o per la promoció de la salut al centre de treball; amb les millores dels permisos establerts per la llei en conciliació de la vida familiar i laboral i amb els espais d’atenció emocional i cura a les treballadores a l’entorn laboral. Així mateix, la resolució d’aquest aspecte l’assolim amb un percentatge elevat, encara que seguim tenint camí per recórrer pel que fa al camp del reglament o protocol intern que millora les condicions laborals establertes pel conveni.
El Balanç Social és una eina molt eficaç per ajudar-nos a millorar a totes les empreses que formem part de l’ESS. Al cap de l’any ens mostra si hem avançat o no en termes financers o econòmics, el percentatge de compres que destinem als proveïdors del mercat social i com hem millorat en termes de paritat. Aquestes dades ens animen a seguir progressant i veure l’impacte que té la nostra tasca: hem vist com les dones són les que configuren més de la meitat de la base social, que hem augmentat la nostra activitat i que fem els possibles per proveir-nos d’empreses de l’economia social. Així i tot, tenim en compte que aquest 2020 en especial ha estat un any complicat i el Balanç Social ens ha ajudat a veure les llums i les ombres de la nostra activitat i sortir més forts del context de la pandèmia de la Covid-19 que malauradament ens ha tocat viure. Com sempre, doncs, seguirem avançant i millorant en tots els aspectes que ens ocupen.
El Balanç Social 2020 de la Xarxa de l’Economia Solidària és sobre l’impacte que està tenint la crisi desencadenada per la Covid-19 en les entitats de l’ESS, per tal de poder dissenyar plans i propostes a mig i llarg termini. L’objectiu final, segons els responsables del Balanç Social a la XES, és que aquesta eina també serveixi per donar una resposta conjunta al context d’incertesa i de crisi social que estem vivint arran de la pandèmia. El podreu trobar a l’apartat de publicacions del web de la XES, així com també el resum executiu, i recuperar la presentació que es va fer el 16 de novembre al repositori de la FESC, si no vau poder assistir-hi.
Aquest dimarts hem presentat, conjuntament amb l’Ajuntament de Mollet, el projecte bàsic per rehabilitar l’antiga Casa dels Mestres i albergar fins a 14 habitatges socials destinats a col·lectius amb problemes d’emancipació. Es tracta del primer projecte d’habitatge cooperatiu a la ciutat.
D’esquerra a dreta, la regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Mollet, Núria Muñoz; l’alcalde de Mollet, Josep Monràs; i el coordinador de projectes de Sostre Cívic, Àngel Estévez.
L’antiga Casa dels Mestres, situada al carrer Francesc Macià de Mollet, es destinarà a habitatge social en règim cooperatiu en cessió d’ús. Aquest és el projecte en el que hem estat treballat l’Ajuntament de Mollet del Vallès i Sostre Cívic i que es plasma en un conveni signat entre ambdues parts.
L’antic edifici serà rehabilitat per albergar fins a 14 habitatges de diferents tipologies: des dels 40 fins als 60m2, i dos grans habitatges compartits. El projecte inclou espais col·lectius amb la voluntat de generar una vida comunitària, com un pati interior que serà el cor del projecte. Serà un edifici sostenible, amb certificació energètica A i de consum pràcticament zero.
L’Ajuntament es compromet a garantir l’assequibilitat dels habitatges mitjançant una aportació econòmica de 550.000€. Així es permetrà que la totalitat dels habitatges siguin destinats a col·lectius específics de la ciutat amb problemes d’emancipació, amb la voluntat de garantir el dret a l’habitatge.
El projecte està pensat des d’una lògica comunitària i com a llavor d’un model alternatiu d’accés a l’habitatge. És un projecte pioner i innovador a Catalunya donat que no només cerca habitatges més assequibles, sinó que cerca també recuperar xarxes que ens permetin una vida en comú més lliure de portes endins i de portes enfora.
El projecte presentat ja ha acabat la fase d’estudis previs que garanteixen la seva viabilitat. Per tal de poder tirar endavant el projecte definitiu cal tancar el procediment pel qual el Consistori farà l’aportació econòmica, determinar les bases d’adjudicació de les futures persones usuàries i, finalment, portar a Ple la cessió de l’edifici a Sostre Cívic. Les persones que hi conviuran hauran de fer-se sòcies de Sostre Cívic, i pagaran una quota mensual per al dret d’ús dels habitatges que podria ser un 25-30% més baixos que el cost d’un habitatge de lloguer de protecció oficial, segons els estudis previs fets per l’Ajuntament i la cooperativa.
Hi ha previst fer xerrades informatives obertes a totes aquelles persones interessades en aquest projecte. A les xerrades es donarà a conèixer amb més detall el funcionament de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, com serán els habitatges i el funcionament del projecte. Les xerrades es faran de forma telemàtica durant el mes d’abril i aniran a càrrec de Sostre Cívic i l’Ajuntament. Properament es donarà a conèixer la data concreta en la que es duran a terme.
Seguim treballant per construir i consolidar xarxes que impulsin transformacions socials i econòmiques. A través dels acords d’intercooperació col·laborem amb organitzacions vinculades amb l’economia social sobre la base dels valors compartits. En aquesta línia de treball, com a Sostre Cívic hem signat un conveni de col·laboració amb Arç.
Arç és una corredoria cooperativa que desenvolupa una oferta d’assegurances i serveis específiques adreçada al sector de l’economia social i solidària fonamentada en els principis de l’assegurança ètica i solidària: mutualitat, equitat i transparència. Els serveis que ofereixen són: Llar, automòbil, vida, accidents, plans de previsió assegurats i plans d’estalvi.
En aplicació del conveni, Arç farà una aportació anual a Sostre Cívic equivalent al 25% de les comissions corresponents a les pòlisses d’assegurances contractades per persones vinculades a la nostra cooperativa d’habitatge. Aquest retorn d’Arç es destinarà en un 50% al fons de solidaritat de la cooperativa, i el 50% restant per afavorir la inclusió social en els nostres projectes d’habitatge cooperatiu (que ajudarà a replicar experiències com l’impulsada a La Balma amb Punt de Referència).
Per tot això us animem a contractar els vostres serveis d’assegurança amb Arç perquè així, contribuiu a enfortir tant el mercat català de l’Economia Social i Solidària com, de retruc, els nostres projectes d’habitatge cooperatiu.
Combatre el canvi climàtic i facilitar l’accés a la vivenda serà cabdal per reconstruir la societat després de la pandèmia
La realització en línia de la IX Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) no la va privar de la divulgació d’idees. Pel que fa a les xerrades sobre habitatge cooperatiu i sostenible, que vam organitzar com a Sostre Cívic, han tingut molt d’èxit. El passat 11 de novembre es van fer les videoconferències titulades “Habitatge sostenible i energia; exemples reals de cohabitatge i de fotovoltaica” i “Fem assequible l’habitatge cooperatiu!”. Des de la Comissió de Continguts de la FESC2020 ens han fet arribar que la primera ha sigut de les que ha tingut més públic de la fira, ja que hi van participar entre 60 i 80 persones. Han esdevingut una manifest de les possibilitats que té el sector de la construcció envers la reducció de la petjada ecològica i una crida a l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
“Habitatge sostenible i energia; exemples reals de cohabitatge i de fotovoltaica”. Idees principals per construir un edifici sostenible des de l’ESS (el cas de l’edifici Cirerers de Nou Barris); Nocions bàsiques sobre com aconseguir l’autoconsum energètic en un habitatge; Campanya de compra col·lectiva d’instal·lacions fotovoltaiques per autoconsum al Barcelonès.
“Habitatge sostenible i energia; exemples reals de cohabitatge i de fotovoltaica” va ser una de les xerrades amb més públic. La temàtica girava entorn de l’eficiència energètica i es va abordar des de diferents punts de vista gràcies als ponents que hi van participar. Entre ells, l’Àngel Estévez de Sostre Cívic, que va explicar l’impacte ambiental que té el sector de la construcció en el medi ambient i com els habitatges cooperatius poden ajudar a reduir-lo. El 25% de les emissions de CO2 pertany a l’ús dels edificis i això comporta que aquest sector tingui una responsabilitat molt gran pel que fa a la reducció d’aquestes emissions. Davant d’això, el model que presenta Sostre Cívic —arran de la propietat col·lectiva i la cessió d’ús— presenta molts avantatges per fer front a l’impacte ambiental dels edificis, ja que la pròpia naturalesa de cooperar i compartir per se, ja conté un component de sostenibilitat. A més, la mateixa massa social de la cooperativa ja està molt conscienciada i fa pressió en ser més eficients energèticament.
Altres cooperatives relacionades amb l’habitatge també van participar en l’activitat. Per una banda, Celobert, una cooperativa d’arquitectura, enginyeria i urbanisme, que va fer la seva ponència de la mà de David Fernández, integrant del seu equip tècnic d’enginyers. Va explicar diversos conceptes d’edificació sostenible dins de l’Economia Social i Solidària com el projecte Cirerers a Nou Barris que està fent en col·laboració amb Sostre Cívic. Per altra banda, Jordi Garcia, de Becquel, va exposar com passar de l’energia fòssil que consumim a la renovable a través de la fotovoltaica i com el fet que cada edifici consumís la seva pròpia energia solar reduiria molt l’impacte mediambiental. L’últim participant va ser Carles Cuadern de Som Energia, que és una cooperativa sense ànim de lucre que crea energia amb instal·lacions pròpies. Treballa per apoderar la ciutadania i dotar-la de mitjans per incrementar la seva capacitat d’actuació en l’àmbit energètic.
El tema de l’eficiència energètica als edificis, partint de la base que emeten un percentatge molt alt de CO2 al medi ambient i que són una via per on es pot actuar per tal de revertir-ho, està a l’ordre del dia en el context de canvi climàtic en què ens trobem. L’habitatge cooperatiu és una forma mitjançant la qual els ciutadans podríem aportar el nostre granet de sorra.
Fem assequible l’habitatge cooperatiu!Presentació de la campanya pública de sensibilització i incidència política per a la generació de polítiques públiques en l’àmbit econòmic que fomentin l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i en garanteixin l’assequibilitat.
No obstant això, tot i que s’ha demostrat que l’habitatge cooperatiu és viable, encara no s’ha pogut provar la seva assequibilitat. Si el preu disminuís i més persones s’hi poguessin adherir, la petjada ecològica també es reduiria. Per aquest motiu, des de la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu en Cessió d’Ús de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) va fer una segona xerrada a la FESC presentada per l’Anna Corrons del grup de Can 70 de Sostre Cívic on a donar el tret de sortida d’una campanya per aconseguir exactament el que mana el títol: “Fem assequible l’habitatge cooperatiu!”. Amb això, reclamen ajuts a les cooperatives i a les persones sòcies; millora de la fiscalitat a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús; millora del finançament i millora de les garanties públiques per a l’accés al finançament.
La Fira d’Economia Solidària de Catalunya vol mostrar com l’Economia Social i Solidària (ESS) està contribuint a la urgent i imprescindible transició ecosocial que necessita el planeta, i reflexionar sobre els reptes que ens cal superar per poder contribuir-hi encara més. Aquesta primera FESC virtual ha tingut 15.000 visites, 8.500 d’aquestes, úniques. A banda de les dues activitats on ha participat Sostre Cívic, n’hi ha hagut al voltant de 90 i els ponents que les han dut a terme han sigut 147.
En definitiva, encara que la FESC aquest any va canviar el format, va tenir força ressò i l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús ha despertat interès al sector. Tots aquells que no van poder participar de les diverses ponències poden recuperar-les al repositori de l’entitat organitzadora. Veiem com en el moment en què ens trobem tant de crisi climàtica com econòmica i sanitària, el fet de presentar projectes que parteixin del sector de l’habitatge, poden ajudar en la reconstrucció de la nostra societat. Quan sortim d’aquest malestar que aparentment ens brinda aquesta nova dècada, l’actuació per combatre el canvi climàtic o facilitar l’accés a la vivenda esdevindran encara més cabdals.
T’agrada el nostre projecte i creus en el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús? És el teu moment per començar a treballar amb nosaltres i contribuir a fer-ho possible!
La Constructiva, la cooperativa de serveis orientada a la construcció d’habitatges cooperatius en cessió d’ús i promoguda per Sostre Cívic, busca una persona tècnica d’estudis d’edificació per a les funcions d’oficina tècnica i estudi d’ofertes, en l’àmbit de la construcció dels projectes d’habitatge cooperatiu. Pots consultar tots els detalls en aquest document, que també et resumim a continuació:
Quin perfil necessitem?
Participar de l’oficina tècnica de constructora d’edificació, amb experiència en l’anàlisi de projectes, planificar, optimitzar, estudiar variants i desenvolupar-les, en col·laboració amb la direcció tècnica i d’estudis (memòries tècniques, processos constructius, plans d’obra, millores, viabilitat, qualitat, seguretat, medi ambient, etc.)
Persona tècnica d’estudi d’ofertes, amb experiència en l’anàlisi de projectes i preparació d’ofertes (costos de materials, subcontractes, lloguers, industrials, etc.), en suport a la direcció tècnica i d’ofertes, col·laborarà en la preparació complerta de propostes tècniques per a licitacions d’obres d’edificació, rehabilitació i manteniments d’edificis (incloent-hi totes les tasques associades, com visites a obra, valoració econòmica).
Es valorarà també coneixements i experiència en seguiments d’obres, control de costos i planificacions. Ajudant en la gestió i control d’obres d’edificació, contractació, costos, confecció pressupostos, licitacions, planificació, plànols As Built, qualitat, seguretat i salut, projectes de legalització, etc…
També valorem:
Experiència i formació en Qualitat, Prevenció de Riscos, Residus, Ecologia, Construcció sostenible, Bio construcció..
Participació associativa i en moviments socials.
Coneixement de Sostre Cívic i/o el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús i altres formes d’habitatge col·lectiu.
Què t’oferim?
Treball en empresa amb sensibilitat social i alineada amb l’economia social, amb respecte per a les persones i el grup
Contracte laboral de 40h setmanals durant 6 mesos, renovables i ampliables. Amb voluntat de permanència.
Remuneració a convenir i segons escala salarial de La Constructiva.
L’edifici Cirerers, iniciativa de Sostre Cívic i dissenyat per Celobert, es construeix sobre un dels solars públics cedits per l’Ajuntament de Barcelona
Aquest projecte cooperatiu té un funcionament autogestionat i comunitari, i pretén lluitar contra l’especulació tot impulsant el mercat de l’economia social i solidària
Un nou projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Barcelona està a punt de fer-se realitat amb la finalització de l’estructura de fusta de l’edifici Cirerers, al barri de Roquetes. És el nostre segon projecte d’obra nova a la ciutat, després d’iniciar el setembre de 2019 la construcció de La Balma, a Poblenou, ambdós en sòl municipal i cedits en concurs el 2016 per l’Ajuntament de Barcelona. Avui dijous 28 de gener l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la seva regidora d’Habitatge, Lucía Martín, van fer plegades la seva primera visita institucional a l’edifici guiades per una representació de les sòcies de la cooperativa i futures veïnes, a banda de l’equip d’arquitectes i responsables de l’obra.
El projecte Cirerers s’ubica a la Plaça de les Dones de Nou Barris. Serà un edifici de vuit plantes (inclosa la planta baixa), trenta-dos habitatges i espais comunitaris, definits de manera participativa entre l’equip tècnic d’arquitectes de Celobert i el grup de persones que hi viuran, amb la intenció de resistir a la pèrdua de la vida en comunitat generada per la mercantilització de l’habitatge.
El material que es fa servir a Cirerers és principalment la fusta, i també el morter de calç en les façanes i plaques de guix en els interiors. Tots ells són materials biodegradables i de baixa petjada ecològica, ja que la seva producció, transport i reciclatge comporta molt poques emissions de CO2. “El projecte de Cirerers està fent una passa endavant en innovació constructiva i ja és avui l’edifici de fusta més alt de l’estat, amb vuit plantes” afirma l’arquitecte Diego Carrillo. Això confirma, una vegada més el compromís del cooperativisme d’habitatge amb la innovació social i mediambiental, que el 2018 ja va ser capaç de promoure l’edifici de La Borda, al barri de la Bordeta de Barcelona, de set plantes, també de fusta, i que ja està habitat.
Cirerers: habitatge col·lectiu i social
L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un model alternatiu d’accés a l’habitatge que pretén transformar el mercat immobiliari, promovent noves formes de convivència més comunitàries. També evita l’especulació, ja que la propietat col·lectiva impossibilita el lucre individual a partir del lloguer o la venda de l’habitatge.
Carmen Perales és una de les nostres sòcies que impulsa Cirerers: “Volem crear una xarxa de suport mutu que permeti una vida comunitària, autogestionada i assembleària. Actualment ens reunim en assemblea i treballem per enfortir un model alternatiu d’accés a l’habitatge i una vida comunitària arrelada a barri i a les persones”. Estel Andreu, una altra participant de Cirerers, assegura que aquest projecte “és la llavor d’un model alternatiu d’accés a l’habitatge a la nostra ciutat. Volem teixir i recuperar xarxes que ens permetin una vida en comú més lliure de portes endins i de portes enfora”.
El projecte arquitectònic també ha tingut en compte la dimensió social de l’edifici. Diego Carrillo, arquitecte del projecte, destaca que “l’edifici està pensat des d’una lògica comunitària i per això disposa d’un carrer-replà a cada planta, on les usuàries podran sortir, jugar o estendre la roba. També compta amb espais interiors comunitaris en planta baixa, oberts al barri i a la plaça”.
Gràcies a la seva dimensió, les promocions d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús impacten en molts àmbits de l’economia social i solidària i contribueixen a crear un autèntic mercat social català, que pugui resoldre totes les necessitats sense passar per l’economia capitalista.
Amb aquesta idea va néixer, per exemple, La Constructiva, la primera cooperativa sense ànim de lucre orientada a la construcció d’habitatges cooperatius en cessió d’ús, i que actualment s’encarrega de la construcció de l’edifici Cirerers. Però són moltes altres les entitats que també participen en aquest projecte: Celobert s’encarrega del disseny arquitectònic i la direcció de les obres, Arçde les assegurances de l’edifici i obres, Matriude l’acompanyament grupal, el Col·lectiu Rondade l’assessorament legal, Gestió Integral del suport en l’àmbit econòmic i fiscal, i tot ha estat possible gràcies al finançament atorgat per Fiare Banca Ètica.
El passat dimecres 16 de desembre vam celebrar, de manera telemàtica, la primera xerrada del nostre darrer cicle “Construïm Habitatge Cooperatiu”. En aquesta primera sessió vam voler debatre al voltant de les cures en la convivència de persones grans. Que el tema és d’actualitat, malauradament, a causa de la pandèmia de la covid-19 ho certifica la seixantena de persones que hi van assistir (en línia) al debat. Per fer baixar el debat a casos pràctics, vam conèixer de primera mà com estan definint i afrontant les cures en la convivència els dos projectes d’habitatge cooperatiu sènior de Sostre Cívic, que són també els que tenen més trajectòria al país: Walden XXI i Can 70. La presentació i moderació va anar a càrrec de Rosalia Ribes, del Consell Rector de Sostre Cívic.
Walden XXI
El projecte de Walden XXI és un projecte que neix el 2017 i que ja ha trobat la ubicació per fer realitat el seu projecte. Després de 4 anys de feina ja disposen d’un immoble al centre de Sant Feliu de Guíxols, i la feina del grup, doncs, s’ha centrat en diferents aspectes: la definició del projecte arquitectònic (i com aquest dóna resposta a totes les seves necessitats), el reglament de règim intern, i els mecanismes democràtics d’organització interna i gestió de la convivència. Alhora també s’ha iniciat una feina de debat sobre la gestió de les cures.
A Walden XXI, ens explica la Maria Manzanera, busquen una convivència en comunitat i el foment de la salut. Per tant, va molt més enllà d’una intenció passiva de cures, si no que busquen fomentar l’envelliment actiu i la felicitat de les persones sòcies que hi viuran. En l’àmbit arquitectònic, per exemple, ja tenen uns espais reservats per poder acollir les persones amb dependències, que tingui les funcions que té un centre de dia. Alhora, han definit una escala d’edats per vetllar per la diversitat generacional al projecte i no acumular moltes persones amb dependència a la vegada. Requereixen a les noves incorporacions, això sí, tenir un grau d’autonomia complet. També expliquen que aniran contractant personal d’atenció a mesura que es tinguin les necessitats pertinents. En l’àmbit econòmic, encara han d’acabar de decidir com faran el repartiment de la despesa derivada d’aquestes atencions, però en tot cas sempre serà sota el criteri de la solidaritat mútua.
Can 70
El grup de Can 70 és un grup sorgit el 2015 amb la voluntat d’endegar també un projecte d’habitatge cooperatiu per a persones grans a la ciutat de Barcelona. Davant de la manca de sòl on fer possible el seu projecte, de moment s’han centrat en la consolidació del grup i la definició del seu model de cures i atenció a la vellesa. En tots aquests anys han treballat de valent, formant-se, construint discurs, divulgant-lo i fent incidència política. Entre d’altres, han participat a l’elaboració de la Guia núm. 6 de “Cures en la convivència de persones grans” amb un procés participatiu amb la relatoria del grup de recerca CareNet de la UOC, i han realitzat un procés de consolidació del seu grup amb l’acompanyament d’un equip de facilitació.
La ponència del model de Can 70 va a càrrec de Mari Pla, i s’inicia parlant sobre el recorregut personal que fem les persones amb la vellesa. En un principi, ens costa imaginar-nos que ens farem grans, i tenim idealitzada casa nostra. De mica en mica ens n’adonem que inevitablement ens fem grans, i que cal buscar un altre lloc on anar a viure. I és aquí on apareix el model de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans, una alternativa força nova al nostre país, però que compta amb molta trajectòria a altres països arreu del món. Aquest model permet decidir, autoorganitzar-se, aprendre i cuidar-se… En definitiva “permet que la nostra vellesa sigui lliure, digna, solidària i joiosa”, segons paraules de la mateixa Pla.
Des de Can70 van aprofundir sobre les cures per a les persones grans des de l’autogestió (el recull d’aquesta feina és la primera part de la guia abans esmentada). Aquesta idea els va permetre concretar aspectes com el suport mutu, la mort, els costos econòmics, els nivells de les cures, etc. Entre totes aquestes reflexions la Mari Pla ens destaca “l’escala del benestar”, un diagrama per plasmar l’organització de Can70 de l’atenció i cures a la vellesa, amb tres esglaons en funció de les atencions a rebre, que s’organitza per permetre ser un projecte finalista, amb l’atenció de les dependències de major grau sense haver d’anar a un altre centre.
La segona part de la sessió se centra en les intervencions del públic assistent. Conjuntament, reflexionem sobre l’aposta de trencar motlles a l’estructura d’atenció a persones grans que impera al país. També sobre com fer que el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a persones grans, amb cures autogestionades, no només sigui una aposta per resoldre la nostra vellesa sinó una petita revolució que canviï d’arrel el model d’atenció de les persones grans.
Parlem de l’atenció al grau de dependència 3, i si un habitatge cooperatiu podria assumir totes les discapacitats o malalties. Perquè potser serà molt complicat poder complir amb totes les normatives, o bé el grau de disruptivitat de la dependència avançada pugui afectar negativament a la resta del col·lectiu.
Es reflexiona també sobre el tabú de la mort. Es creu necessari poder parlar de com ho volem afrontar, tant en l’àmbit individual com des del col·lectiu. Com es treballa el dol quan una companya ens deixa, o com ens preparem per a aquest fet.
I debatem també sobre els costos, i quins mecanismes podrem tenir per assumir els imports elevats que té l’atenció a la dependència. Amoïna sobretot els costos pel grau de dependència 3 en els projectes finalistes i la possibilitat de mecanismes solidaris per assumir-los.
Amb totes aquestes reflexions es va acabar aquesta primera sessió del cicle, amb una bona valoració i agraïment per la seva organització, i alhora amb les ganes de seguir debatent sobre aquests temes que tot just es posen a sobre de la taula i que es volen seguir treballant pròximament.
El passat dijous dia 3 vam celebrar per tercer any consecutiu, la nostra jornada de debat al voltant de l’arquitectura com eina de transformació social. Les jornades s’han consolidat com una cita anual en la qual parem màquines per unes hores, i fem una reflexió més teòrica i pausada sobre la pràctica arquitectònica i la seva empremta dialèctica en el progrés social.
Com en anteriors jornades, l’objecte del debat d’enguany no era tant parlar d’arquitectura en si, quant a morfologia o tècnica, sinó de com l’arquitectura pot ser transformadora en termes socials: en apoderament de les ciutadanes, en canvis en les maneres d’habitar i relacionar-se, a crear i mantenir cohesió social, equitat, etc. I enguany, vam voler centrar l’objecte de discussió en un tema que ens apassiona: la participació de les persones usuàries en el disseny i, fins i tot, la construcció dels habitatges cooperatius. Un debat pendent i recurrent en el debat arquitectònic des dels anys 60, però que a l’última dècada ha tornat a emergir amb força, i bon exemple d’això són els projectes que desenvolupem en la nostra cooperativa. Les més de 100 persones inscrites a aquest debat acredita que la gent té ganes d’aprendre i parlar-hi!
La primera ponència va ser d‘Inés de Rivera, arquitecta, docent i investigadora. És sòcia fundadora de STEM arquitectes i, entre altres coses, membre del grup de recerca Territori i Paisatge de la Universitat Rovira i Virgili. La seva intervenció comença amb una introducció de les diferents experiències històriques on l’edificabilitat d’habitatges s’ha fet tenint en compte l’equilibri entre comunitat i individu. Després entra en matèria i ens explica el procés participatiu entre ella, com arquitecta, i el grup de persones usuàries d’un dels projectes d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic: el de Cal Paler Nou, a Cardedeu, que ara està precisament en fase de promoció.
El procés participatiu a Cardedeu va tenir en compte l’ús de la globalitat de l’edifici per part dels seus futurs habitants: des del carrer, els espais comuns de relació… fins a les unitats de convivència. També la diversitat de persones que hi habitaran, amb atenció especial per als infants (amb pràctiques pedagògiques específiques). En un dels tallers, fins i tot, es va arribar a reproduir a escala 1:1, sobre el terra d’un poliesportiu, cada espai de convivència, convidant a les persones participants que moblessin i distribuïssin els seus propis espais. Aquests tallers, no només van servir per a dissenyar els espais comuns de l’edifici sinó que també es va posar sobre la taula els materials, perquè les persones usuàries coneguessin el ventall d’opcions disponibles i escollissin amb quines estan més còmodes.
La intervenció de Rivera acaba plantejant un dubte al voltant, precisament, del títol de la jornada: l’arquitectura és una eina per a la transformació social? O, a l’inrevés, és l’arquitectura la que ha d’estar a l’altura dels reptes que planteja la transformació social?
En segon lloc, des de Ginebra (Suïssa) parla Stéphane Fuchs, arquitecte fundador i director de l’equip d’arquitectura Atba, que porta treballant des de 1999 amb una filosofia que integra l’arquitectura, l’ecologia i la participació activa dels futurs habitants dels seus projectes. Durant la seva intervenció ens explica el procés participatiu d’una cooperativa d’habitatge a Suïssa, des de la seva gestació fins al moment de la convivència.
L’experiència que aporta al debat és un gran edifici prop del centre de Ginebra, amb 38 unitats de convivència en sis pisos i amb locals comercials. La iniciativa parteix de diferents grups de persones interessades a construir un habitatge cooperatiu en un solar públic que el govern local els hi va cedir. Fuchs explica que les peticions del grup de futurs convivents eren molt ambicioses i anaven enfocades, sobretot, a aspectes mediambientals (tractament d’aigües, aprofitament energètic, minimitzar els espais del cotxe, ascensors, etc.). S’ha de tenir en compte que l’estat suís posa límits pressupostaris en les noves construccions, el que va ser tot un repte per fer un edifici tan ambiciós com desitjava el grup.
Es van realitzar 140 tallers, amb especial èmfasi en debatre els materials sostenibles amb el medi ambient. El resultat és un edifici 100% eficient, amb un únic ascensor i tres sistemes d’escales amb molts carrers interiors per facilitar les trobades de la gent que hi habita; façanes perspirants amb 2000 bales de palla i caixes construïdes in situ; 150 aparcaments per bicicletes i només 15 per cotxes. Actualment les persones que hi viuen gestionen autònomament tot el manteniment i el mateix Fuchs, explica, té el seu despatx d’arquitectura al mateix edifici que ell va dissenyar! En plena convivència harmònica amb els veïns i veïnes, satisfetes del resultat final.
I per últim, per completar el seguit d’experiències internacionals, creuem l’Atlàntic fins a l’Uruguai amb Raúl Vallés. Arquitecte, docent, investigador i consultor, el seu treball s’ha orientat especialment al cooperativisme d’habitatge, on ha estat assessor i autor de projectes. També des de l’administració pública com la Direcció d’Habitatge del Ministeri d’Habitatge de l’Uruguai. Ell ens parla sobre la realitat cooperativa, la participació i autoconstrucció a l’Uruguai, on la participació no és una opció: està regulada per llei!
El moviment cooperatiu té una llarga tradició de mobilització social urbana i reivindicació al seu país. El paper de l’Estat és molt important per entendre l’ampli desenvolupament de l’habitatge cooperatiu a l’Uruguai. El cooperativisme ha estat la política principal d’habitatge social durant anys per molts governs progressistes: tant en l’accés al sòl com en finançament de les quotes. El ministeri d’Habitatge d’Uruguai regula l’habitatge cooperatiu, i exigeix l’autogestió col·lectiva dels projectes d’habitatge per expedir certificacions i tenir capacitat d’accedir a finançament. També, el mateix ministeri, centralitza el suport tècnic als projectes arquitectònics. Igual que a Sostre Cívic, l’habitatge cooperatiu és en règim de “cessió d’ús”. Allà la propietat col·lectiva de tots els projectes es desenvolupa a través del “suport mutu”: un procés d’autoconstrucció col·lectiva on l’aportació en l’esforç de treball dels participants és un valor econòmic més que s’integra al cost del projecte. Aquest procés, és un procés inclusiu, amb mirada de gènere i d’integració de les diferents capacitats.
Vallés complementa la seva aproximació al marc on es mou l’habitatge cooperatiu a l’Uruguai comentant diferents eines metodològiques d’acció participativa i co-disseny. Mitjançant, com s’han explicat també a les diferents ponències de la jornada, diferents tallers on cal abordar totes les dimensions: la mateixa llar, l’hàbitat col·lectiu i la relació amb l’entorn. Acaba la seva intervenció exemplificant decisions concretes derivades de la participació col·lectiva en projectes d’habitatge cooperatiu al país sud-americà.
El debat va acabar amb diferents preguntes que els assistents van traslladant als ponents, com per exemple com l’habitatge cooperatiu treballa les cures dins la comunitat. El podeu recuperar en vídeo aquí:
Aquesta activitat es du a terme amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, i forma part del projecte “Arquitectura com a eina de transformació social”
El passat dijous 10 de desembre de 2020 es va celebrar l’Assemblea General Ordinària de Sostre Cívic que, de manera excepcional, a causa de l’estat d’alarma que impedeix la celebració de reunions presencials, es va dur a terme per mitjans virtuals.
Amb prop de 100 persones sòcies inscrites, un èxit donades les circumstàncies, l’Assemblea es va iniciar amb informacions prèvies d’interès per a les persones sòcies, on vam conèixer de la mà dels responsables de l’obra, de La Constructiva, com evolucionen molt favorablement les obres dels projectes d’habitatge cooperatiu de La Balma i Cirerers. Tot seguit, es van presentar els comptes anuals de l’exercici 2019, amb un creixement exponencial gràcies a la posada en marxa de tots els projectes d’habitatge cooperatiu que estem construint de manera col·lectiva!
A una segona part de l’Assemblea es va donar pas a la proposta de canvi d’estatuts de la cooperativa, per tal de millorar el sistema de governança, amb l’objectiu de donar resposta a la dimensió actual de Sostre Cívic i els reptes de creixement. La proposta de canvi d’estatuts presentada a l’Assemblea és fruit d’un procés de participació intern que va començar amb la creació d’un grup de treball de persones sòcies de diversos perfils i nivells d’implicació al maig, i que va traslladar les conclusions del procés al Consell Rector a l’octubre. En resum, als Estatuts s’incorporen modificacions que inclouen nous òrgans de participació –com ara el Consell de projectes– ; el desenvolupament de les figures de “sòcia col·laboradora” i “sòcia de treball”; i també un sistema de vot plural ponderat per a cada col·lectiu en l’Assemblea General, que reflecteixi la pluralitat de persones sòcies existents. També es modifica el Consell Rector, l’òrgan de direcció de la cooperativa entre assemblees, en la línia de fer-ho més sòlid i operatiu per als reptes de creixement que tenim per davant.
Per acabar, es va sotmetre a l’aprovació de l’Assemblea el Dret de superfície d’un solar a l’Avinguda Catalunya de Palamós, fruit d’un acord entre Sostre Cívic i l’ajuntament empordanès, per la creació d’un nou projecte de 34 habitatges del que aviat explicarem més detalls!
Per a les persones sòcies: recordeu que podeu consultar la documentació detallada de cada punt en la pàgina de La Interna de la convocatòria oficial de l’assemblea.
Twitter
Facebook
Youtube
Instagram
Telegram
Linkedin
Recent Comments