Categoria: Col·laboració públic-cooperativa

7 fites clau que impulsaran l’habitatge cooperatiu aquest curs

8.09.2025

Visita d’obres del grup impulsor del projecte Terra de Mar, a Palamós

El curs 2025-2026 arriba amb moltes novetats per al moviment català de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús! A Sostre Cívic, diversos projectes i esdeveniments marcaran els pròxims mesos: aquest curs serà un moment clau per al creixement dels nostres projectes, la incidència política i la participació de les nostres sòcies.

Perquè puguis tenir una visió clara del que s’acosta, hem recollit 7 fites clau que tindran lloc en aquests mesos i que marquen la nostra ruta cap a un model d’habitatge més just i comunitari:


1. Inaugurem les obres de Can 70 i Ca l’Ordit: nous projectes prenen forma

Començarem el curs celebrant el 26 de setembre la inauguració de les obres de Can 70 (Sarrià, Barcelona), un dels nostres projectes d’habitatge cooperatiu sènior. Aquesta iniciativa és un clar exemple de com el model respon a les necessitats de la gent gran, prioritzant les cures, la salut i l’autonomia personal a través de comunitats de suport mutu. A més, incorpora innovadores tipologies de convivència com els clústers, que ja hem pogut observar en models suïssos, però que encara no hem desenvolupat en cap dels nostres projectes. 

Poc després, al novembre, celebrarem la inauguració de les obres de Ca l’Ordit (Sant Andreu, Barcelona): un edifici de 10 plantes amb 62 habitatges en cessió d’ús. El projecte preveu espais comuns (cuina, bugaderia i sales polivalents) i una aposta d’inclusió en col·laboració amb el Grup Cooperatiu TEB: entre el 10% i el 12% dels habitatges es destinaran a persones amb discapacitat intel·lectual. 

Tots dos projectes es construeixen sobre sòls públics cedits durant 99 anys per l’Ajuntament de Barcelona, en virtut del conveni ESAL per a ampliar el parc d’habitatge protegit a la ciutat.


2. Una nova legislació per blindar el model cooperatiu

Aquest curs pot ser decisiu per al marc legal de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. El Parlament de Catalunya va iniciar aquest darrer mes de juliol la tramitació d’un canvi de la llei de cooperatives per a reconèixer explícitament el model d’habitatge en cessió d’ús, el seu interès públic i establir un marc estable per garantir la seva funció social i la propietat col·lectiva. Paral·lelament, el passat febrer, el Congrés dels Diputats també va aprovar una proposta de suport al cooperativisme d’habitatge, que insta el Govern a reforçar-lo amb millores normatives i de finançament.

Per entendre millor aquest nou escenari legal i les seves implicacions, el 3 d’octubre tindrem una formació clau sobre la Llei de cooperatives en el marc de Coòpolis, oberta a totes les persones i entitats interessades. Tens més informació i t’hi pots inscriure en aquesta pàgina.


3. L’impacte positiu de l’habitatge cooperatiu, en dades

Pròximament, El 30 de setembre, al BLOC4BCN, es presentarà l’estudi d’impacte impulsat per Habicoop, elaborat conjuntament les cooperatives Andaira i El Risell, en col·laboració amb l’Observatori DESCA, la Confederació de Cooperatives de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. L’anàlisi, que hem impulsat des de Sostre Cívic i amb la participació de 13 cooperatives i més de 280 persones, evidencia beneficis clars en els àmbits social, ambiental i l’econòmic. Entre els resultats, destaca que el consum energètic dels habitatges cooperatius és un 55% inferior a la mitjana catalana, amb un 90% d’energia renovable, i que el cost per m² és 3,66 € inferior al del lloguer convencional.

A més, el model garanteix millor estabilitat i assequibilitat que el mercat privat, afavorint projectes de vida a llarg termini. En l’àmbit social, es redueix significativament la soledat no desitjada i augmenta la cohesió comunitària, amb una clara millora en el benestar emocional i la qualitat de vida. Finalment, l’estudi constata que el model és financerament viable i socialment transformador, amb una presència destacada de dones i persones no binàries, i amb una organització comunitària que integra les cures de manera equitativa, generant entorns més justos i inclusius.


4. Impulsem el conveni ESAL: l’esperança de més sòl públic per a habitatge cooperatiu a Barcelona

El conveni ESAL (Conveni amb Entitats Sense Afany de Lucre), signat el 2021, ha estat fonamental per al creixement de l’habitatge cooperatiu i social a Barcelona, ja que permet la cessió de sòl municipal a projectes sense ànim de lucre gestionat directament per cooperatives o fundacions de lloguer social. En els primers anys es van adjudicar 16 solars públics per a més de 600 habitatges, garantint que el sòl es mantingués en mans públiques i que els projectes responguessin a criteris de sostenibilitat, inclusió i funció social.

Tanmateix, des del 2022 no s’han assignat nous solars, i per al 2025 només es preveu la construcció de 63 habitatges, un volum molt inferior al necessari i a la demanda i capacitat de promoció que té el sector cooperatiu. Des de Sostre Cívic, la XES i Habicoop hem reclamat a l’Ajuntament la reactivació del conveni, amb l’objectiu d’assegurar almenys 400 nous habitatges el 2025 i avançar cap a una pròrroga real que permeti arribar als 1.000 habitatges en els pròxims anys. Esperem que el curs 2025-2026 porti avenços significatius en aquesta línia, amb una aposta clara per la col·laboració público-cooperativa.


5. Neix “La Corrala” al Poble Sec: habitatge cooperatiu contra la gentrificació

De fet, és gràcies al conveni ESAL que aquest curs veurà l’inici del nou projecte «La Corrala» al barri del Poble Sec de Barcelona. Aquest projecte neix de la iniciativa d’un grup de veïnes i veïns del barri que, des del 2015, es van organitzar com a grup llavor de Sostre Cívic per buscar una resposta col·lectiva a la gentrificació i a la creixent especulació immobiliària que patia el barri. Després de molts anys de lluita, Sostre Cívic va rebre recentment la cessió d’un solar municipal per ubicar el futur edifici cooperatiu al Passeig de l’Exposició del Poble Sec, que preveu fins a 8 habitatges en cessió d’ús.

Aprovació del projecte de La Corrala a l’Assemblea General del 14 de juny de 2025


L’Assemblea General de Sostre Cívic del juny de 2025 va aprovar per gairebé unanimitat la constitució del projecte, que actualment està en procés de tramitació del dret de superfície. Una de les sòcies impulsores, Marina Codina, explicava en aquesta entrevista com La Corrala representa l’oportunitat de garantir un habitatge digne i estable al barri, tot reforçant el vincle comunitari i la resistència col·lectiva davant les pressions del mercat.


6. Més llars cooperatives arreu del territori: Cellera del Ter, Cardedeu i Palamós

El final del curs serà especialment il·lusionant amb la finalització de les obres de diversos projectes i l’inici de la seva convivència: l’abril de 2026 serà el torn del projecte D’Avall, un petit projecte de 3 unitats en un edifici rehabilitat a la Cellera de Ter, i abans de l’estiu celebrarem les inauguracions de Cal Paler Nou a Cardedeu i Terra de Mar a Palamós. Aquests tres projectes incorporaran 73 nous habitatges a la cooperativa, ampliant de manera significativa el parc gestionat per Sostre Cívic.

Ja a la tardor, s’hi afegirà Walden XXI, el nostre projecte pioner d’habitatge sènior a Sant Feliu de Guíxols, i finalment El Cairó, a Granollers, amb els quals superarem els 320 habitatges i ens situarem més a prop dels 550 habitatges en convivència que tenim a l’horitzó proper del 2027. Aquestes noves incorporacions representen que més persones podran gaudir d’un habitatge estable, assequible i autogestionat, fora de les lògiques especulatives del mercat.

L’últim projecte que tenim amb obres avançades actualment és La Bertrana, el segon projecte de la nostra cooperativa a Manresa, pel qual obrirem convocatòria a noves incorporacions en novembre de 2025. L’edifici es convertirà en el segon projecte més gran d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya, després del de Ca l’Ordit: 60 habitatges de protecció oficial i 336 m² d’espais comunitaris construïts amb criteris de màxima sostenibilitat. Es preveu que les sòcies hi puguin entrar a viure a inicis del 2027.

Cal Paler Nou
El Cairó
Terra de Mar
Walden XXI
Imatges de les obres als projectes de Cal Paler Nou, El Cairó, Terra de Mar i Walden XXI


7. Enfortim la participació: Un nou marc d’acollida i acompanyament per a totes les sòcies

Aquest curs 2025-2026, posem en marxa un nou marc de participació que renova i enforteix els espais per a la seva base social, que ja supera les 2.000 sòcies. Amb l’objectiu de millorar la inclusió, la formació i el suport, s’han dissenyat itineraris clars tant per a les sòcies individuals com per als grups.

Les noves sòcies tindran a disposició sessions informatives mensuals i formacions d’acollida trimestrals, així com l’itinerari formatiu “Primers Passos” per aprofundir en els pilars del model. A més, la Tarda de Sostre Cívic neix com a espai semestral per conèixer projectes amb vacants, reforçar vincles i abordar temes clau com les cures o la participació comunitària.

Pel que fa als grups de sòcies, es posen en marxa sessions trimestrals per a grups nous i grups llavor, espais pensats per compartir experiències, resoldre dubtes i rebre orientació col·lectiva. Tot plegat suposa la transformació del Servei d’Assessorament en Habitatge Cooperatiu (SAHC), que canalitzarà ara el seu suport a través d’aquests nous espais. Amb aquesta renovació, volem assegurar que el creixement de la cooperativa vagi acompanyat d’una participació activa, informada i significativa de totes les sòcies.

Aquest curs, a Sostre Cívic, continuem construint alternatives reals per garantir el dret a l’habitatge. T’animem a seguir de prop aquests esdeveniments, i a participar-hi: Pots subscriure al nostre butlletí perquè t’enviem totes les novetats i notícies directament al teu correu, i no t’hi perdis res!

El Parlament inicia la tramitació d’una llei per blindar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

9.07.2025

El moviment català de l’habitatge cooperatiu celebra una fita històrica: una proposició de llei registrada amb el suport de la majoria parlamentària reconeix l’interès públic del model i estableix un marc legal propi a Catalunya

Aquest dimecres 9 de juliol s’ha fet iniciat oficialment al Parlament de Catalunya el tràmit per l’aprovació d’una Llei pròpia que regula i protegeix legalment l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. La iniciativa, impulsada pels grups parlamentaris de PSC, ERC, En Comú Podem, CUP i Junts, neix a proposta del moviment cooperatiu català, que reclama des de fa anys un reconeixement legal específic per al model.

La iniciativa dona continuïtat a la Resolució 963/XIII, aprovada el maig de 2022 per pràctica unanimitat al Parlament, que instava el Govern a impulsar aquest model i a adequar el marc legal per fomentar-ne l’expansió. Aquella resolució pionera ja reconeixia el valor públic de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i assenyalava explícitament la necessitat d’una reforma legal com la que ara es concreta. 

La proposta de llei registrada avui modifica parcialment la Llei de cooperatives de Catalunya (12/2015) per crear una subsecció específica dins les cooperatives d’habitatge, amb definició pròpia, criteris socials garantits i mesures contra l’especulació. El text ha estat impulsat per la Sectorial d’Habitatge de la XES i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (Habicoop), en coordinació amb entitats i persones jurídiques del sector.

“És una fita històrica pel moviment”, ha afirmat Lali Daví (de la sectorial d’habitatge de la XES) en la roda de premsa celebrada avui al Parlament. “El model s’ha demostrat útil, viable i amb impacte positiu. Ara cal blindar-lo perquè no es desnaturalitzi ni es desreguli”.

Un model emergent amb vocació pública i impacte social

En els darrers anys, el model de cessió d’ús ha experimentat un creixement notable a Catalunya. Actualment, hi ha més de 1.200 habitatges en més de 66 projectes arreu del territori —dels quals Sostre Cívic representa gairebé la meitat. Aquests projectes, promoguts per cooperatives sense ànim de lucre, es desenvolupen tant en sòl públic com en sòl privat, amb quotes que cobreixen estrictament els costos reals i amb una gestió col·lectiva. L’habitatge cooperatiu s’hi presenta com una alternativa sòlida, estable i desmercantilitzada per garantir el dret a l’habitatge.

Un estudi recentment impulsat per Habicoop confirma que el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús genera beneficis clars i mesurables per a les persones, el territori i les finances públiques:

  • El consum energètic és un 55% inferior a la mitjana catalana.
  • El 90% de l’energia prové de fonts renovables.
  • El cost mitjà del m² és 3,66 € inferior al del lloguer convencional.
  • Les persones que hi viuen tenen 8,3 vegades més probabilitats d’estar satisfetes amb el seu habitatge.
Resum gràfic d’impacte social de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de l’estudi fet per Habicoop.

Una regulació necessària per evitar desviacions del model

Fins ara, la legislació catalana només reconeixia de manera genèrica la cessió d’ús en les cooperatives d’habitatge, sense establir-ne una regulació específica. Això deixava el model exposat a incerteses jurídiques i dificultava el seu reconeixement i suport institucional.

Amb la nova proposició de llei, es defineix legalment la figura de les “cooperatives d’habitatge en cessió d’ús”, amb una normativa pròpia que en delimita les condicions i n’assegura la funció social.

Segons ha explicat David Guàrdia (Habicoop), aquest marc legal permetrà consolidar els valors del model i protegir-lo de possibles desviacions: “El desenvolupament del model fins ara ha estat possible gràcies al compromís del sector, però calia blindar-lo legalment per garantir-ne la continuïtat com a bé comú”.

Els punts clau de la regulació proposada són:

  • Prohibició de convertir els habitatges en propietat individual: la titularitat és sempre col·lectiva, de la cooperativa.
  • Reconèixer la cessió d’ús com a forma d’habitatge social, a efectes d’ajuts i accés a sòl públic.
  • Limitació de les aportacions i de les transmissions per evitar revaloritzacions especulatives.
  • Transparència, democràcia interna i compromís social, amb quotes màximes, fons irrepartibles i vocació d’interès general.

La llei també estableix que, en cas de dissolució d’una cooperativa, els seus actius hauran de continuar destinant-se a cessió d’ús, evitant que entrin al mercat especulatiu.

Cap a un model de país

Durant la roda de premsa, les entitats impulsores van subratllar que aquesta regulació no només reconeix un model existent, sinó que obre la porta a la seva consolidació i extensió, seguint l’exemple d’altres països com Dinamarca, el Quebec o l’Uruguai, on l’habitatge cooperatiu forma part estructural de les polítiques públiques d’habitatge.

Des de Sostre Cívic, celebrem aquest pas endavant com un reconeixement a la feina sostinguda per centenars de cooperativistes, i ens comprometem a seguir treballant per un parc d’habitatge estable, assequible i comunitari, fora del mercat especulatiu.

Propostes del sector al Decret d’Habitatge

En paral·lel a la presentació de la proposició de llei per regular el model d’habitatge cooperatiu, aquesta mateixa setmana s’ha abordat una altra peça clau del marc normatiu: el Decret‑Llei 2/2025 (25 de febrer), de mesures urgents en matèria d’habitatge. En aquest context, David Guàrdia, en representació de la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (Habicoop), va comparèixer aquest dilluns davant la ponència parlamentària per valorar-ne l’abast i plantejar ajustos concrets per facilitar l’encaix del model cooperatiu sense ànim de lucre dins les polítiques públiques d’habitatge.

Entre les propostes concretes que la Federació ha plantejat al Decret‑Llei, destaquen diverses mesures orientades a facilitar la viabilitat dels projectes cooperatius. D’una banda, es demana estendre l’excepció d’aparcaments a tots els habitatges de protecció pública i en sòl cedit, sense limitar-se a l’allotjament dotacional. També es proposa permetre la permuta de sòl públic per habitatges ja construïts per entitats socials, i simplificar la normativa sobre densitat urbanística per tal que els projectes cooperatius de fins a 70 m² puguin beneficiar-se d’una via ràpida de tramitació urbanística. Finalment, s’insta a ajustar els límits de superfície i els criteris dels HPO per tal que incloguin espais comuns, facilitant així el seu accés al finançament i a les subvencions públiques.

Habicoop adverteix que, tot i ser un pas positiu, el Decret encara no encaixa del tot amb les dinàmiques del model cooperatiu: cal més flexibilitat i reconeixement explícit per tal que els projectes siguin viables.

Un reconeixement legal i fiscal al servei d’un model transformador

Tot aquest conjunt d’iniciatives —tant la proposició de llei per blindar el model com les propostes d’ajust al Decret d’Habitatge— s’emmarquen en un moment clau per al reconeixement institucional de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Aquestes propostes se sumen a les novetats recents:

Aquest conjunt de mesures —regulació específica, incentius fiscals i consideració institucional— configura un marc potent i estratègic que permet impulsar el cooperativisme com a alternativa sòlida per garantir el dret a l’habitatge.

Les compareixences i propostes presentades aquesta setmana, sumades als avanços legislatius i fiscals, consoliden un marc jurídic i econòmic favorable que no només protegeix, sinó que també promou l’escala i sostenibilitat del model cooperatiu.

Transformem el futur de l’habitatge: crida a ajuntaments per impulsar habitatge cooperatiu

18.03.2025

A Sostre Cívic continuem treballant per ampliar el parc d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, un model sense ànim de lucre que garanteix estabilitat, assequibilitat i gestió democràtica per a les persones que hi viuen. Amb 1.800 socis i sòcies i 25 projectes en marxa (14 en convivència), som una entitat homologada per la Generalitat com a Promotora Social i podem rebre adjudicacions directes de sòl públic, agilitzant així la creació d’habitatge assequible i protegit.

Ara, en el marc del Pla 50.000 de la Generalitat, busquem 3 municipis de més de 20.000 habitants que disposin de sòl o immobles municipals per presentar-se a la convocatòria i dur a terme un projecte d’habitatge social de la mà de Sostre Cívic. Aquest pla preveu finançament de fins al 100% del cost de promoció d’habitatge assequible, una oportunitat única per a les administracions locals que vulguin garantir habitatge social sense perdre la titularitat del sòl.

Per què apostar per la col·laboració público-cooperativa?

Optar per l’adjudicació directa a una cooperativa sense ànim de lucre com Sostre Cívic ofereix diversos avantatges:

✅ Control municipal sobre la política d’habitatge: l’Ajuntament pot establir condicions clares, definir criteris d’accés i crear una comissió de seguiment del projecte.

✅ Rapidesa i eficiència: evitem processos de licitació llargs i competitius que poden donar entrada a promotors amb ànim de lucre.

✅ Garantia d’habitatge assequible a llarg termini, ja que el model de cessió d’ús impedeix l’especulació i assegura quotes justes i estables per a les persones usuàries.

Experiència i solidesa financera

Sostre Cívic ha impulsat ja 6 promocions delegades d’ajuntaments amb ajuts Next Generation i compta amb un préstec de 31 milions d’euros del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa. Això ens permet reduir l’aportació inicial de les persones sòcies i agilitzar l’execució dels projectes.

Com participar?

Si sou un ajuntament interessat en sumar-vos a aquesta iniciativa, us convidem a omplir aquest formulari abans del 24 de març de 2025. Posteriorment, valorarem les propostes rebudes i informarem els municipis seleccionats perquè puguin sol·licitar els ajuts del Pla 50.000 amb el nostre suport com a promotors.

📄 [Consulta el dossier informatiu] per conèixer els requisits i els beneficis d’aquesta col·laboració.

Conjuntament, podem transformar el futur de l’habitatge, fent-lo més assequible, sostenible i cooperatiu!

El Congrés aprova per primera vegada una proposta de suport a l’habitatge cooperatiu

19.02.2025

El text amb els vots a favor de tots els grups amb l’única abstenció del Junts i el PP, i els vots en contra de VOX, insta al Congrés espanyol a impulsar projectes amb suport públic en forma de millora normativa, finançament i cessió de sòl

La proposta se suma al reconeixement institucional rebut al Parlament de Catalunya el maig del 2022

Madrid, 18 de febrer de 2025— El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest matí per primera vegada una proposta per impulsar i reconèixer l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a tot l’estat. El text aprovat reforça el paper d’aquest model com una alternativa assequible, no especulativa i compromesa amb la sostenibilitat i l’economia social i solidària.

La PNL ha estat presentada pel Grup Socialista a iniciativa del grup de treball d’habitatge de REAS Red de Redes, que va presentar durant el mes de novembre la seva proposta a tots els grups de la cambra. El text s’ha debatut i aprovat a la Comissió d’Habitatge i Agenda Urbana del Congrés dels Diputats, on ha rebut 18 vots a favor dels grups del PSOE, Sumar, ERC, Bildu i PNV, l’abstenció dels 15 diputats del PP i Junts, i els únics vots en contra dels diputats de VOX.

La resolució insta el Govern a desenvolupar una estratègia de suport al cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús en coordinació amb totes les administracions competents. Entre les mesures clau incloses a la resolució destaquen:

  • El reconeixement del model cooperatiu en cessió d’ús com una via no especulativa d’accés a l’habitatge, que contribueix a ampliar el parc d’habitatge social i assequible.
  • La creació d’una política pública específica de foment i suport al cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús, articulada de manera transversal des dels diferents ministeris.
  • La cessió de sòl públic com a eina clau per al desenvolupament d’aquests projectes.
  • La millora del marc normatiu per facilitar la implantació i el funcionament d’aquest model.
  • L’impuls de mesures de finançament i fiscalitat en el nou Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030, amb l’objectiu de consolidar aquest model com una alternativa real en l’accés a l’habitatge.

Aquesta proposta representa un pas clau en el reconeixement de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús dins les polítiques d’habitatge a nivell estatal. En un context actual de crisi d’accés a l’habitatge, amb preus de lloguer inassumibles per a gran part de la població, el model cooperatiu en cessió d’ús demostra que existeixen altres formes de garantir el dret a l’habitatge fora del mercat especulatiu i al costat de les polítiques públiques.

Aquest suport institucional s’ha de traduir en mesures concretes que permetin consolidar i ampliar el model al territori. 

El reconeixement institucional rebut avui al Congrés dels Diputats es suma al que el maig de 2022 va aprovar el Parlament de Catalunya. Aquesta resolució inclou mesures com la modificació de la Llei de cooperatives per regular específicament aquest model, l’establiment de bonificacions fiscals i la millora del finançament per part de l’Institut Català de Finances (ICF). Aquestes accions tenen com a objectiu consolidar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una alternativa viable i assequible per garantir el dret a l’habitatge a Catalunya.

Les cooperatives La Morada i Cirerers, cantonada amb cantonada, al barri de Roquetes (Nou Barris, Barcelona).

Catalunya, pionera en l’impuls i reconeixement en l’habitatge cooperatiu

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un model emergent a diverses regions de l’estat espanyol i continua creixent com a alternativa viable davant de la crisi d’accés a l’habitatge.

Catalunya ha estat pionera en el reconeixement institucional de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Des de 2016, aquest model ha experimentat un creixement notable. Segons dades de l’Observatori Llargavista, el 2024 hi havia 67 projectes en fase de promoció o convivència a Catalunya, sumant més de 1190 habitatges, dels quals 404 ja són en convivència repartits en 29 projectes. En poc més de 8 anys, l’habitatge cooperatiu ja representa gairebé el 3% del parc d’habitatge social de Catalunya, amb un creixement de més del 50% anual.  Aquestes iniciatives es distribueixen principalment a la ciutat de Barcelona, però també s’estenen a altres municipis com Sant Cugat del Vallès, Palamós, Lleida, Manresa, Granollers o Palafrugell, on les administracions locals han cedit sòl públic o col·laborat en la mobilització de sòl privat per al desenvolupament de projectes d’habitatge cooperatiu.

Alguns dels projectes insígnia són els ubicats a Barcelona com La Borda, amb 28 habitatges, o La Balma i Cirerers (impulsats i gestionats per Sostre Cívic) de 20 i 32 habitatges, respectivament. Aquests darrers han estat impulsats gràcies al suport municipal de l’Ajuntament a la cessió gratuïta de son. Però també a Madrid han ressaltat projectes com Entrepatios, que des del 2016 impulsen projectes al barri de Las Carolinas, amb un edifici de 17 habitatges, o a Vallecas, amb 10 habitatges, adquirint sòls a preu de mercat i rescatant-los així del mercat immobiliari especulatiu.

+Proliferen també projectes específics per a persones grans en modalitat sènior, on prevalen les cures, la salut i l’autonomia personal, basant-se en comunitats de suport mutu. Aquestes iniciatives estan alineades amb les polítiques de desinstitucionalització de les cures. Destaquen Etxekide i Etxekonak Bat a Pamplona, ​​Walden XXI, Can70 o Solterra a Catalunya, que se sumen al pioner Trabensol a Madrid. A l’àmbit rural, on abunda la rehabilitació de grans caserius, destaquen iniciatives com Cal Cases, Can Carner o El Turrós a Catalunya o Ametxe a Biscaia.

Sostre Cívic obtenim 31 milions de fons europeus per a la construcció de més de 350 habitatges socials

4.11.2024

El Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa atorga el major finançament europeu atorgat mai a una cooperativa per construir més de 350 habitatges cooperatius, tots sobre sòl públic municipal i amb suport de la Generalitat

Els nous habitatges oferiran estabilitat a les sòcies amb quotes accessibles i es construiran en edificis d’alta eficiència energètica

Sostre Cívic liderem l’expansió de l’habitatge cooperatiu a Catalunya amb la gestió d’un parc de més de 550 habitatges

Aquest matí, al Bloc4BCN del barri de Sants, Sostre Cívic ha anunciat l’obtenció del major finançament europeu concedit fins ara a una cooperativa catalana: un crèdit de 31 milions d’euros del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB). L’acte, convocat per la cooperativa, ha comptat amb la presència de María Sigüenza responsable de país del CEB a Espanya, i diferents càrrecs polítics d’ajuntaments i la Generalitat, pesis a absències d’última hora, com la de la consellera Sílvia Paneque i l’alcalde de Lleida Fèlix Larrosa, a causa de la gestió i problemes de mobilitat provocats pel temporal DANA. Sí que van assistir els regidors d’habitatge dels ajuntaments que cedeixen els sòls per als projectes de la primera fase d’inversió, i representants dels departaments de treball, economia social i habitatge de la Generalitat, a més de la Secretària Primera del Parlament la diputada Glòria Freixa.

Aquest finançament permetrà construir més de 350 nous habitatges cooperatius en cessió d’ús. Per a nosaltres, aquest projecte és un primer pas per assolir el salt d’escala que suposarà gestionar, en els pròxims dos anys, un parc de més de 550 habitatges, dins els 1.200 habitatges cooperatius que hi ha actualment a Catalunya. Una resposta imprescindible, des del cooperativisme i amb un important aval internacional, davant la necessitat d’habitatge assequible que hi ha a Catalunya.

Com que no tenim ànim de lucre, les sòcies que entrin a viure als nous projectes ho faran a preu de cost. Cada comunitat haurà d’aportar col·lectivament entre el 8% i el 12% del cost total de la promoció en forma de capital social, retornable en cas que alguna sòcia decideixi marxar del projecte. La cooperativa mantindrà la propietat dels habitatges, i les sòcies gaudiran d’un dret d’ús permanent amb quotes mensuals entre un 10% i un 40% per sota del mercat.

Tots els habitatges es construiran seguint criteris d’alta eficiència energètica i inclouran espais i serveis compartits per fomentar la vida en comunitat. Amb una certificació energètica A, els edificis comptaran amb plaques fotovoltaiques per a l’autoproducció d’energia, sistemes de reciclatge d’aigües grises, monitoratge de consums energètics i una xarxa de telecomunicacions compartida. David Guàrdia, co-coordinador de Sostre Cívic, ha destacat la singularitat de cada projecte: “Els projectes de Lleida i Manresa es construiran amb sistemes industrialitzats per reduir temps i costos, minimitzant l’impacte mediambiental i augmentant la qualitat dels acabats; els de Granollers i Vilafranca del Penedès es construiran amb fusta i disposaran de vehicles de mobilitat elèctrica compartida”. També ha subratllat que els projectes de Barcelona tindran un impacte social innovador: l’edifici de Sant Andreu serà inclusiu, amb places reservades per a persones amb discapacitat intel·lectual, i el projecte de Sarrià, ‘Can 70’, serà el primer habitatge cooperatiu exclusiu per a persones grans, amb serveis compartits per a la cura de la vellesa.

Suport públic per impulsar el ‘model vienès’ a Catalunya

Els projectes finançats, en una primera fase, seran set en total i s’ubicaran en sòl públic cedit pels ajuntaments de Barcelona, Lleida, Manresa, Granollers i Vilafranca del Penedès, amb el cofinançament de la Generalitat de Catalunya. A més, la majoria de les promocions comptaran amb fons NextGenerationEU gestionats per la Generalitat, destinats a la construcció d’habitatges de lloguer social en edificis energèticament eficients. Més endavant es finançaran projectes que suposaran més de 100 nous habitatges, també sobre sòl municipal encara per decidir. Aquest projecte posa la primera pedra d’un model d’habitatge cooperatiu que vol replicar l’èxit de ciutats europees com Viena o els Països Baixos i Dinamarca, on més del 25% del parc d’habitatge és gestionat per cooperatives o entitats no lucratives, amb sòl i suport públic.

María Sigüenza, responsable de país del CEB

Per evidenciar aquesta col·laboració, ha intervingut Lídia Guillén, secretària d’Habitatge del Govern de la Generalitat, que ha saludat “la iniciativa dels ajuntaments que han apostat pel model de cessió d’ús, que va més d’enllà de construir un habitatge i serveix per transformar tota la societat on intervenen també drets socials i treball”. 

Al seu torn, María Sigüenza, responsable de país del CEB, ha destacat que “estem orgullosos de donar suport a aquest projecte, ja que invertir en habitatge assequible s’alinea amb les prioritats del nostre Marc Estratègic 2023-2027. A través d’aquest préstec, el nostre objectiu és contribuir a un futur en el qual totes les persones tinguin accés a un lloc segur i assequible per a viure, especialment aquelles que són social i econòmicament vulnerables, incloses les persones amb mobilitat reduïda o discapacitats intel·lectuals”. El CEB és un banc multilateral de desenvolupament la missió única del qual és promoure la cohesió social en els seus 43 estats membres en tota Europa. El CEB finança inversions en sectors socials, incloent-hi educació, salut i habitatge assequible, amb un enfocament en les necessitats de les persones vulnerables.

Carlos Alcoba, president de Sostre Cívic, ha defensat la capacitat i solvència del cooperativisme per garantir el dret a l’habitatge, impulsat i gestionat per les mateixes sòcies de manera democràtica: “garantim que aquests habitatges quedaran per sempre fora del mercat especulatiu, i els futurs excedents que puguem obtenir es reinvertiran en més habitatges”. Amb aquestes paraules, ha fet una crida a les administracions perquè continuïn apostant per models no especulatius, sense ànim de lucre i de gestió comunitària per ampliar el parc d’habitatge social protegit, avançant cap a estàndards europeus.

Tot el detall dels projectes finançats es podran contemplar durant el mes de novembre en una exposició al Bloc4BCN a Can Batlló.

Una obra amb molt de futur: Walden XXI posa la primera pedra

22.07.2024

Walden XXI inicia les obres del primer cohabitatge cooperatiu per gent gran de Catalunya

Més de 100 persones assisteixen a l’acte inaugural de primera pedra davant de l’antic hotel Jecsalis a Sant Feliu de Guíxols

La lectura de la “carta al futur” per part de les sòcies emociona els assistents i reivindica l’autogestió i les cures col·lectives per a la gent gran com a alternativa al model actual de residències

Reportatge | TV Costa Brava

El cohabitatge cooperatiu per a gent gran, Walden XXI, comença les seves obres

El passat divendres 19 de juliol de 2024 va estar un dia molt especial per a les sòcies del projecte de Walden XXI, i per tots nosaltres com a Sostre Cívic. Vam celebrar l’inici de les obres del projecte, el que serà el primer cohabitatge cooperatiu en cessió d’ús específic per a gent gran a Catalunya. L’acte ha tingut lloc davant de l’antic hotel Jecsalis de Sant Feliu de Guíxols, on més de 100 persones, entre sòcies, familiars, amics, veïns i tècnics del projecte, no es van voler perdre aquest moment històric.

La tarda va començar amb la benvinguda de la sòcia Aurora Moreno, seguida dels parlaments de diverses autoritats i representants del projecte. El projecte, a preu de cost i sense ànim de lucre, ja té el compromís de finançament de diferents entitats de la banca ètica i cooperativa, i de diverses administracions públiques catalanes i estatals. Les obres es preveu que finalitzin el 2026. Per reflectir aquesta suma d’esforços vam tenir el plaer de comptar amb la presència de Carles Motas, alcalde de Sant Feliu de Guíxols, que va destacar la importància per al municipi de Sant Feliu de Guíxols acollint aquest projecte pioner a Catalunya, i Lluís Torrens, secretari d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat que va posar el projecte com a exemple per al país i les seves institucions sobre l’estratègia a seguir per a la desinstitucionalització de l’atenció a la gent gran. Entre els assistents també hi eren Maria Àngels Planas i Glòria Freixa, diputades de Junts al Parlament de Catalunya.

Walden XXI es basa en la rehabilitació integral de l’antic hotel Jecsalis, adquirit el 2020 per la cooperativa. Les obres finalment han començat, després de quatre anys superant tota mena d’obstacles financers i normatius. Josep Maria Ricart, president de Walden XXI, hi ha fet referència durant el seu parlament: «després de quatre anys de superació d’obstacles i de treballar amb perseverança, estem molt orgullosos d’haver arribat fins aquí. La nostra convicció en la filosofia de vida comunitària ens ha permès fer realitat aquest somni llargament acaronat”. “Les úniques lluites que es perden són les que s’abandonen”, ha afegit al final de la seva emocionada intervenció.

Aquest projecte inclou 31 apartaments de 40 a 56 m², espais comuns com una sala polivalent i un menjador comunitari, i està dissenyat per fomentar la interacció social i el benestar dels residents. A més, la rehabilitació de l’edifici incorpora criteris de sostenibilitat i eficiència energètica per minimitzar l’impacte ambiental i reduir els costos. En Yabel Pérez, tècnic responsable del projecte i membre del Consell Rector de Sostre Cívic, ha volgut subratllar el fet que aquest projecte suposi “recuperació de patrimoni privat per fer-ho en gestió col·lectiva en pro del dret a l’habitatge i d’una vellesa digna”.

Durant l’acte, un dels moments més emotius va ser la lectura de la “carta al futur” per part de les sòcies, que serà un dels objectes que enterraran entre els murs en forma de primera pedra. Adreçada a les futures generacions que se la puguin trobar, la lectura va captivar tots els assistents, i és que en la carta les sòcies es reivindiquen com a pioneres d’aquest projecte pioner a Catalunya que va néixer del convenciment que «envellir amb els amics i bons veïns de forma activa i comunitària era una alternativa millor». Amb paraules plenes d’esperança i determinació, les sòcies van expressar el seu desig que Walden XXI serveixi com un referent de convivència solidària, ecològica i autogestionada per a les futures generacions. La carta subratlla, a més, la importància d’una «filosofia de vida autogestionada i comunitària,» afirmant que «la nostra tercera via, per la qual nosaltres vam lluitar, és la que us deixem pel futur», destacant la necessitat d’una autogestió de les cures que ofereixi una alternativa a les residències tradicionals i la soledat no volguda.

Hem acabat l’acte amb el desplegament d’una pancarta gegant, una foto conjunta, un brindis, una actuació musical i un berenar a la placeta de Sant Joan. I un emplaçament a retrobar-nos al mateix lloc en un parell d’anys, per a celebrar la posada en marxa i inici de la convivència del projecte.

Aquest projecte ha rebut finançament de la Unió Europea a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència — NextGenerationEU. L’ajut s’ha concedit en el marc del Programa CE IMPLEMENTA (IDAE), convocatòria PR-PILOTO-04-2023-000161. Import concedit: 306.341,20 €.

Més sòl públic per a l’habitatge cooperatiu a Barcelona!

9.07.2024

El 2024 fa 10 anys que van començar amb els primers projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Barcelona: La Borda i Princesa49. Aquests projectes pioners van demostrar que una altra manera de viure és possible: assequible, sostenible i en comunitat.

El context actual és crític: a conseqüència de polítiques que han promogut les dinàmiques especulatives entorn de l’habitatge, en l’última dècada el preu de l’habitatge, tant de lloguer com de compra, s’ha encarit més d’un 30%, superant els 1.000 € de mitjana per habitatge, i més de 40.000 famílies s’han vist desnonades a Barcelona, la meitat de les quals, a mans de propietaris privats amb més de 10 pisos.

Per això, la Sectorial d’Habitatge de la XES i la Secció d’Habitatge Cooperatiu en Cessió d’Ús d’Habicoop, amb el suport de La Dinamo, Sostre Cívic i Coòpolis (entre altres) ens hem unit per crear una campanya i un manifest per reclamar més sòl públic per construir habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Barcelona.

Què volem?

Gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament ja comptem amb 125 habitatges en 6 edificis, i abans del 2026 arribarem a 17. Però no ens podem aturar aquí: volem construir 400 habitatges cooperatius més. És per a això que el Conveni ESAL, el marc de col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona amb els operadors sense ànim de lucre, no pot frenar. Us ho expliquem també en vídeo i us convidem a sumar-vos a la campanya.

Volem una Barcelona més inclusiva i solidària! 

Celebrem l’inici d’obra de Terra de Mar a Palamós

21.06.2024

Durant l’acte inaugural d’inici d’obres, més de 50 persones ens han acompanyat, donant suport a les sòcies impulsores del primer habitatge cooperatiu de Palamós.

Les primeres persones sòcies entraran a viure el 2026, i encara tenim previstes noves campanyes d’incorporacions per a completar el total de 34 habitatges de la promoció.

Ahir vam celebrar l’inici oficial de les obres del projecte d’habitatge cooperatiu ‘Terra de Mar’ a Palamós, impulsat per nosaltres, Sostre Cívic, i l’Ajuntament del municipi. L’acte va comptar amb l’assistència de més de 50 persones, incloent-hi les sòcies impulsores i diverses autoritats locals, comarcals i de la Generalitat. El projecte ‘Terra de Mar’ es desenvolupa en un solar públic de 1000 m² cedit pel consistori a l’Avinguda Catalunya i consta de 34 habitatges d’entre 39 i 67 m², dissenyats per UMMA arquitectes. La construcció d’aquest model innovador d’accés al dret a l’habitatge és pioner en terres gironines, i es finança amb 5 milions d’euros aportats principalment per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), a més d’una subvenció de la Generalitat.

La nostra promoció exemplifica la col·laboració entre el sector públic i el cooperativisme sense ànim de lucre per tal de garantir el dret a l’habitatge. Com a mínim un 25% dels habitatges es reserven per a col·lectius vulnerables, com persones majors de 65 anys, joves fins a 35 anys i famílies monoparentals. Els contractes de cessió d’ús són de per vida, amb quotes mensuals de 490 a 780 € segons la mida dels habitatges, i una aportació de capital retornable de 12.000 a 19.000 €.

Ens enfoquem també en la sostenibilitat. Els habitatges s’aixequen amb els més alts estàndards d’eficiència energètica i sostenibilitat, obtenint la certificació energètica A i la certificació VERDE de construcció sostenible, sent la primera promoció cooperativa d’habitatges que obté un certificat d’aquest tipus. El VERDE (Valoració d’Eficiència de Referència de Disseny Ecològic) és una certificació de sostenibilitat desenvolupada pel Green Building Council España (GBCe), i és una eina clau per impulsar la construcció sostenible i fomentar pràctiques de construcció respectuoses amb el medi ambient, millorant la qualitat dels edificis i contribuint a un desenvolupament més sostenible. Es preveu que la construcció finalitzi a finals de 2025, amb l’entrada dels residents a inicis de 2026.

Una carta al futur com un crit contra l’especulació

Durant l’acte, Sergio Parrello, soci de Sostre Cívic, va presentar l’esdeveniment i va donar la benvinguda als assistents. Fugint de la clàssica ‘primera pedra’, l’emoció dels socis cooperativistes es va reflectir en la lectura d’una carta dirigida als nostres veïns del futur, esperant que algun dia la trobin futures generacions. “Potser a vosaltres us semblarà increïble, però quan les persones de Sostre Cívic vàrem construir aquesta casa, passava que tenir un lloc on viure, descansar, disposar d’intimitat i seguretat, s’estava convertint en un luxe. Tot i que, l’habitatge era reconegut com un dret fonamental, a la pràctica la cobdícia i l’especulació de la propietat del sol, bancs, fons d’inversió i els mateixos governs negava cada dia aquest dret”, resava la carta que va llegir en veu alta una de les sòcies. “La nostra casa fa part d’aquesta lluita, del desig col·lectiu de tenir una vida digna en un món millor”, vam reclamar.

Durant els parlaments, Eva Ortigosa, representant del Consell Rector de Sostre Cívic, va ressaltar que amb el projecte de Terra de Mar “no només construïm habitatges, sinó que també reforcem la nostra aposta per un model antiespeculatiu que garanteixi l’accés a un habitatge digne i assequible per a tothom”. Seguidament, Sílvia Grau i Fontanals, directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, en representació de la Generalitat de Catalunya, va destacar “les administracions públiques tenim l’obligació estratègica de recolzar econòmicament i legalment els projectes impulsats per les entitats socials que construeixen habitatges en sòl públic amb un compromís social i també amb la sostenibilitat. Per això hem aportat 1 milió d’euros, amb la subvenció directa de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, i quasi tres-cents mil euros del Programa 6 dels Next Generation. L’habitatge cooperatiu és una eina que volem que sigui clau per a facilitar l’accés a l’habitatge, per això és molt important que Sostre Cívic hagi configurat un projecte que prioritza col·lectius vulnerables”.

Finalment, Raquel Gallego, primera tinent d’alcalde i regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Palamós, va subratllar “Aquest projecte suposa per als veïns i veïnes de Palamós i Sant Joan una alternativa d’accés a l’habitatge amb una concepció de convivència poc coneguda al nostre territori, però que creiem que pot ser la base d’un nou model. Un model que concep l’habitatge com un bé d’ús i no com un bé d’inversió o propietat, posant les persones i les seves necessitats al centre i s’emmarca en el compromís de crear un habitatge cooperatiu, sostenible i socialment responsable”.

La darrera campanya d’incorporacions de sòcies al projecte es va tancar el passat 26 de maig, però es preveu que es torni a obrir més endavant per completar les 34 unitats de convivència. Les persones interessades poden inscriure’s a terrademar.sostrecivic.cat per rebre informació sobre futures incorporacions.

Aquest projecte és una carta al futur, un crit contra l’especulació i un pas ferm cap a un model d’habitatge més just i sostenible.

Iniciem les obres de Cal Paler Nou a Cardedeu

27.05.2024

Finançament col·lectiu i interès públic: Cal Paler Nou arrenca amb una forta implicació social i pública

Les sòcies de Cal Paler Nou adrecen una carta al futur com a clam pel dret a l’habitatge

Ahir, diumenge 26 de maig de 2024, vam donar el tret de sortida simbòlic a les obres del primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i sense ànim de lucre a Cardedeu. L’edifici, conegut com a Cal Paler Nou, està impulsat per una trentena de socis de Sostre Cívic del municipi i voltants. El projecte comptarà amb 39 habitatges, 20 dels quals seran de Protecció Oficial, i el 20% de la superfície estarà destinada a espais col·lectius de la comunitat.

Vam adquirir el solar el 2018 mitjançant una campanya de micromecenatge innovadora, emetent títols participatius de 500 € amb una remuneració del 2% anual. En només 20 dies vam aconseguir recaptar els 450.000 € necessaris per alliberar-lo del mercat privat i especulatiu, situant-lo en mans cooperatives. Encara tenim títols disponibles! Si en vols adquirir, pots fer-ho aquí.

Aquesta és la primera promoció d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de gran dimensió que es construirà sobre sòl privat, una aposta estratègica per nosaltres, Sostre Cívic. L’èxit d’aquest projecte establirà les bases per replicar la iniciativa en altres llocs, amb l’objectiu de recuperar sòl i posar-lo en mans de l’economia social i solidària.

Durant l’acte inaugural, vam enterrar una carta dirigida als futurs veïns, en comptes de la tradicional ‘primera pedra’. “Escrivim aquest testimoni cap al futur: us semblarà increïble, però quan Sostre Cívic vam construir aquesta casa l’habitatge no era un dret garantit. Els propietaris del sòl, bancs, fons d’inversió… negaven aquest dret convertint l’habitatge en un objecte per especular”, deia la carta que una de les sòcies va llegir en veu alta. “Aquesta casa forma part d’aquesta lluita, del desig col·lectiu de guanyar una vida digna en un món habitable”.

Interès i suport públic

L’emoció de les sòcies reflecteix la seva perseverança durant aquests sis anys de treball autogestionat en el disseny participatiu de l’edifici i en aconseguir el finançament. L’alcalde de Cardedeu, Josep Quesada, va recordar que l’Ajuntament ha declarat l’obra de Cal Paler Nou d’especial interès i utilitat municipal, permetent excepcions fiscals i aportant una subvenció de 40.000 € per facilitar la viabilitat del projecte.

La Generalitat de Catalunya, representada per la Secretària d’Habitatge en funcions, Marina Berasategui, i el director general d’Economia Social, Juli Silvestre, també van assistir i mostrar el seu suport a la promoció cooperativa. La Generalitat també ha demostrat l’interès públic del projecte amb subvencions que sumen més de 700.000 € i el compromís de finançament de l’Institut Català de Finances per tancar l’operació, valorada en 6.705.000 €.

Un edifici sostenible i 100% cooperatiu

Cal Paler Nou implementa les millors pràctiques en eficiència energètica i sostenibilitat, amb l’objectiu d’aconseguir emissions zero de CO₂. Serà un edifici de qualificació Energètica A, un consum d’energia d’11 kWh/m² any i amb unes emissions només de 2,25 KgCO2/m² any, molt per sobre de la mitjana de certificacions A de Catalunya.

La construcció és a càrrec de La Constructiva, la primera cooperativa de serveis sense ànim de lucre orientada a la construcció d’habitatges cooperatius en cessió d’ús. Impulsada per Sostre Cívic el 2018, amb l’objectiu de poder controlar el 100% de les nostres promocions amb els nostres valors, ja ha gestionat amb èxit la construcció d’altres edificis com La Balma i Cirerers a Barcelona, Clau Mestra a Sant Cugat, i La Xicoira a Olesa de Montserrat. Les obres de Cal Paler Nou s’allargaran durant dos anys i les sòcies compten a entrar a viure a mitjans de 2026.

Aquest projecte és una carta al futur, un crit contra l’especulació i un pas ferm cap a un model d’habitatge més just i sostenible.

Comença l’obra de l’habitatge cooperatiu de Palamós, Terra de Mar

18.03.2024

Sostre Cívic i l'ajuntament donen el tret de sortida de Terra de Mar, habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Palamós
Representants de l’ajuntament de Palamós i de Sostre Cívic a l’inici d’obres

L’obra es desenvoluparà sobre sòl municipal i tindrà un pressupost de prop de 5 milions d’euros finançats per l’ICO i amb una subvenció de la Generalitat

L’edifici de 34 habitatges tindrà un 25% dels habitatges destinat a col·lectius vulnerables i les primeres persones sòcies entraran a viure al 2026

Sostre Cívic, en col·laboració amb l’Ajuntament de Palamós, hem començat les primeres accions de les obres del nostre projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús al municipi. Avui, davant del solar on es construirà l’edifici, l’alcalde de Palamós i representants de la cooperativa hem explicat els detalls dels inicis de les obres i del projecte en el seu conjunt. Aquest nou projecte s’emmarca en el nostre compromís amb la creació d’un model d’habitatge cooperatiu innovador, sostenible i socialment responsable. Serà el primer projecte d’aquestes característiques a terres gironines.

Els representants de la cooperativa i de l'ajuntament s'han reunit avui al solar de Terra de Mar, habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Palamós
El solar ja està preparat per les obres de Terra de Mar, habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Palamós

Terra de Mar es construirà sobre un solar públic de 1000 m² cedit pel consistori, a l’Avinguda Catalunya. Constarà de 34 habitatges, qualificats de protecció oficial. Dissenyat per UMMA arquitectes, els habitatges seran d’entre 39 i 67 metres quadrats, d’una a tres habitacions, i també hi haurà espais col·lectius pensats per viure en comunitat. A més, serà construït amb els estàndards més alts d’eficiència energètica i sostenibilitat ambiental. Comptem amb una certificació energètica A, i serà el primer edifici d’aquest model innovador d’accés a l’habitatge que obtindrà la certificació construcció sostenible VERDE (del Green Building Council España). La durada de les obres es preveu fins a finals de 2025 perquè les sòcies puguin entrar a viure a inicis de 2026.

Galeria interna de l'edifici de Terra de Mar, habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Palamós
Vista de l'interior d'un dels habitatges de Terra de Mar, habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Palamós

Una col·laboració público-cooperativa

El projecte ha estat finançat principalment per l’Institut de Crèdit Oficial, i també comptem amb una subvenció de la Generalitat. A més, fruit de la col·laboració amb l’Ajuntament de Palamós, hem reservat un 25% dels habitatges de la promoció per a veïnes de Palamós i comarca majors de 65 anys, joves fins a 35 i famílies monoparentals. D’aquesta manera ‘Terra de Mar’ exemplifica la col·laboració fructífera entre el sector públic i les entitats sense ànim de lucre per abordar les necessitats de parc social d’habitatge a preu estable i assequible. Els contractes de cessió d’ús són de per vida, les quotes mensuals (homologables al lloguer) seran d’entre 490 i 780 € (segons la mida dels habitatges) i per entrar-hi a viure caldrà fer una aportació de capital (retornable sempre que es vulgui abandonar l’habitatge) d’entre 12.000 i 19.000 €.

Imatge renderitzada de com serà l'edifici de Terra de Mar, habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Palamós

Inscripcions obertes al grup impulsor

El nou projecte, com tots els que gestionem a Sostre Cívic, té un gran vessant comunitari. Per això és important que les persones interessades a viure-hi s’incorporin ja al grup impulsor. La campanya d’inscripcions està oberta fins al 12 de maig. Per formar-ne part cal fer-se soci de la cooperativa, complir els criteris de protecció oficial del municipi de Palamós, i poder respondre econòmicament a les primeres aportacions de capital del projecte. Mentre duri la campanya d’inscripcions, tant l’ajuntament com Sostre Cívic informarem la ciutadania de les característiques del projecte a través de diferents sessions informatives. També en podeu consultar tota la informació al dossier del projecte.

Solar on es construirà Terra de Mar