Sostre Cívic ha participat a Guimarães (Portugal) en el seminari Affordable Housing Initiative Days, organitzat per Housing Europe, una jornada europea centrada en dues qüestions clau per al futur de l’habitatge assequible: la contractació pública i la construcció d’aliances estables entre administracions, promotors i comunitats.
La trobada va reunir representants de la Comissió Europea, Housing Europe, administracions locals, entitats d’habitatge social, cooperatives i agents financers i tècnics d’arreu del continent, entre els quals Edit Lakatos, de la Housing Task Force de la Comissió Europea, i Marco Corradi, president de Housing Europe.
En la jornada inaugural, José Téllez, responsable de comunicació, incidència política i nous projectes de Sostre Cívic, va compartir taula amb Fernanda Rodrigues, de l’empresa pública d’habitatge de Matosinhos (Porto), i Maria Chiara Cela, de la cooperativa DAR=CASA de Milà. Des de tres països i tres organitzacions diferents, el debat va explorar com es construeixen les aliances necessàries per fer habitatge assequible a escala: amb quins temps, amb quines tensions i per què la participació dels residents és sovint el factor que converteix un projecte tècnicament solvent en un projecte realment reeixit. Téllez va subratllar que els resultats duradors depenen de tractar les residents com a co-creadores dels projectes, i no com a simples usuàries finals.
Durant la seva intervenció, Sostre Cívic va defensar que el model cooperatiu en cessió d’ús només pot consolidar-se amb una col·laboració pública estable, basada en l’accés a sòl, la seguretat jurídica i el finançament de llarg termini. La cooperativa va assenyalar que aquest és un dels principals aprenentatges del cas català: els projectes no avancen només per la iniciativa cooperativa o comunitària, sinó quan les administracions assumeixen un paper actiu per ampliar un parc d’habitatge assequible i permanentment fora del mercat.
La participació a Guimarães reforça el paper de Sostre Cívic com a referent europeu en habitatge cooperatiu en cessió d’ús i en la defensa d’una idea cada cop més compartida: que garantir el dret a l’habitatge no és qüestió de construir més, sinó de construir millor, amb aliances público-cooperatives sòlides i un parc d’habitatge estable, sense ànim de lucre i fora de la lògica del mercat.
Les organitzacions fan públics les recents adjudicacions de l’Ajuntament de Barcelona, que ha encarregat la construcció i gestió de 1000 habitatges protegits a promotores privades mentre abandona alternatives sense ànim de lucre
Aquesta tarda diverses entitats i moviments socials en defensa del dret a l’habitatge s’han concentrat davant el solar del Carrer Llull cantonada amb Selva de Mar a Barcelona per denunciar la privatització d’aquest solar, així com d’altres recentment adjudicats per l’Ajuntament de Barcelona, en benefici d’empreses amb ànim de lucre com Built 4 Speed S.L., filial de la constructora Corp.
Aquesta denúncia arriba en un context d’emergència habitacional greu a la ciutat, el mateix dia que l’Incasòl publica que el forat dels lloguers de temporada ha provocat que elpreu del lloguer a Barcelona sumi cinc trimestres a l’alça i superi els 17 euros/m².Entre les entitats convocants es troben Habicoop –Federació de cooperatives catalanes d’habitatge– la sectorial d’habitatge de la Xarxa d’Economia Social de Catalunya (XES), el Sindicat de Llogateres, l’Observatori DESCA, la Favb, la PAH de Barcelona, així com les organitzacions juvenils Consell de Joventut de Barcelona, Avalot (UGT) i Acció Jove (CCOO). Les organitzacions denuncien que les últimes concessions de sòl públic del consistori estan afavorint els interessos de la patronal immobiliària, assegurant-los beneficis econòmics astronòmics amb taxes de rendibilitat d’entre el 9 i el 10% anual, que en termes absoluts i en el cas del solar de Llull, es tradueix en més de 600 milions d’euros de benefici, entre altres raons perquè la construcció d’habitatge protegit compta amb subvencions públiques i amb finançament públic de l’Institut Català de Finances (ICF) per cobrir el 100% del cost dels edificis, segons les previsions del mateix Ajuntament.
Per altra banda, el consistori està obviant el fet que a la ciutat en els últims anys s’ha desenvolupat un fort teixit de cooperatives d’habitatge sense ànim de lucre, una alternativa sòlida per generar parc d’habitatge protegit Segons David Guàrdia, vicepresident d’Habicoop: “Les bases del concurs afavoreixen societats mercantils i impliquen la cessió de sòl públic a una empresa privada perquè construeixi i gestioni els edificis entre 75 i 99 anys. No s’hi han incorporat mecanismes per reforçar la funció social de l’habitatge, com prioritzar entitats sense ànim de lucre o exigir la reinversió dels beneficis en habitatge social. Tampoc es té en compte el model cooperatiu en cessió d’ús, que és no especulatiu i promou la comunitat, l’eficiència energètica i l’economia social”. Per la seva banda, Javier Calvo, membre de la permanent de la XES, denuncia que el govern de Collboni en aquest mandat ja ha adjudicat 1000 habitatges en sòl públic sense diàleg amb el sector sense ànim de lucre: “això contrasta amb els 200 habitatges que, de moment i encara sense formalitzar, el govern municipal ha anunciat que adjudicarà a través del conveni ESAL”.
Per la seva banda, Enric Aragonès membre del Sindicat de Llogateres, ha recordat que confiar la promoció d’habitatge públic a operadors privats ha perjudicat els drets de les llogateres, posant d’exemple el que va passar amb La Caixa. Si bé des del 2019 tots els habitatges de promoció pública ja mantenen la protecció de forma indefinida, “els operadors privats encara poden trobar maneres de maximitzar els beneficis, com la inclusió de clàusules abusives als contractes o bé la desinversió en manteniment”. “Cada metre quadrat privatitzat és un metre quadrat menys per garantir el dret a l’habitatge de les famílies més vulnerabilitzades” ha afegit Juanjo Ramón, portaveu de la PAH de Barcelona. “La millor manera d’assegurar la construcció i gestió de l’habitatge públic és que estigui en mans de cooperatives sense ànim de lucre perquè asseguraran un retorn social adequat” ha expressat.
Com a resposta, les organitzacions exigeixen al govern de Collboni que aturi els concursos actualment oberts –alhora, anuncien que presentaran recursos i al·legacions als diferents concursos– i que es destini aquest sòl a entitats sense ànim de lucre en el marc del conveni ESAL. També estan en diàleg amb diferents grups municipals per pactar una proposició que es presentarà al Ple Municipal aquest divendres. Per altra banda, exigeixen que s’incrementi el parc d’habitatge públic impulsat i gestionat per operadors públics i que es fomenti la col·laboració público-comunitària, posant en valor el seu impacte social, ambiental i comunitari: “es tracta d’un canvi de paradigma: deixar d’utilitzar l’habitatge com a esquer per a la iniciativa privada i es posi en el centre la funció social de l’habitatge: en definitiva, la solució a l’actual crisi habitacional passa per desmercantilitzar l’habitatge” ha conclòs Irene Escorihuela, directora de l’Observatori DESCA.
Sòcies de diferents projectes en promoció i convivència van participar el 20 d’abril a Barcelona en un diàleg de política juvenil amb Dan Jørgensen per reclamar que el Pla Europeu d’Habitatge Assequible prioritzi l’habitatge cooperatiu i comunitari com a política estructural, no com a excepció.
El 20 d’abril de 2026, el Centre Cívic El Sortidor de Barcelona va acollir un diàleg de política juvenil amb Dan Jørgensen, Comissari Europeu d’Energia i Habitatge, en el marc de la seva primera visita a Catalunya, amb l’objectiu de presentar el primer pla europeu d’habitatge assequible aplicable a tots els països de la Unió Europea. Entre les vint joves participants convocades per la seu catalana de la Comissió Europea, hi havia dues sòcies de Sostre Cívic: la Clara Bricullé, del projecte La Bastida-Pati del Gall de Vilafranca del Penedès (actualment en promoció), i l’Agnès López, de La Xicoira, projecte en convivència des de 2023 a Olesa de Montserrat.
Veus des de l’experiència concreta
La Clara va exposar al Comissari el cas de La Bastida-Pati del Gall: 24 habitatges sobre sòl públic, finançament Next Generation i crèdit del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, el crèdit més gran concedit mai per una institució europea a una cooperativa catalana. “Jo no vinc a parlar d’una idea abstracta: vinc d’un projecte que existeix perquè hi ha sòl públic, suport públic i finançament europeu”, va dir. La seva pregunta al Comissari va ser directa: com pensa la Comissió garantir una línia estable de finançament per a promotors cooperatius i socials sense lucre, de manera que projectes com el seu deixin de ser excepcions i es converteixin en política estructural a escala europea?
L’Agnès, per la seva banda, va parlar des de l’experiència de convivència a La Xicoira (25 habitatges en funcionament des de 2023, recuperant un edifici en desús, amb un crèdit de l’Institut Català de Finances i subvenció per a habitatge protegit). “La crisi d’habitatge no és només un problema de preu; també és un problema d’inseguretat, soledat i precarietat vital. A la cooperativa hem trobat estabilitat residencial, vida comunitària i un model més sostenible”, va afirmar. Va plantejar si el Pla Europeu inclourà instruments específics perquè ciutats i regions puguin rehabilitar edificis buits i destinar-los a cooperatives d’habitatge assequible per a joves.
La resposta del Comissari
Dan Jørgensen va respondre amb una posició clara sobre el model cooperatiu: “Personalment, estic molt compromès amb la idea que hi hagi més cooperatives. En alguns estats membres estan molt esteses, i signifiquen ciutats més diverses.” Fins i tot va explicar l’anècdota personal que ell mateix va créixer en un habitatge cooperatiu a Copenhaguen, on aquesta modalitat d’habitatge representa el 30% del parc total d’habitatges de la ciutat. Va explicar que la Comissió ha ampliat recentment les regles que regulen l’ús de fons públics per incloure habitatge assequible en un sentit ampli, no únicament habitatge social estrictament definit. Va subratllar la importància que el finançament públic es destini on el mercat no funciona, i va insistir que cal garantir que els habitatges construïts o rehabilitats amb diners públics no acabin al mercat lliure. Va posar com a exemple les polítiques de Copenhaguen, on el 30% de les noves construccions ha de ser habitatge assequible, com a mesura que permet mantenir la diversitat social als barris.
El missatge de Sostre Cívic
La participació de les dues sòcies va representar la posició política de Sostre Cívic: Europa no hauria de limitar-se a estimular oferta d’habitatge, sinó a reforçar un parc assequible estable i fora del mercat, a través del suport a cooperatives, a promotors socials sense ànim de lucre i a la cessió de sòl públic. Sostre Cívic gestiona avui 580 habitatges en 27 projectes, amb l’ajuda, d’entre d’altres, d’un finançament de 31 milions d’euros del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa per a un projecte de 73 milions, dels quals 8,5 milions provenen de fons Next Generation.
Pròxims passos
La Comissió Europea preveu celebrar aviat una Housing Summit amb governs i actors clau, i treballa en mesures per als territoris més tensionats (ciutats i destinacions turístiques). Des de Sostre Cívic, la participació en aquest espai de diàleg és un pas en la línia d’incidència política europea, que vehiculem a través de la nostra participació a Housing Europe (la principal federació europea de proveïdors d’habitatge social i cooperatiu) i de la Red de Vivienda Cooperativa, a nivell estatal. El nostre objectiu és assegurar que les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús tinguin un lloc explícit en les eines i en la lògica del Pla Europeu d’Habitatge Assequible.
Presentem una proposta conjunta per convertir el bloc del carrer Sant Agustí, 14 de Barcelona en habitatge de propietat col·lectiva. Reclamem una estratègia pública per estendre aquesta via a altres edificis en risc i ampliar el parc d’habitatge protegit.
Aquest dilluns 13 d’abril, hem presentat en roda de premsa a Barcelona, conjuntament amb La Dinamo Fundació, el Sindicat de Llogateres i la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC), una proposta per donar sortida al conflicte del bloc del carrer Sant Agustí 14 del barri de Gràcia (BCN): la cooperativització de l’edifici. La iniciativa arriba després de l’ajornament de tres mesos del desnonament d’un dels veïns i planteja convertir el bloc en habitatge de propietat col·lectiva i protegit.
El veí del bloc Txema Escorsa ha explicat que la situació és conseqüència de l’entrada d’un fons d’inversió amb l’objectiu de buidar l’edifici i augmentar-ne la rendibilitat. “Hem decidit quedar-nos a casa i organitzar-nos col·lectivament. Ara volem fer un pas més: que els habitatges passin a ser un bé comú i quedin fora del mercat especulatiu”, ha afirmat.
Des de Sostre Cívic defensem que cal una estratègia pública clara per fer possible la cooperativització de blocs en lluita. Aquesta via permet protegir les veïnes, estabilitzar comunitats i ampliar el parc d’habitatge assequible a partir d’edificis ja construïts. No es tracta només de respondre a una emergència puntual, sinó d’actuar sobre un dels principals focus de conflicte de la crisi d’habitatge.
La proposta que hem presentat es basa en tres línies d’actuació. En primer lloc, reforçar els mecanismes jurídics per facilitar l’adquisició social d’edificis sencers i frenar l’especulació. En segon lloc, ampliar el finançament públic amb instruments adaptats per permetre la compra i rehabilitació d’habitatge. I, finalment, incorporar la compra col·lectiva dins la planificació estructural d’habitatge per ampliar el parc protegit i reduir preus.
El cooperativisme en cessió d’ús ja ha demostrat que és una eina viable per transformar habitatge del mercat en habitatge protegit. Amb més de vint anys de trajectòria i prop de 1.200 habitatges arreu del país, el model garanteix estabilitat residencial, evita l’especulació i reforça la gestió comunitària. Experiències com Cal Bloke a Manresa, el pis del Juanjo a Ciutat Meridiana (BCN) o altres processos en marxa mostren que aquesta via és replicable.
La cooperativització del bloc Sant Agustí no és només una resposta a un cas concret. És una proposta per canviar les regles del joc i garantir que l’habitatge es mantingui fora del mercat especulatiu. En aquest sentit, instem les administracions a activar mecanismes públics i aliances público-cooperatives que permetin consolidar aquesta via i estendre-la a altres blocs en risc.
Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres presenten el seu acord amb l’objectiu de construir una alternativa a la propietat immobiliària.
El primer debat entre les dues entitats esbossa una agenda compartida amb l’horitzó de cooperativitzar blocs de llogateres en lluita.
El passat dijous, 28 de setembre, la seu social de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona (Reina Amàlia, 38) va acollir l’acte de presentació del primer acord entre el cooperativisme i el sindicalisme pel dret a l’habitatge. Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres van presentar el marc del seu primer acord, que uneix ambdues bases socials en una col·laboració estable destinada a consolidar la lluita per l’accés a un habitatge digne.
Aquesta aliança històrica a casa nostra entre el cooperativisme i el sindicalisme d’habitatge s’ha produït ja en altres països, que compten amb una llarga trajectòria en la defensa i promoció d’habitatge assequible. Però a Catalunya, aquest pacte ha arribat quan els dos moviments es troben en una fase relativament prematura: el Sindicat de Llogateres només compta amb 7 anys de vida i Sostre Cívic (encara que com entitat té 20 anys) només fa 8 que va impulsar el seu primer projecte d’habitatge cooperatiu. Aquesta voluntat precoç de caminar plegats s’explica per la necessitat d’aixecar una alternativa per revertir la priorització històrica (quasi monopolística) que s’ha fet a l’estat espanyol del model de propietat immobiliària. Ser propietari s’ha imposat com l’única aspiració per assolir el dret a l’habitatge. Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, va dir denunciar així que el foment d’una societat de propietaris s’ha fet a costa “d’esborrar del mapa altres imaginaris de tinença” com és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
Sobre l’acord, la portaveu del Sindicat va explicar que un dels punts centrals és la figura de l’afiliat-col·laborador. Totes les sòcies de la cooperativa es comptaran, a partir d’ara, com a membres del Sindicat. Aquest augment de la representació permetrà al sindicat tenir més força davant d’organitzacions de propietaris i institucions, alhora que fomentarà l’afiliació entre els cooperativistes. Aquest model de col·laboració encaixa en la línia del Sindicat de transformar conflictes individuals en conflictes col·lectius, organitzant a llogateres per blocs o per estar subjectes a una mateixa propietat. “Una de les primeres fites que ens podem proposar a partir d’avui és estudiar la viabilitat perquè aquests blocs que ara mateix estan en lluita contra un augment de preu puguin portar la lluita un pas més enllà i s’encaminin a cooperativitzar el seu bloc”, va aclamar.
Yabel Pérez, membre del Consell Rector de Sostre Cívic, va presentar la cooperativa a les afiliades del Sindicat. Amb més de 1300 sòcies, 170 ja en convivència i prop de 400 habitatges en marxa pels pròxims anys, va fer valdre l’autoorganització sobre la base de la propietat col·lectiva com a alternativa al mercat privat, però també a les mancances de l’administració, per garantir el dret a l’habitatge. Que la gestió dels actius immobiliaris estigui en mans dels seus propis usuaris, és la manera més eficaç d’evitar l’especulació i prioritzar els interessos de la comunitat. També va afegir que la feina de la cooperativa va més enllà de fer habitatges: “es tracta de construir comunitats de suport mutu enxarxades amb els barris i l’entorn que els envolta; en aixecar habitatges de baix impacte ambiental i resilients al canvi climàtic, en projectes de mobilitat sostenible compartida i en consum conscient”. És en aquesta lògica, explica, que des de la cooperativa aposten per fer créixer les aliances amb els moviment pel dret a l’habitatge.
Yabel Pérez (Sostre Cívic), Carme Arcarazo (Sindicat de Llogateres) i Lorenzo Vidal, a l’acte del passat dijous.
Què poden aportar mútuament sindicalisme i cooperativisme?
La primera idea que, segons Vidal, cal compartir entre els dos moviments és l’horitzó de deixar de ser llogater. Sense aquest horitzó, el sindicalisme es pot acabar convertint a ser meres organitzacions defensives i corporativistes. Cal construir nous imaginaris per esborrar la propietat immobiliària de l’horitzó aspiracional del llogater. En aquest sentit, el cooperativisme pot aportar al sindicalisme la seva experiència en construir infraestructures de propietat col·lectiva i gestió popular. Va posar com a exemple el moviment cooperativista de l’Uruguai, que durant la dictadura va ser clau per aixecar espais de resistència als locals comunitaris dels seus habitatges.
Per altra banda, el sindicalisme és necessari que impregni al cooperativisme la seva cultura i pràctica militant “en un context en què les relacions dominants són les del mercat i la propietat”. I va tornar a posar d’exemple l’Uruguai, on els cooperativistes durant la seva llarga trajectòria han desenvolupat tot un repertori de protesta, des de les ocupacions de terres fins a les vagues de pagar interessos abusius, perquè les administracions cediren recursos públics a les cooperatives per facilitar la seva assequibilitat i accés a la població de baixos ingressos. Una altra contribució molt important que pot fer el sindicalisme al cooperativisme és reforçar “la subjectivitat com a usuaris d’habitatge” i evitar que la balança s’inclini cap a alguna cosa semblant a ser comunitats de propietaris, per molt col·lectiva que aquesta sigui. L’experiència, sobretot a països nòrdics, demostra que molts cops els cooperativistes acaben tractant el patrimoni cooperatiu com a exclusivament seu i no com un patrimoni comú on la resta de la societat té dret a no ser exclosa.
Més enllà de l’Uruguai, Vidal va posar també Dinamarca com a referent per emmirallar-se, on en poc menys de 30 anys el 30% de l’estoc total d’habitatges d’una capital com Copenhaguen van passar a ser cooperatives“sense necessitat d’aixecar un moviment revolucionari”. Això va ser gràcies a una agenda política de mesures compartides entre moviment pel dret a l’habitatge i el cooperativisme, que va fer que el rendisme dels propietaris no els surtis a compte i es desprenguessin de les seves propietats a un preu assequible: forta regulació dels preus, pressió per a rehabilitar immobles, dret de tanteig a llogaters de bloc, etc. D’acord amb aquesta experiència, a Catalunya “cal que el cooperativisme es faci seves les reivindicacions del sindicalisme com la regulació dels lloguers, no com a solidaritat amb el moviment, sinó per interès propi compartit” i també ser conscients que la nova construcció és una via limitada per expandir el model de cessió d’ús. Cal ampliar el dret a tanteig i retracte per rehabilitar propietats privades en desús i prohibir la divisió horitzontal de la propietat.
Posteriorment, aquestes i altres vies es van compartir i aprofundir en un curt, però intens debat, on cooperativistes i sindicalistes van deixar constància d’un incipient entusiasme en les noves oportunitats que obria aquesta nova aliança en l’àmbit de l’habitatge. Malgrat això, encara hi ha desafiaments per superar, com ara la necessitat de més suport i reconeixement públic per garantir l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu assequible a àmplies capes de la població. En tot cas, la primera pedra d’una nova cultura pel dret a l’habitatge ja està aixecada.
Les bases socials de les dues entitats s’uneixen per consolidar la lluita per l’accés a un habitatge digne
Dijous 28 de setembre presentaran l’acord en un acte a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona i debatre al voltant de les sinergies entre moviment pel dret a l’habitatge i cooperativisme
Estem emocionats de compartir una notícia que marca un moment històric per a la nostra organització i per al moviment pel dret a l’habitatge a Catalunya.
El pròxim dijous, 28 de setembre, a les 19h, a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona (Reina Amàlia, 38), Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres presentarem un acord que uneix les bases socials de les dues entitats en una col·laboració destinada a consolidar la lluita per l’accés a un habitatge digne. Aquest acord és una fita important, ja que és el primer d’aquestes característiques, a Catalunya, entre una organització del moviment pel dret a l’habitatge i una cooperativa d’habitatges en cessió d’ús.
Els principis d’aquesta unió (que es va aprovar en la nostra Assemblea del passat 30 de juny) tenen com a objectiu principal defensar el dret a l’habitatge per a tothom, assegurant que les persones puguin viure en habitatges dignes i assequibles exercint els seus drets i apostant per alternatives a la compra i el lloguer com l’habitatge cooperatiu. Mitjançant aquest acord, tots els socis de Sostre Cívic es converteixen en afiliats del Sindicat de Llogateres, obtenint avantatges com assessorament legal gratuït i quotes reduïdes d’afiliació. Al mateix temps, el Sindicat de Llogateres es converteix en sòcia col·laboradora de la nostra cooperativa, i els seus afiliats tindran preferència (respecte a noves incorporacions de sòcies) en la inscripció als nostres projectes d’habitatge cooperatiu.
Una part emocionant d’aquest acord és la nostra voluntat de compartir informació entre les dues organitzacions i d’explorar la possibilitat de cooperativitzar edificis de persones llogateres en lluita. Aquesta iniciativa segueix el principi de compra preferent d’immobles de lloguer privat de manera col·lectiva per part de persones llogateres, una pràctica que ja ha tingut èxit a països com Suècia i Dinamarca i que ha contribuït a augmentar significativament el nombre d’habitatges cooperatius disponibles.
A més, el conveni estableix el dret del Sindicat de participar activament en les nostres activitats, contribuir econòmicament a la nostra sostenibilitat i influir en els nostres òrgans de govern. De la mateixa manera, Sostre Cívic promourà l’afiliació de ple dret dels seus membres al Sindicat de Llogateres, creant així una col·laboració profunda i mútuament beneficiosa.
Per presentar aquest històric acord i debatre les oportunitats del moviment cooperativista d’habitatge, us convidem a l’acte conjunt que tindrà lloc el dijous 28 de setembre a les 19h a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona. En aquesta ocasió, els representants de Sostre Cívic i del Sindicat de Llogateres explicaran detalladament l’acord. A més, comptarem amb la participació de Lorenzo Vidal, investigador en polítiques públiques de la UNED i expert en cooperativisme d’habitatge, qui introduirà el debat sobre els models de cooperativisme i les sinergies amb els moviments socials.
Aquesta unió és un pas ferm més en la nostra lluita pel dret a l’habitatge, entenent-lo com un bé d’ús i no una mercaderia. Estem emocionades de treballar colze a colze amb el Sindicat de Llogateres en la defensa d’aquest dret fonamental.
Unes 300 persones s’han concentrat a Plaça Sant Jaume de Barcelona el 15 de maig de 2021 durant la que ha estat la primera mobilització del moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya
Demanen implicació política, fiscal i financera de les administracions públiques per fer enlairar un model de tinença alternatiu a la compra i el lloguer que impedeix que se’n pugui fer un ús especulatiu dels habitatges
La sectorial d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), conjuntament amb la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, reclama a les administracions públiques locals, nacionals i estatals mesures que facin assequible l’habitatge cooperatiu perquè tingui un paper clau en la fase de reconstrucció social dels propers mesos i anys. L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, segons la mateixa XES i la Federació, «té tot el potencial per esdevenir una veritable opció d’habitatge assequible i estable per a les classes populars del país». Per això, consideren que es fa necessari enfortir la col·laboració amb el sector públic amb ajuts econòmics específics i facilitats per accedir al finançament, entre altres mesures. Per això fa mesos van engegar una campanya que pretén que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús sigui un instrument per generar habitatge assequible a llarg termini i evitar l’especulació.
Dintre del marc de la campanya, anomenada “Fem assequible l’habitatge cooperatiu”, han celebrat una concentració reivindicativa el 15 maig al migdia a Pl. Sant Jaume (Barcelona). A més de la lectura d’un manifest, han participat representants del Sindicat de Llogaters i de l’Economia Social de Catalunya. La concentració rep especial interès donat que és la primera mobilització unitària que convoca el moviment per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya. La data escollida, el 15M, tampoc és una casualitat. L’emergent sector de les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús també neix, en part, del moviment 15M. Segons les entitats convocants, volen ser presents al carrer “deu anys després del moviment que que va suposar un revulsiu per la cerca d’alternatives sistèmiques a la crisi social i de l’habitatge”.
Aquest moviment actualment recull aproximadament més d’un miler de persones de diferents grups al país. D’aquests, la majoria estan cercant un patrimoni on desenvolupar el seu projecte. Al 2019, eren 70 els habitatges cooperatius en cessió d’ús a Catalunya ja en fase de convivència, repartits en 6 edificis. La xifra augmentarà considerablement els propers anys, ja que actualment s’hi poden comptar més de 400 habitatges de 21 projectes desenvolupant-se en solars o edificis (públics i privats). El que demostra que l’interès és alt i va en augment.
Les mesures per l’assequibilitat
Les mesures de la campanya de la XES i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya es dirigeixen tant a administracions estatals, nacionals o locals. Per aquest motiu durant els mesos que ha durat la campanya han fet reunions amb diferents forces polítiques del Parlament sorgit de les eleccions al febrer i amb les direccions de les conselleries d’Habitatge, Finances i Economia Social. Les mesures van des dels ajuts a les cooperatives i a les persones sòcies fins a una millora de la fiscalitat a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús o del finançament, que hauria de passar per majors garanties públiques.
En concret, en matèria d’ajuts a les cooperatives, es proposa reservar una quota mínima del 25% per a habitatge cooperatiu en cessió d’ús dels ajuts estatals destinats a lloguer i cessió d’ús. També la creació d’una línia d’ajuts per part de per a la capitalització de les cooperatives, l’adquisició de sòl o edificis de titularitat privada i de règim lliure per a la seva promoció o rehabilitació. Pel que fa a la millora de la fiscalitat, proposen aplicar un tipus d’IVA superreduït, del 4%, a la promoció i construcció d’aquest model d’habitatge social cooperatiu, així com bonificacions en el pagament d’impostos en l’àmbit local com poden ser l’IBI o l’ICIO als habitatges cooperatius en cessió d’ús. La millora del finançament passaria per unes condicions més avantatjoses que les actuals en les línies de finançament públic, especialment a través de l’Institut Català de Finances, amb l’objectiu de fer més assequible les promocions. Entre altres, proposen augmentar el termini d’amortització i l’import finançat per habitatge. També demanen la implicació de les administracions públiques en la constitució d’un fons cooperatiu que faciliti la constitució d’avals financers i, a més a més, crear una línia d’avals també amb suport públic per al finançament de les promocions.
Just després de la seva aprovació per majoria absoluta al darrer Ple Municipal de la ciutat de Barcelona, es va signar un conveni entre l’Ajuntament de la capital i diferents entitats socials –entre les quals, Sostre Cívic i moltes de les entitats amb les que formem part de la Sectorial d’habitatge cooperatiu i en cessió d’ús de la XES– per fomentar i contribuir a l’extensió de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a la ciutat. Aquest acord permetrà millorar el dret a un habitatge digne i assequible, i alhora fomentar l’ESS i el Mercat Social en construir models d’habitatges més sostenibles i comunitaris.
El conveni estableix la cessió per part de l’Ajuntament de solars i edificis a rehabilitar municipals, i els mecanismes perquè acabin sent cooperatives d’habitatge i fundacions d’habitatge social les que tirin endavant els projectes. D’entrada, se cediran 15 solars i edificis, que significaran 419 pisos, que s’aniran ampliant progressivament fins a arribar al total de 1.000 habitatges. D’aquest total, el 60% seran de lloguer assequible i el 40%, de cohabitatge. Alguns d’aquests sòls acolliran projectes d’habitatge cooperatiu específics per a gent gran, persones amb discapacitat o famílies vulnerables.
El dret a l’habitatge és una lluita molt àmplia, i sabem que aquests mecanismes són bones notícies i un avanç gran, però no són suficients per garantir aquest dret. Malauradament el parc públic d’habitatge és totalment insuficient, i per això pensem que cal implementar altres polítiques públiques que se sumin a garantir aquest dret, sistemàticament vulnerat.
El passat dimecres 28 de novembre, la brutalitat policial i la repressió es van posar, de nou, al servei de l’especulació amb el desallotjament de la Casa Buenos Aires. Però, malauradament, no és un cas aïllat: en ple Estat d’Alarma, enmig d’una crisi social sense precedents i amb el ministre Ábalos declarant al Congrès que no hi havia desnonaments a l’Estat, centenars de famílies, només a Barcelona, s’han quedat sense casa en l’últim mes.
La Casa Buenos Aires és un símbol d’organització veïnal. L’edifici, un antic hotel modernista que fa vuit anys que va deixar de funcionar com a residència de gent gran -la Llar Betània-, va ser recuperat el 2019 per convertir-lo en un espai social i comunitari que ja ha esdevingut un “actiu imprescindible per a Vallvidrera”, com van reclamar en un comunicat una quinzena d’entitats del barri fa uns mesos.
Sostre Cívic, l’any 2017, vam negociar amb la propietat per fer d’aquest edifici un projecte d’habitatge cooperatiu sènior en cessió d’ús, un model alternatiu no especulatiu i transformador. Les exigències econòmiques dels Pares Paüls, propietaris de l’immoble, van fer impossible qualsevol tipus d’acord. Tenien altres plans per l’edifici: convertir-lo en un hotel de luxe.
Per tots aquests motius, des de Sostre Cívic ens volem sumar a les mostres de suport que la Casa Buenos Aires ha rebut durant les últimes hores, i convidar a totes les persones i entitats de Barcelona a sumar-s’hi a la manifestació que es convoca demà dissabte 31 d’octubrea les 18 hores a la plaça de la Catedral.
La defensa seguirà més viva que mai, perquè la Casa Buenos Aires ja és del poble.
El dimarts 29 de setembre al matí va tenir lloc la jornada “Polítiques públiques per a l’impuls de l’habitatge cooperatiu”, organitzada per la sectorial d’habitatge de la XES, Coòpolis, Sostre Cívic i La Dinamo amb l’objectiu de generar un espai de trobada entre persones representants de les administracions públiques i del sector cooperatiu i l’ESS per debatre sobre el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i com poder construir aliances i ampliar i sistematitzar els mecanismes de col·laboració pública comunitària que permetin avançar en la implantació del model.
La jornada va generar molta expectació, amb més de 210 persones inscrites, entre les que es connectaven per streaming i les que van assistir-hi presencialment. Moltes d’elles eren representants i tècnics de diferents ajuntaments de municipis del territori, com Terrassa, Barberà del Vallès, Valls o El Vendrell, entre d’altres.
Durant la primera part de l’acte, es van presentar diferents propostes i camins per construir l’aliança pública cooperativa; de la mà del Lorenzo Vidal (investigador de l’IGOP i soci de Sotrac), l’Arnau Andres (membre de La Dinamo Fundació i soci de Lacol), el David Guàrdia (Sostre Cívic) i la Paula Martí (sòcia de Celobert i membre del projecte Ruderal).
Després de la pausa, es van fer dues taules rodones amb diferents membres de les administracions públiques per debatre, primerament, sobre les polítiques estructurants des de la Generalitat de Catalunya, i en segon lloc, del paper dels governs locals en l’impuls de projectes d’habitatge cooperatiu. Per a més informació dels ponents i participants, en aquest enllaç document pots consultar el programa de l’activitat.
Materials de la jornada
Per si no ens vas poder acompanyar, o si vols tornar a revisar alguns dels moments de l’acte, a continuació tens el vídeo complet de la jornada:
I també pots descarregar la presentació de diapositives en aquest enllaç.
Propers passos
Les conclusions de la jornada van ser molt interessants i positives, posant sobre la taula mesures que ja s’estan aplicant o s’esperen aplicar per impulsar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Es confirma que l’alineament polític de tirar endavant el model hi és, però encara fa falta generar un marc de treball conjunt per fer-ho possible.
Des de la sectorial d’habitatge de la XES es preveu fer una campanya d’incidència política els pròxims mesos, que recollirà una síntesi de totes les conclusions de la jornada per aconseguir avançar en mesures concretes.
Facebook
Youtube
Instagram
Telegram
Linkedin
Recent Comments