Mes: abril de 2026

Més de 200 sòcies a la 4a Trobada de Sostre Cívic: creixent sense conformar-se

30.04.2026

Més de 200 sòcies es van reunir el 25 d’abril a la Nau Bostik de Barcelona per debatre el present i el futur del cooperativisme d’habitatge, amb sessions que van posar sobre la taula les contradiccions del model i les eines per fer-lo accessible a tothom

La Nau Bostik va acollir dissabte passat 25 d’abril la quarta edició de la Trobada de Sòcies de Sostre Cívic, la cita anual que reuneix la base social de la cooperativa per debatre, aprendre i reforçar el vincle entre les persones que la fan possible. Amb més de 200 participants, la jornada va confirmar un creixement sostingut de la cooperativa i, alhora, la seva voluntat de no esquivar les preguntes incòmodes: es pot fer habitatge cooperatiu per a tothom? Estem reproduint, sense voler, les lògiques del mercat que diem combatre?

El cartell d’enguany, obra de l’il·lustrador valencià Elías Taño, ja donava pistes sobre el to de la jornada: figures populars pressionades per blocs d’habitatge, però emergint, amb un cargol que avança lentament, però sense aturar-se (un picada d’ull històrica al moviment zapatista). El lema, “Un sostre per a les classes populars”, lluny de ser una declaració d’intencions abstracta, era el fil conductor de la jornada.

Debats societaris: la cooperativa, des de dins

La jornada va arrencar amb tres debats interns reservats a sòcies, per treballar qüestions de govern que sovint queden fora dels òrgans de participació formals.

El primer va abordar el protocol d’impagaments: com actua la cooperativa quan una sòcia no pot fer front a les quotes? El debat va posar de manifest la tensió entre les normes internes, l’equilibri econòmic i la necessitat de respostes humanes davant situacions de vulnerabilitat. Van sorgir propostes concretes: reforçar el fons de solidaritat, activar mecanismes de detecció preventiva i no mercantilitzar les relacions internes. El consens va ser clar: un protocol d’impagaments no pot ser un procediment administratiu, sinó una eina de cohesió comunitària.

El segon debat va girar al voltant de com millorar les assemblees generals en una cooperativa on ja superem les 2.400 sòcies. Mònica Gifreu (de l’equip tècnic de Som Energia, amb 86.000 sòcies) va compartir el recorregut de la cooperativa energètica més gran d’Europa: espais preparatoris, infografies de resum, calendaris anuals i grups de treball temporals que alleugereixen l’agenda assembleària. Van sorgir idees per obrir altres espais de deliberació: debats virtuals, terminis de votació ampliats i grups de treball per temàtiques transversals, sense renunciar a la funció de sobirania de l’Assemblea.

El tercer debat va plantejar una qüestió que moltes cooperatives eviten: què passa quan una sòcia usuària té un habitatge en propietat? En una discussió oberta i fraternal, va quedar clar que la cooperativa, com a entitat de l’economia social i solidària amb vocació transformadora, no pot ser indiferent a l’ús especulatiu de la propietat privada. Però la regulació concreta genera dubtes legítims: com es defineix l’especulació, com es detecta, quines excepcions cal contemplar. Sense prendre decisions (perquè això correspon a l’Assemblea, l’únic òrgan que pot modificar els Estatuts), van sorgir propostes com cedir habitatges en propietat a la cooperativa, establir topalls de renda i oferir acompanyament legal per a la gestió d’herències. El debat continua obert, i tothom va considerar útil i necessari haver-lo fet.

El model cooperatiu a examen

Després de l’esmorzar, la Trobada es va desdoblar en tres xerrades simultànies que van concentrar bona part de la intel·ligència col·lectiva de la jornada.

Cures, col·lectivitat i individualisme, amb Javier Correa Román (Escuela de las Periferias, La Villana de Vallekas) i Mireia Parera (Fil a l’Agulla), moderats per Amaia Belastegui (tècnica de projectes de Sostre Cívic), va ser la sessió més exigent intel·lectualment. Tots els ponents van alertar que el discurs de les cures, nascut de la tradició feminista, pot acabar capturat per una lògica neoliberal i individualista. Quan “posar les persones al centre” es tradueix en satisfer demandes individuals sense qüestionar l’estructura col·lectiva, les assemblees es converteixen en espais terapèutics que esgoten en lloc d’activar. Correa va posar nom al “rendisme de les cures”, la tendència a relacionar-se amb el col·lectiu com a proveïdor de benestar personal. Parera va aportar la seva perspectiva basada en la pràctica: els col·lectius han de cuidar el projecte, no només les persones. El tancament va ser explícitament polític: les cures han de tornar a ser materials i col·lectives, no a la gestió infinita del “jo”.

Un cooperativisme d’habitatge per a tothom. Lorenzo Vidal (UOC), Eulàlia Tubau (codirectora de Sostre Cívic) i Francisco Rubio (Les Juntes, l’Hospitalet) van debatre sobre l’accessibilitat del model. Sostre Cívic ha incorporat 8 edificis i més de 87 habitatges via dret de tanteig i retracte des de 2020, reduint les aportacions inicials fins a uns 3.000 euros. Les Juntes treballa una cooperativa “dispersa” que allotja persones en risc de desnonament en habitatges extrets de fons voltor i concentrats al barri de La Florida. Vidal va indicar quins són els límits estructurals: sense control del sòl i sense polítiques públiques de desvalorització dels habitatges gestionats al mercat especulatiu, cap cooperativa pot universalitzar el model de manera aïllada. L’assequibilitat depèn, doncs, tant de l’esforç intern de les cooperatives com de polítiques públiques i d’accés a un finançament més just.

Estem reproduint la llar capitalista? Irene Sabaté (UB i Observatori DESCA), Nacho (Sotrac, Sants) i Uli Eulàlia Odina (projecte El Turrós, de Sostre Cívic a Arguelaguer, La Garrotxa) van explorar si el canvi de fórmula jurídica implica un canvi real en la manera de viure. Sotrac, amb el model clúster (38 habitatges amb zones compartides), i El Turrós (9 adults, convivència única, producció agroecològica i tasques reproductives col·lectivitzades) van exemplificar dues versions del mateix projecte: difuminar la frontera entre espai privat i comunitari com a acte polític. Sabaté va subratllar que la tinença cooperativa allibera parcialment del mercat i que els espais compartits amb el barri o el poble obren fronteres entre el comunitari i el públic.

Cooperativisme, límits i accés universal a l’habitatge

Cap al migdia, la Trobada va acollir la gravació en directe del pòdcast Com dir-t’ho, de l’Escola Guillem Agulló d’Òmnium Cultural, conduït per Jana Jubert i Laura Grau, i amb David Fernández i Paula Cardona com a convidats. La conversa va abordar sense embuts el potencial i els límits del cooperativisme d’habitatge com a eina per fer efectiu el dret a l’habitatge de manera universal: una peça imprescindible, però insuficient si no va acompanyada de transformació política estructural. El capítol es podrà recuperar aviat a les xarxes oficials de l’Escola Guillem Agulló.

La sobretaula, després del dinar comunitari, va tenir un format molt celebrat: el concurs “Cases d’algú”, amb Ana Polo, una versió del “Precio Justo” aplicada als preus de lloguer de Barcelona. Riure per no plorar davant els ‘zulos’ que el mercat anomena “habitatges”, però fer-ho juntes i amb consciència política, és també una manera de construir comunitat.

La jornada va tancar amb una sessió informativa per a sòcies expectants, orientada a explicar els itineraris que ofereix Sostre Cívic per incorporar-se a un projecte existent o impulsar-ne un de nou.

Una cooperativa que no s’hi repenja

El Consell Rector va prendre la paraula per tancar la jornada amb un discurs que va posar xifres i horitzons al debat del dia. En matèria d’assequibilitat, va recordar que les aportacions de capital social ja se situen entre 1.500 i 3.000 euros en els projectes de tanteig i retracte, i que l’objectiu és continuar reduint-les fins a fer-les assimilables a l’entrada d’un lloguer. En sòl públic, les aportacions de les sòcies ja no superen el 10% del cost total de les noves promocions. Per això Carlos Alcoba, president de la cooperativa, va subratllar que, per continuar avançant en l’assequibilitat, cal un suport públic decidit: l’habitatge cooperatiu ha de ser una eina de política pública, no un experiment, i va criticar explícitament que l’Ajuntament de Barcelona estigui cedint solars a grans promotores privades en detriment del conveni ESAL.

En clau de fites, va anunciar que enguany s’iniciarà la convivència a tres projectes clau: Cal Paler Nou a Cardedeu (36 habitatges sobre sòl privat), Terra de Mar a Palamós (34 habitatges, primer projecte d’obra nova a les comarques gironines) i Walden XXI (primer projecte cooperatiu per a gent gran), i que això vol dir que a finals d’any la cooperativa se situarà prop de les 500 sòcies en convivència, més de 600 l’any vinent. I va deixar anar un missatge que es relliga amb els debats de la jornada: “El repte no és créixer per créixer. És créixer per transformar.”

I és que si hi ha una conclusió que travessa tota la jornada és aquesta: Sostre Cívic és una cooperativa que ha decidit no instal·lar-se en la seva pròpia narrativa d’èxit. Debatre les contradiccions internes i assenyalar els límits del model és part del projecte. El camí cap a un sostre per a les classes populars és llarg, ple de friccions necessàries i dependent de transformacions que van molt més enllà de les cooperatives. Però la Nau Bostik va ser, dissabte, un bon lloc per continuar traçant-lo.

La propera gran cita serà el dissabte 13 de juny a Cardedeu, amb una visita al projecte de Cal Paler Nou, a punt d’estrenar convivència.

Aliances público-cooperatives i sòl fora del mercat: Sostre Cívic porta el model català a Europa

29.04.2026

Sostre Cívic ha participat a Guimarães (Portugal) en el seminari Affordable Housing Initiative Days, organitzat per Housing Europe, una jornada europea centrada en dues qüestions clau per al futur de l’habitatge assequible: la contractació pública i la construcció d’aliances estables entre administracions, promotors i comunitats.

La trobada va reunir representants de la Comissió Europea, Housing Europe, administracions locals, entitats d’habitatge social, cooperatives i agents financers i tècnics d’arreu del continent, entre els quals Edit Lakatos, de la Housing Task Force de la Comissió Europea, i Marco Corradi, president de Housing Europe.

En la jornada inaugural, José Téllez, responsable de comunicació, incidència política i nous projectes de Sostre Cívic, va compartir taula amb Fernanda Rodrigues, de l’empresa pública d’habitatge de Matosinhos (Porto), i Maria Chiara Cela, de la cooperativa DAR=CASA de Milà. Des de tres països i tres organitzacions diferents, el debat va explorar com es construeixen les aliances necessàries per fer habitatge assequible a escala: amb quins temps, amb quines tensions i per què la participació dels residents és sovint el factor que converteix un projecte tècnicament solvent en un projecte realment reeixit. Téllez va subratllar que els resultats duradors depenen de tractar les residents com a co-creadores dels projectes, i no com a simples usuàries finals.

Durant la seva intervenció, Sostre Cívic va defensar que el model cooperatiu en cessió d’ús només pot consolidar-se amb una col·laboració pública estable, basada en l’accés a sòl, la seguretat jurídica i el finançament de llarg termini. La cooperativa va assenyalar que aquest és un dels principals aprenentatges del cas català: els projectes no avancen només per la iniciativa cooperativa o comunitària, sinó quan les administracions assumeixen un paper actiu per ampliar un parc d’habitatge assequible i permanentment fora del mercat.

La participació a Guimarães reforça el paper de Sostre Cívic com a referent europeu en habitatge cooperatiu en cessió d’ús i en la defensa d’una idea cada cop més compartida: que garantir el dret a l’habitatge no és qüestió de construir més, sinó de construir millor, amb aliances público-cooperatives sòlides i un parc d’habitatge estable, sense ànim de lucre i fora de la lògica del mercat.

Walden XXI supera el 85% de les obres i preveu finalitzar-les abans d’estiu

23.04.2026

L’alcalde de Sant Feliu de Guíxols visita les obres de Walden XXI i reafirma el suport municipal al projecte

L’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas i López, ha visitat aquest matí les obres de Walden XXI, el primer projecte d’habitatge cooperatiu per a persones grans de Catalunya, promogut per la cooperativa Sostre Cívic. La visita, realitzada en companyia de sòcies de la cooperativa i representants de Sostre Cívic, ha permès constatar l’estat avançat de les obres i reafirmar el suport institucional a la iniciativa.

Les obres ja han superat el 85% d’execució, amb previsió de finalització entre maig i juny, per entrar en funcionament ja abans d’acabar l’any. La comunitat de Walden XXI estarà formada per 31 unitats de convivència i 40 persones.

Walden XXI proposa un model de convivència pensat per a persones grans que volen envellir de manera autònoma i en comunitat, fora de les dinàmiques especulatives del mercat immobiliari i de les empreses de serveis de cures. El projecte es basa en l’autogestió, el suport mutu i l’estabilitat residencial, i s’ha desenvolupat en paral·lel a la consolidació d’una comunitat que fa anys que treballa els seus vincles i les bases de la convivència futura. Aurora Moreno, presidenta del grup de sòcies de Walden XXI, ha posat en valor que “Walden XXI neix de les persones que hi viurem: hem pensat conjuntament com volem conviure, cuidar-nos i sostenir una comunitat a llarg termini”.

El suport de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha estat determinant, especialment en la fase de modificació urbanística necessària per permetre el canvi d’ús d’antics hotels en desús a habitatge social amb serveis per a gent gran. Una experiència que la cooperativa destaca com un èxit i considera replicable en altres municipis. L’alcalde de la ciutat, Carles Motas i López, ha declarat durant la visita: “Sant Feliu sempre ha vist amb bons ulls el projecte d’habitatge cooperatiu per a gent gran Walden XXI. Per aquest motiu, des del govern s’ha treballat perquè fos una realitat possible. Avui gairebé podem veure com cristal·litzen tots aquests esforços. La nostra ciutat sempre mira de ser referent i Walden XXI era un projecte punter en el seu àmbit, l’entesa era inevitable”.

Walden XXI forma part de l’aposta de Sostre Cívic per impulsar habitatge cooperatiu en cessió d’ús com a alternativa als models de compra i lloguer tradicionals. En aquest model, la cooperativa és la propietària de l’immoble i les persones sòcies en tenen un dret d’ús estable a preu de cost, fet que contribueix a evitar l’especulació i garantir l’assequibilitat. En paraules de Yabel Pérez, membre del Consell Rector de Sostre Cívic i tècnic responsable del projecte, “Walden XXI demostra que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús també és una resposta útil, viable i transformadora per a les necessitats residencials de les persones grans” i ha destacat que el suport institucional “és determinant per fer possible projectes com aquest, que aporten innovació social i amplien les alternatives d’habitatge amb vocació de servei públic.”

Amb aquesta visita, Ajuntament i projecte visualitzen una aliança institucional i comunitària que pot obrir camí a noves fórmules residencials més justes, col·lectives i adaptades a les necessitats socials del present i del futur.

La Bertrana a Manresa avança i manté les portes obertes a noves incorporacions

22.04.2026

Les obres de La Bertrana, la promoció de 60 habitatges cooperatius en cessió d’ús de Sostre Cívic a Manresa, han assolit el 45% d’execució i es preveu entrar a viure d’aquí a un any, a la primavera del 2027

22 unitats de convivència formen part ja del grup impulsor, que ja han fet les primeres visites als seus futurs habitatges. A partir d’ara, el procés d’incorporació queda permanentment obert

Les obres de La Bertrana, la promoció de 60 habitatges cooperatius en cessió d’ús que Sostre Cívic construeix a Manresa sobre sòl municipal cedit per l’Ajuntament, han assolit el 45% d’execució. La previsió és acabar els treballs entre finals d’estiu i principis de setembre, i que les famílies puguin entrar a viure-hi la primavera del 2027, just d’aquí a un any.

El grup impulsor del projecte ja està format per 22 unitats de convivència d’una trentena de persones, que dissabte passat ja van fer la primera visita d’obres als que seran els seus futurs habitatges: una ocasió per veure l’avanç constructiu i per conèixer-se com a futura comunitat. Un 25% dels habitatges es reserva per a persones de menys de 35 anys, sis dels quals ja estan adjudicats. Pel que fa a la resta, el perfil és variat, amb famílies amb canalla i sense, i amb persones grans. Hi ha veïns de Manresa, de la comarca i també de fora del Bages, com ara Balaguer i Barcelona.

Aquest dimarts, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, també van visitar les obres acompanyats de responsables tècnics d’urbanisme municipal i representants de la cooperativa.

L’edifici, dissenyat per Lacol —cooperativa d’arquitectes autora de La Borda i La Balma a Barcelona—, oferirà tipologies d’una a tres habitacions, d’entre 38 i 82 m², adaptades a diferents unitats de convivència. Les distribucions són compactes, sense passadissos, amb ventilació creuada i sistemes integrats de climatització.

Espais comunitaris i vida veïnal

La Bertrana inclou 336 m² d’espais comunitaris pensats per a la trobada, les cures i la gestió col·lectiva, completats amb terrasses i zones enjardinades. L’accés únic i les passeres exteriors afavoreixen la relació entre veïnes i veïns i defineixen un model d’habitatge orientat a la vida en comunitat. També hi haurà un aparcament soterrat de 22 places de cotxe, a més de desenes d’aparcaments per bicicletes.

Eficiència energètica

L’edifici obtindrà certificació energètica A i respondrà als estàndards europeus de consum quasi zero. Incorpora aerotèrmia, fins a 111 plaques fotovoltaiques per a producció d’energia renovable i sistemes de recuperació d’aigües. Aquests elements comporten un estalvi econòmic significatiu per als residents, a més de reduir l’impacte ambiental de l’edifici.

La construcció industrialitzada —amb estructura de formigó prefabricat i façanes de fusta amb entramat lleuger fabricades per una empresa de la comarca— ha permès accelerar els terminis i assegurar el control de qualitat.

Incorporació permanent

Fins ara, la recepció de sol·licituds es feia per tongades. A partir d’ara, el procés queda permanentment obert. “La petició és alta”, ha informat Clara Bricullé, tècnica de projectes de Sostre Cívic i coordinadora d’aquesta promoció.

Si estàs buscant un habitatge estable, assequible i fora del mercat especulatiu, pots contactar amb nosaltres a través de labertrana.sostrecivic.cat.

Un model de col·laboració público-cooperativa

La Bertrana és possible gràcies a un acord de dret de superfície amb l’Ajuntament de Manresa, que cedeix el sòl municipal i en manté la titularitat pública. Marc Aloy ha elogiat el model i ha apuntat que l’Ajuntament està buscant nous solars per replicar-lo amb Sostre Cívic. Manresa és, després de Barcelona, la ciutat catalana amb més habitatges cooperatius en cessió d’ús, amb quatre projectes en marxa (dos d’ells de Sostre Cívic, el 2023 ja va impulsar El Rusc, amb 12 habitatges en un edifici en desús recuperat d’una entitat bancària) d’aproximadament 100 habitatges.

Entitats i moviments socials denuncien que l’Ajuntament de Barcelona afavoreix el lucre amb l’habitatge protegit

21.04.2026

Les organitzacions fan públics les recents adjudicacions de l’Ajuntament de Barcelona, que ha encarregat la construcció i gestió de 1000 habitatges protegits a promotores privades mentre abandona alternatives sense ànim de lucre

Aquesta tarda diverses entitats i moviments socials en defensa del dret a l’habitatge s’han concentrat davant el solar del Carrer Llull cantonada amb Selva de Mar a Barcelona per denunciar la privatització d’aquest solar, així com d’altres recentment adjudicats per l’Ajuntament de Barcelona, en benefici d’empreses amb ànim de lucre com Built 4 Speed S.L., filial de la constructora Corp.

Aquesta denúncia arriba en un context d’emergència habitacional greu a la ciutat, el mateix dia que l’Incasòl publica que el forat dels lloguers de temporada ha provocat que el preu del lloguer a Barcelona sumi cinc trimestres a l’alça i superi els 17 euros/m². Entre les entitats convocants es troben Habicoop –Federació de cooperatives catalanes d’habitatge– la sectorial d’habitatge de la Xarxa d’Economia Social de Catalunya (XES), el Sindicat de Llogateres, l’Observatori DESCA, la Favb, la PAH de Barcelona, així com les organitzacions juvenils Consell de Joventut de Barcelona, Avalot (UGT) i Acció Jove (CCOO). Les organitzacions denuncien que les últimes concessions de sòl públic del consistori estan afavorint els interessos de la patronal immobiliària, assegurant-los beneficis econòmics astronòmics amb taxes de rendibilitat d’entre el 9 i el 10% anual, que en termes absoluts i en el cas del solar de Llull, es tradueix en més de 600 milions d’euros de benefici, entre altres raons perquè la construcció d’habitatge protegit compta amb subvencions públiques i amb finançament públic de l’Institut Català de Finances (ICF) per cobrir el 100% del cost dels edificis, segons les previsions del mateix Ajuntament.

Per altra banda, el consistori està obviant el fet que a la ciutat en els últims anys s’ha desenvolupat un fort teixit de cooperatives d’habitatge sense ànim de lucre, una alternativa sòlida per generar parc d’habitatge protegit Segons David Guàrdia, vicepresident d’Habicoop: “Les bases del concurs afavoreixen societats mercantils i impliquen la cessió de sòl públic a una empresa privada perquè construeixi i gestioni els edificis entre 75 i 99 anys. No s’hi han incorporat mecanismes per reforçar la funció social de l’habitatge, com prioritzar entitats sense ànim de lucre o exigir la reinversió dels beneficis en habitatge social. Tampoc es té en compte el model cooperatiu en cessió d’ús, que és no especulatiu i promou la comunitat, l’eficiència energètica i l’economia social”. Per la seva banda, Javier Calvo, membre de la permanent de la XES, denuncia que el govern de Collboni en aquest mandat ja ha adjudicat 1000 habitatges en sòl públic sense diàleg amb el sector sense ànim de lucre: “això contrasta amb els 200 habitatges que, de moment i encara sense formalitzar, el govern municipal ha anunciat que adjudicarà a través del conveni ESAL”.

Per la seva banda, Enric Aragonès membre del Sindicat de Llogateres, ha recordat que confiar la promoció d’habitatge públic a operadors privats ha perjudicat els drets de les llogateres, posant d’exemple el que va passar amb La Caixa. Si bé des del 2019 tots els habitatges de promoció pública ja mantenen la protecció de forma indefinida, “els operadors privats encara poden trobar maneres de maximitzar els beneficis, com la inclusió de clàusules abusives als contractes o bé la desinversió en manteniment”. “Cada metre quadrat privatitzat és un metre quadrat menys per garantir el dret a l’habitatge de les famílies més vulnerabilitzades” ha afegit Juanjo Ramón, portaveu de la PAH de Barcelona. “La millor manera d’assegurar la construcció i gestió de l’habitatge públic és que estigui en mans de cooperatives sense ànim de lucre perquè asseguraran un retorn social adequat” ha expressat.

Com a resposta, les organitzacions exigeixen al govern de Collboni que aturi els concursos actualment oberts –alhora, anuncien que presentaran recursos i al·legacions als diferents concursos– i que es destini aquest sòl a entitats sense ànim de lucre en el marc del conveni ESAL. També estan en diàleg amb diferents grups municipals per pactar una proposició que es presentarà al Ple Municipal aquest divendres. Per altra banda, exigeixen que s’incrementi el parc d’habitatge públic impulsat i gestionat per operadors públics i que es fomenti la col·laboració público-comunitària, posant en valor el seu impacte social, ambiental i comunitari: “es tracta d’un canvi de paradigma: deixar d’utilitzar l’habitatge com a esquer per a la iniciativa privada i es posi en el centre la funció social de l’habitatge: en definitiva, la solució a l’actual crisi habitacional passa per desmercantilitzar l’habitatge” ha conclòs Irene Escorihuela, directora de l’Observatori DESCA.

Sòcies de Sostre Cívic porten l’habitatge cooperatiu davant el Comissari Europeu d’Habitatge

20.04.2026

Sòcies de diferents projectes en promoció i convivència van participar el 20 d’abril a Barcelona en un diàleg de política juvenil amb Dan Jørgensen per reclamar que el Pla Europeu d’Habitatge Assequible prioritzi l’habitatge cooperatiu i comunitari com a política estructural, no com a excepció.

El 20 d’abril de 2026, el Centre Cívic El Sortidor de Barcelona va acollir un diàleg de política juvenil amb Dan Jørgensen, Comissari Europeu d’Energia i Habitatge, en el marc de la seva primera visita a Catalunya, amb l’objectiu de presentar el primer pla europeu d’habitatge assequible aplicable a tots els països de la Unió Europea. Entre les vint joves participants convocades per la seu catalana de la Comissió Europea, hi havia dues sòcies de Sostre Cívic: la Clara Bricullé, del projecte La Bastida-Pati del Gall de Vilafranca del Penedès (actualment en promoció), i l’Agnès López, de La Xicoira, projecte en convivència des de 2023 a Olesa de Montserrat.

Veus des de l’experiència concreta

La Clara va exposar al Comissari el cas de La Bastida-Pati del Gall: 24 habitatges sobre sòl públic, finançament Next Generation i crèdit del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, el crèdit més gran concedit mai per una institució europea a una cooperativa catalana. “Jo no vinc a parlar d’una idea abstracta: vinc d’un projecte que existeix perquè hi ha sòl públic, suport públic i finançament europeu”, va dir. La seva pregunta al Comissari va ser directa: com pensa la Comissió garantir una línia estable de finançament per a promotors cooperatius i socials sense lucre, de manera que projectes com el seu deixin de ser excepcions i es converteixin en política estructural a escala europea?

L’Agnès, per la seva banda, va parlar des de l’experiència de convivència a La Xicoira (25 habitatges en funcionament des de 2023, recuperant un edifici en desús, amb un crèdit de l’Institut Català de Finances i subvenció per a habitatge protegit). “La crisi d’habitatge no és només un problema de preu; també és un problema d’inseguretat, soledat i precarietat vital. A la cooperativa hem trobat estabilitat residencial, vida comunitària i un model més sostenible”, va afirmar. Va plantejar si el Pla Europeu inclourà instruments específics perquè ciutats i regions puguin rehabilitar edificis buits i destinar-los a cooperatives d’habitatge assequible per a joves.

La resposta del Comissari

Dan Jørgensen va respondre amb una posició clara sobre el model cooperatiu: “Personalment, estic molt compromès amb la idea que hi hagi més cooperatives. En alguns estats membres estan molt esteses, i signifiquen ciutats més diverses.” Fins i tot va explicar l’anècdota personal que ell mateix va créixer en un habitatge cooperatiu a Copenhaguen, on aquesta modalitat d’habitatge representa el 30% del parc total d’habitatges de la ciutat. Va explicar que la Comissió ha ampliat recentment les regles que regulen l’ús de fons públics per incloure habitatge assequible en un sentit ampli, no únicament habitatge social estrictament definit. Va subratllar la importància que el finançament públic es destini on el mercat no funciona, i va insistir que cal garantir que els habitatges construïts o rehabilitats amb diners públics no acabin al mercat lliure. Va posar com a exemple les polítiques de Copenhaguen, on el 30% de les noves construccions ha de ser habitatge assequible, com a mesura que permet mantenir la diversitat social als barris.

El missatge de Sostre Cívic

La participació de les dues sòcies va representar la posició política de Sostre Cívic: Europa no hauria de limitar-se a estimular oferta d’habitatge, sinó a reforçar un parc assequible estable i fora del mercat, a través del suport a cooperatives, a promotors socials sense ànim de lucre i a la cessió de sòl públic. Sostre Cívic gestiona avui 580 habitatges en 27 projectes, amb l’ajuda, d’entre d’altres, d’un finançament de 31 milions d’euros del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa per a un projecte de 73 milions, dels quals 8,5 milions provenen de fons Next Generation.

Pròxims passos

La Comissió Europea preveu celebrar aviat una Housing Summit amb governs i actors clau, i treballa en mesures per als territoris més tensionats (ciutats i destinacions turístiques). Des de Sostre Cívic, la participació en aquest espai de diàleg és un pas en la línia d’incidència política europea, que vehiculem a través de la nostra participació a Housing Europe (la principal federació europea de proveïdors d’habitatge social i cooperatiu) i de la Red de Vivienda Cooperativa, a nivell estatal. El nostre objectiu és assegurar que les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús tinguin un lloc explícit en les eines i en la lògica del Pla Europeu d’Habitatge Assequible.

Sindicats i cooperativisme proposem la cooperativització del bloc Sant Agustí com a alternativa a l’especulació

13.04.2026

Presentem una proposta conjunta per convertir el bloc del carrer Sant Agustí, 14 de Barcelona en habitatge de propietat col·lectiva. Reclamem una estratègia pública per estendre aquesta via a altres edificis en risc i ampliar el parc d’habitatge protegit

Aquest dilluns 13 d’abril, hem presentat en roda de premsa a Barcelona, conjuntament amb La Dinamo Fundació, el Sindicat de Llogateres i la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC), una proposta per donar sortida al conflicte del bloc del carrer Sant Agustí 14 del barri de Gràcia (BCN): la cooperativització de l’edifici. La iniciativa arriba després de l’ajornament de tres mesos del desnonament d’un dels veïns i planteja convertir el bloc en habitatge de propietat col·lectiva i protegit.

El veí del bloc Txema Escorsa ha explicat que la situació és conseqüència de l’entrada d’un fons d’inversió amb l’objectiu de buidar l’edifici i augmentar-ne la rendibilitat. “Hem decidit quedar-nos a casa i organitzar-nos col·lectivament. Ara volem fer un pas més: que els habitatges passin a ser un bé comú i quedin fora del mercat especulatiu”, ha afirmat.

Des de Sostre Cívic defensem que cal una estratègia pública clara per fer possible la cooperativització de blocs en lluita. Aquesta via permet protegir les veïnes, estabilitzar comunitats i ampliar el parc d’habitatge assequible a partir d’edificis ja construïts. No es tracta només de respondre a una emergència puntual, sinó d’actuar sobre un dels principals focus de conflicte de la crisi d’habitatge.

La proposta que hem presentat es basa en tres línies d’actuació. En primer lloc, reforçar els mecanismes jurídics per facilitar l’adquisició social d’edificis sencers i frenar l’especulació. En segon lloc, ampliar el finançament públic amb instruments adaptats per permetre la compra i rehabilitació d’habitatge. I, finalment, incorporar la compra col·lectiva dins la planificació estructural d’habitatge per ampliar el parc protegit i reduir preus.

El cooperativisme en cessió d’ús ja ha demostrat que és una eina viable per transformar habitatge del mercat en habitatge protegit. Amb més de vint anys de trajectòria i prop de 1.200 habitatges arreu del país, el model garanteix estabilitat residencial, evita l’especulació i reforça la gestió comunitària. Experiències com Cal Bloke a Manresa, el pis del Juanjo a Ciutat Meridiana (BCN) o altres processos en marxa mostren que aquesta via és replicable.

La cooperativització del bloc Sant Agustí no és només una resposta a un cas concret. És una proposta per canviar les regles del joc i garantir que l’habitatge es mantingui fora del mercat especulatiu. En aquest sentit, instem les administracions a activar mecanismes públics i aliances público-cooperatives que permetin consolidar aquesta via i estendre-la a altres blocs en risc.

Guanyem el Premi Bicimpuls pel nostre sistema de bicicletes compartides en habitatge cooperatiu

9.04.2026

L’Àrea Metropolitana de Barcelona ens ha reconegut amb el Premi Bicimpuls 2025 en la categoria de foment de la bicicleta per la mobilitat quotidiana. El guardó destaca el nostre sistema de bicicletes elèctriques i cicles de càrrega compartits com una eina que connecta habitatge cooperatiu, mobilitat sostenible i vida comunitària.

Tenim una bona notícia a compartir: hem guanyat el Premi BICIMPULS 2025, en la categoria de foment de la bicicleta per la mobilitat quotidiana, pel nostre projecte VésenBici — bicicletes comunitàries a l’habitatge cooperatiu. El guardó, atorgat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i Bicibox, ens ha estat lliurat a la primera Gala de la Bicinit Metropolitana, celebrada al vestíbul de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona davant de més de 175 assistents.

Però el premi no és per a un projecte de bicicletes qualsevol. És el reconeixement a una manera d’entendre l’habitatge i la ciutat.

Moure’s en cooperatiu

A Sostre Cívic defensem que l’habitatge és molt més que habitatge. És comunitat, és salut, és dret a una vida digna. I això vol dir que quan dissenyem els nostres edificis, pensem en com s’hi viurà, però també en com s’hi mourà la gent que hi viu, com consumirà, com conviurà i com cuidarà l’entorn.

El projecte VésenBici integra bicicletes elèctriques i cicles de càrrega comunitaris com a infraestructura estable dins dels nostres edificis cooperatius en cessió d’ús. Entre 2024 i 2025 hem posat en marxa una prova pilot amb 12 bicicletes electrificades i 3 cicles de càrrega, combinada amb formació en circulació i manteniment, adequació d’aparcaments i eines de governança col·lectiva perquè cada comunitat gestioni la seva flota de manera autònoma.

La mobilitat sostenible no és un afegit ni un extra: és una peça del model. Partim d’una diagnosi clara: la dependència del vehicle privat té un cost econòmic, ambiental i espacial enorme. L’habitatge cooperatiu, en canvi, ofereix un marc idoni per mancomunar serveis i construir alternatives col·lectives reals. Quan tens governança democràtica i una mirada de llarg termini, pots prioritzar el bé comú per sobre de la lògica de mercat.

Cinc comunitats, 122 persones, un model que creix

Des de finals de 2022, el projecte s’ha implementat a les comunitats de La Balma, Cirerers, Princesa49, Clau Mestra i La Xicoira, a Barcelona, Sant Cugat del Vallès i Olesa de Montserrat. En total, 122 persones sòcies s’han beneficiat de la iniciativa, i 19 sòcies han participat activament en el seu desenvolupament.

No ens hem limitat a posar bicicletes a disposició de les comunitats. Hem fet estudis personalitzats de mobilitat, sessions formatives per garantir un ús segur i autònom, i hem dissenyat infraestructures segures d’aparcament, ancoratge i càrrega adaptades a les necessitats de cada edifici. L’objectiu és convertir la bici en una opció real per a desplaçaments curts de menys de 5 km i per connectar amb el transport públic en trajectes més llargs.

A més, estem elaborant una guia tècnica d’aparcaments segurs i electrificació que ja s’aplica a 4 noves promocions en marxa arreu del país.

Intercooperació: el que fa possibles les solucions reals

Volem agrair de manera explícita la intercooperació, perquè és el que fa possibles solucions reals. Hem comptat amb Biciclot, que ha aportat el servei tècnic i la dinamització, i amb Som Connexió en l’àmbit dels comuns digitals. La flota s’ha produït a través del projecte Rebiciclem, de Biciclot, amb criteris d’economia circular i inserció sociolaboral. Sense aquesta col·laboració i aquest coneixement compartit, el projecte no tindria la mateixa solidesa ni la mateixa capacitat de replicar-se.

No és casual que un altre dels guardons de la nit hagi anat precisament a Biciclot, premiats per Bicibarris i les Rutes Climàtiques. Quan l’economia social treballa en xarxa, els resultats es multipliquen.

Un model per exportar

No volem que això quedi en cinc edificis. Les guies de criteris d’aparcament, la metodologia d’estudi personalitzat per comunitat i el sistema de rènting amb manteniment estan dissenyats per poder-se aplicar a qualsevol promoció cooperativa o comunitat metropolitana que vulgui avançar cap a una mobilitat més sostenible i col·lectiva.

Com va dir l’Ángela García, vicepresidenta i membre del Consell Rector de Sostre Cívic, en recollir el premi: “No és només un premi a una activitat; és un premi a una manera d’entendre l’habitatge i la ciutat.”

Aquest reconeixement ens anima a continuar: més habitatge fora del mercat, més comunitats que cuiden el seu entorn, més vida cooperativa que transforma la ciutat de debò.