Mes: novembre de 2026

11N: Ho aturem tot pel dret a l’habitatge!

Aquest 11 de novembre, Sostre Cívic ens adherim a la vaga general pel dret a l’habitatge. Durant tota la jornada aturarem la nostra activitat i no hi haurà servei ni atenció a les oficines ni per telèfon. Reprendrem l’atenció habitual el dijous 12 de novembre.

La crisi de l’habitatge és una de les principals causes d’empobriment de les classes populars. L’encariment dels lloguers i de la compra absorbeix els ingressos de les llars, expulsa veïnes dels seus barris i municipis i condiciona decisions tan bàsiques com emancipar-se, formar una família o envellir amb autonomia. Aquesta inseguretat travessa també els centres de treball: qualsevol millora salarial perd força quan queda absorbida per l’augment del cost de l’habitatge.

Garantir el dret a l’habitatge a través de reduir el pes del mercat en la gestió del parc immobiliari és la principal motivació de Sostre Cívic. Com a cooperativa d’habitatge en cessió d’ús, treballem per construir una alternativa basada en la gestió democràtica de la propietat i l’absència de lucre. Un model que vincula les quotes al cost dels projectes i preserva l’assequibilitat al llarg del temps. Cada habitatge que traiem del mercat especulatiu amplia la capacitat col·lectiva de garantir aquest dret. El que ja estem fent des del cooperativisme, habitatge estable i assequible amb gestió comunitària i sostenible, el volem per tothom.

Sabem també que la resposta ha de tenir una dimensió molt més gran. Necessitem polítiques públiques que consolidin un parc d’habitatge públic, cooperatiu i comunitari permanentment assequible. Per això reclamem:

  • Sòl i patrimoni per fer créixer el model, prioritzant la col·laboració amb les entitats sense ànim de lucre i de l’economia social que garantim l’assequibilitat a llarg termini.
  • Finançament públic, avals i ajuts adaptats a la cessió d’ús, també per reduir la barrera de les aportacions inicials i facilitar que més persones hi puguin accedir.
  • Una fiscalitat coherent amb l’absència de lucre, que corregeixi el greuge respecte de les societats immobiliàries, com les SOCIMI.
  • Recursos estables per cooperativitzar blocs, retirar habitatges del mercat especulatiu i garantir que el veïnat hi pugui continuar vivint.

Els recursos públics han de servir per consolidar un parc d’habitatge assequible de manera permanent. Cal reconèixer i donar suport efectiu a les cooperatives i a les altres entitats que treballem amb aquesta finalitat.

L’11N fem costat al moviment sindical i als moviments per l’habitatge. Animem la nostra base social a participar en les mobilitzacions i a reforçar les aliances entre el cooperativisme, les organitzacions de treballadores i els col·lectius que defensen el dret a un sostre digne. Ens sumem al manifest d’Habicoop, la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, que dona suport a la vaga i reclama prioritzar l’economia social en les polítiques d’habitatge. 

L’11 de novembre, ens aturem i ens mobilitzem pel dret a l’habitatge.

La Comissió Europea a Ca l’Ordit per comprovar el creixement de l’habitatge cooperatiu

El 4 de novembre vam rebre Matthew Baldwin, cap de la Housing Task Force de la Comissió Europea, a les obres de Ca l’Ordit, a Sant Andreu de Barcelona. Amb 62 habitatges, el projecte mostra com podem ampliar l’accés a un habitatge estable amb sòl públic, propietat col·lectiva i finançament europeu.

Durant la visita, coincidint amb la seva participació en el HOWS Housing World Summit, vam compartir amb Baldwin el creixement de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i les barreres que encara en dificulten el desplegament. Durant el recorregut, li hem exposat com les quotes a preu de cost i la propietat cooperativa permeten mantenir l’assequibilitat en el temps i assegurar que el sòl, les subvencions i els préstecs es destinin a habitatges protegits de l’especulació de manera permanent.

A Ca l’Ordit, al passeig de Torras i Bages, impulsem 62 habitatges sobre sòl municipal cedit durant 99 anys en el marc del conveni ESAL amb l’Ajuntament de Barcelona. En destinarem nou a persones amb discapacitat intel·lectual, en col·laboració amb el Grup Cooperatiu TEB, per afavorir-ne l’autonomia i la inclusió en la comunitat. Vam iniciar les obres l’estiu de 2025 i preveiem acabar-les el setembre de 2027.

Per fer possible el projecte, combinem el suport municipal, una subvenció de 2,7 milions d’euros de NextGenerationEU i finançament del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB), amb garantia de la Unió Europea a través d’InvestEU. Aquest finançament forma part del préstec de 31 milions d’euros que hem rebut del CEB per impulsar més de 350 habitatges cooperatius en diferents municipis catalans. Precisament a la vista ens va acompanyar Philipp Voswinkel, Principal Country Manager del CEB, que ha destacat: «El finançament a llarg termini en condicions concessionals permet que projectes com Ca l’Ordit es facin realitat i que l’habitatge cooperatiu arribi a més persones. Amb el suport a Sostre Cívic, el CEB contribueix a ampliar el parc d’habitatge social i assequible que combina inclusió social, sostenibilitat i comunitat.»

Sòl, fiscalitat i finançament per consolidar el model

La trobada també ha servit perquè puguem traslladar al representant europeu la nostra preocupació pel fet que les darreres polítiques públiques locals i estatals no reconeixen adequadament les entitats de l’economia social i en dificulten el creixement.

A Barcelona, durant aquest mandat s’han posat en procés d’adjudicació 1.031 habitatges per a la gestió privada, mentre que només se n’han adjudicat 72 a través del conveni ESAL. Davant d’aquest desequilibri, Sostre Cívic i la sectorial d’habitatge de la XES reclamen prioritzar la col·laboració amb entitats sense lucre, que reinverteixen els recursos i garanteixen l’assequibilitat a llarg termini.

En l’àmbit estatal, hem denunciat el greuge fiscal respecte de les SOCIMI, que gaudeixen d’un tipus general del 0% en l’impost sobre societats i han vist reforçat el seu tractament fiscal favorable amb el recent reial decret llei d’habitatge. Reclamem una fiscalitat coherent amb l’absència de lucre. Amb el mateix Baldwin hem coincidit a defensar que els proveïdors d’habitatge de l’economia social hem de rebre un tractament just i d’acord amb la nostra contribució social.

Per tot això, finalment, des de Sostre Cívic li hem demanat que el desplegament del Pla Europeu d’Habitatge Assequible, les normes d’ajudes d’Estat i els nous instruments d’inversió reconeguin explícitament els proveïdors d’habitatge sense lucre. La Comissió Europea ha d’abordar aquestes barreres amb les administracions catalanes i el govern espanyol per orientar el suport públic cap a un parc d’habitatge permanentment assequible.

Reclamem suport públic urgent per cooperativitzar cinc blocs a Barcelona i garantir l’habitatge de 119 veïnes

Sostre Cívic exerceix el dret de tanteig per retirar els edificis del mercat especulatiu, però exigeix a l’Ajuntament suport públic per fer assequibles les quotes.   

Hem signat un primer acord de compravenda per un bloc de Travessera de Gràcia, que podria convertir-se en la primera cooperativització d’èxit d’un bloc de llogateres de Barcelona

Des de Sostre Cívic, juntament amb diversos sindicats d’habitatge, reclamem a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya que concretin el suport econòmic necessari per garantir la cooperativització de cinc blocs a la ciutat. Actualment, estem exercint el dret de tanteig per retirar aquests edificis del mercat especulatiu, una acció que permetria que almenys 119 persones passin de ser llogateres en risc d’expulsió a sòcies de la nostra cooperativa en règim de cessió d’ús.

Hem presentat els detalls d’aquesta urgència en una roda de premsa celebrada a la terrassa comunitària d’un dels edificis afectats, al barri de Gràcia, on hem estat acompanyades pel Sindicat de Llogateres, el Sindicat d’Habitatge de Gràcia, la COSHAC i la sectorial d’habitatge cooperatiu de la XES. Des del sector cooperatiu hem alertat que la manca de recursos públics pot deixar aquestes veïnes exposades a l’expulsió imminent.

Un model mixt per fer assequible l’habitatge

El mecanisme financer que proposem a les administracions no exigeix que comprin el 100% de l’immoble. Plantegem un model mixt que combina una aportació pública parcial, préstecs i l’estalvi previ de les veïnes, amb l’objectiu d’evitar unes quotes que resultarien inassumibles a preu de mercat.

Tal com ha afirmat el nostre company Yabel Pérez: «No estem demanant que algú vingui aquí i compri el 100% de l’immoble. No volem caritat. Des del cooperativisme tenim la capacitat financera i de gestió de tirar-ho endavant, les veïnes i els sindicats tenen capacitat d’organitzar-se, i estem a l’espera que les administracions facin el pas per fer-ho assequible». Aquestes propostes ja han estat traslladades en reunions prèvies amb l’Ajuntament i la Generalitat, i ara exigim que es tradueixin en compromisos econòmics reals.

La urgència de la demanda respon als terminis de les operacions de tanteig, que en casos com el dels blocs «La Rosa» (dos edificis a Gràcia amb 40 residents) acaben a finals de 2026. També estan afectats un edifici al Guinardó (amb 65 residents) i dos més a Travessera de Gràcia (14 residents). 

Precisament, sobre un d’aquests blocs (Travessera de Gràcia, 156), Sostre Cívic hem anunciat avui la signatura d’un contracte d’arres (un primer acord de compravenda amb la propietat) per adquirir la finca, que compta amb tres habitatges i un local utilitzat pel Sindicat d’Habitatge de Gràcia. Si es concreta el suport públic per completar l’adquisició, aquest esdevindria el primer cas d’èxit de cooperativització d’un bloc a Barcelona, seguint l’exemple pioner de «Cal Bloke» a Manresa, acompanyat per La Dinamo.

El principal obstacle, actualment, és reunir els recursos necessaris sense traslladar al veïnat unes quotes inassumibles. El cooperativisme d’habitatge defensa que l’experiència acumulada els darrers anys (ja existeixen més de 1.300 habitatges a Catalunya, dels quals més de 500 corresponen a 39 projectes en patrimoni privat) ja permet ampliar la nostra estratègia com a barrera de defensa davant de llogaters en perill, però els preus de mercat fan imprescindible el suport públic. Per això, reclamem coherència a les administracions: les eines de tanteig i retracte que recullen la Llei d’habitatge i la nova ordenança municipal de Barcelona han d’anar acompanyades de recursos i de mecanismes estables, àgils i suficientment dotats per fer-les efectives.

Un model escalable contra l’especulació

Sostre Cívic està homologada per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya com a promotora social, fet que ens permet exercir el dret de tanteig i retracte en els supòsits previstos per la legislació catalana d’habitatge. Entre el 2020 i el 2025 ha adquirit per aquesta via vuit edificis, que sumen més de 70 habitatges. Les finques de Barcelona en perill serien, però, les primeres operacions en què exerciria aquesta eina per comprar blocs on ja viuen persones i garantir-ne la continuïtat. És el que anomenem “cooperativització de blocs”: transformar-los en habitatge cooperatiu amb el veïnat que hi resideix, que passa de llogater a soci de la cooperativa.

Aquesta línia de treball va néixer del conveni de col·laboració entre Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres de 2023, que ja plantejava la cooperativització de blocs de llogateres en lluita com un horitzó compartit. També hi ha estudis que avalen la seva viabilitat jurídica, financera, política i organitzativa, com el que van impulsar IDRA i La Dinamo.

Sindicats i cooperatives hem vinculat la nostra reivindicació d’avui amb la vaga general per l’habitatge de l’11 de novembre. La cooperativització contribueix a frenar l’especulació, garantir l’estabilitat residencial de les comunitats i fer assequible l’habitatge.

Quedar-se a viure a Argentona: el projecte d’habitatge cooperatiu ja té grup impulsor

17 persones han celebrat la primera assemblea del futur projecte d’habitatge cooperatiu a Can Serra Lladó: una iniciativa per facilitar l’emancipació i que les persones joves puguin continuar vivint al municipi.

El dimarts 3 de novembre vam celebrar la primera assemblea del grup impulsor del projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús d’Argentona. Una primera trobada per començar a conèixer-se i posar en marxa el treball col·lectiu de les persones que esdevindran la futura comunitat de veïnes.

El grup està format per 17 unitats de convivència i té una mitjana d’edat de 27 anys, fet que el converteix en el més jove de Sostre Cívic. Amb aquesta primera assemblea, el projecte obre una nova etapa: les futures veïnes comencen a participar en la definició dels habitatges i dels espais que compartiran, però també en la construcció del seu projecte de vida en comú.


Emancipar-se sense marxar d’Argentona

Les inscripcions per formar part del projecte van estar obertes del 22 de setembre al 7 d’octubre i han estat tot un èxit, amb 72 inscripcions. Les 55 persones que no han accedit al grup en aquesta primera fase es mantenen en llista d’espera per a pròximes obertures, a mesura que avanci el desenvolupament del projecte o pugui tenir alguna baixa.

La resposta a la convocatòria posa de manifest la necessitat d’impulsar alternatives d’accés a l’habitatge al municipi. Per a les persones joves, disposar d’una llar assequible i estable és clau per poder emancipar-se sense haver de marxar del poble on han crescut i on tenen els seus vincles.

Dinàmiques de coneixença que es van realitzar durant la reunió

El nou grup el formen persones arrelades a Argentona, que majoritàriament participen en diferents entitats i iniciatives del poble. Aquest projecte contribueix així a mantenir aquest teixit social, fent possible que el jovent pugui continuar desenvolupant la seva vida al municipi.


Una comunitat que decideix com vol viure

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un model participatiu i democràtic: les sòcies s’impliquen en les decisions que afecten el projecte i s’organitzen col·lectivament per definir com volen conviure. L’assemblea és l’espai des d’on compartir necessitats, debatre propostes i prendre aquestes decisions.

L’assemblea del 3 de novembre ha estat el primer pas d’aquest procés de coneixement mutu. Ara, un dels pròxims reptes serà avançar en el projecte arquitectònic, amb la participació del grup i l’acompanyament de l’equip tècnic. Les futures veïnes contribuiran a definir els espais comuns i les necessitats de la comunitat, dins del marc normatiu i de viabilitat econòmica de la promoció.

Durant la reunió també es van resoldre alguns dubtes inicials i es van assentar les bases de les properes assemblees

Una altra de les primeres tasques del grup també serà triar un nom per al projecte. Un nom que identifiqui les futures veïnes, expressi els valors que volen compartir i reflecteixi el seu vincle amb Argentona. Escollir-lo col·lectivament serà una oportunitat per conèixer-se millor, posar en comú què les uneix i començar a construir una identitat pròpia amb què donar-se a conèixer al poble.


Habitatge a preu de cost i fora de l’especulació

El projecte preveu 20 habitatges amb protecció oficial i espais col·lectius al barri de Can Serra Lladó, en un solar municipal que l’Ajuntament ha cedit a Sostre Cívic en dret de superfície durant 75 anys. Aquesta col·laboració entre administració pública i cooperativa permet ampliar el parc d’habitatge assequible del municipi i preservar-ne la funció social.

En el model de cessió d’ús, la propietat de l’edifici és col·lectiva i les sòcies disposen del dret d’ús del seu habitatge. Les quotes responen als costos de promoció, finançament i gestió, sense ànim de lucre, i els habitatges es mantenen fora del mercat especulatiu. Una manera més justa d’accedir a una llar, amb estabilitat i a preu de cost.